Marató de Barcelona 2008
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Per a qui li pugui interessar: l’organització ha allargat el període d’inscripcions tres dies més, fins al dimecres 20 de febrer.
Pucu
La verdad es que sería una lástima no llegar a los 9000 atletas por tan poco.
De todos modos es simbólico. Da igual 8800 que 9000 porque la carrera hacia el número uno europeo ha empezado.
"LO PARTE" BCN ’08. Capítol 6é.
Hola Km0’s.
Final de trajecte……
Des de fa uns dies, pocs, tinc la sensació d’estar a punt d’arribar a algun lloc.
És com quan se sap que el tren esta molt aprop de l’estació i els viatgers es comencen a moure, s’aixequen dels seients, agafen les maletes, es posen l’abric….
El tren encara no a parat….però ja s’intueix el final.Aquest cap de setmana s’ha tancat un capítol. El dissabte sortida "familiar" amb un bon grapat de Km0’s i ahir diumenge….traca final a Puigverd.
La feina llarga i dura ja esta feta. Han passat quasi bé tres mesos d’intens entrenament, corrent prop de 600 kms. enmig la boira i un molt tímid sol que molt poques vegades s’ha deixat veure…..Han estat moltes estones de treball en solitari, quasi bé sempre de nit, i també moltes estones compartint ruta amb companys del Km0.
També hi han hagut dies dolents, on semblava que les coses no anaven bé, on els dubtes es feien molt grans….però us puc ben bé assegurar que, malgrat tot, no he deixat de gaudir de tots i cadascun del kms. correguts i només he estat realment preocupat quan no he pogut córrer tots els kms. que hagués volgut.
Dono per bona la feina feta. Evidentment tot és millorable, però donades les meves circumstàncies personals, la meva poca experiència, la meva edat, els meus horaris etc., crec que he fet el que he pogut i pretendre fer molt més no hagués estat prou realista.
Guardo com un tresor dins meu moltes coses que he sentit i he experimentat personalment durant tots aquests dies….però també moltes altres coses que he escoltat i he observat al meu entorn de les quals molts de vosaltres (Km0’s) en sou responsables…..
Aquell company que per meditar no sé què, se’n va anar a fer una tirada de 30 kms. en solitari….aquell que va fer fins a tres vegades seguides cua al guarda-roba de Borges abans de començar la cursa….aquell que va a la duatló d’Alpicat i la seva crònica acaba sent "les aventures d’en Jaimitu"…..També….bons consells….molta solidaritat…..i com no, el testimoni sempre emotiu i edificant dels companys que ho passen malament, que es lesionen, que recauen….però que no perden la il.lusió i ens fan partícips del seu esforç i les ganes per superar-ho.
Ara que el tren esta ja molt a prop (el 2 de Març ja és a tocar), no vull deixar de donar les gràcies a aquest col.lectiu meravellós que és el Km0.
Quan us vaig conèixer casualment, farà uns cinc o sis mesos, ja tenia l’idea d’intentar córrer una marató. Però, sense cap mena de dubte, és gràcies a vosaltres que he pogut arribar fins aquí. Sense vosaltres potser no me’n hagués sortit de fer ni tant sols la inscripció…
"La soledat del corredor de fons" esta molt bé…..però no deixa de ser un "rotllo patatero"….i és molt més divertit fer-ho amb el Km0 Ponent !Ara tinc per davant uns quants dies per rodar amb tranquil.litat, continuar fent uns quants kms. però sense cap pressió. M’ho penso passar "pipa" corrent jo molt suau i mirant com els altres fan series ràpides per la canalització. Jo, ara, passo!
No sé com anirá el dia 2 de Març……
Probablement Barcelona no tremolarà gaire i jo si que tremolaré i molt.
Però surti bé…..o malament….el viatge haurà valgut la pena. De veritat !Final de trajecte…….
Salutacions.
Ei by Keds !!!
Estic convençut que anira be, l’arribada perfecta despres d’un llarg i dur viatge.
I el millor de tot es que sere alli per veure-ho i compartir-ho amb tu, encara que sera uns minuts mes tard, perque tu aniras amb l’Ave i jo amb un Catalunya Express
Una abraçada i ens veiem aviat !!!
iepaaa!!!!!!!!!!!!!!
vinga xiquets que ja ens enfilem per les parets desitjant que arribi el dia.
a tots els debutants: ho teniu xupadisim, ara només cal disfrutar aquests últims 10 dies, pendreseu amb moooolta calma, tranquilitat i bons aliments.
a reveure.
😯 Las endorfinas crean adicción , pero la lectura de estos relatos llegan a emocionarte y vivirlos como propios. Animo a todos los Km-0 en vuestra aventura de BCN, ya que a pesar del trabajo que se hace para llegar hasta la linea de salida , el maratón nunca te deja indiferente y lo que es mejor te enriquece, ANIMO BY KEDS, ya veras que cuando pases la linea de meta y veas el trayecto nunca te arrepentiras de haber cogido ese Tren.
By Keds es un plaer compartir la teva forma de entendre el que faràs, la ilu que hi poses i el teu diari de sensacions que tan generosament ens ofereixes.
Es per això mateix que crec que el que tenies que fer, ja ho has fet i ets un model que alguns podem tenir al cap.
Disfruta…. que t ho has guanyat!!
Pucu!!!!! Me saco el Cráneo ante tí, de admiración.
Lo he leído y lo reeleré con deleite. Merci!!!
http://www.runners.es/Noticias/recorrido-marato-barcelona-video-2008-kw-noticia.jsp%3Fid%3D3138
By Keds, si lago de excelente tiene esta web es contar con tu presencia.
Felicidades. Eres un gigante!!
Horrible.
No sé si puc descriure millor la pitjor sortida que recordo en molt temps. Ha sigut avui. Només començar ja veia que no rutllava, que no anava. Amb prou feina per mantenir un ritme ?? d’escalfament, i amb ofecs, molèsties generals… Hagués plorat allà mateix, enmig del no-res. Què hi feia jo allà avui ? Porto uns quants dies amb el pal i la pastanaga, avui l’ase ha rebut de valent. He estat fent algunes coses bé però d’altres rematadament malament, que segurament pesen molt en la balança dels equilibris delicats.
M’he obligat a fer l’hora i quart que volia, però enmig del cansament total que sentia en tornar a casa, amb la cara ben llarga, només pensava que no és així com puc afrontar la marató, que tant de bo ja hagués passat tot, sigui quin sigui el resultat.
No és sobreentrenament ni saturació psicològica, crec. Un dia molt xungo, tan xungo a una setmana de la marató no presagia res de bo. Sóc veterà en la distància però tinc tants o més dubtes que qualsevol dels debutants, potser perqué ja en conec quina n’és l’agonia. En sentit figurat, el mal del que hem de morir.
Si no vull ser tan negatiu i au de mal averany, suposo que el que he fet avui ha sigut entrenar per saltar el mur, i també va bé això.Jo no hi patiria pas. Hi ha dies que el cos no vol entrenar, que et diu que no….doncs cap a casa i demà serà un altre dia. L’endemà possiblement puguis fer l’entrenament de manera normal, sense trobar explicació del que ha passat el dia abans. Moltes vegades és això (com espero que així sigui), el cos ha dit NO
Salut 😉
Quote:Horrible.M’he obligat a fer l’hora i quart que volia, però enmig del cansament total que sentia en tornar a casa, amb la cara ben llarga, només pensava que no és així com puc afrontar la marató, que tant de bo ja hagués passat tot, sigui quin sigui el resultat.
No és sobreentrenament ni saturació psicològica, crec. Un dia molt xungo, tan xungo a una setmana de la marató no presagia res de bo. Sóc veterà en la distància però tinc tants o més dubtes que qualsevol dels debutants, potser perqué ja en conec quina n’és l’agonia. En sentit figurat, el mal del que hem de morir.
Si no vull ser tan negatiu i au de mal averany, suposo que el que he fet avui ha sigut entrenar per saltar el mur, i també va bé això.Permet-me una recomanació, Albert:
Descansa.
El què tenies de fer per entrenar la marató, ja ho has fet. Ara descansa.
Fins i tot, et recomanaria no sortir demà diumenge. I la setmana que ve, sortir un parell de dies a estirar les cames i prou.
Estic segur que faràs una marató de conya.
Pucu
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.