S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Els astres es van conjurar aquest diumenge a Castelló per a fer meta en uns poc esperats 03:36:38. Què m’havia de pensar jo quan, 9 setmanes abans, vaig agafar els papers d’entrenament de la marató de Barcelona 2009 , somiant imitar el temps i les sensacions d’aquell dia?…
Vaig fer els deures. La mitja de Tarragona ja donava alguna pista, però jo, com sempre, pensant que havia estat el solet i la companyia. El Gavela va sortir com un fuet, però vaig creure que tot el mèrit era del Marc ( que en va tenir molt…). Finalment vaig decidir sortit a 5:20, prudent.
In situ, a l’últim moment em vaig canviar de calaix , vaig sortir escoltant el cos, com els savis, i el primer km 4:59. Afluixa. Apareix el primer àngel, el més gran de tots…anem junts una bona estona. El nostre Hache.El deixo marxar, tinc una mica de por de fer-me la valenta. La gent anima molt, el temps és ideal, em sento tannn lleugggeraaaa…M’entretinc amb les xerrameques de dos veterans del pais i veient passar els cracks a l’altra banda. Com corren, que bé corren, …saludo km , Molins, Flo, Navarro,,,toco la mà del Juanjo, passa el Jordi amb la gorreta,….passem el 18 i estic acollonida, no sé com estic tan bé. NO prenc el gel de la mitja. prenc una gominola i la mastego !!! (no !!). Apareix una samarreta de ratlles del 100×100 fondistes…”noi!… què fem los de Targa!”. No el conec, però és un altre àngel, el que passa és que encara no ho sé. Diu que vol fer 3:35, estic arreglada!!!. trobem la SU a cada passa, incansable animant., l’Aureli fent les fotos, i tots els altres cridant. Passen els km com si res. Al 30 només ens falta una hora. Al 34 ja ho tenim. En cap moment penso de caminar . Se’ns ajunta un de Barna, em sembla que també té ales. Trobem l’Hache un altre cop i vé amb nosaltres. Em trobo molt bé, però crec que el de Tàrrega hauria d’apretar. LI proposo que s’escapi i s’enfada… “uns c..llons me n’he d’anar sol !! anem tots junts !!”.La darrera recta em trec el buf i el duc enlaire. Veig la Núria, l’Aina i l’Assumpta … i crido… !!. De vegades el món sembla un paradís,i la vida una explosió de sentiments intensos aplegats en un instant. De vegades, no gaires…, els astres es conjuren i apareixen àngels .Algunes vegades encara us estimo més que unes altres.
Gràcies.
Hola !
us avenço l’enllaç a l’àlbum de fotografies de la marató de Castelló:http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157628417102001/
siau…
lo marrako
Moltissimes gracies companys i companyes de Km0 Ponent. Son unes croniques fantastiques que posen la pell de gallina. No deixeu de fer-ho mai.
Estic emocionat, de debo. Sou molt grans i uns herois.
Qui diu que la marato no es un regal? A algu de vosaltres encara li queda algun dubte?
Fantastic!!!
Enhorabona a tots i totes.
Salut i kms!!!Gracies Aureli per aquestes magnifiques fotos,
Com dirien a casa meua val un imperi!!!!!
Salut,
Jordi
A rebufo de Venezia i sense gaira preparació, vaig apuntar-me tard amb aquesta marató de la que tothom parlava tant be i que em faltava.
La veritat es que quan faig una escapada per fer una cursa, qüasi sempre vaig amb la Su, les meves filles o algún crack, però els cops que hem anat força colla de Km 0, tot ha sortit rodó (Berlín, Donosti, Ampuries, …) i aquesta vegada també.
Arribem amb la Su dissabte a la tarda a recollir el dorsal, xip i bossa del corredor. Han canviat els guants i gorro tècnics per un porta-ipod (?), però tenim samarreta BROOKS de màniga llarga i taronges. Fira petita, però correcta.
Els carrers estàn marcats amb la “green line”. Hi ha cruïlles que tenen fins a 3 ratlles que es creuen, per tant passarem varies vegades per alguns llocs del centre d’aquesta bonica ciutat que hem va sorpendre.
Anem a l’hotel BAG que està a les afores (recomanat per l’organització, molt be) i quedem a la Tagliatela amb una bona colla que ja s’han dit, compartint un agradable sopar familiar i marxant ràpit per veure el clàssic.
Arriba el diumenge i ja som a la zona de sortida que es al mig d’un pont (com a NY), saludo a la gent i busco a Hacheper anar plegats, ja que vull fer més o menys el seu temps, però no el trovo.
Surto amb la Toni de Balaguer (quin carrerón, 3h 15′, 1ª de la seva categ. veterana), anem uns kms juntament amb els guies de 3h 30′, però veiem que hi ha molta gent i que pendrem mal i ens adelantem, ella va forta i la deixo anar sobre el km 10.
A partir d’ara rellevo companyia amb L’Home de Negre (Jordi), del que ja no ens separarem fins l’arrribada. Tot un plaer poder compartir cursa amb ell. Deixem el centre i enfilem les llargues rectes que porten fins el km 15 a El Grao (per una miqueta més podíem haver arribat al mar i fer per allí uns quants kms., cosa que agraim els que vivim a l’interior) però donem la volta i ja en tenim 20). Anem a un ritmet alegre i parlant tota l’estona, ell debuta i està ple d’inquietuts. Passem la mitja a 1h 40′ i van caient els kms., saludant a les zones d’anada i tornada als Km 0’s que van forts i també ens creuem amb Sedi altres Xafatolls, gent de Tàrrega i de Ponts.
El Jordi ja no xerra tant i al arribar el 30, li dic el tòpicm però no menys veritat de que ara comença la marató. Ell pateix per trovar-se darrera d’una cantonada al temible “Home del Mall”, però avui no es el día.
La que sí trovem varis cops es a la meva estimada Suque amb l’esquelleta apareix animant i també al Julià, a l’Aureli (merci per les fotos)i les seves encantadores dones.
El public de Castelló, també “chapeau”, volcats amb els corredors i amb certes zones fent passadis.
Ja tenim el 32 i comença la compta enrrera, cada km costa però l’anem superant, 10, 9, 8 …
Cap el 38 el Jordi diu que marxi, però qué carai, si hem arribat fins aquí junts, acabarem junts. El seu cap i el cos darrera, li començen a demanar que pari, que camini, però no, seguim endevant afluixant una mica el ritme. Li dic que anem sobrats i que baixarem de carrer de 3h 30′ i que serà un marcón i ho pot aconseguir (crec que s’ho creu).
Ja som de nou al Parque Ribalta que hem de voltar i la meta ja es a tocar, al mes pur estil Central Park.
Jordi arriba pletòric i orgullós, ja es un blackmarathoman, ens fonem amb una abraçada.
Veiem a Flomolt content, ha caigut per fí el sub 3h i la resta de companys, tots contents (JMolins, Albert Nogués, Almata, Jordi Codony, Caragolet, Hache, Joanjo, Joan Navarro, etc.)
També ens enrecordem dels ausents (Redman i Carles Oró)que sens dubte avui hauríen fet una bona marca.
L’organització em va recordar a Templers, es nota que darrera hi ha un club d’atletisme i de gent que sab qué es una cursa i que esperem trovar els atletes. Tots els detalls molt ben pensats.
Recollida dels xips, amb l’opció de que si no volíes els 5 Euros de fiança, els podíes donar a Caritas (bona pensada).
Dutxa a l’hotel, arroçet a Benicassim i cap a Lleida.
La marató es molt gran i totes son diferentes. Ja van 20 i cami de la 25 que espero poder fer repetint Barcelona al 2013.
Salut i milles per Llevant.
AbelHola km0’s…!!!
Exquisida crònica Caragolet… Excel·lent. Gràcies per compartir-la, i enhorabona
Gràcies també a tots els altres que publiquen les seves vivences per tal que altres les devorin àvids de les sensacions que heu experimentat…Enhorabona a l’home de negre, ha completat amb èxit la seva primera marató… I amb nota, amb un temps excel·lent. Fantàstica progresió Jordi, Enhorabona…!!!
Enhorabona també al meu estimat amic Hache, gran atleta i millor persona que enguany, un any certament difícil, ha complert amb èxit el seu repte, quatre maratons l’any dels seus 42 anys…
Enhorabona al Flo, a jmolins, que mai els hi dono per què ja estic acostumat a veure en els resultats els seus temps estratosferics, estem parlant, companys, d’un altre nivell. I enhorabona a l’autèntic marathonman, una institució, L’Abel, cargol, que quan ell ja corria jo encara estava fent la LOGSE.
He vist les vostres arribades. Emocionants… He vist a caragolet movent el mocador braç en alt, els braços de l’Home de negre al cel en senyal de víctoria, I he vist al gran Hache arribar amb mes col–ns que preparació amb una bona frase en senyal d’arribada…
Gràcies a tots, boniques cròniques
Hola amics de l’atletisme; jo, igual que tots vosaltres, he estat sempre un corredor popular que sortia (i surto) de tant en tant, allà al tard, a rodar una estona. Un dia la meva filla, llavors de 8 ó 9 anys, em va dir que el profe de gimnasia li havia dit que el diumenge següent hi havia un cros a Alpicat i a veure si el pare la podia portar. Jo no m’havia fixat mai si la meva filla corria molt o poc, i em va sorprendre la recomanació, però hi vàrem anar. Després d’aquesta cursa en vàren seguir moltes més, fins que tres o quatre anys més tard, farts d’entrenar per parcs i carrers de Lleida, vam descubrir que hi havien unes pistes d’atletisme i allì vam fer cap; va cambiar el fons i les curses de cros per la velocitat i ara, passats ja els 20 anys continúa entrenant quan els estudis li ho permeten. Us comento tot aixó perquè si us agrada correr tal vegada també us agradaria que ho fèssin els vostres fills, per la qual cosa us vull assabentar que a les pistes de Les Basses d’aquí a Lleida, de tant en tant, el club Lleida U.A., organitza diferents proves per a nens i nenes. A més a l’atletisme en pista es toquen totes les especialitats, velocitat, fons, salts, tanques, llançaments, per tant hi cap tot tipus de gent. A més, si algún atleta sénior té ganes de provar, també es fan proves on poden competir atletes seniors o veterans, com els 1500 o 3000 llisos. I per si algú està interessat tenim equip de veterans per participar en diferents campionats de Catalunya tant de pista com de cros. Us deixo un enllaç per veure les proves que es faran aquest proper dissabte dia 17 de desembre.
http://www.fcatletisme.cat/Promocio/reglaments/regcontrolfcalleida171211.pdf
També la web del club per trobar més informació de les nostres activitats: http://www.lleidaua.com/I a més a més es dopping, però cal per ser positiu una dosis de nou o més tasses de café una hora abans de la competició, per la qual cosa perquè doni un positiu sol ser que l’esportista hagi pres tabletes o supositoris temps abans.
Dr. Fernando Pifarré
Director del centre de Medicina de l’Esport Lleida
Generalitat de CatalunyaLos Estiramientos Antes o Después del Ejercicio NO reducen el Dolor Muscular Tardío (Agujetas)
05-12-2011 ¦ Biolaster
Una de las razones de realizar estiramientos antes o después del ejercicio físico es la reducción del riesgo de sufrir dolor muscular tardío o Agujetas, o al menos su intensidad. Nicholas Henschke y Christine Lin han comentado en el Br J Sports Med de Diciembre la revisión realizada por Herbert y col sobre los diferentes artículos publicados al respecto, llegando a la conclusión de que los Estiramientos Antes o después del Ejercicio Físico No Reducen el Dolor Muscular Tardío
Los Estiramientos Antes o Después del Ejercicio NO reducen el Dolor Muscular Tardío (Agujetas)
El Dolor muscular tardío que muchas veces se identifica con el nombre de Agujetas, típicamente tiene lugar el día siguiente de un ejercicio físico muy extenuante o no habitual, con un pico de intensidad de dolor en torno a las 48 horas de haber realizado el ejercicio y posteriormente va disminuyendo de forma gradual.
Han existido muchas teorías para explicar el mecanismo por el que se producen las agujetas (incluyendo los famosos cristales de ácido láctico,…) y con esa variedad de teorías tambien han existido múltiples remedios (un azucarillo, aspirina,…) como los estiramientos musculares.
La realización de estiramientos musculares antes y después del ejercicio físico tiene entre sus objetivos la prevención o disminución del dolor muscular tardío.
Nicholas Henschke y Christine Lin han comentado en el Br J Sports Med de Diciembre la revisión realizada por Herbert y col sobre los diferentes estudios publicados al respecto; en esta revisión han tenido en cuenta una revisión previa realizada por los propios autores (en el año 2007) a la que han incorporado un estudio realizado posteriormente con 2377 participantes con la misma temática.
Tras la revisión realizada los autores concluyen que la evidencia sugiere que la realización de estiramientos antes o después del ejercicio no da lugar a disminución significativa del dolor muscular postejercicio en adultos sanos.
Un cigaló dues hores abans de la cursa és pecat mortal ? :huh:
Feu allò que vosaltres cregueu convenient. VOSALTRES veureu el VOSTRE propi rendiment. Com que aquí encara no parlem de super-estrelles (encara no), m’és fàcil parlar i dir que al capdavall només la PRÒPIA CONSCIÈNCIA compta. Cert, tenia ganes de dir-ho.
La resta del món no importa en absolut quan estàs bé corrent, quan has sortit al carrer amb un xute de cafeïna o de gominoles, tant és !
Córrer és només tu i un horitzó al davant, no hi ha més.
Tendeixo a ser odiosament trascendent, perdoneu…
Encara falten gaire bé tres mesos.
http://www.mitjadecambrils.com/
Jo tinc la intenció de fer-la i serà la meva primera “mitja”. De moment quden 90 dies per prepar-la i entrenar fort.
¿algú més té intenció d’anar-hi? Al ser 15 dies abans de la marató de Barcelona pot ser algú farà servir de test.
