S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
………………………………..
………………………………..
Poc abans del primer solstici,
com ferms fidels d’ancestrals creences,
descendim del superb turó cap a
inabastables horitzons….Creuem les ribes del riu calm
i amb segures i ràpides petjades
travessem els indrets oberts i amples
de la nostra vila exultant.La respiració inquieta ens fa
de tibada i comuna veu.
Som molts i en som un de sol….
Decidits anem cap al nostre destí.Batecs al vent….
comunió sota un sol groc i llampant.
Qui, de tots, s’atreviria a dir
que això no és rauxa a Ponent ?Ens creuem veritables mirades
com espases dòcils disposades
a la dolça lluita de la fidelitat.
Escoltem el crit….és l’hora del retorn.Sobre un fons blanc
la creu vermella ens fa de llum de far
i esvaeix els dubtes i els neguits.
Dibuixada damunt el castell…..ens crida.Som molts i en som un de sol….
Sóc un Templer. Km0 Ponent.
………………..
………………..Sóc a Madrid aquest cap de setmana. No per fer la marató, no, que els meus entrenaments donen per córrer una mica quan se t’escapa l’autobús i poca cosa més. Visita familiar, visc a casa la sogra, a cinc minuts de El Retiro, si puc m’escapo i us animo, però amb els compromisos familiars no puc assegurar res, compteu amb acabar sense el meu ànim, per si de cas.
Molta merda que diuen al teatre. O break a leg que diuen els anglesos.
Uiuiuiuiui!!! Ni el plusmarquista mundial ni el campió olímpic vigent.
ATLETISMO-ITALIA
Baldini se lesiona la tibia y tendrá que guardar reposo durante un mes
Roma, 25 abr (EFE).- Stefano Baldini, campeón olímpico de maratón en Atenas 2004, sufre una lesión en la pierna izquierda que le tendrá alejado de las pistas durante un mes, por lo que su presencia en los Juegos de Pekín corre riesgo, aunque el italiano asegura que luchará por correr en la capital china.
"No, no me resigno todavía. Es un palo. Tengo la moral baja, pero no quiero hacerme a la idea de que este sea el final de un sueño", afirmó Baldini, en declaraciones a "La Gazzetta dello Sport, que las publica hoy.
El atleta, según el diario, sufre una "microfractura de estrés" en la tibia izquierda, que le obligará a estar en reposo un mes.
Según cuenta Baldini, notó el dolor durante el maratón de Londres del 13 de abril, pero no le dio importancia, "ya que cuando uno está vacío de energías, notas de todo, dolores que después de varios días desaparecen, cancelados por el reposo".
Al principio tomó pastillas contra el dolor, pero al ver que no desaparecía le efectuaron una resonancia magnética, que confirmó las sospechas del médico Eugenio Genovese, que le cura.
Este tipo de lesiones, según le dijo el médico a Baldini se curan con un mes de reposo.
"Ya han pasado diez días de la lesión y quedan veinte. Yo, mientras tanto, ya he comenzado con la piscina, el gimnasio y la bicicleta. Lo que no debo es correr, el resto se puede hacer tranquilamente, con juicio", afirmó el atleta.
Baldini estuvo recientemente en Pekín para ver las condiciones del recorrido de la maratón y las instalaciones olímpicas. Sabe que en agosto el clima será caluroso, pero quiere -según dijo ahora- estar en la salida, "ya que creo que puedo hacer mi trabajo con dignidad".
Aunque decaído, insistió: "no tengo ganas de resignarme, este periodo de reposo forzado puede ser también muy positivo". EFE
JL/nam
|K:DEP:DEPORTES,ATLETISMO|
|Q:DEP:es:15005000:Deporte:Atletismo|
|N:C|Tens raó, xavi19. És una magnífica notícia
Malgrat el què deia abans d’ahir en el missatge de més amunt sobre què el camí fins de les seleccions catalanes a les olimpíades serà molt llarg, la notícia de l’enllaç que has posat em fa ser més optimista.
Avui ja ho diuen els mitjans, alguns en l’editorial i a dues pàgines en el seu interior, com el diari Avui i el 9.
http://paper.avui.cat/article/esports/124239/strike/catalunya.html
El 9, què no està a internet, afirma que la resolució del TAS suposa un gran pas a l’hora d’accedir a 47 federacions internacionals que tenen una legislació favorable, entre les quals la del bàsquet i el handbol.
I recull les manifestacions del polític Rafael Niubó, que ha dit: “Si abans el semàfor era groc, ara s’ha posat verd per a aquelles federacions catalanes que decideixin en assamblea si volen entrar en la seva federació internacional.”
Òbviament, no se’n fan ressò únicament els diaris en català. També ho fa La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080424/53457646633.html
A mi em sembla una notícia importantíssima i un pas de gegant per al futur de l’esport a Catalunya.
Pucu
Quote:Fet caldo si, però acabat no.
Xerràrem fins on pugui… la primera ha de ser a Lleida. 😉😆 😆 😆 😆 😆 😆
Quote:Sime jo intentaré venir amb tu,almenys al principi.tot i que tindrás que fer un monóleg perqué jo a 5′ no puc parlar …..
si vols podem parlar amb signes o abans de sortir ….
la táctica és que jo aniré a tope i a l´arrivada que és amb baijada entrem parlant com el que va sobrat
😆 😆 😆 😆 😆 😆
Enric i Roma34 sou la pera!
Ostres quins ànims teniu!
Bé doncs, allà em tindreu per xerrar, marcar ritmes o animar… si es que puc.
Ja parlarem avans de la sortidaSalut
El dia de la Mitja de Lleida portarem les noves samarretes per lliurar-vos-les.
Els que falten per pagar la serigrafia ho podran fer al recollir la nova samarreta (5€/u).A les 09:00 començarem a lliurar-les al costat del local social de Balàfia.
A les 09:30 foto oficial amb els nous equipaments.
El dia de la Mitja de Lleida portarem les noves samarretes Km0 Ponent per lliurar-les als socis.
Els que falten per pagar la serigrafia ho podran fer al recollir la nova samarreta (5€/u).A les 09:00 començarem a lliurar-les al costat del local social de Balàfia.
A les 09:30 foto oficial amb els nous equipaments.
Bones,
No ho havia pensat però en Kaiser té molta raó
MOLTES GRÀCIES MADJOKER
Jo com no podia venir a la Mitja de Lleida a fer l’estrena oficial del vestuari km0 vaig poder comprovar que sota l’aigua de la Segarra la samarreta va molt bé.
Molta sort als que aneu a Lleida i lluiu la nostra roba.
Salut
El Centre de Dia de Salut Mental de l’Hospital de Santa Maria organitza el proper 26 d’abril la IV Milla de Salut i Esport Ciutat de Lleida. La cursa popular, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, transcorrerà per la canalització del riu i sortirà a les 11h a l’altura de la Paeria.
La cursa forma part de les diferents activitats que realitza el centre de dia en el marc de la tasca de foment de l’autoestima i la integració social dels usuaris del centre. La cursa està oberta a tothom. Els responsables del centre han destacat la importància terapèutica de la pràctica de l’esport en la millora de la qualitat de vida dels pacients del centre.
El tinent d’alcalde Txema Alonso ha animat als ciutadans i ciutadanes a participar-hi donat que es tracta d’una idea "d’integració social per mitjà de l’esport" que també format dels objectius del manifest de Lleida, Ciutat Europea de l’Esport.
Font: paeria.cat
Salut companys,
Un pas endavant sempre és bo, encara que sigui petit. La sentència pot obrir un precedent, però si a partir d’ara les federacions catalanes volen formar part de les federacions internacionals veureu les pressions de l’espanyola. A mi tan com el llarg camí que ens espera em molesta especialment l’actitud que prenen els dirigents espanyols, ja siguin esportius o polítics, ensenyant passaports, reaccions viscerals. Ens tracten amb un sentit de propietat que fa fàstic. Per això ja em disculpareu que no em sabés pas greu que no entrés l´últim tir a cistella del Gasol al passat europeu.
Ja fa molts anys que els resultats de la "roja" de qualsevol disciplina em deixen indiferent, i no compten mai amb el meu afecte particular perquè em són igual de propers o de llunyans que les "bleus", els "azzurri" o qualsevol altra elàstica que representi un país que no és el meu. I encara menys quan són els artífex a capa i espasa de que jo, i molts altres, no ens puguem sentir representats per la selecció del nostre país.
Que ningú es confongui, de la mateixa manera que no els tinc cap simpatia, tampoc els tinc cap animadversió i no treu que pugui admirar esportistes espanyols i espanyolistes com la fantàstica Marta Domínguez o l’Oscar Freire, de la mateixa manera que ho puc fer amb l’Stefano Baldini, el gran Haile o qualsevol altre.
Hi pot haver atur, crisi econòmica, desastres naturals, però no ens enganyem, si per alguna cosa no estan preparats els espanyols, la gran majoria, és per ser vençuts per seleccions catalanes (o basques). Hi ha esports com el bàsquet, hoquei patins i waterpolo, que són amb l’handbol els que els han donat gran rellevància internacional en esports d’equip i mediàtics darrere el futbol (quedaria la mateixa misèria que hi ha per ells i per nosaltres) on perdrien tot el seu potencial en benefici de Catalunya que seguiria a l’elit dels mateixos.
El camí serà llarg, però afegiria que sagnant, només cal recordar l’esperpèntica història de l’hoquei patins. Fa molts anys que s’hi pon el sol als dominis d’una nació que va tenir els seus moments de glòria (i molt importants), fa anys que es va perdre Cuba, i fa anys que va tornar l’últim de Filipines, però crec que malauradament faran falta anys per tenir seleccions esportives catalanes competint de ple dret en campionats internacionals, sobretot d’esports multitudinaris i mediàtics. Confesso que és de les coses que amb més il·lusió m’agradaria veure, i si m’equivoco en aquests pronòstics, pago la ronda.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Sí senyor, By Keds!, no hi ha res incompatible en el món dels corredors tret del que passi per no respectar a la resta. Benvinguts poetes, pensadors, més llestos, menys llestos, pobres, rics, petits, grans negres, blancs, …..la més àmplia diversitat darrere la línia de sortida. Aquell recinte és gran, però algun dia potser l’omplirem.
Una abraçada a tots.
By Keds ("El enviado por dios que traerá la paz a la humanidad"), mesías, te seguiré allá donde vayas.
Soc un Templer.Km0 ponent.
