S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
amataParticipantEp!
Molt bones, a veure, que jo tinc un dubte.
A la cursa de Puigverd vaig sentir a l’Artur42 dir que passada una marató era un bon moment per buscar marca en una mitja.
Si acabo de fer la marató de BCN, creieu que és una idea anar a buscar marca a Cunit, o bé queda massa apretat??.
Apa!
amataParticipantMolt bones!
No sé si en algun altre fil ja s’ha tractat el tema (segurament si, però no ho he sabut trobar).
He sentit que després de la marató el risc de lesió és important i tinc vàries preguntes que no sé respondre. A saber:
– quant de temps cal fer repòs?
– què s’entèn per repòs?
– És prudent/aconsellable, competir en mitja d’aquí a 15 dies?. En cas afirmatiu (i en negatiu també), em podeu recomanar un pla a seguir?Bé, a veure si tinc sort i em podeu ajudar.
Apa!
amataParticipantEp!,
Jo estic igual que el Sergi, i us dic el mateix, el dijous no puc venir, però si podem donar un cop de ma en qualsevol cosa, no dubteu a dir-m’ho.
Apa!
PucurullParticipantCLASSIFICACIO DEL CORRE LA MARATÓ BCN’09 AMB AMICS I AMIGUES
1. Angaua-quasimodos Arribats : 4 Punts: 301,55
ToniFlo 80,5247
PepMa 78,8341
LluisFer 71,5786
AlexRo 70,61262. C.A.CALELLA Arribats 5 Punts: 292,66
RudyF 78,0792
JaumeP 73,603
AlbertF 72,6045
PereP 68,3772
PereM 67,92943. ZENON TEAM & COMPANY Arribats: 5 Punts: 292,19
Asterix 76,0324
Raimon 72,59
Zenon 72,5701
ASANA 71,0009
Gabriel 66,52664. The Fridge Arribats: 5 Punts: 288,60
Torreta 78,9426
jag75 73,6316
Ferran(entrinan 70,0896
pochettino 65,9411
Osc@r 58,70125. ELS VENECIANS Arribats: 4 Punts: 281,86
Xavi-Nad 73,7038
Danistal 73,5698
Jorfer 67,5368
ManoloM 67,05246. Running Vallés A Arribats: 5 Punts: 278,73
Superlucía 76,6208
ilcappo 69,722
lasusi 68,7001
Malopez 63,6899
pacodelucia 63,25577. NOSEQUEFER Arribats: 5 Punts: 275,15
Upe 76,4876
AnRol58 68,5041
ironxevi226 68,391
toledo 61,7717
bernibbr 60,78728. Los Jonathans Arribats: 5 Punts: 272,45
calvino.pf 70,9193
dragan 70,1391
Huck 69,0258
luis 62,3687
Nemo 57,59079. CORRECATSDELAIGÜES Arribats: 4 Punts: 271,43
AndreuDom 69,2791
AnnaCua 67,9772
Pucurull 67,8156
Arcadi42 66,355110. EQUIP “X 3”Arribats: 5 Punts: 271,16
Ramiro 71,6221
Stelvio 68,9161
Oriol_R 68,2605
rivipu 62,3608
Guillem 57,516511. correCATagafo Arribats: 5 Punts: 270,60
Enricrib 71,2937
Davipra 69,2428
Manupla 66,6037
Decastro 63,4629
Jordisal 56,123712. ANGAUA JAUMETS ! Arribats: 4 Punts: 266,76
Joakim 72,2495
Sergi42195 66,7312
Oriol Barrachin 65,3057
Thierri 62,47213. Som-hi Arribats: 5 Punts: 265,13
Agus 73,9085
Bernaus 69,1777
CarlesD 62,5723
Joancarles 59,4682
CarlesB 58,490914. DITIRAMBO Arribats: 5 Punts: 264,23
Laure 76,0316
vikingosdu 64,2426
txaos 62,7949
abelabel 61,1645
Forrest06 58,870815. EQUIP “X 1”Arribats: 5 Punts: 259,29
Jaume Terés 71,9889
Pep 67,2406
PUCHO 60,5861
albert67 59,4741
JaumeBad 52,088816. EQUIPT GPTArribats: 4 Punts: 258,42
Gàltix 70,041
Jacky 69,4127
Ara 61,6606
Krlos 57,30617. El Ocaso- Reposo del Triatleta Arribats: 4 Punts: 250,89
dolorsMH. 65,2609
Tripectorales 65,0116
Makina1 61,8402
dobleitor 58,781718. ELS AQUARUNNERS Arribats: 5 Punts: 255,43
Lluispatins 67,1
Antirco 66,3034
JDR 62,3231
oliveras 59,7061
BurningSun 51,415419. COMEKM MOLINS Arribats: 4 Punts: 254,86
BlancoSer 65,6915
MolinaFer 65,5719
MurciaRo 63,0824
LopezIn 60,51620. FINA Y LOS FITIPALDIS Arribats: 5 Punts: 251,36
fina27 67,265
Barcia 66,0124
Squash 63,0416
Didi 55,0429
JORDI AND 48,305221. TribuRunners Arribats: 5 Punts: 256,69
Buff! 67,2385
Tamayo 65,6744
RunnerSantBoi 65,0439
Leo57 58,7312
atlanta07 53,210922. PATA NEGRAArribats: 5 Punts: 250,15
Carlos 70,6817
perill 61,004
caloreta 59,2786
joansan 59,1882
xinoxano 53,997123. EQUIP “- que l’AVE però + que Rodal Arribats: 5 Punts: 249,72
Macedo 69,0977
Xavi 47 68,0464
Jaume2t 62,3591
SigmaOmik 50,2212
Kjb 46,817224. EUSKALDUNON TXOKOAArribats: 5 Punts: 249,68
Lillo 83,8935
Etxe 59,7898
Neskato 54,4498
Texajas 51,5533
Gaur 50,130925. KAGUNTOT 2.09 Arribats: 5 Punts: 248,86
Maricel 65,5599
Evin 63,3046
Hope 61,6928
Gody 58,3018
NachoBP 54,922926. CARGOLS MARATONIANSArribats: 5 Punts: 247,63
Juanjo 64,7998
Anton 64,3999
Carlos 60,3759
Agulletaman 58,0552
Kaiser 53,10427. 5 hombres y un destino Arribats: 4 Punts: 244,79
LUISPF 66,9861
Debutante 62,7514
XaviO 62,1759
the last 52,875428. PASSEIG TEAM Arribats: 4 Punts: 244,68
Jmolins 67,4291
Jordi 64,2434
Hache 57,0912
Sime 55,915329. Celtic Submarí Arribats: 5 Punts: 242,27
Rcanalsr 71,7262
El Coyote 62,7955
Motxiletes 57,0339
Peix 50,7103
Capità Fred 50,034330. UNA MIKA D’AKI UNA MIKA D’ALLA Arribats: 5 Punts: 241,43
Juanvalga 66,8867
DaniMart 62,5547
RodrigoRa 56,0146
JaviRiva 55,9695
Albert 75 49,477331. EQUIP “X 2” Arribats: 4 Punts: 233,97
DavidR 67,9679
Kurt 58,0002
Caneto 57,1648
Tremendu 50,839632. FIRST TIMEArribats: 5 Punts: 231,05
miqueljardi 64,351
CaX 56,4765
dani86evil 56,2458
Fast 53,9807
JORDI/SBD 52,54133. EQUIP “42 i MÉS” Arribats: 5 Punts: 225,49
Joaquim 60,1973
NOLO58 56,0767
Lluís65 55,5575
Anna 54,0242
Oriol_TBID 53,66234. Endorfínics Arribats: 5 Punts: 222,52
m@aite 63,0029
PedrodeSants 53,9699
xama 53,9107
maria 51,6346
llança 44,945635. Els Chispas Arribats: 5 Punts: 208,01
Xeix 54,9987
Gemmota 52,6903
trinity 51,1607
Buzz 49,1601
Tete Xavi 44,150636. La Quinta de los PueyanosArribats: 3 Punts: 201,15
Miguel sbd 75,4248
Jramon 65,9269
Maten 59,800737. GPTFriends Arribats: 3 Punts: 179,71
Gorka 64,6204
ecopac 60,3382
rubens 54,7472
PucurullParticipantVam dir que per concloure el II CAAIA (Corre la Marató BCN’09 amb amics i amigues), en acabar la prova faríem un sopar.
Un sopar en el qual farem el lliurament d’uns guardons , senzills no cal dir-ho, als components dels tres equips classificats en primer lloc.
He pensat que el dia del sopar hauria de ser aviat, i així, he considerat que sigui la setmana que ve: el divendres 13 de març.
Us sembla bé?
El lloc està en funció del nombre de comensals. El buscaré en el moment en el qual la llista dels que hi anirem ens ho indiqui en els propers immediats dies. D’aquí la importància d’apuntar-se tant aviat com pugueu.
El preu ha d’estar al voltant dels 30 o 35 euros. Serà a Barcelona ciutat o en una localitat del voltant.
L’any passat vam ser una colla (66 en total) i ens ho varem passar d’allò més bé comentant coses del que havíem fet a la marató uns dies abans. I enguany succeirà el mateix: és impagable trobar-nos en una taula i poder parlar d’allò que ens apassiona a tots,
Ens ho passarem pipa.
Consigna: no es podrà parlar d’altra cosa que no sigui de la marató. (Consigna obvia)
Nota: aquest text ha estat penjat en la web amiga de Corredors,cat, que és on bàsicament s’ha articulat l’acció. Però he volgut penjar-ho també aquí donat que en l’acció hi ha participat dos equips lleidatans: els CARGOLS MARATONIANS i els del PASSEIG TEAM
Sí algun dels seus components vol venir al sopar serà molt ben rebut. Només ha de dir-ho aquí mateix.
Pucu
segarrencParticipantSalut companys,
Cucudrulu!!!! ja savies que obries la capsa de Pandora amb aquest tema? Seria important que cadascú amb els seus colors puguéssim veure les coses amb una mica de fredor, però ja us ho diré, si hi ha polèmica és que hi ha sang que batega, i no ho trobo mai malament sempre que no s’arribi més enllà…..i aquí segur que no serà.
Apart d’esportista practicant, també en sóc de sofà (televisió) i barra de bar (llegir el diari -no aixecament de birra, que alguna vegada també s’escau). I com tothom sap o endevina, culer. Ara, això no m’impideix veure que existeixen diferències en el tractament a uns clubs o altres, certs greuges comparatius i sobretot manifestes preferències. Aquí a Catalunya a favor del Barça, és clar.
Tampoc és tan difícil d’explicar pel que ha estat el Barça -quan a simbologia- per molts dels catalans en un passat recent, quantitat i qualitat de títols en comparació a qualsevol altre equip català i massa social o de simpatitzants. Per alimentar aquesta quantitat de gent de la que parlem hi ha un tipus de premsa de consum(Sport, Mundo Deportivo) que gairebé va orientada a aquest sector en particular. Rao té el cucudrulu quan parla del número de págines dedicat a un o altre equip, o la diferència de pàgines entre el futbol i la resta d’esports, molts dels quals passen de puntetes. Un d’ells l’atletisme.
Aquesta premsa va orientada a un mercat i posa o busca el que la majoria de consumidors vol llegir. Magnifica coses de relativa importància, dona pompa a coses que tampoc tenen la notorietat que li donen….o s’empesca tragèdies que deixarien a l’atur als més rellevants tràgics del món grec. La qüestió -ben legítima d’altra banda- és vendre diaris que al cap i a la fi és el que paga les hipoteques o el pa dels fills dels que s’hi dediquen.
A mí m’agrada fullejar la premsa esportiva amb certa asiduïtat, ho trobo un entreteniment, un de tants que n’hi pugui haver. Ja sé el que hi ha, i tampoc em considero especialment babau quan em posen fileres de futuribles fixatxes del Barça, del Madrid…, la crisi o la glòria d’un o altre… Segueixo dient que és un entreteniment.
De temes com els que s’han parlat aquí en aquest fil, el famós “Tamudazo”, per exemple. L’ única responsabilitat és dels jugadors del Barça, que havien d’haver fet millor la seva feina i guanyar el partit. Què ha de fer un professional del futbol sinó intentar marcar al rival? I si és al que es té més antipatia de tots encara més. El Tamudo va fer el que havia de fer, els que no ho van fer van ser els blaugranes. Però a l’esport s’ha saber perdre, i també saber guanyar.
I els de la ploma, per guanyar-se les garrofes ja ens vestiran les històries com millor ens les puguin vendre. Els madridistes potser coneixen un tal Roberto Gómez, escriu al Marca o al As, internet i tertulià -una altra envejable feina- i publica fa un mes o un mes i mig “Robben es mejor que Messi”, i es queda tan ample. Ara l’argentí porta uns dies fluix, com la resta dels seus companys, però això no s’ho creu ni el Boluda. Esmento aquest perquè em va fer gràcia, als nostres diaris n’hi trobaríem una pila de perles com aquesta.
En fi, consumim el que vulguem, però que aquests estupefaents barats, sense conseqúències negatives per la salut -normalment- no ens facin perdre el món de vista.
I si ens hem d’apuntar als pronòstics, el que tinc més clar avui dia, encara que em sàpiga greu pel company cucudrulu, és que l’Espanyol no podrà revertir aquesta inèrcia que porta arrossegant tan de temps. El partit del Barça va ser un miratge. Veurem que treu de Vila-real, però quan hagi de jugar amb els rivals directes, aquests li treuen un coixí de punts que trasllada tota la pressió als pericos, empatant en tenen prou, i a la contra li clavaran més d’un disgust. Només el Numància està desnonat. I com en l’esport gairebé tot és possible, també que m’equivoqui, però si hagués d’apostar….
Ja en continuarem parlant, perquè el tema dona.
Una abraçada a tots.
bruParticipantIeeeeeeps,
Intentaré ajudar quelcom :S .
Avui, he fet 20 minutets nomès trotant, i estaré tota la setmana aturat, quiet, parat, immòvil…

La setmana vinent, començaré a moure’m, però molt a poc a poc, poc a poc, poc a poc….:unsure:
Crec que ja es pot pensar en competir en tres setmanes, potser en dues es un xic agosarat, però ja ho sabeu, cadascú es un mon…

Salut
LuigiParticipantRecupero el fil per demanar si algú sap si aquest 2009 hi ha data per aquesta prova. He buscat informació però sense èxit :dry:
Buff!Participantamata ha escrit:
Quote:Molt bones!
– quant de temps cal fer repòs?
– què s’entèn per repòs?
– És prudent/aconsellable, competir en mitja d’aquí a 15 dies?. En cas afirmatiu (i en negatiu també), em podeu recomanar un pla a seguir?En Bru ja t’ho ha dit: cadascú és un món.
Si vas córrer diguem-ne “al límit” cercant una marca, és aconsellable rodar suau i fer estiraments, “oblidar” per uns dies la rutina anterior a la marató.

Repós vol dir córrer per gust, quan i com es vol, fins i tot sense rellotge.:dry:
El pla d’entrenament ja el tens fet, si no has tingut cap lesió a la marató, ara estàs en forma i veuràs que d’aquí 15 dies pots córrer la mitja amb facilitat.
No sé si és prudent, jo vaig fer la marató de València diumenge passat i la de Barcelona ahir amb una diferència de 2 minuts… i ja estic engrescat per fer-ne una de muntaya de 15 km. el proper diumenge.

En resum, escolta el teu cos i, si en tens ganes: som-hi! :woohoo:
kaiserParticipantEls organitzadors de la Correcuita ens han confirmat que enguany no es farà, és una llàstima.
Sí que repeteix una cursa dels mateixos organitzadors, la Transllena:
Quote:II Cursa de muntanya Transllena. Es realitzarà a La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) el 22 d’Agost a les 18 hores. Serà una caminada de 6km, Cursa curta de 12 km i una Cursa llarga de 21 km aquesta ultima està inclosa al calendari dels Opens de Curses de Muntanya de la FEECJo vaig fer les dos l’any passat i vaig gaudir moltíssim del paisatge i del bon tracte.
kaiserParticipantAprofito per posar els temps del company Buff!
València 22-feb: 3:31:12
Barcelona 1-mar: 3:33:08:ohmy: :ohmy: :ohmy:
Sen-sa-cio-nal!!!!!!!!!
corre… foc?ParticipantLa felicitat existeix!! :woohoo:
Una mica de megacrònica (he tardat perquè necessitava temps, jeje)
Després de llegir-vos a tots veig que em repetiré amb moltes coses, sensacions comunes que fan somriure quan les llegeixes als altres.
En primer lloc felicitar tothom! Quins supertemps, molts de debutants com jo, em trec el barret davant de tots…
Antecedents
Com a antecedent, val a dir que si fa només uns mesets em diuen ja no que faria sinó que gosaria apuntar-me a una marató tracto de faltat a qui m’ho hagués dit… Però si al juliol vaig fer a l’Espluga la primera de 15 amb el dubte de si ho aguantaria! Després d’això, durant l’estiu amb els companys de club que s’entrenaven per la marató de Saragossa o la d’Amsterdam ja em vaig anar animant a fer més quilometrada, mitges i finalment… el cop de cap!
Precursa
Després de mes d’una setmana amb uns mals de panxa impressionants que tot era nervis però que no em deixaven ni alimentar com cal (sense ni cafè, tant que m’agrada!), plantejant-me mil vegades (com heu vist en aquesta llista) si he d’anar tranquil·leta o intentar fer temps, pensant com enderrocar el mur quan me’l trobi, etc. etc. etc. arriba dissabte i amb la història que passes el dia per Barcelona, canvi d’aires i distraccions diverses els nervis s’obliden finalment de mi i dormo com un santet ben de gust tota la nit. Ara, diumenge al matí histèria nerviosa, sort que m’ho havia deixat tot ben preparat perquè si no segur que m’oblido alguna cosa. Per cert, com vau veure vinc ben preparada perquè no vull que res que jo pugui controlar m’espatlli la meva primera marató: cinturó d’ampolletes amb beguda (perquè companys que la van fer fa 3 o 4 anys em van explicar que es van quedar sense en molts avituallaments, res a veure amb el que em vaig trobar en realitat), on duc el mòbil per si em passa res, gorra per la calor, mitjons llargs… Emoció de trobar-vos als km0, foto i comencen les sensacions incomparables a qualssevol altres.
La cursa
Em dirigeixo cap als calaixons de sortida quan comença a haver-hi genteta, em quedo bastant endarrere per tenir una mica d’espai i poder respirar. Al cap d’una estona observant els altres corredors, la multitud de nacionalitats, tipus de persona etc., ens posen la cançó de Barcelona 92 i m’agafa una profunda emoció (moltíssima més que a l’arribada, rareses de la vida). Mai m’hauria pensat que aquesta cançó em pogués fer emocionar però en aquell moment m’adono del que estic a punt de fer i em poso a plorar com una bleda. Penso: “Sort que estic sola perquè quina fila…” Comencem a avançar i tot just passar la línia de sortida m’adono que realment això és una autèntica FESTA. Per acompanyar, la humitat en forma de petites gotes de pluja ens regala una dutxa fresca, genial per començar la marató i estar frescos una bona estona. La gent anima fins i tot als carrers que podrien semblar més ensopits, animació sense parar.
Com que he decidit que vull gaudir d’aquest dia i vull acabar la marató i amb les millors sensacions possibles, decideixo fer la primera meitat en unes dues hores, si puc un pelet menys però mai forçant, després ja veuré si puc tirar més o menys. De tota manera, es fa difícil de calcular. La gent que hi ha al meu voltant van més o menys al mateix ritme que jo tot i que de vegades m’he de frenar. Fins a la mitja és una passejada entre la gent que anima, pels monuments emblemàtics, sense absolutament cap sensació de cansament ni res que s’hi assembli. L’eufòria de la gent, tant corredors com públic, et transporta i et contagia. Quan tornem cap a la plaça del Mal Nom, poc després del quilòmetre 10, apareix amb bicicleta el Jaume, el meu home que ja creia perdut per les Barcelones… s’apunta a la festa i no para d’animar-me a mi i a tothom en tota la cursa. El bon rotllo va in crescendo. En el primer punt que ens creuem amb altres corredors més avançats us veig a alguns de vosaltres que passeu igual de feliços que jo, us saludo però no em veieu, estic igualment contenta de veure que esteu gaudint de la marató.
A partir de la mitja, passant el pont de Calatrava, les cames em comencen a avisar que això no és xauxa, i que més endavant es queixaran. Però encara estic molt bé i vaig mantenint el mateix ritme que he portat fins ara, i que prou bé que va. Mentrestant alguna anècdota, com ara el bar on la gent feia birres a fora i que semblava un avituallament i alguns cabrons aprofitaven per fer veure que era un avituallament i passar vasos als corredors… que a algun vaig veure agafar!!
Passo el km 30, m’animo perquè no veig cap mur ni res que s’hi assembli, només queden 12 km perquè pugui aparèixer i cada cop seran menys. Passo pel costat d’un WC químic i em dic que no cal parar, no fa falta; però al cap de mig quilòmetre m’adono que sí que calia i al 31 he d’assaltar un bar. Els Srs. de dintre em veuen la cara d’apuramenta i m’assenyalen que vagi al fons a mà dreta, com no. Les cames em diuen “quina pu**** que ens acabes de fer!” Suposo que una cosa és caminar, però parar al 31 en sec… Em costa un munt tornar a engegar i molt més recuperar el ritme. Un cop superat això i perdut temps, torno a enganxar més o menys el ritme però ja no porto la mateixa gent a la vora i això em desorienta una mica. Van passant els kms, 34, 35, 36, 37… res de murs ni històries, encara podré apretar el pas una mica i tot quan ja em vegi al final. Per aquí el tram es força agradable, ja que anem pel centre històric, però a Sant Jaume hi ha un minitobogan que quan fa baixada veus que les cames no són el que eren. Ja no es corre amb el mateix somriure a la cara però quan t’agafa la mala llet veus un que passa amb cadira de rodes i et sents imbècil si et planys. La veu del Jaume va animant quan veu que les forces afluixen, la gent t’anima “vinga noia”, i penses: “Coi, sí que em veuen apurada… potser que fem bona cara
” Cada cop es fa més dur però es veu la meta més a prop… i al quilòmetre 40,5 CATACLEC! Monumental espetegada de genoll que gairebé caic per terra: nooooo, ara nooooooo! Però no puc parar ni caminar, si no caput. Au a seguir mig coixejant fins que el cos s’hi acostuma, ara sí que a pas de puça. Vull apretar el pas però no es pot, “no miris el rellotge i pensa que has d’arribar…” Mentrestant vaig pensant que hauria pogut córrer més a la primera meitat però qui sap si el genoll també hauria petat massa abans, llavors…Els últims metres m’oblido del genoll i de la coixera i corro tot el que puc fins a la meta, amb els braços ben amunt. Contenta, però de moment no em ve l’emoció. Gairebé no puc caminar, l’engonal i el genoll drets paralitzats. M’arrossego fins als massatges i quan finalment em toca em tenen una estonada, criden al “jefasso” perquè no gosen tocar-me de moment. Finalment aconsegueixen empatuscar-me i és llavors quan m’adono que porto una medalla al coll i em queda una satisfacció i un somriure a la cara que encara no se m’ha esborrat: “Ho he aconseguit!!!”
corre… foc?ParticipantPer cert!! Algú de vosaltres li va deixar un jersei verd al Jaume perquè li guardés. Ja piulareu i quedem per com el tornem…
agulletamanParticipantBé ja he fet la primera… i dic la primera per qué ara mateix tinc claríssim que no serà l’última:)
Aquesta crònica comença a la mitja marató de Lleida de 2008, que la vaig fer sense dorsal, vaig patir com mai avia patit i on vaig decidir que això no em tornaria a passar. Després de molts inicis “seriosos” d’un entrenament metòdic a l’octubre comencem l’ANTON, EL CARLOS i jo mateix a entrenar amb l’objectiu de fer una mitja de Tarragona “decent”. Pel camí cauen la de Mollerussa i la de Salou i és després d’aquesta que jo prenc la decissió de fer un marató, primer Sevilla, però per motius de logística acaba sent BARCELONA (GRÀCIES logística:laugh: ). El Ton i el Carlos després de la Mitja de Tarragona decideixen apuntar-se al tema de la Marató (yuuujuuu)
Del 24 de novembre a l’1 de març he fet una quantitat d’entrenaments increible!!! (Homedeferro tu saps lo raro que és això en mi). En aquest moment (o potser era una mica abans, perqué a Tarragona ja va volar, “lo rei del piramidal”) de l’història el JUANJO, s’afegeix al nostre grup de tarats del migdia ilergeta. Passen els dies les sensacions són molt bones, cauen els kilòmetres. Arriben moments durs i aquí comença el primer agraïment: GRACIES companys d’entrenament per la vostra comprensió, els vostres ànims i moltes vegades els vostres silencis, de veritat. Més dies, més kilòmetres, més dies…01/03/2009
Arriba el dia de la veritat, arribo amb menys presses de les habituals, però amb més de les voldria, però puc fer la foto a la font màgica amb els companys de KM0, saluditos, pixadeta, l’Annie (t’estimo) m’ajuda amb el dorsal (Gràcies Artur) per que amb els nervis (que ho dic de veritat, per 1ª vegada surten a escena), h’hages clavat l’agulla a pit, i després això molesta… no?, i apa un petó de força i cap als calaixos amb l’Artur, el Carlos i el Josep (que va amb tirants,el tio!!!!). El seu objectiu: sub 4, jo havia quedat amb el Marc per la barqueta de 3:45, però amb el nervis em vaig despistar i després vaig pensar que m’agafaria (aixì va ser). El Fredie i la Montse que ens donen la sortida i apa, l’onada de corredors comença l’aventura. Comencem molt bé i gràcies a l’Artur aconsegueixo no deisar-me portar per l’eufòria (si es pogués fer gel) i marquem un ritme molt bó, inclús ràpid fins al kilòmetre 10 aproximadament, quan ens agafen Homedeferro i en Sime i jo marxo amb ells, ens dessitgem sort amb el Carlos, l’Artur i el Josep i som-hi.
(Km 12: Hola cariño!!!
)
Augmentem el ritme (sin-sin:silly: ) i amb aquesta sensació de ritme ràpid i amb els sooo del Marc arriben a la Mitja (hei Ton, vas bé, punyeteruuuuu) en 1:49 i amb molt bones sensacions.
Ens trobem a la “claca” unes cuantes vegades, que bé que van els ànims!!!
A partir del 25 jo em començo a notar una mica el genoll.
– Marc: Com vas?
– Fidel: Bé, una mica de moléstia al genoll dret.
– Marc: I que vols, portes gairebé 30 km!!!!Òstia tú té raó!!, doncs vinga “que no estamos tan mal”. I no em vaig deixar embaucar per les meves dèries.
Em prenc el meu primer gel de la meva història i coi que es bo!!. Revifo i faig del 30 al 38 com a eufòric. Em separo una mica del SIME (que es troba “xunguillo” amb febre i antibiotics, i mira per curar-me em faig una Maratò, aivá la ostia!!) i del Marc que es queda a fer-li companyia. No hi ha mur, no hi ham problemes musculars, el temps es prop del 3:30. Apareix el Marc i em passa per Ciutat Vella, jo miro de seguir-lo i aquest “apreton” i la “pujadeta” dels últims 4 km en passen factura: la cama dreta en diu “vigila” i al 40.5 camino, el Marc s’en va i… Increible!!! una dóna en diu: aquí has de parar, no paris, trota, corre poc a poc, el que sigui però no paris… i hem dona ¡una colleja! i jo que tiro no sigui que em mati (gràcies “Sole”). Arribo: 1:38:41, però això no és important. Arribo bé, sense angoixa, m’abraço al Marc, ploro d’alegria, he fet la meva primera MARATÓ!!!!….GRACIES:
A l’Anton, el Carlos, el Juanjo per la seva presència en aquest somni. Crec que sense ells no hauria aguantat allò que és realment dur a la Marató. Sou…

Al Marc (coi ets de ferro!!!), un gran company, i no només de cursa…
A tots els companys de KM0, (Kaiser, ets gran), sou una gran família.A L’ANNIE: Gracias, por tu fuerza, por tu comprensión, por tu presencia, por estar ahí, siempre. Por hacerme ser mejor.
Bueeeeno , que rollo, pero es que lo llevo dentro y queria compartirlo. Ahora… A POR LA SEGUNDA!!!!
cucudruluParticipantCompany segarrenc!!, aplaudeixo i admiro :ohmy: el teu últim post. A part de la forma d’escriure i del fons dius veritats com a temples. ENHORABONA per l’escrit.:laugh:
Que podem estar a segona, jo, al mes de juliol i agost quan veia la pretemporada del meu estimat equip ja ho vaig sentenciar. :angry: VA haber fins i tot un día que veien un partit de pretemporada vaig tancar la tv per lo nefast que veia l’equip.

Però be, el sentiment es el sentiment :kiss: :kiss: i lluitarem fins l’última oportunitat per estar a primera, cosa mooolt difícil.
Altra tema, es el tracte que tenim amb els diaris, radio, tv catalana,. . . . però be, com molt be dius ven molt mes parlar del Barça que no de l’Espanyol.
Ahir, com vaig dir en un post, vaig tornar a escoltar al Joan-María Pou a la nit a RAC1 (greu error
). El vaig “solament” escoltar 75 minuts i sols xerravan del Barça. Però cosas insulsas, sense sentit i lògica. Parlavan del Pep Guardiola, com si ells estiguesin visquen a casa seva particular i cada dia entrenan amb ell i l’equip dintra del camp…… Es igual hi ha el que hi ha i no cal donar més voltas.Una abraçada.

-
AutorEntrades