S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola,
Ja semblo Mr. Bean, m’he de respondre jo mateix el meus missatges. On coi és el personal?, que no entreneu? Que s’us ha encomanat el mètode de treball de can Barça?? com penseu afrontar Templers amb aquest estat de "letargia" preparatoria?
Aquest dimecres o dijous us vull a tots a la canalització a rodar i a fer "ambientillo"
P.D. qui sigui frare que prengui candela!!Ei Xavi19, jo vaig mirar per internet la programacio de cuatro i no sortia per enlloc el partit, fet que em va desistir d’aixecar-me a les 3 a comprovar-ho.
Si no recordo malament en una retransmissio van dir que donarien tota la final i com pots imaginar-te la meva indignacio es total.
Aixi que no tinc ni idea quins partits donaran. No voldria ofendre a ningu pero em sembla acollonant que diumege a la tarda donin un partit de merda de la Eurocopa que no interessa a ningu i no facin la final de la NBA on hi ha participacio espanyola (amb lo gran que se’ls fa la boca quan ho diuen). Pero ja se sap, el futbol es aixi.
Salut i Lakers !!!
Ieeeeeeeeeeeps…..al loro!!!!!! 😆
Poc entrenament i hores intempestives diumenge a la matinada
, però una bona marxa amb l’enxaneta "zegameru" fent d’amfitrió pels racons del Penedès i amb immillorable companyia, bé s’ho valia 😉Consigna abans de sortir, passant-se pel forro les directrius d’en bodi 😆 i anar de passeig per contemplar el paisatge i disfrutar d’allò més.
Durant la marxa, el Komando Ponent amb el Figo de color blanc al capdavant intentant dirigir el grup, anem pujant els cims que se’ns posant al davant, anem menjant els donuts que ens van donant 😆 i anem, entre rialles i "cachondeo", com diu el nostre amfitrió, animant molt a la gent …."Que no estamos tant mal, hombre….al loro!!!"
Sort que anàvem de passeig…arribem cansats desprès de més de 8 hores, més cansats potser de riure i disfrutar que de cames …o no…
L’Assumpta, com sempre, al lloc just en el bon moment per fer quatre fotos, i en Stomix, felicitar-lo per fer el seu debut en aquestes distàncies. 😉
Salut i diumenge vinent….al loro!!!!!
😉
Eps companys,
Després de la mitja marató de Tàrrega, vaig pensar que la gent que fa una marató estava sonada! No podia més en aquell moment i no m’hagués vist en cor de fer la cursa altre cop, 21 kms més, quina bogeria!
Però crec que ho provaré, jejeje!!
No faig una nova llista, però si m’hi voleu us intentaré seguir!!
Per cert, si feu la inscripció a la cursa digueu alguna cosa, no voldria ser el pringat que es quedi fora!!
Ah, i sort a tothom a Templers, malauradament jo no hi podré ser!
Hola Km0’s.
Demà faré una gestiò…..una mica "desesperada"…..però qui sap ????
Informaré al migdia.
Salutacions.
Kaiser
Hache
Stomix
Elmuro
Redman
Amata
Enric
Sime
Homedferro
Joanzen
Pititaltre cop Donosti parlarà català…
qui més puja al carro?
redman,
no hi ha bones notícies, he vist la programació pel proper partit i només el fan pel plus
suposo que es pot veure per internet, però ja saps com són les transmissions, es veu fatal
espero que posin algun partit dels decissius, perquè el plus no me’l posaré ni boig
salut i lakers (però en diferit o per catalunya ràdio)
No em puc estar de felicitar a en kaiser per la seva superba crònica. A Km 0 tenim tan bons corredors com bons narradors.
Bones, doncs ja estic inscrit per aquesta marató, el dia 22 de juny 2008 a les 08:00 am.
Seguiré les traces de Albertbo (2 vegades) i montoliu l’any passat, encara que els seus temps no estan al meu abast, miraré de fer-ho el millor possible.
Será la primera vegada que faig una marató amb tants pocs inscrits, i espero estar mentalitzat per fer-ne els 41 kms finals en solitari….
Bé, de fet, primer esta ¡¡ TEMPLERS !! ens veiem diumenge, i després cap a Lleó.
Nanit,
😯
Salut companys,
És important que la majoria de persones que tenen la tasca assignada quan vinguin ja tinguin una primera idea de que els toca fer. Com tots venen per part d’algun de vosaltres, els heu de transmetre on aniran, tot i que allà els acabarem de precisar el que volem que facin.
Del primer croquis, es manté tot igual tret del pas de la Jordina Chalons i la Isabel Escuer de lliurar bosses a recollir xips, junt amb la Mireia i l’Anna (amata). L’Anna (crit) passa al grup de lliurar bosses, grup de 17 persones, 8 i 9 a banda i banda sota les ordres de la presidenta (poca broma). La missió de la Cris no és treballar, sinó coordinar. Els dos grups han de ser al lloc a les 9.30 (hora de sortida de la cursa).
El Kimi, voluntari Bru i voluntari Artur42 després de posar ordre a l’aparcament aniran a la zona de voluntaris del circuit, concretament entre el carrer Joc de la Bola i el Calidoscopi, on ni repartirem un parell o 3 més.
El Fermí Vives i la Maria Rosa Pujol (albertbo) seran els dos primers voluntaris al circuit a la vegada que els dos últims. Que siguin allà a 3/9 com a molt tard.
La resta de voluntaris del circuit, tots del grup dels Castellers, estaran repartits en uns quadrants, concretament en 4 o 5 àrees, demà diré els que van a cadascuna i els llocs que abarca. Dissabte, a l’hora que els vagi més bé (homedferro) quedaré amb un dels responsables de cada àrea li donaré especificada sobre plànol amb els llocs on van la resta de companys i farem un recorregut pel circuit. Això t’ho concretaré demà. Els que tenen el fill, l’home…participant a la cursa seran entre les zones del Camp d’Esports i Joc de la Bola, on la cursa va més estirada i els serà més fàcil animar els seus a l’hora que desenvolupen la seva tasca.
Per cert, homedferro, madjoker, i algú que corrés l’any passat. Quan vam arribar a Doctora Castells el dia que vam fer la volta amb cotxe amb el crit vam passar pel lloc on han de passar els cotxes, és a dir, venint del Pont Universitari no per la primera possibilitat esquerra que seria el sentit per on teòricament ve la circulació en contra, sinó per la segona. Jo tinc la impressió que Templers 07 la cursa sí que va agafar ja el primer tomb a l’esquerra. Us en recordeu? m’requivoco? És important saber-ho.
Jo el dissabte tinc previst estar a disposició del que convingui, com molts de vosaltres, i per tant veure’ns o estar localitzable per qualsevol dubte que hi hagi quan a tot el tema dels voluntaris. De tota manera, si us convé alguna cosa estic a la vostra disposició al 696 798 821.
Una abraçada a tots.
Nois!
Una cursa que tothom hauria de fer, com a mínim un cop!
No ens hi varem presentar pas amb la millor preparació… el divendres assaig memorable amb proves que feia molt temps que no s’hi veien. El dissabte al dematí, actuació a Rosselló i en acabar, l’emprenem cap a Àreu. Dinar al cotxe i volant cap a dalt, que, tot i que l’organització estava avisada, l’hora límit per retirar dorsals eren les cinc de la tarda.
Hi arribem a falta de deu minuts! Els dos pilots dels dos cotxes amb que pugem compleixen a la perfecció els horaris establerts… Retirem els dorsals més grans que mai haguem portat. Es tracta d’una “samarreta dorsal” on la propaganda d’un dels patrocinadors es el motiu principal.
Ens comenten l’obligatorietat de portar gomes protectores als que duguin pals i també de dur paravent i frontal que funcioni. D’acord. Tot previst, excepte les puntes de goma. Cap problema, l’organització ho té previst i en una mena de fira del corredor, hi ha un estand disposat per això.Ok. Tema dorsals, solventat, anem a per la segona part de la logística… trobar lloc al càmping per plantar-hi dos tendes… El càmping es ple a vessar. Caravanes, autoportants, furgonetes, tendes, iglús… uf…
Finalment trobem un lloc on ens hi caben les dos tendes i els dos cotxes, a la voreta del riu, que baixa generós, generós… esperem que no plogui…D’acord, tenim dorsals, tenim el campament muntat… doncs ja no tenim més coses en que demorar-nos. Ens canviem. Fora roba de castells i som-hi. Mitjons de muntanya, malles, samarreta tècnica, camelback, paravent, frontal, …, cadascú amb les seves cosetes…
A punt de sortir del càmping ens trobem amb en Javatorr i el Josep, que ja hi son des del migdia. Sortim i baixem fins al poble. L’ambient és boníssim. Només arribar sentim i veiem la sortida de les noies. Marededeusinyó! Per allí hem de pujar???
Com que amb nosaltres ve un del pallars, saluda a tort i a dret. Localitzem al company Sanmi, que al ser de l’organització (CEL) porta una càmera enregistradora al casc, ja que aquesta serà la seva feina. També porta un piolet ENORME, senyal que l’identifica com l’últim del Centre Excursionista de Lleida en fer tots els 3000 dels Pirineus. Deu n’hi do!Si patíem pel temps, i en efecte, el divendres a la nit varem estar pensant si era convenient pujar o no, va ser una pèrdua de temps. El sol brilla entre núvols i no s’albira la possibilitat de pluja, tot i que en muntanya, no existeix aquesta certesa. Decideixo atacar la pujada en malles llargues, però samarreta de màniga curta. A la ex-camelback d’en madjoker hi porto el paravent, una samarreta de màniga llarga, el frontal i la càmera de fotos… il•lús!
Ens fan anar cap a la plaça del poble, on just antes d’entrar-hi, ens revisen que portem gomes als pals (ja les havien comprat), paravent i frontal, i ens el fan encendre. No deixen res a l’atzar i no deixen passar res. Ben fet.
En els prolegòmens de la sortida, ens donen les últimes indicacions i l’escriptor pallarés Pep Coll, ens llegeix una al•legoria del teix, un arbre que dona nom al cim que hem de pujar, el Monteixo.Ja és l’hora, la música de les gralles indica que l’ombra ja ha entrat a plaça, i al crit de “correu més que el sol” ens llencem plaça enfora, a creuar el riu, i sense cap demora, iniciar la pujada. La sortida, és per si caòtica, tot d’homenots abillats amb pals, bosses, motxilles i estris diversos passant alhora per un estret camí. Els copets i les espentes son moneda comú. Ja estava avisat.
El primer tram de pujada, la primera mitja hora, és un frenesí de mirar de no morir travessat pels pals que menen persones que sense cap mena de dubte no estan avesades a dur-ne. I avui no porto ulleres per protegir els ulls!! Se’m fa molt difícil agafar ritme, doncs la gent constantment et talla, se’t creua o directament t’espeny! Hem sortit cinc més o menys alhora, i crec que tenim un nivell semblant. Miro de que no anem perdent el contacte entre nosaltres, doncs aquí la lluita va amb el sol, no pas amb cap company.
La segona mitja hora, el camí és estret i als que som grossos de mena hi passem justet. És difícil avançar a ritme, doncs vas completament supeditat al que faci el que hi hagi davant teu. En el meu cas, tardo vint minuts a que el company que porto al davant, i del qual em se de memòria tots els detalls de la seva espatlla, em deixi passar. De fet no hem deixa passar. Cansat de veure-li els talons, i després d’intents infructuosos de sobrepassar-lo, directament el crido i li dic que em deixi passar. Mentre es gira i em crida no-se-que, ZAS, el passo i grimpo cap amunt, cinc, sis salts i me’n desempallego. Carai quina tranquil•litat ara! No tinc ningú per davant, i per darrera continuarà fent tap… Gaudim de la muntanya!
Arribo a l’avituallament. He anat atrapant i superant a diferents companys, i alguns s’han col•locat a roda i d’altres senzillament m’han deixat passar. Ara em donen dos vasets d’isostar. N’hagués necessitat 10! He suat molt, moltíssim. El meu nas ha estat trampolí constant de gotes de suor. El sol a l’esquena ha fet el seu efecte, i em sento deshidratat. Nota mental, la pròxima vegada posar aigua a la camelback abans de sortir… Prenc un gel, sabor vainilla. Em cau de meravella. Volia menjar, però la vista m’indica que puja molta gent i no vull tornar a estar supeditat al que faci el de davant. Així doncs tiro milles, sense pensar a tirar una foto. De fet, només aixeco el cap tres o quatre cops en tota la pujada. Un error. És un paratge per estar-s’hi estona contemplant-lo. Així doncs tiro amunt! Triscant, triscant, me n’adono que fa estona que no trepitjo herba ni camí. I no suo.
Tram final. Enyoro terriblement les botes de muntanya. El ferm no és exactament ferm! Passem sobre pedra, tartera, i les meves sabatilles llisquen. En fi. Ja hi hauria d’estar habituat a relliscar… Em costa pujar i el ritme ha decaigut. El fred s’està instal•lant al meu cos. Aixeco el cap i no veig el sol… per uns moment penso que m’ha atrapat. Ostres, dec d’estar molt cansat, per que passen ben bé vint segons antes no me n’adoni que és boira! El girigall de la gent que baixa es constant. Divertit els “Ja hi ets!!”, “Vinga, 10 minuts i ets al cim” i frases similars. SÉ QUE SON MENTIDA! Tot i això agraeixo els ànims nois!
Ostres, veig la neu. Han dit que la cursa s’acabaria quan s’arribi a la neu. Doncs no pot quedar massa. Sento la cridòria dels valent que s’estan esperant al cim. Jo tinc fred. Molt fred. Marededeu quin fred. Els dits de les mans els tinc completament inflats, i ho veig quan intento passar un buff d’un canell a l’altre. No puc tancar la ma i fer pinça amb els dit per agafar-lo. Desisteixo, veig l’arribada i tiro amunt com bonament puc. Em faig fregues als braços i intento aplaudir per recuperar els dits. Estic a vint metres de l’arribada, i el meu gest de supervivència, l’han entès com a un reclam d’ànims. Resultat: m’aplaudeixen. No ho puc evitar, i em poso a riure. I rient travesso meta. Sembla que el sol no m’ha atrapat.Veig en Samu que està allà i li reclamo la seva ajuda ja que no puc descordar-me la motxilla. Els dits els tinc tant inflats que no donen per posar en la sivella, i per tant no puc fer pressió per separar el ganxo i treure me la de l’esquena. També m’ha d’ajudar a encertar la cremallera per tal de poder cordar-me el paravent. Decidim que no esperem a ningú. Una hipotèrmia en primer grau no s’ho val…
Tirem avall! Ens anem creuant amb corredors que pugen i repetim les frases que em escoltat només uns minuts abans. I me’n ric de mi, i de la facilitat en que canvien les perspectives. Baixem, i baixem. En Samu em deixa un dels seus pals, cosa que em facilita moltíssim la baixada. No badem, però ara si que podem aixecar de tant en tant el cap i mirar. I escoltar el silenci. Car pràcticament baixem sols. De tant en tant superem o som superats per algú o algun grup de gent que també baixa. Repetim avituallament al mateix lloc, però ara si que puc veure. Abans, al cim (o quasi) no s’ha pogut avituallar, doncs les bombones d’isostar estaven congelades!
Ja no s’hi veu. No és que ens hagi atrapat l’ombra, es que se’ns ha fet de nit. Frontal al cap i au! A continuar baixant. Aquest tros, amb la vista al fons del poble, es fa llarg. Sembla que no avancem. Segurament, estem pagant un trosset de baixada que hem fet corrent, saltant i triscant com cabres. Ara les forces son exigües.
Finalment arribem a baix. Només cal creuar el riu pel pont i ja s’haurà acabat l’aventura. Creuem i ens fan tornar la samarreta-dorsal i ens donen el diploma i el tiquet pel sopar. Ens indiquen que més endavant ens donaran un vas de brou.Amb un vas de brou calentet a la ma, tot es veu molt diferent. I com que no tinc pressa i tampoc les claus del cotxe… em quedo a l’arribada a esperar als companys.
Entre unes coses i altres, i unes trobades i uns desajustaments.. ens acabem trobant tots a les dutxes del càmping. Unes fabuloses dutxes d’aigua calenta, bullint, amb presió… mmmmmmmmm!Dutxats, netets i contents anem a sopar. No és hora… son més de les dotze, però a la caravana on serveixen el sopar, està a vessar de gent. Diligentment ens serveixen i ens posem a un menjador disposat per l’ocasió. Ja voldria el Bulli, Can fabes o el Sant Pau de la Ruscalleda fer-me sentir la meitat de bé que em vaig sentir en aquells taulons!
Bon menjar (quantitat de sobres) i bona companyia, que més es pot demanar? Ah! Si, que en lloc de sis, haguéssim estat siscents! Una altra ocasió hi haurà.A causa del fred, s’ha anul•lat el concert previst d’acordió diatònic. En l’estat que estic, no em sap gens de greu. Ho canviem per una cervesa al bar del càmping. Lloc on s’hi està molt bé, però que a quarts de dos, subtilment, ens tanquen les llums i en conviden a anar a dormir.
Dormir en una tenda, damunt d’una màrfega… tant és. Estem cansats i dormim.
Ens llevem d’hora, com no podia ser de cap altra manera. Recollim campament i ens en anem cap al poble. Bonic poble que ja bull.
Aparquem molt a prop i som testimonis directes de l’entrada a plaça de les peroles de xocolata desfeta i de caixes de coca. Apareix gent de tot arreu. És nota l’efecte xocolata…
Ara parlem amb un, ara amb un altre… quan de cop i volta apareix un que encara no li han dit que de petit va ser abduït per uns extraterrestres que li van subministrar per via intravenosa i perenne, una poció màgica (a semblança d’Obelix) que el fa estar lluny de la fragilitat humana…SI, SI, ARCTOS ESTIC PARLANT DE TU!!!!!
El tio havia pujat el dia abans des de Balaguer…. AMB BICI !!!
Ostres no se noi… no se si t’envejo més del que t’odio pel que fas o per la humilitat amb que ho fas i ho expliques. En tot cas t’admiro!
En la multitudinaria entrega de premis es va poder veure com un senyor de 77 anys havia estat capaç d’arribar sense esser caçat per l’ombra. El més gran, el més petit, la mes gran, la més petita, la cuita jove, el més pallarés, els clubs o entitats més nombroses, el més alt, el més pelut, la més simpàtica, el menys urbanita, el més calb, els i les cinc primers/es, els últims, .. , tots els motius son bons per donar premis.
Acte final. Macro-sorteig. Impressionant la quantitat de regals i la qualitat d’alguns. En fi, un fi de festa multitudinari a una cursa diferent, i que com he dit, es necessària fer-la un cop, sisquere un!
…i… 
