Marató de Barcelona 2008

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #12533

    montoliu
    Participant

    jo ja he parlat amb el Perco i m’ha dit que quedem a la sortida i m’acompanyarà fins al km 30. Desprès ja s’hi afegirà el Quinsco.

    salut.

    #12534

    segarrenc
    Participant

    Salut companys,

    Res que no us hagin dit abans, però tingueu molt present el que us acaba de dir el montoliu. Jo vaig tenir la sort de córrer la primera sense cap pressió, gaudir de cada passa i cada moment. Per moltes curses que hagueu fet abans tot és diferent i nou. La clau és que res us permeti deixar d’assaborir on ereu fa un temps endarrera i on sou ara.

    Sent darrera la línia de sortida ja heu guanyat, no hi ha derrota possible. La cursa serà la culminació de l’entrenament d’aquests mesos en que heu compatibilitzat amb il·lusió els plans amb la vostra vida social, laboral…. Si per alguna cosa no acaba de sortir bé sempre tindreu noves oportunitats. Quina enveja més sana que em feu: debutants, veterans, molta sort!!!!!

    Una abraçada a tots.

    Xavi19 és el teu dia!!!, però només el primer, n’han de venir de molt millors.

    #12535

    cargol
    Participant

    ALEA JACTA EST
    Companys, molta sort a tots els corredors i sobre tot al grupet de debutants.
    Acabo d’arribar de BCN i està guapíssima i preparada per diumenge. Feu cas dels consells dels experts, gaudiu dels trams turístics, aixecant el cap per veure les meravelles de Gaudí, a les llargues rectes paciència i a devorar milles pensant en les llargues tandes de passats diumenges i reservant forçes per l’arribada.
    Aquesta nit a menjar pasta, hidratar-se molt i dormir con un nen.
    Disfruteu.
    Salut i milles catalenes.
    Abel

    #12536

    Neus
    Participant

    ja us ha donat tothom ànims…jo m’hi afegeixo i a part us vindre a veure..no se si amb tanta gent seré capaç de localitzar-vos, però de segur que no passen desapercebudes les "famoses" samarretes del km0..
    Em feu molta enveja, sana però enveja….aquesta setmana he començat a córrer a veure si en trobo una que m’agradi per d’aquí 2 mesos..

    molta sort a tots!!!!!

    #12540

    Pucurull
    Participant
    Quote:
    jo ja he parlat amb el Perco i m’ha dit que quedem a la sortida i m’acompanyarà fins al km 30. Desprès ja s’hi afegirà el Quinsco.

    salut.

    montoliu,

    En Quim-Imma, per problemes físics, ha demanat ser substituït de l’equip en el qual participava en l’acció "Corre la marató BCN’08 amb amics i amigues".

    Farem el possible per a que tu, que no havies pogut formar equip, ocupis el seu lloc en aquesta acció.

    Pucu

    #12542

    Hache
    Participant
    Quote:
    Atenció maratonians!
    He llegit que a darrera hora s’han apuntat els germans Jones.
    Sempre dispossats a ajudar al darrer moment amb una empenteta de moral.
    Si els busqueu els trobareu (pero sense abusar)
    Es diuen Perco i Quinsco 😉

    Molta sort!

    Doncs jo he quedat amb en CONDOSCO 😆 😆 😆 😆 , per si fallen tots els altres……………………

    Ets un "caxondo" Sime 😉

    #12543

    Adolfo
    Participant

    DIARIO SPORT 4 de Marzo de 2007
    Juan Porcar, consejero delegado de http://www.rpmracing.es/esp/index.html, ex Dakariano de "Pro", como nuestro Isidre, escribía lo siguiente:

    "TODOS SOMOS PERE
    Pere, cada semana, se prometía que el sábado empezaría a correr, pero se engañaba. Cada sábado había que llevar a los niños al fútbol, acompañar a Núria al supermercado y por la tarde estaba la digestión, la tele y llegaba la noche: “¿Cómo vas a correr de noche? Te van a atropellar”-la frágil voluntad se dejaba convencer con facilidad.
    Cómo el sábado era imposible, pasaba semanalmente la promesa al domingo. “Me levantaré a las siete y media y con una hora será suficiente. Luego desayunaré y tendré todo el día para la familia”. Sonaba el despertador y ¡cómo se iba a levantar con la semana que había llevado!, jornada de 12 horas, un estrés agotador y cada domingo, a las siete y media, se convencía que para su salud era más recomendable descansar.
    Promesa tras promesa, pasaron las semanas, los meses, los años y nada cambió. Cumplió 50 años y a pesar que el chequeo anual le indicaba que todo iba bien, él tenía indicios de que su organismo empezaba a oxidarse.
    Un día se estropeó el ascensor de la oficina y tuvo que subir 7 pisos a pie. Fue la prueba definitiva de que algo no iba bien. Notó que su compañero lo esperaba amablemente y él, a partir del 4º piso, tenía que dosificar la conversación porque el corazón latía violentamente. Algo ya no iba igual que hacía apenas 5 años.
    Un domingo de marzo, como tantas veces últimamente, no había dormido bien. A las 7 de la mañana estaba en pie. Los minutos no pasaban ni con un libro, ni con la televisión, ni con música, la familia tardaría dos o tres horas en despertar. Se vistió y sin rumbo definido, a las 8 cogió el metro y se asombró al comprobar que todos los vagones estaban llenos de hombres y mujeres con pantalón corto y un dorsal en el pecho.
    -Perdone-consultó a un pasajero-¿a dónde van?
    -A correr la Marató de Barcelona.
    -¿Todos? – dijo sorprendido.
    -Sí, mas de 7000 y aquí todavía somos pocos, en París o Berlín son 35000 – le respondió el pasajero, un señor bajito, delgado, de unos cuarenta y muchos años.
    La conversación duró tres paradas, pero fue lo suficientemente intensa como, para que las horas siguientes, Pere entrase en una intensa reflexión.
    Miró alrededor y vio mujeres y hombres de todas las edades, que en pocos minutos iban a ser protagonistas de una de las grandes experiencias que un ser humano puede vivir.
    “¡Qué pasión tan grande!”, pensó, dándose cuenta de que no era preciso subir el Everest, ni atravesar un océano en barco, ni llegar a Dakar en coche o moto para ser protagonista de algo extraordinario, inolvidable. “Esa experiencia, esa prueba sobrenatural, se puede vivir en las calles de mi ciudad”.
    Ese domingo por la tarde, se puso las zapatillas, un pantalón que le apretaba, un pañuelo al cuello, unos guantes y con la sonrisa familiar con tono burlón, salió a la calle.
    ¡Qué corte!, sentía vergüenza cada vez que se cruzaba con un vecino, porque era consciente de sus limitaciones. Los músculos de sus piernas, caían sobre la acera como un martillo hidráulico de las obras públicas. Se notaba pesado y era incapaz de correr una manzana sin tener que pararse, aprovechando la excusa que le ofrecían los semáforos. Regresó a casa después de 20 agotadores minutos.
    El martes a las 7 de la mañana volvió a correr, otros 20 minutos, con el comentario familiar “¿pero te has vuelto loco? ¡Qué tontería! Esto te va a durar dos días”.
    Se levantó de nuevo el jueves, el sábado, el domingo, el martes, el jueves, el domingo…..Y los 20 minutos se convirtieron en 30, 40, 50, 1 hora….Y en su soledad, aprendió a calcular distancias, relacionando minutos/km, poco a poco conoció mejor su organismo gracias al pulsómetro. Vio que las noches y las cenas pasaban factura. Leyendo aprendió a diferenciar hidratos, vitaminas y proteínas.
    Perdió 9 kg. Y esos mofletes redondeados mutaron, y en su lugar aparecieron dos largos músculos que terminaban en el mentón.
    En junio corrió su primera carrera de 10 kilómetros, en noviembre su primera media maratón y un año más tarde se encontró en el metro con pantalón corto y un dorsal en el pecho. Subió al vagón otro atleta, un señor bajito, delgado, de unos 40 y muchos años y mientras los dos estaban de pie cogidos de la barra, el señor de 40 y muchos le preguntó:
    -Perdone. ¿Usted no me preguntó el año pasado a dónde íbamos?
    -Es verdad- le respondió con cierta sorpresa porque hasta ese momento no le había reconocido.-Hace un año estaba perdido, desorientado, ahora ya sé dónde voy, tuve la suerte de encontrarme con todos ustedes. Gracias.
    Si tú eres Pere, en marzo del 2008, te esperamos"

    Mucha suerte a todos y doblemente a los novatos.

    #12545

    By Keds
    Participant

    Tic-tac….tic-tac…tic-tac….tic-tac….

    Hola Km0’s.

    Tic-tac…..tic-tac….tic-tac…..tic-tac…..

    Recordeu…..

    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..tic-tac……

    "Superfoto" a les 8.00 h. !!!

    Tic-tac…..tic-tac…….tic-tac…..tic-tac…..

    Al costat de les Fonts Màgiques !!!

    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac……tic-tac…..

    Jo tampoc portaré càmera !!!

    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..
    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..
    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..

    Salutacions.

    Tic-tac…..tic-tac…..tic-tac…..tic-tac……

    p.d.// Tic-tac….tic-tac….tic-tac…..tic-tac……tic-tac…..tic-tac……..

    #12546

    Arnau
    Participant

    Companys !!!

    Ja no hi ha marxa enrera… :D :D :D

    Ens veiem diumenge. Molta sort a tots.

    Salut i Kms !!!

    #12547

    baldato
    Participant

    ¡¡¡SI!!! :D

    Después de toda la semana cuidando el pie, he probado hoy y funciona bien. Gracias por los ánimos y buenos consejos que me habeis dado.

    No cito otro problemilla que me ha salido hoy para no ser tachado de agonías para siempre ya…. 😳

    Mi ritmo de carrera, por si alguien quiere compartirlo 4,30 el km, para intentar bajar de 3,10, por si a alguien le apetece que compartamos carrera, por mi encantado. Alguno me veis con demasiados buenos ojos cerca del 3, pero, creedme, esto muy muy muy lejos.

    Respecto a estas últimas horas, lamento comunicaros que creo que voy a hacer subir el precio del plátano yo solito :wink:. Además a estas horas debería estar durmiendo, pero los nervios empiezan a trabajar y no tengo nada de sueño, y en mi caso es peligroso ponerse en la cama antes de hora, bajo pena de no pegar ojo en toda la noche, cosa que no conviene. Pero cerca de las doce habrá que irlo intentando -tengo un libro bastante adecuado para estos fines…-

    Bueno, hasta el domingo, a las ocho en la fuente. Si por ce o por be no nos viésemos entre la marabunta, MUCHISIMA SUERTE, COMPAÑEROS.

    #12550

    xavi19
    Participant

    bon dia companys,

    avui, dia de reflexió pels que com jo, no viatjarem a barcelona fins al dia de la cursa

    ahir vaig sortir a fer l’últim entrenament amb l’edu, vam parlar molt i vam intentar planificar una cursa per intentar patir el mínim indispensable i aconseguir uns objectius, esperem no caure en els típics errors del debutant

    com que avui és un dia per descansar, he tornat a repassar les cròniques de la marató de donosti de l’any passat, he aprés molt d’aquesta lectura, de les cròniques plenes d’il·lusió del sime, de l’homedferro, d’en madjoker, o com arribar pletòric a l’estadi d’anoeta, també les dels més veterans, montoliu, del gorka1, d’en quim-imma i del company alex

    també he aprés de la cara no tan dolça de la marató, el patiment per les rampes del jmarkala (no m’ho crec que no tornaràs) i del ja n’hi ha prou per avui d’en crit, però de la crònica que més he aprés alhora que m’he tornat a emocionar, sense cap mena de dubte, és amb la de l’edu, (ves preparant-te que tornarem cap a donosti)

    fins i tot he gaudit amb les cròniques dels companys que vam anar fins a euskal herria, però que ens vam haver de conformar amb mirar des de fora i intentar animar el màxim possible, segarrenc, va ser un cap de setmana increïble, com tu dius espero que demà sigui el meu dia, (sense dubte et tindré present quan sigui sota l’arc d’arribada) que sigui el dia de tots els km0, tant dels que corren, com dels que gaudiran amb les cròniques igual que ho he fet jo avui, dia de reflexió

    molts de vosaltres no podreu llegir aquest post fins després de la cursa, ja que en aquests moments sou a barcelona, espero poder arribar demà amb tranquilitat i ser a temps per a la foto km0, no cal dir que espero i desitjo que demà tots tingueu molta sort i que aconseguiu assolir els vostres objectius

    salut

    #12555

    porcalleocho
    Participant

    Acabo d´arrivar de rodar 40 minuts, en ple proces de recuperacio. Pensava en tos els que dema estereu recorret els carrers de la ciutat que en va veure neixer. Molta enveija en feu, encara que ja us han dit tot esl que s´ha de dir. Nomes recordar-vos sobretot als primerencs que ho disfruteu.
    a tots viguileu, la humitat a Barcleona pot ser molt enganyosa, a hidratarse molt be. i ………………..molta sort.
    ANIMS

    #12556

    jmarkala
    Participant

    Bona tarda nois i noies,

    Disfruteu com mai , gaudiu del moment i penseu que esteu a punt de reveiure en una cursa la batalla èpica d’uns quants homes contra el perses per tal de defensar la seva pàtria envaïda i de pas salvar la democràcia atenenca .

    Companys de KM0 que aneu a BCN enhorabona ja que esteu a punt d’entrar en l’Hel·lade .

    salut i KMs

    #12558

    Joker
    Participant

    Caram, caram!

    Si això ja està aquí!!!!! "Ho hagueuuuu viiiiiist!!!!"…com deia aquell culé… 😆

    Nervis i cagarrines us envaeixen!

    No us preocupeu i recordeu companys, sempre hi ha una sortida!.<–vídeo

    Tingueu seny i sobretot, gaudiu per cada porus de la pell!!!

    Una abraçada, us estarem esperant. 😉

    #12560

    km0
    Gestor de comptes

    Fil tancat

    ➡ Continuem a l’apartat de Cròniques

S'està mostrant 15 entrades - de la 226 a la 240 (d'un total de 240)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.