[Arctos]

Bones,

Jo sortire a rodar una estona a les 20:30 fins llavors no puc. Avui farè riu amunt riu avall i poca cosa més.

Salut

[caragolet]

Per fi m’he decidit a escriure al fòrum. Desprès de fer la marató de Barcelona, sembla que res em faci por. Us he de donar les gràcies perquè durant tot l’entrenament, i especialment els dies anteriors a la cursa, m’he animat molt llegint els vostres comentaris. Veig que , a més de bons atletes, sou escriptors ocurrents i excel.lents persones (en alguns de vosaltres ho he pogut comprovar personalment).
Els nervis no em van deixar dormir. Sortíem el diumenge de casa de la meva germana amb la llengua caragolada a dins a la boca i la meva obsessió per si la capacitat de la bufeta podria aguantar aquell "munt"d’hores que hauria de córrer sense parar. A l’arribar vam trobar l’Adolfo, la rialla del Segrià (gràcies pel comentari, ets tot un gentleman), però no vam poder fer la foto perquè …ens esperàvem fent cua als lavabos!. Als calaixos vam trobar el Jordi Roma i el seu company, però no vam poder anar junts (llàstima). Mercury, emoció, tret de sortida, cinc minuts de processó i… a córrer. El Jordi, el meu home, va desaparéixer a l’instant, i jo, xino, xano…no t’embalis Teresa, sobretot no t’embalis. Aprop del camp de l Barça vaig veure el Pucurull i el vaig saludar (encara em tornaré simpàtica, tant córrer…). Al km 7, a l’altura de casa de ma germana, ella , el meu cunyat fent fotos , i la meva petita en pijama aixecant les mans per saludar, més emocionant que les Torres venecianes i el Mercury. Allá m’escolto el cos i m’adono de que sembla que hagi baixat al passeig a xerrar una estona i em recordo de les moltes sèries que m’ha costat. Tot d’una era a la Plaça Universitat, les cames soles , el cap flotant, la ment en blanc , les sensacions a flor de pell, i seguit , seguit la imatge de l’hospital de Sant Pau, l’avinguda de Gaudí, la Sagrada família, la gent animant, que bé…on serà el Jordi?, segur que s’ho passa bé, quantes tirades llargues, quanta montanya , quants cims… quantes coses hem passat junts…
Passo la mitja i penso en l’Estefi(,la millor,) quina raó , noia…, però jo encara no les tinc totes, comença a molestar-me el maluc, però no li penso fer cas. Noto a la butxaqueta del pantaló , la fredor els tres euros per si he d’agafar el metro . No hi vull pensar. començo a beure isotòniques (no paris per res del món), i a mullar-me amb les esponges . Al Km 25 m’emociono. Noto , no sé per què , que acabaré la marató. i començo a`pensar en el ditxós "muro", i a esperar el Km 30, que és quan vindrà i li faré pam i pipa. A un noi que no sembla extranger li pregunto, que ja és el 30?, i se’n riu. Veig a la dona del Pere , i en aquell moment no em recordo del seu nom . Veig una altra noia que sembla la dona del Jordi Roma, no ho sé, …potser això és el "muro"?, comences perdent la memòria i al.lucinant ?. Cada vegada tinc més punxades per tot arreu. Em tiro tota l’aigua per sobre i la fresca em dono energia. A l’arc de Trionf dec fer molt mala cara , perquè uns nois, amb totes les seves forces em diuen ,:vinga vinga , que això ja està!!!!!. I jo m’ho crec !!!!. La Plaça Catalunya, els carrerets, la Rambla….No queda res. El paral.lel fa una mica de pujada, i …Ostres , es desvia!!!!!. no hi comptava. es fa llarg, però no tinc cap butllofa als peus. Fa estona que els tres euros tintineigen a la butxaca. No em fotran. Alguns van malament. Jo perdo força. Enllesteix que sino això no s’acabarà mai. Desprès de l’etern carrer recte, al darrer giravolt, penso: si dec ser la primera maratoniana del meu poble!. Venga Teresa, adressa el cos, allarga la passa i acaba lo més dignament que puguis ( al menys que facis un bonic cadàver…).
Entro a la meta tan riallera que una noieta de l’organització em felicita. Puc treure’m el xip, estic viva!. Mai a la meva vida m’havia sentit tan sola i al mateix temps tan acompanyada.
M’esperen just a fóra, el Jordi, la nena, els germans , els amics,… la gent que estimo. Una mirada de complicitat al Jordi ,(sé que li ha anat molt bé), petons i abraçades, i una foto tots dos , al davant de les Torres , amb la Núria al mig amb les medalles de tots dos penjades al coll.
Som uns privilegiats.
Gràcies a tots per tot, i a la marató per existir.

[Sime]

Quote:

Ignorància: On són aquestes pistes? Són les que hi ha darrera de l’institut Màrius Torres?
On puc trobar un pla d’entrenament per 1.000 mts?
Algú/na s’anima a fer de llebre a aquesta sargantana, hores d’ara, tortuga?

Petooooooons!

Sargantilla quan vulguis t’acompanyo a les pistes i et faig de llebre.
Lo del pla d’entrenament, ni idea (darrerament jo toco d’oïdes, sense partitura) pero si t’ajuda l’Enric amb el tema el podem deixar que vingui amb nosaltres a veure les pistes en color

Salut

[Luigi]

Què bé!

M’he pogut inscriure i finalment vindré

Ja tinc moltes ganes

[Rubén]

Hola pues lo mes segur que també vingui !!!

[segarrenc]

Salut companys,

Molt benvinguda al fòrum caragolet, i moltes felicitats per la marató. El teu debut amb crònica està molt bé, espero que segueixis intercanviant experiències amb nosaltres.

Cucudrulu t’he de donar una resposta que tothom sap? Ahir amb la Roma, evindentment.

Una abraçada a tots.

[Artur42]

Amic Bru, moltíssima sort a Roma. Això ja és a tocar.

I un petit favor: quan vagis a la Fontana de Trevi llança un parell d’Euros de la meva part en agraiment a la victòria de dimecres al Bernabeu 😆 😳

Salut

[bru]

Ieeeeeeeeeps,

Enhorabona caragolet per la gran gesta que vas fes diumenge i felicitats per la crònica 😉

Per fi t’has decidit a escriure, me’n alegro molt

Ja ets tota una crack, enhorabona!!!! 😉

Salut

[Pontsicà]

Luigi , que faras, la llarga?

[baldato]

Quote:

Suposo companys que les samarretes les vareu deixar a Unipreus, oi?

Supones bien, compañero, las instrucciones son claras, pero una duda me asalta, dada la insistencia en que marquemos nuestro nombre. Supongo que la serigrafía será igual en todas las camisetas, sin ninguna personalización con el nombre de cada uno, ¿no?.

[Arctos]

Quote:

Arctos és que a mi també m’agradaria saber-ho:roll: . Potser el nostre "mestre pulsometrer" Enric, ens pugui il·luminar. 💡

Bones,

A la espera de que el Metres Enric ens doni una classe magistral, farè la meva aportació com a atrevit ignorant 🙄 . Jo diria que quan és para el crono el pulsómetre engega un compte enrera de uns minuts (no se quants, però podria ser dos minuts) i llavors agafa el valor de pulsacions i calcula quants pulsacions s’ha baixat, és a dir, si la mitja del exercici ha sigut 150 i al passar dos minuts estas a 80 la recuperación ha estat de -70.
Jo sempre he sentit que per veure com evoluciona un entrenament cal mirar les pulsacions passat un parell de minuts i veure com és recupera…a pulsacions més baixes vol dir que la cosa va be´, a pulsacions més altes vol dir que estem exigint al cos massa. Suposo que ve a ser lo mateix que les pulsacions en repós, a menys pulsacions millor estat de forma.
Vinga Enric explicans la veritat que jo ja no se que més inventar-me 😆

[Luigi]

La llarga

[Enric]

Arctos, si em tornes a dir mestre vas de cap a la pared!!
Moltes dades…. ultramadjoker!!

Felicitats
i…
per saber quelcom del pulsometre… ¿quin model es? el famos forerunner?

Pero Arctos, tu no dius cap tonteria, la idea va per aqui, es el concepte de epoc, possiblement, recuperacio d’ oxigen post exercici

I si es el forerunassos, el vull tastar…

Una abraçada!!!
Monstres

[homedferro]

vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal…

allí seré….

(no m’ho perdo per res… fa dies que no corro amb menys de 9000 persones… :mrgreen::mrgreen::mrgreen:)

Tinc moltes cosetes a explicar… ningú més vol que li doni la tabarra mentre rodem una estona? 😈 😯

[albertbo]

Se’m menja el temps. Prou feina a absorbir-ho tot. A veure el cap de setmana .

[Autor]

Entrades