S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
A mí ya podéis ponerme en la Lista de una Mitja Magnífica.
ESTE AÑO VOLVEREMOS A ESTRENAR EQUIPACIÓN
Estaremos todos/as guapísimos y nos haremos una Foto para la Historia.
Fa molt temps d’això, però em quedo amb la crònica de l’edu. És la marató en estat pur, la pura i dura marató.
Ja sabeu que m’agrada rellegir coses antigues. Tot i no escriure gaire, Déu n’hi do !
Jo també n’aprenc d’ell.Quote:No ho havies pas dit !!! O sí ?En tot cas, devies disputar l’esprint final amb l’Adolfo.
ENHORABONA A TOTS !!!, Terrassa no sembla de les "fàcils" (què deu ser això d’una mitja marató fàcil ??? 🙄 🙄 🙄 )
També tens raó albertbo, ho havia comentat a alguns companys amb els que havia coincidit rodant, però no ho havia manifestat al fòrum.
Bona matinal atlètica a Terrassa, un plaer compartir uns minuts d’escalfament amb el bru a casa seva. Al poc de començar la cursa, em trobo amb una esquena familiar i elegant, l’Adolfo, que em diu que tiri. Tiro però li dic que al final segur que m’agafarà. La cursa, dureta, pujades, baixades que compliquen el portar un ritme constant i a més a més amb un inconvenient afegit per a mi, que és que al segon avituallament (en el crec que només havia tres o quatre persones donant l’aigua) sigui per mala col·locació o per la casualitat que li donen la última ampolla que tenen a les mans al que tinc davant, no puc agafar l’aigua, i del km.6 al 16 ó 17, que va ser l’últim, no em puc hidratar. Això em va fer patir bastant, ja que feia calor, i a més a més era de les parts més dures del circuit juntament amb al 18-20. Al final forta baixada fins arribar a meta amb força ambient i esprint final que em permet avançar un bon número de corredors. Al poc arriba l’Adolfo (queda pendent la cerveseta apostada, eh¡), i el company del Sícoris amb els que comparteixo cua per agafar els bocatas. Excel·lent bossa de corredor, bon ambient i bon esmorzar fan del tot aconsellable aquesta cursa. M’estranya i tot que no hi hagués una representació més nombrosa de Km’0, companys, no totes les curses són per fer marca¡¡¡¡¡¡¡¡ 😆 😆
L’únic a millorar per a mi, el tema dels avituallaments, tant en la quantitat de gent, com en els punts quilòmetrics en els que es van col·locar (lo primer te fàcil solució amb la col·locació de taules on el puguis recollir si no t’ho poden donar en ma). Malgrat això molt recomanable.
Les properes per a mi; Borges i Granollers (esteu avisats).
Fins aviat.
Wino he penjat algunes de les fotos al blog, la meitat aproximadament. Feu-hi una ullada i em dieu si en voleu alguna
Santi a tu ja te les he passat al correu.
Salut kms0!
Hola,
Com molts ja sabeu el 17 de febrer es realitzarà la I Cursa Popular Puigverd de Lleida, podeu consultar la informació i fer les inscripcions a la web.
Us hi esperem!!
Ostres en ARCTOS tercer!!!!!
Santi, ets un animal!!!!!! 😉
com carai ens volies veure, nosaltres vam arribar quan tu ja començaves la migdiada!!!!! :mrgreen::mrgreen::mrgreen:
Eps!
albertbo, comparteixo amb tu aquesta proposta!
Anunci:
Lagartija busca acompanyant de taula per prendre-li la guarnició del segon plat a canvi de peix (i bona companyia!!!) 😆 😆 😆Salut, imaginació i bons aliments!!!!
Lagartija :
Ja tens acompanyant de taula, aixi podrem parlar del pla que tenim pendent per el 3 d’ agost sota l’aigua.Pero el 2º es mioooooo, solo miooooooo.
Albertbo, tu a la derecha del padre t’ esta be?
Molt bona idea i fins diumeng, pero jo a 5’km
I… també amb IL·LUSIÓ
Eps! Nois!!!
No tenia pas previst participar de la Duatló, si de cas anar-hi hi animar i cridar qual Hooligan ebri a en Arctos, en Kaiser i el Ruben (un amic comú dels dos!) i a tot aquell que la cara me resultes lleugerament coneguda!
Un dia abans em comenten de la disponibilitat d’un dorsal a canvi que per una estona en digui Àngel Farré… Cap problema! Així doncs, finalment faré el debut en la especialitat. A corre-cuita aconsegueixo una bicicleta i un casc.
Diumenge ben d’horeta agafem les bicis i cap a Alpicat! Pugem amb calma però sense dilacions (els castellans en dirien sin prisa pero sin pausa…).
Passem per davant de casa del Ruben i ja el trobem preparat… més o menys! Esperem cinc minutets i apareix en Kaiser. Ja hi som tots!
Ens dirigim cap a la zona de boxes, recollim pitrals (menció especial al plural de la paraula… és el primer cop que recullo DOS pitrals per una cursa…) xip, i au! A preparar-se toca!
Deixem les bicis i el casc, tot mirant a veure com ho fan els altres… som uns totals inexperts! Hehehe
Ens trobem al la Lagartija, na Marta i una bona i nodrida representació del Borges Femení! Encantats noies, ens veiem lo diumenge!
No veig en Arctos… però deu d’estar escalfant i fent aquestes coses que caldria fer…
El meu esclafament es una pseudovolta ridícula seguit d’una bici que em trepitja els talons.Tret de sortida i tots a córrer! S’arrenca en baixada i això fa que la sortida sigui ràpida. En els tres primers quilòmetres he de parar dos cops, ja que el maleït xip ha fet que es descordin els keds dos cops. Fet que fa que en sis quilòmetres passi fins a tres cops a la mateixa gent! I que perdi al grupet del mig definitivament
Correm per camins que estan força bé, planers i sense massa irregularitats, fet que fa que no calgui que vagi absolutament pendent d’on xafo, i que pugui gaudir de la boira en tota la seva esplendor… collons! Tot gris, gris i més gris!
Sortim de camins i retornem a l’asfalt, iuju! Apreto una miqueta i els nervis de fer la primera transició de la meva vida, comencen a sortir.
Entro a la zona, el meu avituallament personal em dona aigua, menys mal…
Miro de recordar tot el que he llegit sobre transicions, em poso el casc i l’abotono. Prenc la bici i amb ella a la ma, començo a córrer fins sortir de la zona, on hi pujo d’un salt i casi em foto de cap (quan deixaré de fer coses per les que no estic preparat?)
Les primeres pedalades son còmiques… qui diu que anar amb bicicleta és fàcil???
Encara rai que no caic, i ja em trobo davant una pujada que deu n’hi do! Poc habituat a moure plats i pinyos, em faig un embolic i tiro pel dret. A la merda els canvis i qui els va inventar! Passat aquest moment d’angoixa, trobo la manera d’adequar la marxa a l’exigent pujada a la que m’enfronto, i amb una cremor important als quàdriceps i amb la motivació de veure un grupet de 8 o 10 ciclistes que tinc a tocar tocar, serro dents, alço el cul del seient i tiro amunt! Aconsegueixo passar-los i arribar al cim (hi tant que es un cim!) i aleshores el terreny esdevé pla, certament amb un cert desnivell de pujada, però molt ample i molt regular en el seu ferm. La boira i un incipient fred acaba amb els nostres pitrals, i aquest tros amb bici és un reguitzell de pitrals pel terra! Espero que no ens desqualifiquin per no portar-lo!
Vaig bé, no se si ràpid o lent, però vaig bé. La boira terrible no deixa poder veure per on circulem, sembla la carena de la Cerdera, i de ben segur que, si no n’hi hagés, la vista seria collonuda! En aquest tram, els membres de l’organització s’intueixen, perquè de veure’s es molt difícil… Les senyals fetes amb pintura al terra i els pitrals, són les millors evidències que anem per bon camí.
Aconsegueixo adelantar a tres o quatre ciclistes, i jo mateix en sóc superat per dos o tres. Un xicotet ben jove, uns setze o disset anys, es posa al meu costat i pedalem una estona junts. Va amb màniga i malles curtes! Li demano per si no té fred, ja que jo m’estic gelant, i em diu que si, però que es pensava que hi hauria solet, com l’any anterior.
Aquí acaba la meva “diversió”. S’acaba la planúria i comença la baixada. NO SE ANAR AMB BICICLETA. Unes baixades amb corbes i pedres, graveta i gravetat fan que gasti el fre del darrera i, amb menor mesura del davant. Em passa tothom. Però on s’ha deixat la por la gent??? M’avança una venerable iaiona que collia caragols, l’aplec de artrítics reumàtics de la baixa noguera, l’exèrcit de tortugues coixes de les Illes Verges en missió de reconeixement i per avançar, m’avança fins i tot el dia de demà!
Un cop acabada l’agonia del descens, torno a trobar l’enyorat asfalt i em tornen a portar cap a Alpicat. En aquest punt ens fan coincidir amb el que estan fent el tram final. I tinc l’oportunitat d’adelantar e en Kike Borras… això no passa gaire sovint!Entro a la zona de boxes, tornant a pensar en com ho he de fer, salto de la bici i la porto de la ma. M’adreço cap al lloc i torno a beure, i ara moooolt, del meu servei de repostatge personal. I au! A córrer. Al passar per meta m’ofereixen un vaset de beguda isotònica, segons em diuen. Es igual, a la gola i cap avall! Com si m’haguessin donat whisky!
Em lio a córrer. Què passa? De qui son aquestes cames i on son les meves? Però voleu fer el fotut favor d’anar rectes????
Ostres tinc la impressió que vaig molt ràpid. Miro el rellotge i veig que, efectivament, i lluny d’equivocar-me com altres vegades que he tingut la mateixa sensació, VAIG RÀPID. Faig el primer quilòmetre d’aquests últims que he de fer a menys de 4min/qm. Evidentment ho pagaré.
Error. Altre cop se’m deslliga el cordó de la sabata i he de parar a anusar-lo de nou. Al reincorporar-me a la cursa ja no tinc cames. Ostres, que dur. No avanço. Literal, no avanço. Busco una motivació i la trobo en un senyor amb un paravent d’un color que determino que no m’agrada i que per mi és lleig. Ara ja tinc motivació. A més a més, m’ha avançat mentre em cordava la sabatilla…
Em llenço a per ell, i al quilòmetre dos el tinc a menys de deu metres… un esforç més i l’atrapo. Però que fa??? S’atura!!! Això no val!
Quan el supero, en veig un altre allà al fons, i el reconec. És un dels que m’ha avançat a la baixada de la muerte… Doncs també a per ell! L’aconsegueixo agafar i avançar a la penúltima corba i aleshores ja veig la rotonda final i ja no deixo d’apretar.
Passo meta i miro el rellotge! Una mica més d’una hora i mitja i amb la sensació que la baixada amb bici m’ha privat de millorar aquest registre.Saludo als que m’esperen i començo a menjar i beure, entrepà, plàtan, mandarines, barretes energètiques…. tot el que ha faltat en cursa ho trobo aquí… de cara a edicions posteriors, potser caldria equilibrar-ho.
Mentre sortegen mil i un obsequis, arriba en Kaiser i una estona desprès en Ruben. A poc, van entrant la secció femenina del Club Borges… Si senyor! Sou unes autèntiques craks!No ens quedem a que acabi el sorteig ni al lliurament de premis. Ens en anem cap a netejar les bicis del terrible fanguer que duen a sobre… Dos euros de manguerades per tres bicis…
Ens despedim d’en Kaiser i d’en Ruben, i TRANQUIL•LAMENT, fem el camí e retorn a Lleida.Molt bon dia, l’únic però, la terrible boira humida que ens ha acompanyat tota l’estona. Una molt més que correcta organització amb l’únic punt dels no avituallaments.
Em sap greu no haver vist a en Arctos, haurem de coincidir en una altra…No m’estic preparant la Marató de BCN.
No tinc pas al cap de fer-la, però si em ve molt de gust participar-hi. Però no de qualsevol manera.Fa dies que ho tinc al cap, i ho he comentat a varis de vosaltres, donar un cop de ma com sigui. Podria ser en forma de donar avituallaments específics en llocs o quilòmetres específics… o potser recórrer la ciutat en busca de donar-vos ànims i crits qual austrolapitecus histericus…
o potser, i és la idea que més em sedueix, sortint amb algú de vosaltres i marcant el ritme que dessitjeu (EP! dintre les meves minses possiblitats!!) durant els primers 25 o 30 quilòmetres, o bé, saltant al quilòmetre 25 i acompanyant-vos fins al final…
Roma34
By Keds
Amata
Hache
Xavi19
Victor17crec, si no m’erro, que vosaltres sou els debutants… si algú vol un paio que li foti la pallissa durant un parell d’hores…ja sabeu que xerro, xerro i xerro… que sapigueu que m’ho estic rumiant molt seriosament!
Amb aquesta bici aniràs
: : : : No vaig tardar gaire en entendre el perquè d’aquella cara de sorpresa… M’esperava el patiment.Jo no estava preparada. La meva ment no estava preparada. Però hem va faltar temps per gairebé prendre-li el dorsal a la Eli, quan hem trucà per comentar-me que no podia anar i…. “vale, vale! Tranquil.la! Ja hi vaig jooooooooo!"
Estava neguitosa, no ho nego… Trobades. El cor s’alegra insospitadament quan et trobes els companys i companyes…. Agraeixes tant que hagi gent que t’anima… sense jutjar-te…
Varem arribar aviat, massa aviat… A les 09:00 ja hi érem al lloc, però va passar tant ràpid que quan vaig mirar el rellotge gairebé no quedava temps per escalfar…
Sortida! A poc a poc. Soc diesel…. Molt satisfeta de les sensacions de la primera part. Comparteixo alguns quilòmetres. El recorregut va estar molt entretingut i bonic… M’agraden els camins…
Canvi! MTB! Sensacions i conclusions importants: 1. La bici ha de pesar menys què aquell que la porta… 2. El pare no m’estima…
Bé, evidentment, fins que hem vaig aclarir amb les marxes, els plats (no bruts), etc., ja estava de cap a la famosa pujada… No va ésser la primera ni la última vegada que vaig baixar de la bici… “Piernas para que os quiero!!!” Jo que estava tant orgullosa de haver-ne passat uns quants corrent… Tothom que havia avançat, ara m’avançaven! Bé, anem aprenent: haig de agafar més la bici… Al carrer! No pas a les classes d’spinning!
El recorregut? Amb unes vistes i uns paratges magnífics. Gràcies al seny del qual no disposo, vaig aprofitar les baixades per “deixar-me anar”. Important: No vaig caure. A punt vaig estar 2 vegades, però…. I encara reia quan veia com marxaven les rodes i el fang m’esquitxava la cara!
La transició una altra vegada a la carrera crec que va estar simplement mental… Donat que no disposava de quàdriceps 😯 , però si de uns bessons gegants 😯 , vaig començar a córrer amb cames de fusta… Pensava, però, que seria pitjor…
Va, va! Són només 4 quilòmetres! És no res! Ja arribo! No m’ho puc creure! Va estar una sensació magnífica! La Piliborges i la Eli, magnífiques animadores. Estava tant contenta que crec que vaig abraçar a tothom (disculpes si algú es destorbà…. no tinc remei!) Crec que hem vaig deixar a la noia de l’entrepà…
homedferro, ets una bèstia no humana; kaiser, ets una bèstia humana; arctos enhorabona pel 3r. lloc. (merescudíssssssim, i no només pel teu esforç físic, sinó per sempre animar i saber escoltar la opinió simple i/o sense sentit dels experts en res…. recorda el pacte, eh?); marta, “simple y llanamente” : ETS GENIAL!.; Pontsicà, crec que no ens varem creuar… (No eres pas tu aquell de la bici a qui li vaig demanar a l’últim quilòmetre que hem puges a la cistella i gairebé cau? No era la meva intenció…).“Y hasta aquí puedo leer!”. Bé, ja he perdut la por. Aviat la TRI….. Això no ha fer res més que començar!!! I crec que no aniré pas sola! Hi ha més d’una noia que també s’ha enamorat d’aquesta disciplina… Jo inclosa.
Enhorabona a tothom que va tindre el valor i el somriure per fer-ho. També ens mereixem un homenatge, no?
Hem disculparia per “xerrar” massa, o ésser massa “expressiva”, però, aquesta vegada,…. no ho faré.
Salut companys/es!
PDT.: Petons.
ep homedeferro,
t’agafo la paraula, si al final la puc fer, pots venir amb mi tota l’estona que vulguis, tant si és al començament com al final, com si la vols fer tota sencera, cap problema
ara que si només vols fet una part, potser la millor és la final, que és quan més es pateix, porta una corda per enganxar-me
salut
Bones,
em sumo a la proposta de l’homedferro, jo ja debutaré un altre dia…
Tingueu en compte que hi ha ritmes que encara no puc mantenir, qualsevol cosa que estigui per damunt de 5min/km compteu amb mi per un cop de mà.
O temes logístics, avituallaments, etc.
Quedo a la vostra disposició!
