S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola Km0’s.
No és una xafarderia….és una evidència.
28 Edicions !!!😎
Es diu aviat…Moltes Felicitats, XAFATOLLS.
Bonessss! han passat molts dies, setmanes, mesos i, fins i tot, diria que algun any des que no escrivia en aquest fòrum; però el meu debut en marató de muntanya -i també el “pesat” de l’Homedeferro, que m’ha apretat, em fan perdre l’antiguitat.
Voy pallà:
Resulta que aquest any tenia decidit córrer la Zegama. Recordo que quan arrencava això del Km0 Ponent, el Crit em va comentar que Zegama era la Meca de les maratons de muntanya -“un dia l’has de fer”, em deia-. En aquell moment vaig pensar que difícilment la faria, però va quedar una petita porta oberta que s’havia d’obrir aquest 2015. Amb dorsal assignat -amb el que costa un pitral de la Zegama- al Barça no se li va ocórrer una altra cosa que anar a guanyar la Lliga al Vicente Calderón…el dia de la Zegama!!!!! Suposo que algú se n’alegraria que truqués a l’organització per comunicar que alliberava el dorsal.
Com que havia estat entrenant força, vaig decidir allargar la forma i buscar un altre objectiu per no llançar la feina per la finestra, i, que coi!, perquè tenia ganes de marató de muntanya. Així que el següent objectiu va ser la Marató de Las Tucas, que s’inclou en el programa de la Gran Trail Aneto-Posets. Això sí, no vaig respirar fins que el Bartomeu va dir que les eleccions serien el 18 de juliol, no pas el 25 com estava previst inicialment.
I arriba el gran dia. Ambientàs a l’avinguda de Los Tilos de Benasc, on, a les 9 del matí, un miler de corredors afrontàvem els 42 quilòmetres amb els corresponents 2.500 metres positius.
Com que no tinc cap experiència en aquesta mena de curses, em plantejo la marató per etapes. La primera fins al refugi d’Estós, a uns 12,5 quilòmetres de la sortida; en aquell punt calculo que ja hem pujat uns 700 metres, però ho porto bé perquè no he forçat el ritme en cap moment (1h41). Avituallament “a lo grande”, bidons plens… i cap al segon objectiu, el coll de la Plana (2.708m), el punt més alt de la marató, on s’arriba després d’haver recorregut 20 quilòmetres i haver pujat 2.000 metres d’altitud. Però sobretot s’arriba després d’haver vist uns paisatges increïbles, omplint una vegada i una altra els bidons als -Ibones- estanys que sovintegen a la zona, i que ofereixen una aigua miraculosa, però que esdevé una autèntica “Venganza de Moctezuma” per als estómacs més urbanites.
Enfilo el descens cap al refugi Ángel Orús -tercera etapa- sabent -o pensant- que el pitjor ja ha passat. L’eufòria em fa anar més ràpid del compte en baixades molt tècniques a les quals no estic massa acostumat. Això es tradueix en un parell de caigudes, que afortunadament no van més enllà del cop del moment i algun record a la pell que encara conservo.
Al refugi faig balanç i veig que -només- portem 25 quilòmetres. Menjo força i bec encara més. Platans amb Nocilla, meló, Coca Cola, brou, aigua… Bateries a tope per enfilar el descens cap a Eriste -quarta etapa-. En la baixada m’ho passo pipa, tot i que les pluges del dia anterior han deixat algunes zones força lliscoses i compro números per alguna “nata” considerable. Per sort només em toca la “pedrea”, però em trobo pel camí a més d’un que li ha tocat la “grossa” i ha de plegar.
En la baixada he trobat un noi de Pamplona que va a un ritme còmode y fem equip; “soc de Pamplona, però parlo català; una mica”, em diu quan sap que sóc de Lleida. Anem xerrant fins a Eriste, on ens ofereixen l’últim avituallament abans de l’arribada. M’animo pensant que només falten 9 quilòmetres; la meitat de baixada… així que només prenc uns fruits secs i una mica de beguda isotònica -ERROR!!!- Si la meitat que queda és coll avall, l’altra meitat serà coll amunt, oi?. Doncs sí, en 4,5 quilòmetres hem de pujar 500 metres, fins a l’estació de Cerler, i a les 14:30 de la tarda ja comença a fer una mica de “caloret faller”. Un “gel de la muerte” em salva la vida a mitja pujada, pèrò el David -l’amic navarrès- ha punxat força i s’asseu a descansar. Jo vaig fent i, quan arribo a Cerler, una mànega d’aigua a tota pressió em fa pujar al cel. Ara sí, ara tot baixada fins a Benasc. Més content que un ginjol, amb forces per avançar uns quants corredors, i desafiant les amenaces de rampa dels meus tibials, em presento als carrers de Benasc eufòric i admirat per l’ambientàs que regna al poble. Des de la primera casa fins a la línia d’arribada -on accedeixes a través d’una magnífica catifa vermella, sembrada de nens que et volen xocar la mà- tot són emocions que em costa descriure y que difícilment trobaré en una cursa que no estigui vinculada a la muntanya. Desitjo que el 2016, aquestes sensacions arribin a la Zegama… amb permís del Barça.
Salut
Bones!!!
El 25 d’octubre se celebrarà la 3ª edició de la Milla Sarrià. Molt més que una cursa. El lema ho tiu tot “Correm Junts amb la discapacitat intel.lectual”. Difícilment es pot explicar què se sent quan comparteixes una cursa amb aquests atletes especials. Jo ho vaig fer en la primera edició i, amb 5 minuts, en vaig tenir prou per adonar-me de lo molt que tenim a aprendre d’aquesta gent que, d’altra banda, tant ens necessita.
És per això que us vull fer arribar un repte que, juntament amb Aspasim, la Fundació que cuida d’aquests nens i no tan nens, ens hem plantejat per posar un petit gra de sorra.
Aquí teniu l’enllaç que us ho explica:Feu el que pugueu; no esteu obligats a més.
SalutGran cursa. Espectacular temps. Desde la ignorancia de saber com sortiria perque era la primera mitja de la temporada, he pogut portar un molt bon ritme durante tota la cursa. Fins i tot m’he sorpres una mica tot i que, agafant com a referencia les sortides dels diumenges, confiava en anar fort. I aixi ha estat. Fins i tot quasi be esprintant els ultims 2 kms. I l’entrada a la recta molt emocionant, amb catifa, passadis estret amb molt públic i la visió al final de l’arribada. Una gran pujada d’adrenalina i la satisfacció d’haver fet una gran feina. 01:23:09.
Hola Km0’s.
Moltes felicitats Isidre per la teva cursa.
També GRAN FOTO. Heu sortit tots molt elegants…
I parlant d’elegància….
Hache ! encara conserves els teu mític “running swing”…o ja no?
Salutacions.
La foto, espectacular.
Els temps, al·lucinantsI l equip…. sou uns cracks. Ara nomes ens faltes las cracks…
Ens trobem aviat….
FORÇA VIDA!
Molt ambient de cursa. Es nota que aquesta gent del Xafatolls saben una mica d’això d’organitzar curses 😛
El clima va acompanyar, tapadet a primera hora i després va sortir el sol (fins i tot una mica de calor per còrrer)
Personalment la cursa va anar bastant bé, tenint en compte que no deixava de ser un test de cara al objectiu final que és la marató de Castelló.
P.d: La foto molt bé, sí, però llàstima que falten alguns km0’s que també estaven per Mollerussa. Que recordi, el Salvador, l’Oscar Flores, el David Font …
Espero poder ser membre d’aquest club algun dia. De moment vaig fent dentetes llegint-vos les cròniques 😛
Gràcies byKeds per les aportacions.
Segur que entre tots podem trobar cosetes que faran de la web molt més agradable.
Entre uns i d’altres em consta que serem una bona colla de Km0’s a Castelló.
Podríem fer llista i parlar de la possibilitat de fer una arroset en acabar la cursa, no?
Llistat:
– numovi
Així, a bote pronto, tres o quatre comentaris:
1- Un autèntic plaer tornar a trobar un bon grapat de samarretes llampants, feia temps que no veia tantes (exceptuant Templers 🙂 )
2- El Plà d’Urgell, al igual que Castelló de la Plana, son mentida, almenys jo no els trobo tan plans, sobretot en segons quines interminables rectes.
3- Content i satisfet del meu resultat, però veient el temps dels companys, em sento molt i molt petit 🙂
4- Apreciat By Keds, el “running swing” ho porto a la sang, per molt que vulgui no ho puc evitar, és com la samba pels brasilers…. 😉Fins la propera!!!!!
