RELAT DE JORDI MOLINS, PRESIDENT KM0 PONENT

• 105km  +4500 m desnivell, 19/10/2019 a les 8:30h (una mica massa tard)
• Web: http://www.naturetime.es/2018/ultra-trail-serra-montsant/

• Prova que tenim a 1h ¼ de carretereta de corbes en un entorn molt guapo,
• Aquest  any l’organització i el recorregut força bé, la senyalització molt be i els avituallaments des del meu punt de vista fluixos.

L’Adri i jo, abordàvem aquest repte desprès d’un estiu d’entrenaments i confiats d’estar preparats pel repte.

A 2/4 de 9 sortim de Cornudella del Montsant, enfilant-nos cap a les estriacions de la Serra, que bordejarem per la dreta.

En 45 minuts arribem a la població de l’Albarca per on seguim la ruta pujant per primer cop a la Serra del Montsant i passant per l’ermita de la Mare de Deu del Montsant. El sender ens porta per una cornisa amb unes vistes espectaculars i un recorregut que ens fa baixar cap a Ulldemolins on fem un bon esmorzar.

Durant el recorregut trobem força corredors, ja que en aquest punt encara anàvem junts la Long, Half i Ultra. Sortim cap el proper tram passant per l’ermita de Sant Antoni i la font, aquest tram son 20 quilometres espectaculars, amb tendència a la baixada, que et permet no parar de trotar. T’hi trobés recolzes de bosc de ribera, plens de xops amb  fulles de color groc, cingleres plenes d’escaladors buscant el seu racó preferit i a la part baixa també trobem l’embasament de Margalef, a data d’ahir molt buit.

Arribem a Margalef amb 5h 45 minuts, molt contents de com ens va la cursa. Em trobo als cunyats i nebots (si poden sempre s’escapen a animar). És hora de dinar i, jo sabent que més tard o d’hora se’m tancarà l’estomac, intento menjar el màxim possible: Pasta, bocata, taronja, etc.. l’Adri l’hi tira la secallona com un descosit, ens trobem al Mario que arrossega una lesió des de fa dies, i decideix que fer 105kms lesionat no potser del tot bo.

Fins aquí, els primers 40 Kms, que van ser per mi la cara de la moneda i ara començava la creu, a la pujada a l’Ermita de Sant Salvador, ja vaig notar que no anava com calia, digues-li “baixon”, “pajarà”. La realitat és que últimament em trobo que, a les curses molt llargues, em baixa el nivell energètic del cos, no tinc forces, a estones podríem dir que m’adormo caminant i els únics revulsius que he trobat han estat gels i gominoles de cafeïna, que et retornen una mica a la cursa. L’Adri mirant-me a la cara i dient-me pleguem. I jo amb la banya clavada a que volia acabar la Cursa.

Baixem fins a la Bisbal de Falset, per corriol, molt corredor i xulo,  continuem  per corriol, puja i baixa,  fins a Cabacés. Km 60 a Cabacés i tenim un bon avituallament, encara que a mi només m’entra el caldo Aneto. La bossa de vida, que ens permet canviar-nos, i fer un petit “reset”. Intento desconnectar en una d’aquelles cadires del local social del poble.

Sortim de Cabacés, sortim pel pis de sobre on hi ha el bar que segur que és el centre neuràlgic del poble totes les vesprades, sobre tot els dies de partit. Sortim  amb l’Adri, dient-me si vols pleguem. L’Adri per un altre cop que aquesta decisió no me l’has de deixar a mi!!!.

Són les 19h, aquí ja ens quedem sols, als de la Long els queden 20kms i a nosaltres 45,  nomes sortir de Cabacés l’Adri, té problemes amb el frontal, que solucionem demanant-li un frontal a un corredor de Reus. Fem una forta pujada, per corriol, al poble de la Figuera.

Sortint de la Figuera ens trobem molts trams pista  amb perfil pla o baixada, aspecte aquest que agraïm donat que ens permet córrer i avançar kms més ràpidament, es curiós perquè noto que vaig molt millor quan tinc que córrer que caminar. L’Adri aprofita un moment per caure i fer-se una rascada de genoll, no res per un tio fort com ell.

Arribem a la Vilella Baixa, un bonic poble que sorprèn a l’Adri: el pont, els edificis grans, etc... L’avituallament torna a ser al bar del poble i quan marxem tothom et dona ànims, 6 kms més, d’un puja i baixa i arribem a la Vilella Alta. Els crios juguen al pilla pilla a les 12 de la nit pels carrers del poble i entren a les cases sense trucar. Que bonic que encara hi hagi  un poble on confien de la resta del mon!.

Ens falten 7Kms per arribar a Escaladei, un poble situat de manera que no veus les llums fins al girar la corba de la carretera, de fet olores primer el vi de les seves bodegues que veus el poble.

Escaladei Km 85, 20 quilometres fins la meta. Una mica de caldo. L’Adri, torna a rebuscar alguna cosa sense gluten, sort de les barretes que carrega ell!

Sortim sense parar massa, ens toca una desnivell de 600 metres fins a la part mes alta de la Serra Major del Montsant, els 200 mestres primers es fan molt bé per pista i desprès agafem corriol que ens porta per entre matolls i argelaguers, ens anem atansant a les cingleres, fins a arribar al Grau de l’Escletxa on hi trobem una tram amb cadenes i sirgues amb un voluntari avisant de que anem amb compte... jajaja, com per no vigilar!

Passant el grau, el terreny continua pujant però molt mes suau, començar a fer boira i vent a l’hora, no es freda però és una molèstia constant fins que vam tornar a baixar del cap d’amunt de la serra. Per dalt a la serra hi tenim 5 kms que es fan fer eterns. Possiblement descansats ho haguéssim fet amb un plis-plas, però no es el cas.

L’Adri davant va obrint via i cada 5 minuts dient:  Jordi, com estàs?.

Fins al Km 95 que trobem una voluntària, en una tenda de campanya, vigilant que no hi hagués ningun despistat i que tothom enfiles la baixada cap el poble de Morera del Montsant. Una baixada que de córrer res, plena de pedra com els nostres estimats corriols del Mont-roig o Montsec.

Avituallament de Morera del Montsant, ràpid i marxem. Ens queden 8 kms de pujar i baixar, per mig d’unes vinyes i pel corriols al peu del Montsant. Als 10 minuts sembla que plourà, però no és res, en aquests Kms em començo a trobar una mica millor, potser es la il·lusió d’arribar.

Arribem a Cornudella del Montsant amb 21 hores i 34 minuts. Desgastats, però molt satisfets de la Cursa, una Cola-Cola, ens dutxem i tornem cap a casa.

Amb l’Adri comentem el que acabem de viure i jo l’hi veig la cara de satisfacció que ho paga tot.

FART DE PATIR.