S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Eh estefi, jo m’apunto a les 5 hores. Que ho podré aconseguir si per exemple
a Balaguer aconsegueixo a la mitja 1:35 Podria fer la dels castells amb 5 hores?
Moltes gràcies.
Hola a tothom.
Em dic David i sóc de Lleida.
Amant de qualsevol tipus d’esport, i ara realment excitat en un objectiu, l’skyrunner 2008.
Pel camí… a entrenar i passar-ho be realitzant aquest 2008 curses de 10km, mitjes maratons i alguna cursa de montanya.
En aquest camí m’he retrobat amb vells companys com en Marc i el Josep que m’han fet coneixer km0 (Cursa de L’oli).
La primera experiència en cursa de mitja distància va estar la mitja marató de Tarragona 2007, on vam realitzar jo i el meu company de curses (a veure si tb es posa al forum) amb 1.46. Vam disfrutar com a garrins i esperem rebaixar-ho un pelet en la mitja de Balaguer.
Doncs aquí estic, disposat a apendre de cadascun dels vostres fils en aquest forum.
Fins aviat
😯 xavvier la meva millor marca amb mitja es 1.34.06…..
vas sobrat, pero es mes de coco, son curses de molt temps i que les cames ok….
res mes…..
estefi.
Mmmm…
El dia 2 de març hi ha molta oferta atlètica…però reconec que fer la Marxa em tempta bastant…50 kms trotant….,sí sí sí, em tempta bastant 😆 .
Molt bé estefi, és qüestió de disfrutar amb la marxa.
La meva millor marca a 21 és de 1:42 però crec que ara podria fer 1:35, ja se veurà… amb 1:38 ja estaré content.
Ànims! que s’atansa.
Muy buena salida esta mañana, al final siete compañeros, día estupendo para correr, y 30 km completitos al saco que se han hecho cortos en tan buena compañía.
A destacar la fortaleza que he apreciado en el grupo. Algunos que comienzan apuntan muy buenas maneras.
Nos vemos en Puigverd
Salut companys,
Madjoker, si et tempta no t’ho pensis dus vegades, paga la pena de debò. És una activitat molt diferent a la que estem acostumats els corredors de ruta, segellant uns llocs de pas, avituallaments abundants, fins i tot massa pels que ho fan corrent, molt bona organització, i La Segarra està especialment bonica al març, amb els turonets que no poden faltar,…..i a més a més els castells.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Benvingut javatorr, potser tu també ens puguis ensenyar alguna cosa, perquè sempre ens queda alguna cosa per aprendre dels altres. Ara, bona companyonia, informació i trotades compartides les tens assegurades. La millora amb el teu company amb una mica de constància i dedicació, també.
Una abraçada a tots.
Atenció,
ens trobarem a l’alçada del Mc Donalds + o – a les 8:55Cap a les 9:00 podem estar al mirador.
Pero jo de tirada llarga res de res:
la pallissa que m’he fotut avui només em permetrà rodar una estoneta per fer baixar l’àcid làctic i soltar cames (si me les trobo), és a dir 30 o 40 minuts.
De totes maneres a l’Enric el vec una mica més animadet
, així que si algú s’anima ja sabeu l’hora.Hola companys,
Doncs a mi també em tempta bastant per fer-la corrents, encara que vaig molt curt d’entrenaments i 50 km, és clar, es noten
Per aquest dia tenia pensat fer la Marató Salvatge a les Guilleries, com m’agrada molt la muntanya l’esperit em porta amunt i no m’espanta tant el patiment com ho podria fer a la Segarra…
Em sap greu haver-me de decidir per dues proves tan maques
Seguiré el fil 😉
😯 LUIGI, aqui muntanya, …. no es que sigui el que mes hi ha…. pero es que jo estic enamorada de la prova….
tinc molt bon record….
i els pobles , genials….(encara que l´any passat em vaig perdre uns kms…¡¡¡)
i el record de participar, es precios, un castellet,que sempre es diferent…. es genial¡¡¡¡
KM´S AL PONENT…
😉 ESTEFIBones,
Madjoker doncs sí que em perdre aquesta festa, això de currar el cap de setmana és lo que té. Ja m’hauria agradat venir 😥 .
A la cursa em sembla que tampoc podre venir ja que fins la mateixa setmana de la cursa no tindre clar com tinc les cames, i tot i que m’encantaria fer aquesta cursa em sembla que necessitare uns dies de desconnectar del córrer i retrobar-me amb la meva estimada, la bici.
Que disfruteu demà del passeig 😉
Salut i feu alguna baixadeta a fons a la meva salut 😈
Completament d’acord amb tu Baldato !!!
Una sortida de dissabte esplendida. Un grupet de Km0 amb molta qualitat humana, un temps fabulos per correr, un recorregut molt maco i l’objectiu de tirada llarga assolit.
Han sigut 2 hores i una miqueta mes de trenta minuts per fer 30 kms, compartint moltes sensacions de cara a la preparacio de Barcelona. De debo que m’he trobat a gust i de la mateixa manera que la setmana passada va ser un suplici fer sol els 30 kms, avui res a veure, he gaudit molt de la sortida, tot i el mal de genoll.
Per cert, la metgessa del club m’ha diagnosticat una bursitis prepatelar
Em sento una mica trist perque la preparacio anava de conya fins que m’han dit aixo. Ara no se que fare, es possible que segueixi un tractament conservador (que m’obligaria a estar uns dies parat i no em garanteix la cura) o potser tiro pel dret i em deixo infiltrar amb corticoesteroides (que m’ha assegurat la metgessa que dona molts bons resultats i en un parell de revistes especialitzades tambe ho recomanen).Anirem informant, Barcelona es molt a prop i sigui com sigui hi sere. Si avui he pogut correr 30 kms, be podria fer-ne 12 mes, no?
Ens veiem aviat companys !!!
Salut i molts kms !!!
Salut companys,
A vegades els vostres comentaris em deixen -i ja us puc assegurar que costa- sense paraules 😳 . Com diu el bodi en el missatge anterior, els amics són el gran triomf del corredor popular. Les marques són part d’un indiscutible creixement personal i una gran motivació per afrontar reptes, una part del tresor íntim de cadascú.
Però que poca cosa serien -segons el meu entendre- sense aquells entrenaments compartits, les xerradetes pre i postcursa i aquells esforços sense concessions durant el trancurs de les proves, colze a colze amb altres companys, et deixin o els deixis a la recerca de la línia d’arribada.
A mi m’agraden un munt d’esports i sóc obertament basquetmaníac -qualsevol dia obro un fil perquè sé que n’hi molts per aquí-, però una de les coses que trobo gratificants d’aquest esport és que no hi ha maquillatge.
Recordo la tornada d’alguns viatges a Barcelona en partits de bàsquet de joventut, si el partit s’havia perdut, cares llargues, desencís, poca animació al trajecte. No valia haver jugat bé o no, el resultat ho determinava tot, i la mala sort i els àrbitres casolans feien la resta. A l’arribar al bar i coincidir amb els companys futboleros quan sentia l’expressió "però si els hem fotut un bany" ja sospitava que això no coincidia amb el marcador final. Després de sentir una estona de conversa preguntava el resultat, havien perdut 3 a 0 -això un dia en concret-.
Aquí no tenim la mala sort d’aquella cistella que no ha entrat, aquella falta que no era o la que era i no ens han xiulat a favor. Tampoc penals que difereixen molt, tant en una àrea o l’altra, tot segons des del vidre d’on es mira, és clar.
Des de la sortida tenim unes perspectives, a vegades més o menys ambicioses, segons la intensitat que hi posem haurem de patir una mica i cadascú trobarà el seu punt de capacitat de sofriment que pot aportar segons el compensin les seves motivacions. Però quan ens passa un altre corredor, o molts altres, no podrem atribuir-ho mai a que han rebut una ajuda o que a nosaltres ens han perjudicat. Només és el que hi ha i el que donem de sí, així de senzill.
És evident que pot influir en el transcurs de la prova una mala elecció de l’estratègia, no saber llegir les diferents circumstàncies variables que s’hi donin, i algun altre factor, però només recaurà en nosaltres la decisió de córrer d’una manera o altra. I que són les nostres circumstàncies, basades especialment en la dedicació: més dies o menys d’entrenament, més o menys intensitat d’aquests les que determinen el nostre rendiment.
Per això, quan algun company em passa, enhorabona noi, estàs més fort que jo. Faig el que puc i dono el que tinc, estic content de poder-ho fer així i de que tinguis una marxa més.
Una abraçada a tots.
