S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bon dia a tothom!!!!
Acabo d´arribar de marcar la correcuita curta (hem fet el que hem pogut ja que per enganxar els putns kilomètrics a les oliveres feina rai!!!)
Encara estan altres fent la llarga, que tela marinera!!!
A la tarda vindrà l´arbitre a fer tot el circuït llarg…
Pel poquet que he pujat al circuït curt, sols un avís, terreny MOLT SEC! Compte amb les patinades els qui feu la llarga, ja que està tot sequíssim i hi han algunes baixades pronunciades, sobretot a la trialereta dels bessons, n´hi ha una de complicada (si convé es baixa de cul, tu!)
Pel demés sols sé que passeu dels 200 inscrits, no sé quants de cada cursa, i si m´entero d´alguna coseta més ja us en faré cinc cèntims cap al tard.
Total, la curta si aquesta tarda la voleu tafanejar ja està tota ben marcada.
Bé, ens veiem demà (jo estaré donant pitralls) Si puc escapar-me cap algunt punt de dalt de la serra us vindré a animar.
Molta sort a tots, i esperem que us agradi força!!!!Per cert, ALBERTBO ens veurem a Butsènit !!!!
Ui, ui, ui, del que si ens en recordem és del casilles mirant com anaven passant i no en veia ni una. De moment el trèbol va perdent fulles.
Ahh! i sense que serveixi de precendent, avui perico per un dia!.
Forza Roma.
Vindrà algú de Lleida al sopar de cloenda del CCAIA? Ens sentirem molt honrats sí és així.
Enganxo el missatge que he penjat a Corredors.cat:
Ja tenim el lloc per al sopar del proper divendres,14.
Restaurant Delicato
Rambla de Catalunya, 8
Barcelona
Telèfon 93.412.67.82El preu: 35 euros
L’hora: a les 21.00
El menú:
La situació del restaurant: al costat de la Plaça Catalunya, amb pàrquings aprop, un d’ells a sota la plaça.
La web del restaurant
http://www.fargabarcelona.com/restaurantes/delicato.htm
He menjat algunes vegades en aquest restaurant, i l’atmosfera del local és molt agradable, així com la professionalitat i atenció del servei. El què més destaca, però, és l’excel·lent qualitat del menjar.
Crec que us agradarà.
Dues observacions:
1. Els vegetarians i vegetarianes poden demanar un menjar especial indicant-ho al servei al arribar.
2. Hem de pagar en metàl·lic. El preu de 35 euros inclou l’IVA.
Pucu
Uff,
Un parell més que no s’ho han volgut perdre i encara no s’havien vist mai les cares: els amics Segarrenc i Alverfañez (alliberat unes hores).
De km no pas gaires, coi de xerraires 😉 Haurem, sens dubte, de convocat una bona cervesada ara que bé el bon temps.
Salut
Snif, snif, i jo segueixo sense entrades… He visitat penyes tant dels uns com dels altres i no m’han sabut ajudar…
Bones,
Bru, MOLTA SORT però sobretot DISFRUTA ❗ ❗
El crono i demes tonteries ja ho tens superat, ets un CRACK
😈Salut Ragazzo
Demà és avui, o sia…
Amb la fe d’un convers vaig decorar un passadís de casa amb fotos, medalles, diplomes i pòsters de maratons anteriors, com a motivació afegida. També vaig treure la pols de les peses, volia fer-ho bé. Ara només calia entrenar i cuidar-se. Vaig descobrir sortides a hores intempestives, amb un fred del carall i sota la claror de la lluna plena.
Fins aquí molt bonic, oi ? Però des que m’hi vaig inscriure hi ha hagut de tot.
Dies de molta misèria moral, dies amb l’autoestima al nivell del subsòl, dies de fallar-me a mi mateix trencant promeses íntimament fetes, dies de caure en paranys no per coneguts menys temptadors, dies d’enganyar-me creient que podia ballar a ritme de mambo quan l’orquestra ja ni tocava, dies de passar pel passadís de casa passant de tot allò bo que m’ha aportat el córrer.
Però també dies de portar-ho bé, dies de tornar a ser i sentir-me home, dies de recuperar esperances, força i ganes. Dies on les sortides col·lectives o les curses compartides han estat importants. La tirada llarga tres setmanes abans de la marató va ser eufòria en estat pur.
Dissabte, en sortir del metro per anar a buscar el pitrall, veig un gran ambient. L’organització sembla potent, però li he de criticar les (inevitables ?) cues al dinar de la pasta, pel cafè i en la zona de massatges l’endemà.
Coincideixo amb la colla d’homedferro (Redman, kaiser, Jordina i ell mateix), serem trobadissos tot el cap de setmana. Dins l’Expo també hi ha l’Assumpta i en bodi. Comentem la jugada, els objectius. Veig el seu molt raonable. Inexplicablement, demà la marató serà cruel amb ell (ànim, bodi !!).El meu objectiu també és ambiciós: tornar a baixar de 3.30′. Si ho aconsegueixo serà el summum, però no m’hi obsessiono pas. La idea és folla, vinc bastant preparat però cal alguna cosa més que això. No he fet tot allò que estava en la meva mà, i la marató sempre et posa al teu lloc. Demà ho tornarà a fer.
Vagi per endavant que tinc un munt de fenomenals records d’aquesta marató. En absolut n’he quedat descontent. És més, a banda del resultat esportiu, a una setmana vista puc dir que sens dubte és de les vegades que m’ho he passat millor. A veure si ho sé explicar.
Diumenge abans de la sortida és el caos. Som (vinc amb la dona i el fill petit) molt puntuals a la font, punt de trobada KM 0, però no arriba gaire gent. Als deu minuts me’n vaig a deixar la bossa i a escalfar. Ho sento, no puc (no vull) esperar més. Quan torno tots han anat ja cap als calaixos. Petons als meus i últim trot per l’Av. Rius i Taulet. Hi ha pocs corredors aquí i OH SORPRESA !!, veig una figura inconfusible, familiar diria jo… 😉 : el meu germà Jordi. Sabia que venia i l’havia citat per la foto a la font a les 8, però no depenia d’ell: venia amb uns del seu poble que l’han fet anar tard 😥 .
La relació amb ell és peculiar, com tota la meva família
. No ens veiem sovint però ens entenem tan bé que en ocasions ens hem trobat vestint igual o portant la mateixa bossa. Ell sempre ha estat el meu mirall, el meu referent. Té 2.48 i escaig en marató i ha baixat vàries vegades de les 3 hores. Ara ronda les 3 i mitja però diu que algun dia tornarà a ser sub-3. Jo crec que ho farà.
Evidentment, en aquest aspecte no compartim pas els mateixos gens… La casual perspectiva d’anar amb ell se’m presenta força falaguera.Punt i apart també per a la meva dona. Li havia comentat temps enrera com m’agradaria que vingués amb mi a Barcelona. Sabia que tenia un compromís important el vespre anterior. A última hora el va cancel·lar i va decidir acompanyar-me. Em va fer feliç.
Heu d’entendre com n’és d’inhabitual, d’excepcional, que vingui a cap cursa. És una dona tan activa com ocupada.
Per tal que no se’ls fes massa llarga l’espera haviem quedat que estarien cap al km. 35, abans de tornar cap a l’arribada a Pça. Espanya. Una altra sorpresa 😮 : me’ls trobaré animant pels descosits a la Gran Via, a la Pça. de les Glòries dues vegades i també a l’Arc del Triomf. EXTRAORDINARI !!, es veu que el metro era un formiguer d’acompanyants anant amunt i avall tot el matí.Llàstima que no els pugués dedicar un bon temps per tot el seu suport. La cursa en sí és secundària, però us en parlo tot seguit.
Preneu aire (i paciència !… 😉 ).
Quote:Quote:Classificacionshttp://www.championchip.cat/maratobcn/caaia/res2008amics.html
Aquesta classificació no és definitiva.
Falta incloure algunes modificacions, entre altres el canvi d’última hora en l’equip ABORIGENS DEL SECÀ amb la substitució del Quim-Imma per en montoliu.
Estic treballant amb aquestes coses i ja informaré en el fil
Pucu
La classificació definitiva, a banda de en la web amiga de Corredors.cat, també apareix en la de Champion Chip degudament modificada.
http://www.championchip.cat/maratobcn/caaia/res2008amics.html
Pucu
Per ajudar una mica a la bona feina que esteu fent en aquest fil, us recordo un enllaç on us podeu descarregar un un rellotge dissenyat per a facilitar la lectura de l’hora segons el sistema basat en quarts. Es pot possar de salvapantalles o de fons d’escriptori.
Serveix d’entrenament pels que no hi estan familiaritzats:
http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala_v1/rellotge_catala_flash.htm
El dia és perfecte. Farà calor però a Barcelona sempre s’hi compta amb això.
Sortim plegats en Jordi i jo. No he pogut veure a en Quim, però la companyia és immillorable. Durarà poc. Sembla impossible perdre’ns, però a Sants hi ha una mena d’embolic, se’ns fica pel mig un grapat de corredors i quan ens adonem ja hem perdut el contacte. Jo crec que ve rera meu i que aviat m’enxamparà, però realment ell va davant i em busca sense trobar-me. Què hi farem !, és el que té córrer amb tantíssima gent.
Algú mostra un rètol on hi diu ¡NO HAY DOLOR! Cony !, no, no pas ara mateix, que tot just comencem ("ensenya-me’l a l’arribada, catxondo !").Corro tranquil, els primers kilòmetres sempre són de tanteig. No tinc clar que vagi a veure a ningú conegut, entre la marabunta, però a Infanta Carlota apareix una samarreta com la meva amb un nom al darrera: Adolfo.
Adolfo !, tenia moltes ganes de conéixer-te. Com l’any passat a la Mitja de Balaguer amb baldato (company, les maratons són això ! Mai sabem del cert com anirà) ens saludem en ruta, sobre la marxa, i xerrem sense parar. Faig els kilòmetres més agradables de la marató.Com ha dit ell, acordem separar-nos al 10, però el tindré "a tiro de piedra" uns kilòmetres més. Poc després veig a la meva dona i al meu fill saltant i picant de mans ("Vinga, papa !"). Que bonic !
Vaig molt fresc. Abans que pugui pensar en res, en By Keds (T’ho puc dir ? Ets l’exemple dels que encara s’ho pensen. Bravo !, quin debut, noi) decideix buscar la meva companyia. He dit bé: jo l’acompanyo.
Al Passeig de Sant Joan hi ha la meva mare, la mare que em va parir. Li he de fotre un parell de crits per tal que em reconegui, enmig de la hilaritat general 😆 . Marejada devia estar de veure passar tanta gent.
A l’alçada de Sant Pau en By Keds busca nous horitzons. Els trobarà.
Vaig menys fresc quan trobo al Quim, que té un mal dia (tranquil, a Viena ballareu un vals !). A la Pça. de les Glòries m’emociona la meva dona corrent al meu costat. M’informa que en Jordi ha passat fa ben poc, però sé que uns kilòmetres més enllà estan aixecant un mur en honor meu. Ho noto, el cos mai t’enganya, i les sensacions ja no són bones.
Fa calor. Sort de la gorra, també m’ajuda (acabarà xopa). He passat la mitja en 1.46′. Ara faré un incís.
Sempre, que jo recordi, he fet les segones mitges més lentes que les primeres. La tàctica és clara, doncs: esgarrapar tant com es pugui en la primera meitat per tal d’anar a la segona amb un marge que et permeti compensar la davallada. Així he fet al voltant de les 3 hores i mitja algunes vegades.
Però entesos com el pla que mitjanament seguia, mon germà i algú més indiquen que si vols estar en aquests temps has de passar la mitja en 1.44′ mínim, si és plana. Doblar, vaja, o córrer més ràpid al final. Tanco l’incís.
Ufff!, segons aquesta opinió, que deu ser la bona, jo anava bé. El que no diu és que necessites una base suficient, un bon fons. Jo no el tenia.
Me’n adono que si intento seguir corrent a 5 vaig directe cap a l’escorxador. Sóc ambiciós però no suïcida. Toca afluixar, conscientment. La part esportiva de la marató s’acaba aquí. Els parcials que facilita l’organització (molt bé !!) dies després s’encarreguen de recordar-t’ho.
Al 28 tinc una crisi: és la part més desangelada del circuit. Vull plegar, us ho dic de debò. No li veig el què, estic on vull estar però m’hi sento estrany. Segueixo corrent, no m’aturo en cap moment (ni a pixar: punt d’hidratació correcte), i potser per això canvio radicalment l’objectiu: a fer punyetes el crono i a ritme de supervivència fins al final !
Potser ara fins i tot començaré a gaudir de la metròpoli als peus dels corredors populars !Un altre incís: Barcelona enamora en dies com avui, on tot sembla relegat per la marató, amb milers de persones corrent, milers de persones animant. Bocabadat en veure la gentada en alguns punts !
També ajuda saber que formo part d’un equip "sense nom" 🙄 i que després de monòtons i feixucs kilòmetres em torna a esperar la família. A l’Arc del Triomf, després d’un passadís tipus Tour (impressionant !!) torno a veure’ls, la dona i el fill petit. No estic bé, els ho dic: "Estic molt cansat". És real, palpo l’esgotament.
Poc després apareix un àngel de la guarda anomenat kaiser. Vol venir amb mi. Jo ja no tinc ganes de conversa, només vull arribar. El cansament és més psíquic que físic. Em sorpren veure’l animar a la gent a animar !! Devien pensar qualsevol cosa. Li dic que rera meu hi ha més gent que també poden necessitar el seu ajut. NO EM FA CAS ! (Per què la canalla no escolta la gent gran ? 😆 😆 🙄 )
Esbufego en un parell d’ocasions, tot i traient forces d’on no sé on, apretant només per acabar com més aviat millor amb tot això.
kaiser, t’agraeixo infinit el gest. Potser diumenge vaig ser poc expressiu, però no estava per massa alegries.
L’alegria i moment estelar del dia arriba ara. Acomiadat del meu àngel de la guarda, encarant la recta final, irromp mon fill en escena, salta a la pista i m’acompanya els metres finals. Em quedo una fracció de segon sorprès, pensava que l’organització controlava més.
El prenc pel muscle i el guio fins a meta entre molts altres corredors que arriben. També li donen una medalla, l’organització és humana i sensible, són persones.
A buscar a la meravellosa dona que tinc i a compartir l’experiència en un dinar familiar, que gairebé ja heu compartit tots vosaltres també, després d’aquest rotllo.
ROMA34, la teva crònica és la millor de totes.
Sr. Bru:
Molts ANIMS de part meva i de l’Ana.
Fes cas al personal i diverteixte que lo demés ja et vindrà sól, t’ho mereixes de veritat.
ps. suposo que ja hi has estat a Roma, pero per si decàs:
-ni coliseums, ni foros, ni fontanes…. la peça més bonica de tota Italia està a Roma, al Vaticà, a la Basilica (molt gran, pero lletga amb ganes) de Sant Pere, tot just entrant a mà dreta…… LA PIETÀ…de Miguel Angel….sense paraules.bona sort!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
Ismael i Ana.
