N’havia sentit parlar, molta de la generació dels pares l’havien fet, n’havia sentit moltes anècdotes i la cita era per mi obligada. Vaig ser-hi, per poc, gairebé no hi sóc a temps, va ser la darrera edició. Era 1998, tenia poc més de vint anys. No érem gaires, uns 175 marxaires de totes les edats i recordo que vaig fer els 40 km sol, corrent, i que la majoria la feia caminant. Recordo també la sortida de ben fosc, a les sis de matí, amb molt de respecte i el puja i baixa constant pel pla de l’Estany i l’arribada trista en un carrer estret i gris de Banyoles, molt solitari mentre queien quatre gotes.
Rellegir ara la història de la “marxa dels quaranta” de Banyoles –que us aconsello llegir sencera- m’ajuda a entendre moltes coses. Joan Surroca, del centre excursionista de Banyoles, explica per què va començar tot i per què es va acabar. Em sobta per damunt de tot les xifres, “El 1979 s'hi van apuntar 6.700 persones. I no va ser l'any amb més gent: el següent es va arribar a la xifra màxima de 9.114.” Us ho imagineu? Més de 9000 persones fent 40 km puja i baixa? A Banyoles? No eren ultrafondistes, ni maratonians, i a aquella època si parlaves de runners de ben segur es pensaven que parlaves de granotes, hi havia gent de tot tipus, grans, joves, alguns que corrien i la majoria que caminaven, us sona?
Les causes de la davallada de participació més enllà de les que ens explica el Joan, cal veure-les en el canvi, amb uns valor en crisi, que va fer la societat en general entre aquells anys (1979-1998) i que va continuar fins passat els 2000, la llavor però ja estava sembrada i només calia esperar un renéixer social, per entendre el llegat que deixà la marxa. El Joan ens ho explica així: “Quan es va instaurar, la Marxa dels 40 km era única. Coincidint amb el seu èxit, entitats de molts llocs del país van començar a organitzar esdeveniments similars. Avui, onze anys després que la banyolina desaparegués, el calendari està atapeït de caminades (algunes més populars que altres) arreu de Catalunya.”
I va ser així, Garrotxa, Gironès, Empordà es van omplir de marxes populars, tothom tenia ganes d’ensenyar el seu poble i n’organitzava una, algunes encara es mantenen. Per destacar-ne algunes que coneixem o amb qui mantenim contacte per intercanviar experiències tenim la “Marxa Anar-hi anant” de Bonmatí (28 edicions), Marxa popular Vall-llobrega (24 edicions) o la Marxa de l’Arboç de la Bisbal (36 edicions).
Les societats canvien, i els valors també, i les marxes populars tornen a créixer i se’n creen de noves, és el torn també ara de Ponent. Així el 2009 es creen dos marxes populars ja avui consolidades, la “Marxa Popular del Baix Segre” a la Granja d’Escarp i la nostra, la “Marxa popular del Segrià” a Lleida, totes dos ja amb 7 edicions, el mateix any, si no anem errats, que es feia la darrera edició de la enyorada Marxa Noguerenca de Butsènit d’Urgell (2004-2009). Posteriorment, el 2013 apareixia la “Marxa popular de les cabanes de Volta” (3 edicions), avui també consolidada.
En temps que bufen vents favorables a les marxes populars, he cregut oportú mirar d’on venim i dir gràcies.
http://www.elpuntavui.cat/article/25-elpunt30anys/47-elpunt30anys/5527-una-multitudinaria-passejada-pel-pla-de-lestany.html (Marxa dels quaranta)
http://scur.cat/KG6M9N (premsa 1980, marxa dels quaranta)
http://marxabonmati.com/ (Marxa Anar-hi Anant)
http://senderistalagranja.blogspot.com.es/ (Marxa Baix Segre)
http://www.marxaomellons.cat/ (Marxa de les Cabanes)
http://www.marxa.cat (Marxa del Segrià)
