S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Va, juguem fort…
Sub 34
– XaviPapell
– Ivan
Sub 35
– miquel800
– Mireia
Sub 37
– Flo
– Sed
– Montoliu
Sub 38
– Pico
– Stomix
Sub 41
– Karri
– Edu
– Jose Manuel Mabilly
– Baldato
Sub 42
– Redman
– Josep Antoni Font
– By_Keds
Sub 43
– Luigi
– Bodi
– JFK
– Sime
– Hache
– Amata
Sub 45
– Jordi
– Porcalle8
Sub 46
– Albertbo
– Esloquehay
– Enric
Sub 48
– CARLOS
Sub 50
– Kaiser
– Lo_Jordi
Sub 57
– Julià Feixas
Sub 1:30
– HomedferroApa doncs, tireu-me la cavalleria a sobre i recoloqueu-vos i afegiu-vos, segons sigui el cas…
Bon dia,
Solventats els problemes, ja us podeu inscriure on-line:
Inscripcions on-line a atletisme.cat (obertes)
Inscripcions on-line per a associats km0 (obertes)
Important pagaments fins a dia 29:
Comproveu, si heu fet la inscripció on-line abans del dia 30 que sortiu al llistat d’inscrits, en cas contrari contacteu amb nosaltres: cursa@km0.cat
Les persones que vau fer el pagament dia 29 entre les 10 del matí i les 15.00 que contacti amb nosaltres, indicant hora de pagament i fent-nos arribar les dades.
Disculpeu les molèsties, ara, tots cap a Templers!
Estic sensible.
Feia estona que ho anava aplaçant… però volia fer-ho coincidir amb la posta de sòl…. Hem va passar una vegada i des de llavors ho faig de tant en tant… Surto amb el temps just per veure a cada pas com s’amaga el sòl… Tot un espectacle de llum, sons i olors…. a Lleida.
Vaig sortir de casa emprenyada (pels compromisos que al vespre m’esperaven… No m’agraden els compromisos! Ja tinc un de 8 hores!), i tot i què el meu cap hem deia que no volia anar enlloc, vaig fer “caso omiso”… No vaig arribar gaire lluny… 6 minuts desprès estava asseguda a l’alçada del “pont dels instituts” mirant com el riu baixava amb força i imaginant-me com seria de divertit baixar per aquelles aigües en una “tabla de surf”… Però no tenia tabla de surf, així que…. petita espavila que sinó hauràs de córrer de valent per que no t’enganxi la foscor i caiguis al canal!
Vaig agafar el camí vell d’Albatarrech amb la impressió que seria un llaaaaaarg camí, però la estona que vaig quedar-me hipnotitzada mirant el riu, m’ajudà a netejà la ment i oblidar-me dels compromisos que, certament, encara no havien arribat i potser…. no arribarien mai! Ara és Ara, i Ara estic aquí, amb la millor companyia….
Les sensacions van estar molt bones tot just començar… Justament arribant a la font, entre els arbres vaig poder veure…. un conill? Hi ha conills per aquí? No ho sé, tenia les orelles molt llargues i en veure’m aturar-me per saludar-lo fugí… Suposo que no estan acostumats que els saludin… No hauria de haver parat, ara sembla que hem costi engegar altre cop…
A partir d’aquell moment i fins sortir del canal m’acompanyà una simfonia de sorolls i olors… ELLS cantaven per mi, hem saludaven quan passava, s’estranyaven, s’advertien els uns als altres…. El VENT hem portà totes aquelles olors… “Siente…. Este es el regalo que Hoy tengo para Ti… porque SI” Jo me’l vaig creure… Hem sentia com quan era petita i destapava l’olla de la padrina per mirar què hi ha havia dins, llavors aspirava fort-fort com si volgués quedar-me amb aquell popurri d’olors, que llavors portaven tot un ventall de gustos barrejats i de sensacions que semblaven que encara hi serien quan tornés a tancar ràpid abans no m’enganxés la “Llella”, per haver-ne ficat gairebé el cap dins…
Va estar tota una contrarellotge contra Ell, que ara ja era tot de color taronja i es deixava veure furtivament entre els arbres alts-altíssims de l’altre marge; sempre quatre passos per davant i sense deixar en cap moment que l’avancés…. però finalment s’aturà i el vaig deixar darrera amb un somriure… “He pogut amb tu… avui” Ell hem regalà un magnífic espectacle de restes de llum sota els núvols que just quedaven pel seu damunt…
Arribant ja al final del canal, veig com el camí es tancat amb tanques… Soc mandrosa… I entre les possibles opcions, girar 400 metres… uf!, saltar la tanca…. massa inestable, massa alt…. , o passar per damunt la barana del pont del canal…. dooooooooncs… No, y si me caigo?, Bueno, pues caigo al canal… pero lleva mucha agua… pero sé nadar…además, porqué habria de caerme??? Fico els peus al primer pal, poso el dret al segon, té una mica de joc, m’hi atanso per ficar l’altre peu… es balanceja! Es desestabilitza cap a un costat! Salt! Ostras-ostras-ostras!
Afortunadament, i donat que soc “peso pluma” el balanceig de la barana només a donat per desequilibra’m, però qualsevol altre que pesi una mica més hagués fet moure la barana i segurament pel tipus de balanceig que fa…. bé….
No m’hi puc estar de somriure per jo mateixa… No tens remei!
Gairebé no queda llum… Arribo a casa. Dutxa, roba còmoda i a sopar. Ara el COMPROMÍS, només es un compromís…Estic sensible….
Ja ho havia dit….
Benvolgut Pucu, aquest és un tema, què com molts d’altres, podria i segurament desencadenaria en d’altres molt més “personals”, com podria ser, per exemple, la igualtat, l’anomenada “papel de la mujer en el hogar, el trabajo,….” Personalment, i per no ofendre ningú, m’estimo no dir-ne res al respecte, donat que el meu pensament és que “Som allò que volem Ser”…
Jo ho exposaré des de el meu punt de vista, és a dir, segons la meva “experiència” fins ara: PERESA I MANDRERIA
Les dónes són mandroses. Insisteixo: És el què jo m’he trobat… desafortunadament… I sempre en condicions similars a la meva…. i per tant des de el meu punt de vista catalogat com a tal i amb majúscules: PERESACom vaig llegir una vegada: “La Pereza es la Madre de todos los pecados, y como tal, hay que respetarla”.
Salut i km’s noies!
La teua ombra…
Sí, gairebé la mateixa hora i la mateixa direcció i seguint la mateixa llum. El meu compromís… amb mi mateix, recerca de la calma, de mi.
El riu és tan roig que el sol no gosa emmirallar-s’hi, la gent li segueix el joc i també corre, aquests amunt i avall. Jo avui vull calma, anar a la recerca del verd i la cuita del sol, prenc la direcció de l’aigua.
Vaig a buscar el camí d’Albatàrrec, el prenc per la depuradora, ja conec els habitants del lloc. Conills? Ni temps de comptar-los, 10-12 em passen davant dels peus. Corren. Per què corrent? I jo, per què corro?
Passo la font, lo riu és vida i no el perdo de vista. Prenc llavors el camí nou del camí vell. Tenim feina a trepitjar-lo o l’herba se’l menjarà, un parell de conills més que ens ajudaran en la tasca.
Torno pel canal, és també aigua del Segre, del Sícoris, i un Sícoris em trobo, ens saludem alçant la mà. Repeteixo al gest amb un atleta que passeja una samarreta templera. Tombo a dreta altra vegada, i vaig a morir al riu, un altre riu, panta rei!.
La canalització també és una altra, a molts els ha arribat l’hora de canviar el nec-oci pel gaudi. Ara un, ara l’altre, no me’n puc estar i en un collage ràpid dibuixo Templers.
Salut a tots
Quote:Va, juguem fort…Sub 34
– XaviPapell
– Ivan
Sub 35
– miquel800
– Mireia
Sub 37
– Sed
– Montoliu
Sub 38
– Pico
– Stomix
– Flo
Sub 41
– Karri
– Edu
– Jose Manuel Mabilly
– Baldato
Sub 42
– Redman
– Josep Antoni Font
– By_Keds
Sub 43
– Luigi
– Bodi
– JFK
– Sime
– Hache
– Amata
Sub 45
– Jordi
– Porcalle8
Sub 46
– Albertbo
– Esloquehay
– Enric
Sub 48
– CARLOS
Sub 50
– Kaiser
– Lo_Jordi
Sub 57
– Julià Feixas
Sub 1:30
– HomedferroApa doncs, tireu-me la cavalleria a sobre i recoloqueu-vos i afegiu-vos, segons sigui el cas…
Jo em recoloco a sub 38, que ja veig prou difícil aconseguir, però vaja, provarem…
Quote:….” Personalment, i per no ofendre ningú, m’estimo no dir-ne res al respecte…lagartija:
No ets la única!
.És un tema en el qual, fins a que tu no has intervingut, ha tingut moltes lectures però ningú, curiosament, havia dit res.
Gràcies per la teva intervenció.
Pucu
Artur ets un cagat 😆
Ja he fet l’inscripció per atletisme.com, tots sabem el que costa montar un tingladu d’aquest tipus i tampoc ve de 4 eurosLa peresa i desmotivació crec la pateix tothom.
A la vegada les dones són molt més metòdiques i objectives a l’hora de competir.
A qui esculleriu a un home o una dona, parlant de que estiguin al mateix nivell?
Jo ho tinc clar i la si la cursa és d’ultrafons encara ho tinc més clar
salut!
