S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ahir, encara mig refredat i arrossegant restes de bronquitis
, em vaig decidir a sortir un estona. Una mica frustrant, perquè les cames volien però els pulmons deien que no . Vaig treure la conclusió de que millor entrenar així que no fer res.Vaig saludar a un grupet en el que hi anava Crit, sempre fàcil de reconèixer. La resta del grup no els hi vaig poder veure bé, no sé si els conec. Crit, un de vermell que et va saludar ahir era jo.
També em van saludar a mi i amb la forta il•luminació 😳 de la canalització no vaig arribar a veure qui era. Si llegeix això que em faciliti la identificació, si us plau.
Com sempre, molta gent corrent al riu.
A RunningAhead podeu trobar i fer rutes:
Templers
Pujada a la Seu Vella, 2006
Cursa de l’Oli
Mitja Marató de Balaguer
Cursa d’Almacelles
Cursa de l’Espluga de FrancolíGracias Marta,
hasta yo he entendido tus explicaciones para añadir fotos.
Lamento la calidad pero están hechas con el móvil.
Enhorabuena por tu marca. ¿O sea que ya tienes ganas de empezar a correr de nuevo? Esto no es amor……es obsesión!!!!!
Según Abel (nuestro trotamundos) dice que Berlín es mejor que New York…..¿Qué nos queda? Me parece que Abel ya está pensando en la Muralla China…..No podemos dejarlo solo, aunque, intentaremos hacerle cambiar de idea…
Un abrazo y gracias.
Bona iniciativa! 😆 😆
Crec que hem d’anar cap a la base de dades, la feina entre tots. També hi veig molta utilitat si creem una base de dades també d’entrenaments, que fàcil planificar les tirades llargues, no?
km0.cat òbviament al servei de la proposta, ja faríem un lloc a la web, cap problema.
Fixeu-vos: distància en km’s, perfil, fotografia o mapa. Molt interessant.
Algú s’apunta a fer-ho créixer? Ei, amb el rigor de l’amic alvarfanyez.
Merci! Vaig a provar-ho.
salut
Álvaro, superinteresante.
¿ Los recorridos los creas de forma "manual"?
¿se podrían descargar datos de un gps ?
He pinchado la web y creo entender que es gratuito, te piden el mail y ya estás dado de alta?
Hay servicio de google que por 20 $ al año te permite descargar recorridos gps sobre sus mapas. ¿Este es parecido pero gratuito?
Un abrazo
Crit,
Això del rigor m’ha fet gràcia 😳 . Que m’ho podries signar per explicar-ho a casa a veure si s’ho creuen? 😉Allò de les rutes d’entrenament també és una molt bona idea. Tinc alguna que afegiria amb molt de gust, però em sembla que d’això tenim més experts per aquí.
Adolfo.
El servicio es totalmente gratuito. Para introducir rutas te tienes que dar de alta, pero para consultarlas ya ves que no. No tiene ningún coste. La ruta se introduce manualmente, así que no es una herramienta de precisión. La exactitud del perfil longitudinal me parece que tampoco es demasiada. Pero te puedes hacer una idea bastante buena de cómo son los recorridos de las carreras, o puedes buscar recorridos de entrenamiento si te desplazas fuera de casa (en el apartado "tools"-find routes").También tiene otras utilidades. Le puedes ir poniendo tus entrenamientos y luego te dibuja gráficas de lo más variadas, te calcula la distancia que llevas con cada par de zapatillas y el coste por kilómetro, etc.
Los que tiráis de Forerunner y demás aparatitos diabólicos estáis en otra dimensión. Pero seguro que también se puede aprovechar toda la información que acumuláis en vuestros entrenamientos y carreras.
Hola companys i companyes!!!
Això ja está fet. No puc dir res que no hagin dit ja els altres, però ho intentaré.
Del viatge i la ciutat, només dir que va sortir tot a la perfecció. Arribada gris i sortida impecable. Millor del que haviem previst. Tot va anar a més. No teniem massa temps per recòrrer-la a fons, però va ser suficient per endur-nos cap a casa una sensació immillorable. Si de cas, jo que sòc un professional dels trens, us afegiré que la precissió alemanya no és cap tòpic: és una realitat. Per altra banda vaig disfrutar veient uns trens antics però ben cuidats i nets. Què dic nets: netíssims. Ni pintades, ni graffitis, ni llaunes per terra, ni diaris abandonats… tot un exemple de civisme (com aquí).
I va arribar el dia. Al "hall" de l’hotel ens felicitaven amb un cartell per les condicions òptimes que tindriem per còrrer: entre 9 i 15 graus i només un 15 % d’humitat. Meravellós. Després d’un estiu generós pels corredors, doncs no hem patit força calor, arrib la marató i els deus del cel ens ho posen així de bé. Un cop al carrer, només un núvol negre amenaçador, però no va fer mal.
La sortida perfectament organitzada, amb carrers d’aproximació per a cada paquet de pitralls i les zones de recollida de roba molt fàcils de trobar seguint els cartells i les indicacions.
Arriba el moment de sortir i encara no em crec que he d’intentar seguir el ritme de l’Artur. En certa manera em fa una mica de por, doncs no perdona, i menys sabent que l’hem preparada a consciència per ancon seguir-la en 3:30. Ell ja els fará, de ben segur, però jo sòc fràgil a partir del qm. 30 i de vegades dubto si no pagaré car els 5 minuts/qm. Tot i aixì, m’he proposat treure forces de on no quedin i per mí no será, encara que…
Tenim la sort de sortir només 2 minuts i mig després de donar la sortida i al ritme previst (en Diego, que va fer 4:04, va trigar 24 minuts a còrrer). Els primers quilòmetres, sensacionals. Esquivant gent i posant el màxim cuidado per no ensopegar amb les sabatilles d’algú. I posant el freno de tant en tant. No sé si per anar sobrat de forces o pel neguit d’arribar al 30, a veure qué passava aquesta vegada.
I com us ha dit la meva llebre (llebre de luxe, per cert), va arribar el 27 i em demana si puc apretar per guanyar uns segons que anem perdent des de fa una estona. No cal res per que m’en adoni que hem arribat fins aquí. Jo faré el temps que faré, però ell, que está com una moto, no ha de fer el meu. De cap manera. Intenta quedar-se amb mí, però tinc la sort de que toca aigua i m’amago per que s’en vagi tot solet, que prou que m’ha fet portant-me a aquest ritme tant bó. A partir d’aquí baixo el meu, però també m’en adono que passaré el 30 molt dignament i no hauré de parar si no és per beure (ostres de gots).
I així va ser. Poc a poc van anar caient i amb poques molésties. Tot i aixì, confesso que cap al 36 vaig pensar que era la meva darrera marató. En aquell moment no tenia ganes de patir més.
Però la gent animava cada cop més i omplia totes les tanques a mida que ens apropavem a la porta de Brandenburg. Quan la vaig veure, de lluny, vaig poder apretar una mica més.
Ningú no m’havia dit abans el que m’esperava. En passar la porta, quedaven 300 metres fins l’arribada. A cada costat dues tribunes plenes de gom a gom de gent fent palmes al ritme de "Zorba el griego". El ritme de la música anava pujant i els que corriem junts en aquell moment ens miravem i reiem. Ens varem encomanar de l’eufòria i també feiem palmes amb ells. Però no unes palmes qualsevol. Potser van ser les més fortes que havia fet mai. Era una bogeria. El cor es volia sortir de lloc amb uns batecs inoblidables i el núvol era de cotó, i d’escuma, i tot era felicitat. Poca broma: emoció en estat pur.
Van ser 3:42. Volia 3:30, però sòc feliç. Nova York és Nova York, però em quedo amb aquesta.
Felicitats a tots els que van còrrer. Gràcies als que ens han acompanyat i als que ens heu animat.
Gràcies, Artur per apretar-me als entrenaments. Si hagués estat sol no m’hagués exigit tant, segur. Gràcies per portar-me fins aquell recó que em va permetre amagar-me. El meu temps, que per a mí era impensable fá uns mesos, ha estat també pel teu ajut.
Tens raó, sempre ens quedará Nova York.
Una abraçada a tots.
Diumenge 7 d’octubre
Hora: 8:00 h
Lloc: km0 (mirador del Segre)
Pla: Rodada en grup de 30′ aprox per mitjana; a partir d’aquí (com que serem molts) cadascú que es quedi al seu grup i tornarem a passar pel km0 (pels que s’hagin adormit).
Prendrem el camí vell d’Albatàrrec, tot recte, passada la font el primer a la dreta i tot recte fins a trobar la carretera, uns metres d’asfalt, tombem a l’esquerra i agafem el canal, els més valents que arribin fins a Montoliu, tornada pel mateix lloc (per creuar-nos).
Jo particulament voltaré els 25 km, que són el camí de Donosti.
Hi ha lloc per tothom, no hi ha excuses.
Salut
