S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
eeeei!
Evidentment pique sà eh!Això del aplec no se quan és, només vaig al de maig, als altres no hi he anat mai. Si es diumenge que ve no hi anirem, fan la Transmontsec i el altre cap de setmana fan la Transiscar a Agramunt.
Vinga parlem.
Baldato;
IM-PRESIONANTE¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Debut en marató amb 3:18 i amb ganes de preparar el següent???. Em quedo sense paraules ni adjectius d’admiració.
MOLTÍSSIMES FELICITATS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Bones companys,
La de Barbastre era la meva quarta Mitja Marató, i l’afrontava amb els nervis del debutant, no ho puc evitar, la distància encara em fa respecte, i a més a més el meu estat físic era una incògnita. La idea era sortir amb el globus de 1:45 i sobre la marxa decidir. A la sortida, amb pluja inclosa que era d’agrair i tot, vaig seguir al del globus però de seguida vaig veure que el ritme no era de 5’ el km., i com que em trobava força bé i no puc fer-hi més, el vaig deixar i em vaig anar al meu ritme. Els primers 10 km. 46:35, però a partir del 12 i coincidint que em vaig quedar sol, comencen els dubtes en forma de molèsties i menjades de cap, finalment en arribar al 17 em començo a retrobar i gràcies sobretot a l’increïble ambient i als ànims de la gent, acabo força bé 1:39:16 , recuperant les bones sensacions perdudes i deixant de banda tots els dubtes que arrossegava des de fallida cursa de l’Espluga. Finalment content que, a les quatre mitges que he fet he pogut baixar d’1:40.
Deixant de banda lo personal, volia destacar;
1- Un plaer retrobar als companys coneguts de Km’0 i conèixer als nouvinguts com en By Keds (bon debut company).
2- La organització de la cursa, impressionant, amb una correcció i efectivitat dignes d’elogi, des de l’entrega dels pitralls, guarda-roba, vestidors, abundants avituallaments, entrega de bosses, tracte al corredor. Un 10.
3- L’ambient, de totes les curses que he fet, és la que més ambient m’he trobat, tant dintre de Barbastro, com pels pobles i molts trams de carretera havia un públic abundant i força animador, i no només amb els primers que és lo habitual, sinó amb tots, inclús els “matats” com jo. Si a la organització els hi donava un 10, a l’ambient i a la gent els hi dono un 11.Resumint, sense desmerèixer a la resta, la millor cursa a la que he anat fins ara i de la que més he gaudit, a ben segur que repetiré.
Una abraçada a tots;
Jose H.
Quina manera de començar!
Des de km0 jugàvem una sola carta, però valenta.
A reposar i a digerir l’eufòria, que costa.
salut
SEMPRE ES AGRADABLE CORRE AMB AMICS, I AQUESTA ES LA MITJA MARATO DELS AMICS…. HI HA MOLTS CONEGUTS………
TOTA LA FAMILI DEL KM´0, XAFATOLLS, SICORIS….. GENT DE CURSES I SUORS JUNTS… GENT D´ARAGO I AMICS….
GENIAL TOT, ……..I PERSONALMENT LA MEVA 2ª MILLOR MARCA, ESTIC CONTENTA, ES CLAR…….
😆 PETONS.
ESTEFIFESILIDADES Com diria el Cruyff, me habeis puesto la gallina de carne.
Per cert, voldria córrer algun cop amb el Hayle aquest, no l’ he vist mai per la canalització. Crec que amb el cotxe el podria passar.
Per passada, la vostra!!!
[/b]Bones,
Saltamarges o JOLIVA hem podries aclarir uns dubte
:
Avui hem volia inscriure’m però no veig quin és el compte on tinc que ingressar els diners.
Quins dies feu el circuit per poder venir i veure com és:Salut
Bones, el primer que vull fer és felicitar a tots els que van participar a Berlín.
Avui algú vol sortir a rodar 70-80 minutets cap allà a les 18:30-18:45 per la canalització??.
Apa, ja direu quelcom.
Eiiii, ara mateix estem a l aeroport de Tegel apunt d agafar el vol. Tots hem acabat !!!!!!!!!!!11
Hem deixat Ponent ben alt.Ens veiem i cadascu ja fara la seva cronica (aquests teclats alemanys no tennen ccents)
Hola saltamarges i la resta,
Ahir 30 de setembre vaig anar a la I cursa de muntanya pujada al Montsià. Són 28,5 kilòmetres i em van costar 4 hores i 16 minutets i moltes agulletes. M’interessaria fer-n’hi més de curses de muntanya. On hem d’anar per federar-nos?
M’agradaria penjar el vídeo que vaig gravar de 8 minuts i 312 megues. Qui s’hap on es pot penjar això tant megagròs?
A veure si ens veiem, potser hi aniré a Sanaüja.Moltes gràcies a tots.
Bona tarda companys!!!!
Ja som uns quans de ponent que estem a casa, vaja vam aterrar ahir per la nit i ara que en tinc una estona “m’atreveixo” a escriure-us quatre ratlles.
Un viatge esgotador amb moltisimes anècdotes i que ha valgut la pena fer l’esforç per participar en una de les millors curses de marató del món.
Però per arribar aquí hi hagut un camí i us en faré un breu resum de la meva història…
Tot comença a finals d’abril quan la colla d’amics m’engresquen a participar a la marató berlinesa i a principis de maig ja estic inscrit. A partir d’aquí cada entrenament te un objectiu: BERLÍN.
Tinc 5 mesos per preparar-me en condicions la meva cursa i fer una bona planificació: que si pujades, sèries, rodatges, dobles sessions, matinar abans que sortir el sol, combinacions d’horaris, etc,…vaja que us he d’explicar, una matada!!
Amb aquest mesos de preparació faig noves amistats, comparteixo entrenaments, opinions i entre d’altres els que escriviu i llegiu en aquesta web. Però el meu company de fatigues es el meu amic a l’Adolfo, una bona persona, i un tio en que els consells són per escoltar-los atentament. Ens plantegem de fer-la amb 3h30’ i entrenem per això.
Ens plantem a una setmana vista i m’agafen mals per tot arreu. Ho atribueixo als típics nervis. El divendres (28/9) agafem l’avió i hem trobo xafat. L’expedició ponentina comença el seu viatge!!
Toni Sabaté, Salva Vidal, Jaume Solaní, Dani Banzo, Adolfo De La Rosa , Montse (la meva dona) i el que us escriu marxem amb uns objectius diferents però tots coincidim amb un: que ens ho anem a passar be i gaudir de la cursa.
Només arribar anem a l’hotel i dinar pasta. Per la tarda esperem la nostra companya Marina que bé de Barcelona amb un altre vol i que compartirà habitació aquest dies amb nosaltres. Aprofitem per anar a fer turisme i recollir el dorsal. El món es immens, doncs bé en trobem el nostre amic Abel (cargol) i la seva filla, la Gemma a la fira del corredor. Quina fira!!, una passada… Les millors marques esportives en un magnífic saló per poder provar, triar i comprar. Música en directe, baretos, serveis de massatges, etc…
Però encara hi ha més, hem trobo l’ artur42 amb la seva dona i uns amics seus per la fira. Segur que si volem quedar no ens haguéssim vist.Per la nit sopar i s’apunta el Cargol i la seva filla al sopar, l’estona ens passa en us plis-plats i quedem pel diumenge a la famosa porta de Brandenburg. Jo segueixo sense aixecar el cap. Estic refredat i acollonido. Mecatxis!!!!!!
Dissabte fem turisme per la ciutat i ens estudiem el recorregut per quan acabem la cursa no perdre temps per dutxar-nos i agafar l’avió amb tranquil•litat. Tinc sensacions de debilitat pel refredat i hem mentalitzo que tot anirà bé.
Arriba el dia D, matinem 6h15’per poder esmorzar i arribar a l’hora amb tots els km’s a la famosa porta de Brandenburg. Avui hem trobo millor i la sensació de refredat no és tant forta. Vaig medicat. Som els que som, per que hi va faltar gent i ens fem la foto oficial. Ja la farem arribar. A partir d’aquí escampem la boira i cadascun fa la seva per anar a deixar la bossa i agafar el calaix de sortida.
Hi ha gent per tot arreu, i de tot els llocs de la capa de la terra. El recinte és l’adequa’t per aquest esdeveniment. Espaiós, net, endreçat i organitzat.
La sensació es que tot funciona i es respira un ambient magnífic. Un cop deixada la bossa en dirigim a cap al calaix de sortida, amb l’Adolfo i el Jaume, tots tres tenim en ment de fer les 3h30’,costi el que costi. Fem l’últim riu i ens embotim en mig de 40.000 ànimes. Cada minut que passa l’espai és més estret i estirar es fa impossible. La casualitat es que ens tronem a trobar colze a colze amb els nostres amics atur42 i Jordigracia. Quina casualitat!!!
L’organització ens dóna un globus per deixar-lo enlairar al tret de sortida. Estem apretats, molt apretats, sensació d’anar a veure al Barça a la final de la campions al metro i en hora punta. Ens desitgem tota la sort del món i pam sortida.
Anem molt còmodes i els km els fem clavats. L’ambient del públic és per al•lucinar, La mitja marató la fem també al temps esperat 1h44’35”. Tots tres anem bé. Al 22 el Jaume es queda endarrerit i l’Adolfo i jo seguim fins al 25 on jo puntxo d’una manera brutal. Hem cau el món damunt. De cames vaig bé però el cos hem diu que nanai. A partir d’aquí entro en lluita del meu cap al cos dient-li que aquí el menda l’acaba ni que sigui arrossegant-se. Al 36 mes o menys hem passa en Jaume donant-me un cop d’espatlla i suport (Tio quina vista! Que estem al mig de 40.000 corredors). I jo lluitant com puc per arribar a la línia de meta. Al 38 veig un “atajo”, les temptacions d’escursar hi són, però no, aquí he vingut a acabar-la- hem dic a mi mateix-.
En tot el recorregut la gent no para d’animar, per exemple la gent obria la finestra de casa ficava l’equip de música a tota castanya, la família amb els nens i les casseroles, un munt de pancartes ,els cotxes posant música. Això xoca quan a qui al nostre país els cotxe quan veuen una cursa el que fam es pitar e insultar.
Els últims kms els faig per amor propi i com puc pensant que ja està, amb l’esforç que m’ha costat arribar fins aquí, amb els sacrificis que he fet, la última recta és de més de 2km i s’hem fa eterna. Vinga, Vinga Jordi ja ho tens, penso i hem mentalitzo. Els temps que faci ara ja s’hem enfot , el que vull es acabar sigui com sigui. Els últims 200 metres un plaer. Es una bogeria, aquí animen a tot quisqui. M’esborrono i apreto les dents i quan falten 25 metres per la línia de meta hem passa la Marina m’esforço i entrem plegats. Òstia, jo al•lucino!! Trobar-me amb la Marina? Ens comentem com anat la cursa i ens acomiadem per retrobar-nos a l’hotel.
Hem d’agafar l’avió. A partir d’aquí comença la 2 marató del nostre viatge, per agafar el nostre vol…
Aquí en teniu la meva petita història i des de aquí vull agrair a tots els m’ha ajudat a fer realitat somni; els amics, als companys d’entrenament, als foristes de km’0, etc… i dedicar a questa cursa a la meva família, en especial a la meva dona, Montse.
Espero veure’ns aviat i ara el que toca és descansar, curar-me el refredat que porto, i ficar nous objectius per compartir amb tots vosaltres.
Salutacions i km’s
