S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola, fa 20 anys vaig tenir la gran experiència de córrer la marató de NY, l’altre dia l’hi comentava al Artur42.
A part de gaudir com diu Cargol de tot els actes que envolten al marató, per a la sortida del marató el que vam fer va ser contractar una limousine perquè ens portés una hora abans de la sortida del marató i no haver d’estar en la línia de sortida més d’una hora.
Tant en l’any 91 com el 92 va funcionar.Bon viatge!!
By Keds ha escrit:
Quote:Lamento molt el cometaris del sr. Peces Barba….sobretot em va fer molta pena que un home de les seves credencials (força devaluades ja des de feia temps), no acabés dient el que volia dir d’una manera un mica més elegant i no tant barroera.També vull dir que els catalans, o molts catalans, tenim la pell sovint massa fina….
A diari, a casa nostra, també es poden escoltar molts comentaris molt poc afortunats sobre Madrid, l’estat espanyol, Andalusia,….i un llarg etc. Molts d’aquests comentaris, també força contraproduents, són fets sovint per diputats del parlament català, altres representants polítics nacionalistes o per suposats representants rellevants de la nostra societat civil….En By Keds ha escrit exactament el mateix que jo volia dir, de manera molt més elegant en tot cas.
Bé, el problema que no volem veure és que això és un cas d’incomprensió mútua. Estem tots tan pendents del que diu o fa l’altre que ni ens hi fixem en el que diem o fem nosaltres. Tan pendents de les ofenses que ens fan que no ens adonem de les que en fem. Tots, ja dic, dues direccions.
Tan carregats de raó que no podem veure les raons de l’altre, que també en té, per inimaginable que pugui semblar.
Per entendre les coses només hi ha una opció que és posar-se al lloc de l’altre, mirar les coses des de l’altra banda, entendre per que l’altre pensa el que pensa. De ben segur que té raons si més no tan contundents com les nostres. Qui hagi fet aquest esforç que parli i qui no que calli. Aquí i allà, parlo de tots.
Dos cosetes per acabar.
Si t’hi fixes una mica, aquest senyor Peces-Barba va dir una cosa amb molt de seny, però s’ha equivocat en la forma. Ha ficat la pota i en Tardà ho ha aprofitat per fer campanya, estem jugant al joc d’en Tardà.
El pare d’en Peces-Barba va construir el Valle de los Caídos, no com a obrer qualificat precisament, sinó com a esclau, que era el tracte que rebien els presoners polítics que hi van participar en aquella obra. N’hi van morir en quantitats incomptables. I encara que faci molt de temps d’allò, va lluitar per la democràcia i també va patir la repressió en carn pròpia. Finalment va participar en el redactat d’una constitució que ens feia iguals a la resta d’Europa. Mentre feia tot això, l’Artur Mas, per posar un exemple, era un nen de papà que, segons pròpia confessió, es dedicava a la bona vida amb els diners de la família i no en tenia ni idea de política.
Perspectiva, si us plau, una mica de perspectiva.
Hola companys!
D’aquí unes hores faré l’última rodadeta a Lleida i no més quedarà tancar maletes i demà cap a l’aeroport.
El “comando NY” (Airun, Bru, Arcadi42, Artur 42 i jo) mirarem de deixar bé els colors del Km0 Ponent.
Algunes persones, no molt posades en això de les curses, m’han preguntat com pensava quedar.i fins i tot una m’ha dit “A veure si guanyes!” , però em sembla que encara que, com ja ha dit el Bru, ens llevarem ben d’hora , ben d’hora… :laugh: :laugh: :laugh:
Moltes gràcies a tots i ja us ho explicarem a la tornada.
Quote:I encara que faci molt de temps d’allò, va lluitar per la democràcia i també va patir la repressió en carn pròpia. Finalment va participar en el redactat d’una constitució que ens feia iguals a la resta d’Europa. Mentre feia tot això, l’Artur Mas, per posar un exemple, era un nen de papà que, segons pròpia confessió, es dedicava a la bona vida amb els diners de la família i no en tenia ni idea de política.Si,ho recordo, era en aquells temps que el Jimenez Losantos era militant del PSUC o similar…
Les persones tenen dret o/i possibilitat de canviar, per bo o dolent. El que feia una persona fa 30 anys endarrera – el que no feia en aquest cas, que encara té més conya- poc te a veure amb la seva realitat actual, amb una excepció possible, els delictes. I no soc seguidor del Mas, quedi clar.
By keds, un plaer
Enric ha escrit:
Quote:Si,ho recordo, era en aquells temps que el Jimenez Losantos era militant del PSUC o similar…Efectivament, la mateixa època en la que Carrillo era del PCE.
No pretenia passar per alt errors presents per mèrits del passat, aquest senyor s’ha equivocat i punt. Només demano una mica de perspectiva.
Per cert, per entendre Jiménez Losantos necessites conèixer la seva militància comunista (i conèixer que Terra Lliure casi el mata, tot sigui dit). Necessites perspectiva.
(La trajectòria d’aquest senyor, per cert, és molt comú entre els antics comunistes. De tants com n’hi havia, ara només en queden quatre arreplegats. Molts han acabat en el neoliberalisme, en conec uns quants i d’altres en filosofies orientals i corrents espirituals, en conec molts també).
Companys!!!!!
Tan sols dir-vos que disfruteu de l´experiència!!!
Us enviarem energies des de casa!!!
Salut i felicos km´s
Alex
Quote:Per cert, per entendre Jiménez Losantos necessites conèixer la seva militància comunista (i conèixer que Terra Lliure casi el mata, tot sigui dit). Necessites perspectivaL’ exemple d’ aquest individu només era per exemplificar que les persones van modificant-se en tots els aspectes, rés més, i aquest era un cas clar, com podia ser el del Mouriñó o molts d’ altres, per bo o no.
En tot cas, entendre Jimenz Losantos seria un esforç similar al que em produiria asimilar el Mein Kampf o un tratado de cirugia para coleopteros.
No ho penso provar, tinc massa feina depilant pardals.
Força Vida!
Bé, ens desviem. Ja t’havia entès. Evidentment, les persones canviem, pobre de qui als 40 tingui les mateixes idees que als 20. Per això mateix demano perspectiva.
A gaudir-la nois(quina enveja em doneu punyeteros) que vagi tot molt be i ja ens ho contareu a l’arribada.
L’INICI
Continuant aquest estúpid repte que m’havia proposat aquest any de fer quatre Maratons, després de Barcelona i Madrid, la següent a la llista era la Bilbao Nigth Marathon. Era un projecte que tenia previst fa dos anys, a la primera edició, però per diferents motius no va poder ser, per tant que millor que fer-la aquest any que tocaven quatre!!!!
LA PREPARACIÓ
Començar a entrenar al juliol no és lo ideal, calor, calor i més calor que ha continuat pràcticament fins a arribar a la data de la Marató. Malgrat tot, la preparació no va anar gens malament, quatre sortides a la setmana i entre 50 i 65 km’s, això si, poques sèries i com a tirades “llargues” dues de 25 km’s i una de 23, segurament poc per preparar una Marató amb garanties.
BILBAO
Abans d’anar a Bilbao, la millor de les notícies en forma de treva definitiva d’ETA, anar a córrer a una Euskadi en pau em fa especialment feliç. El que ara desitjo és que els polítics no ho espatllin tot.
Arribem a Bilbao divendres i com estem a l’hotel oficial de la Marató, encara em dona temps d’agafar el dorsal, la samarreta, una mini-tovallola i una bossa d’esport bastant lletjota que donen de regal. La fira del corredor petita, però suficient. Quatre pinxos, dos xacolís i cap al llit, que al dia següent hi ha cursa.
La gràcia d’aquesta Marató és que és diferent, això vol dir que tots els rituals que més o menys tens adquirits, aquí et serveixen de poc. Per començar es corre de nit, més de nit encara del que pensava ja que la sortida s’endarrereix una hora i mitja degut a una manifestació, o sigui que la començaré en dissabte i l’acabaré en diumenge. A més compartim cursa amb una Mitja Marató i una Carrera Pirata de 8 km’s, malgrat que aquesta última sortirà deu minuts més tard i no coincidirem. I per acabar-ho d’adobar el circuit son dues voltes de 21 km’s o sigui que fent el primer tomb sabrem el que ens esperarà al segon. Una altra de les diferències és que, quan la cursa és al matí vens de dormir o descansar 7 o 8 hores, en aquest cas el descans va ser 1,5h. de migdiada després d’estar tot el matí voltant pels carrers de Bilbao.
Després de la migdiada nervis i més nervis. L’espera se’m fa llarga, però entre el berenar/sopar que em preparo i internet, poc a poc va arribant l’hora, vaig a buscar a la família que continua voltant per Bilbao i ens dirigim cap a la sortida al Guggenhein . Després de les fotos prèvies de rigor, m’intento col•locar a prop de la llebre de 3h.30’, tinc clar que no estic per fer aquest temps però si més no, intentaria anar amb ella fins que no em sentís còmode amb el ritme. Després d’una emocionant sortida amb focs artificials i tot, comencem a córrer, i la primera sorpresa és que anem pel costat de la ria i el pas s’estreny moltíssim, això ens estira i ens fa pràcticament parar, miro a la llebre i la veig al lluny, molt lluny, passo d’ella, com sempre aniré al meu rollo, ja estic acostumat a anar així. L’inici de la cursa és molt emotiu, hi ha molta gent als carrers animant força, és el moment que passem pel centre de la ciutat i és el moment que més es gaudeix de la cursa, xocant la mà de tots els nens i assaborint cada moment. Poc a poc ens anem allunyant del centre i entre el km 12-16 ens endinsem a la zona més lletja del recorregut, amb poca gent i menys ambient, i el que és pitjor, com hem de tornar a passar pel mateix lloc, veig que aquest punt coincidirà després amb el km’s del “muro”, això em fa ser conservador i que comenci a córrer pensant en aquesta segona volta al circuit, que penso i endevino que se’m farà molt dura. Arribem de nou al Guggenhein i els que fan la mitja ens deixen, i amb ells tot els acompanyants que portaven. Com era de preveure, els que fem la Marató som minoria i dels 3500 inscrits ens quedem sols uns 500 i entrem en aquest moment en una altra cursa, en una altra dimensió. Solitud als carrers i solitud a la mateixa cursa, hi ha moments, molts moments en els que estàs completament sol, amb un corredor 100 m. davant i un altre 100 m. al darrere, la solitud s’agreuja a la zona prevista, entre el km 28 i el 35. El ritme que porto ja és molt “cansino”, fa molta estona que no miro el crono, però el temps ja no m’importa, de fet tampoc m’importava gaire abans de començar, arribo a aquell moment en que bàsicament vull acabar i punt, malgrat tot tampoc és que estigui patint físicament més del compte, però son ja més de les 00:30 de la nit, hi ha molt poc ambient i vull acabar, res més. I poc a poc arriba aquell moment en el que saps que acabaràs la Marató i començo a gaudir de cada instant, de cada crit d’ànim, de cada AUPA!!, de cada OSO ONDO!! de cada TXAPELDUN!!! m’emociono i agraeixo al pocs que queden el seu suport, no paro de saludar i de llençar petons a tots els que m’animen. Al 39 torno a veure a la família, com hi ha poca gent, aquest cop és fàcil trobar-los, és la última espenta que em faltava per acabar, m’han acompanyat en molts punts de la Marató, m’animen incansablement, els hi agraeixo tant com puc, ells si que són grans, ENORMES!!!! DESCOMUNALS!!!! Pago una mica l’eufòria i els dos km’s següents se’m fan llargs, però poquet a poquet arribem al 42, recta triomfal d’arribada, dedicatòria especial de nou als meus incondicionals “supporters“ i dit al cel recordant-me de gent coneguda que ja no hi és amb nosaltres i de 829 desconeguts que haguessin pogut estar.
THE END
I al final…………….. cansat, moooolt cansat. És la 1:10h. de la matinada, paro el crono en 3h40’, tampoc està tant malament, em donen la medalla pràcticament en família, miro la bossa a veure si hi ha alguna cosa aprofitable……. una poma, un paquet de galetes salades i una amanida vietnamita……. està més que clar, m’aniré a dormir sense sopar…… m’és ben igual, només tinc son. Cansat i amb son, però molt feliç, és la vuitena i aquest cop també he controlat a la Marató, hem sento guanyador!!!. Estic satisfet, molt satisfet, repeteixo a la família que és la última Marató que corro, però ja no em fan ni punyetero cas, saben que ja estic apuntat a Castelló, que estem apuntats a Castelló, per un instant em penedeixo………………….. però només per un instant;)
………….Una abraçada a tots,
Jose H
Enhorabona Hache compateixo les teves inquietuts sobre la cursa. Jo vaig tenir que entrar a un bingo per menjar-me 2 entrepans, ja que estava tot tancat i tenía molta gana.
Xapó pel public basc que sempre està allí.
Molts àmims pel final del teu repte particular.
Ets un crack i el temps no està gens malament.
Salut i milles.
Abel
