S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Transcribo la información de la revista Runner´s del mes de febrero de 2008,
"MARATÓN DE ROMA 16 de Marzo de 2008
Puede presumir de una salida y llegada delante de uno de los monumentos más famosos del planeta: El Coliseo, y de un recorrido inigualable en cuanto a la cantidad de monumentos y lugares históricos por los que transcurre.
CIRCUITO: De una sola vuelta, pasa por casi todos los puntos de interés turísticos de la ciudad, tanto de la ntigua Roma como de la más reciente, con sus numerosos y emblemáticas Piazzas y Fontanas, sin olvidar un espectacular paso por la Ciudad del Vaticano.
También cuenta con un tramo de unos pocos kilómetros de autovía.
Los 10 kilómetros finales son inolvidables.
No es un Maratón para buscar marca; sin haber grandes cuestas, sí que hay varios desniveles que superar.TOMA NOTA: El precio a pagar por tanto arte es encontrar diversos tramos adoquinados en los que hay que ir con mayor cuidado al pisar."
El "Mister" Sed no se equivoca.
Aún así tienes la fuerza suficiente, y nuestro apoyo, para superar cualquier "anécdota".
Forza, Forza!
Uh, no ! Jo a la llista no, i ja m’agradaria, creieu-me.
Com era allò ?… "No es pot ser a missa i estar repicant campanes", o alguna cosa per l’estil
.Salut i gràcies !
Bones,
De 25 a 30kms em semblen bé. De ben segur que el desnivell compensarà els pocs kms… 😯 😈 😆
Pujareu des de Lleida? A quina hora quedem, les 8? abans?…
Vinga, vinga! No tingueu por la resta! 🙄
Les 8 em sembla una bona hora, ABANS NO si us plau!!
Jo pujaré des de Lleida, de moment amb un cotxe en tindrem prou (vinga animeu-vos!).
Arctos tu ja estaràs a la Noguera? On hem d’anar?
hola companys. soc un corredor de 37 anys i em dic Josep Maria però em faig dir PARDAL. Ja son molts anys de rodar pels carrers de Lleida i pels camins. Ja vaig participar en la mitja de Mollerussa el 1991, llavors es feia dir la mes plana, i corrien ben be mil persones. Ara no es tan plana, pero es que no hi havia l’autovia.
Correr és la meva passió, i no ho faig tant par la salut, ens em de morir igual, com que ´m’ho passo molt bé, sobretot a les curses.
No he fet cap marató i no és el meu objectiu, prefereixo gaudir de distancies curtes i no cremar-me. El meu repte es poder seguir entrenant, sempre surto o bé a les 14.30 o a les 22.00, estiu i hivern, i amb això en tinc prou.
Em tranquilitza saber que hi han més bojos com jo, n’hi han molts, que fem del correr tot una manera de viure.
Una cosa que he apres corrent es que un atleta popular pot aconseguir fites que semblen impossibles. Tenim un marge de millorar brutal, una altra cosa son els atletes professionals. Amb planificació, treball i voluntat qualsevol distancia serà res. La cursa de la Seu Vella fa molts anys existeix, de petit la veia com una lluita d’uns gairebé herois que lluitaven amb una distancia de 7 km., la pujada final terrorifica, i una temperatura per sota de 0 graus. Al dia seguent La Mañana ho pubricava com algo excepcional(Algunos corredores sufrieron sintomas de congelación…) No n’hi ha per tant. Jo le fet 7 vegades i encara soc viu.Moltes gracies i fins aviat.
Ja he fet el pagament, ara ja no hi ha marxa enrera
Suposo que la faré caminant, fins que es faci fosc
Vinga, animeu-vos, que ens esperen les muntanyes de Prades 😉
¡ Que envidia!, Ahora ya no hay vista atras, Domingo 16 es el premio a todos los entrenos, Disfruta y traete la mejor marca que puedas, la disfrutaremos todos. SALUDOS!!!!Hola companys,
Com hi ha gent que encara no em coneix explicaré alguna cosa sobre mi.
Em dic Xavier i tinc 36 anys en cas que ho llegiu després del dia 26 d’abril d’aquest any 2008 :roll:. Sóc una espècia en perill d’extinció :wink:. Rarament trobareu algú com jo. La música, m’agrada de tota manera des de les balades del pop fins al speedcore, però, per córrer, molt possiblement escolto rave (el que més m’agrada).
La meva primera cursa va ser en el 2007, el quart de marató de Tàrrega, on visc, crec que hi vaig dedicar uns 55 minuts, ara potser amb 46 en tindria prou.
El que m’empeny a posar-me en forma és, més que res, gaudir de la muntanya, Sí senyor! Una excursió ràpida, pim pam pum.
Surto a córrer perquè m’encanta la natura i, a la vegada, m’entreno per poder fer curses de muntanya.
Normalment surto sol, algun cop hi vaig amb algun dels meus tres fills o també amb els tres, i de tant en tant, surto amb els 100×100 fondistes targarins (val la pena). Val a dir també, que en aquest esport, dóna molt per fer bons amics.
Fins a la propera cursa.
Una abraçada!
Xavi.
Amic Pucurull:
Felicitats de tot cor per la feina feta. Tot i que no hi vaig ser (soc optimista de cara al futur…) conec com va anar i el que van sentir i patir alguns.
Respecte a la valoració estadística, voldria plantejar uns dubtes i consideracions fetes a partir d’ una ignorància pot ser massa agosarada.
Molta gent. D’ acord, son xifres. Això ho interpreto que vol dir que les maratons son cada cop mes populars.
Peró tinc la sensació, de que cada cop hi ha mes curses (es una sensació no tinc xifres) Si fos així, també voldria dir que mes gent en mes curses, molts mes corredors. Mes com els Km0 i similars. Genial.I això també voldria dir que la gent de mes nivell, es repartiria mes. I això podria explicar la davallada en els temps.
I també podria explicar aquesta devaluació dels temps el fet de que la participació en curses per part de corredors de nivell, no persegueixi sempre obtenir temps molt bons.
Per una altra banda, crec que la gent ara es mes "valenta": per fer una marató la gent avanç potser s’ho pensava molt i ara van e Sime o el ByKeds i vinga, va, ja està feta.
Estic segur que he dit mes d’una rucada, però es conseqüència de la valentia que et dona l’ ignorància.
En tot cas, felicitats
Bones,
Jo també sortirè de Lleida, ja quedarem per pujar plegats i contaminar menys.
Ja tinc una ruta pensada 😈 , potser no surten els 25-30kms però crec que es prou entretinguda com per no trobar en falta els kms de menys.
Sortiriem de l’embassament de Sant Llorenç de Montgai i fariem la volta per un senderet pla per agafar ritme. Llavors aniriem a buscar la pujada del dia, tota per sender i al final bastant dret, que dona al refugi del Buho amb unes vistes bestials del embassament de Camarasa. Farem la cresta del Mont-Roig, genial per fer fotos i gaudir de 360º de natura. Hi ha l’opció de pujar una mica i veure l’ermita de Montalegre. A partir d’aquí si tots estem cansats baixada pel Socarrada Trail fins als cotxes.Sempre podrem escurçar o ampliar la ruta perquè hi han infinitat de variants, i si voleu algo diferent més trenca-cames ho dieu i fem un altra ruta.
Això sí aigua poqueta trobarem així que cal venir bem hidratat de casa.
Salut
