KM0 PONENT MUNTANYA
RELAT DE JORDI MOLINS, PRESIDENT KM0 PONENT
“Passada una nit ja tinc forces per escriure quatre línies de l'aventura d'aquest dissabte.
El projecte era sortir del pàrquing de Pleta Pierro i passar pels 9 refugis del Parc Nacional seguint la Ruta de Carros de Foc per tornar a la Pleta Pierro.
Després de moltes variacions amb els integrants del grup sortirem el divendres a les 22:20h l'Isidre Domènech, la Núria Codina i jo.
Qui conegui el Parc Nacional d’Aigües Tortes sap que és un paratge fantàstic de llacs i muntanyes, que et fan sortir els ulls de les seves òrbites, el recorregut de Carros de Foc és bastant tècnic i la nostra intenció és caminar tota l'estona per no desgastar-nos tant. Hi ha pocs trams en els que el terreny permeti córrer.
Sortim i lo primer que fem és anar al Refugi Ernest Mallafré, a buscar cobertura per enviar la foto de la sortida .... Encara estem buscant!!!!
Passem per l'estany de Sant Maurici, la Núria veu un súper cérvol.
A bon ritme arribem al Refugi del Xalet d'Amitges, sense parar massa continuem, feia un vent fred i estava bastant núvol. Parar no era una opció.
Creuem el Coll de Ratera i desviem a la dreta cap els Estanys de Saboredo, hem de mirar el track, cal assegurar no equivocar-se de vall... una hora més tard ja érem al Refugi de Saboredo
L'Isidre venia mig lesionat en una cama i ja es va començar a prendre potingues per aguantar el tirón. Continuem, travessem el Coll de Sendrossa amb un vent fred i baixem uns metres per a posar alguna cosa a la panxa.
Continuem baixant fins arribar a l’Estany Major de Colomers, passem la Presa i arribem al Refugi de Colomers.
Durant la nit, anem a bon ritme saltant d'un Refugi a un altre. El cos respon i la il·lusió d'aconseguir el repte ens esperona, passem el Coll de Caldes , i ens fem una fotaco als primers moments de l'alba, arribem al Coll de Crestada i comencem el descens cap l'estany de la Restanca... un espectacle!
Les boires al fons de la vall i els primers raigs de sol a les muntanyes, el món es desperta!
Trobem els primer caminadors i corredors, arribem al Refugi de la Restanca, fem parada per esmorzar i fer un bon cafè.
Foto a la cascada que baixa de l'Estany de Mar i tornem a enfilar els 500 metres de desnivell que ens separen del Coll de Crestada, passem pel costat de l’Estany de Mongues i Margades recordant les nostres primeres acampades i ascensions al Montardo, arribem al Refugi del Ventosa Calvell al fons l’Estany Negre i davant nostre el massís amb els tres Bessiberris i el Comaloformo.
Unes nenes juguen i ens saluden, excursionistes que es refan de la pujada i nosaltres ja només pensant en el major repte de l’excursió: el Coll de Contraix de 2748 m.
Sabem que no anem massa bé per acabar la ruta en menys de 24h però aquest no ha estat mai el primer dels objectius. Fem l’aproximació pel fons de la vall, passem per l'esquerra de l'estany de Contraix i comencem a pujar el Coll saltant per un mar de blocs de pedra i roques, l’aproximació es fa lenta, i arribem a la part final del collat: una tartera de pedra i pissarra desfeta amb un petit pas, fàcil, al final in ras d’agafar a la roca.
L'Isidre agafa l'opció de pujar per la banda dreta i la Núria i jo per l'esquerra i a dalt ens trobem, contents d'haver fet el pas més complicat de la ruta... ens separen 1000 m del fons de la vall d’una baixada bonica però llarga i duríssima, els nostres genolls ja no seran mai més lo mateix. Arribem aproximadament a les 15h al Refugi de l'Estany Llong. Cal refer-se, dinar i un cafè per enfocar la següent etapa.
El cos ja no és el mateix, l'Isidre ha de tirar d'enantium per poder continuar, la Núria pensant que potser s'està passant de Kms en la seva preparació per Tor de Gegant i jo pensant que vaig curt de preparació, tot i això l’etapa és molt llarga però ens la volem ventilar amb 3h 20'. És passar el Coll de Dellui, 600m de desnivell però molt progressius i creuar la vall que conformen els Estanys Morto, Castieso, Cubieso, Mariolo i Tort. Arribem al Refugi de Colomina, amb un vent fred, contents però alhora esgotats, tenim wifi després de molta estona i aprofitem per dir que estem bé, la foto corresponent, i algun gel que ens ajudi a passar el proper coll.
Sortim voregem l’Estany de Colomina, el de Mar, pugem el Pas de l'Os, voltegem l'Estany de Saburó per travessar el Coll de Saburó, a la baixada se’ns fa de nit, ens posem els frontals i anem avançant poc a poc, l’Isidre patia molt i la Núria i jo molt cansats només pensàvem en veure la porta del Refugi, també l'hi donàvem voltes a quina era la millor alternativa per arribar al cotxe... passem pel lloc on es fa la foto més icònica de Refugi Josep Maria Blanc, passem per l’Estany Negre i arribem a l'últim Refugi del nostre recorregut, el Josep Maria Blanc aproximadament 24h després de la sortida.
Al carrer hi trobem força gent fent petar la xerrada, ens pregunten i expliquem un moment reconfortant alhora encara preocupats per l'últim tram de la ruta.
De les tres opcions escollim seguir la pista fins el pàrquing de Pleta Pierro, és el recorregut més llarg però tècnicament més fàcil i de nit, amb les forces justes ja i l'Isidre amb la cama a la virulé ... és la millor opció... Així després de quasi dues hores de pista arribem al cotxe...esgotats com mai, però amb aquella inexplicable satisfacció que t'aporta viure aquestes experiències i reptes que et posen al límit i alhora et fan més humans.
Gràcies Isidre i Núria ha estat un plaer patir al vostre costat.”
Seguidament podeu veure el recull de captures de la crònica del nostre km0 més instragramer, Isi Domenech.
