Llarg cami per anar a les Olimpíades
- This topic is empty.
-
Entrades
-
A mesura que els mitjans publiquin les llistes dels seleccionats que vagin a l’Olimpíada a representar Espanya, i al fer-ho posin el lloc de naixement o d’acolliment de cadascun, es comprovarà, clarament, que, malgrat hom té esperança, el camí a recórrer per obtenir seleccions esportives catalanes és molt llarg.
I no pas perquè el nombre d’esportistes catalans d’elit sigui minso, sinó per tot el contrari. Essent tan nombrós com és, no els interessa als poders centrals (llegeixi’s COE, Consejo Superior de Deportes, etc.) afluixar i acceptar que Catalunya participi en un esdeveniment de tant ressò mundial com una olimpíada o un gran campionat.
Ho veurem, deia, quan els mitjans comencin a posar: Fulanito; nacido en: Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona.
Ho veurem, perquè ja comencen les mostres d’aquesta evidència. Llegíem abans d’ahir, que de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba femení que s’acaba de classificar per anar a Pequín, 10 de les 15 jugadores són catalanes.
Pucurull
amic pucu,
tens tota la raó, encara que en alguns esports minoritaris i és clar, no olímpics, ja podem participar com a selecció catalana
mireu aquest enllaç
de mica en mica ho aconseguirem
salut
Tens raó, xavi19. És una magnífica notícia
Malgrat el què deia abans d’ahir en el missatge de més amunt sobre què el camí fins de les seleccions catalanes a les olimpíades serà molt llarg, la notícia de l’enllaç que has posat em fa ser més optimista.
Avui ja ho diuen els mitjans, alguns en l’editorial i a dues pàgines en el seu interior, com el diari Avui i el 9.
http://paper.avui.cat/article/esports/124239/strike/catalunya.html
El 9, què no està a internet, afirma que la resolució del TAS suposa un gran pas a l’hora d’accedir a 47 federacions internacionals que tenen una legislació favorable, entre les quals la del bàsquet i el handbol.
I recull les manifestacions del polític Rafael Niubó, que ha dit: “Si abans el semàfor era groc, ara s’ha posat verd per a aquelles federacions catalanes que decideixin en assamblea si volen entrar en la seva federació internacional.”
Òbviament, no se’n fan ressò únicament els diaris en català. També ho fa La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080424/53457646633.html
A mi em sembla una notícia importantíssima i un pas de gegant per al futur de l’esport a Catalunya.
Pucu
Salut companys,
Un pas endavant sempre és bo, encara que sigui petit. La sentència pot obrir un precedent, però si a partir d’ara les federacions catalanes volen formar part de les federacions internacionals veureu les pressions de l’espanyola. A mi tan com el llarg camí que ens espera em molesta especialment l’actitud que prenen els dirigents espanyols, ja siguin esportius o polítics, ensenyant passaports, reaccions viscerals. Ens tracten amb un sentit de propietat que fa fàstic. Per això ja em disculpareu que no em sabés pas greu que no entrés l´últim tir a cistella del Gasol al passat europeu.
Ja fa molts anys que els resultats de la "roja" de qualsevol disciplina em deixen indiferent, i no compten mai amb el meu afecte particular perquè em són igual de propers o de llunyans que les "bleus", els "azzurri" o qualsevol altra elàstica que representi un país que no és el meu. I encara menys quan són els artífex a capa i espasa de que jo, i molts altres, no ens puguem sentir representats per la selecció del nostre país.
Que ningú es confongui, de la mateixa manera que no els tinc cap simpatia, tampoc els tinc cap animadversió i no treu que pugui admirar esportistes espanyols i espanyolistes com la fantàstica Marta Domínguez o l’Oscar Freire, de la mateixa manera que ho puc fer amb l’Stefano Baldini, el gran Haile o qualsevol altre.
Hi pot haver atur, crisi econòmica, desastres naturals, però no ens enganyem, si per alguna cosa no estan preparats els espanyols, la gran majoria, és per ser vençuts per seleccions catalanes (o basques). Hi ha esports com el bàsquet, hoquei patins i waterpolo, que són amb l’handbol els que els han donat gran rellevància internacional en esports d’equip i mediàtics darrere el futbol (quedaria la mateixa misèria que hi ha per ells i per nosaltres) on perdrien tot el seu potencial en benefici de Catalunya que seguiria a l’elit dels mateixos.
El camí serà llarg, però afegiria que sagnant, només cal recordar l’esperpèntica història de l’hoquei patins. Fa molts anys que s’hi pon el sol als dominis d’una nació que va tenir els seus moments de glòria (i molt importants), fa anys que es va perdre Cuba, i fa anys que va tornar l’últim de Filipines, però crec que malauradament faran falta anys per tenir seleccions esportives catalanes competint de ple dret en campionats internacionals, sobretot d’esports multitudinaris i mediàtics. Confesso que és de les coses que amb més il·lusió m’agradaria veure, i si m’equivoco en aquests pronòstics, pago la ronda.
Una abraçada a tots.
Coincideixo amb en Pucurull, no és un pas petit sinó de gegant. L’esport ultrapassa fronteres i cotilles de legislacions territorials també ultrapassades.
Salut companys,
Als Jocs Olímpics no sé quan tardarem a tenir representació, però fa riure el que passa amb el Bojan amb el partit Catalunya – Argentina.
Resulta del tot lògic i comprensiu que un noiet de 17 anys acabi aquesta temporada fos físicament, se li ha vist en alguns partits. Per anar a l’Eurocopa fa falta un altre stage, concentració…digueu-li com vulgueu per assolir la preparació necessària i la pròpia competició, quants més dies millor pels que desitgin glòria a la "roja". Un treball exigent, una pallissa pel seu castigat cos i el dubte de si serà capaç d’oferir el que se’n espera.
Aquests arguments els entén el més limitat i neandertal (si en queda algun) dels seguidors d’arreu (partidaris de la senyera, partidaris de la rojigualda). Ara, no se’l convoca per un partit, un sol partit, de costellada -perquè no ens deixen fer una altra cosa- no fos cas que qui ha entés l’argumentació anterior no pogués entendre com aquest vailet juga un partidet més abans de gaudir de les merescudes vacances.
No sé si realment ha estat idea del seleccionador català, de l’entorn del noi, d’alguna trucada de telèfon roig…..és igual, no anem a enlloc!!!! Primera per dubtar que jugar aquest partit i no participar a l’Eurocopa es pogués entendre com un greuge comparatiu. Segona perquè si es pot arribar a pensar això, quines bases més poc sòlides que tenim. I tercera, demostra aquella poca autoestima i orgull d’alguns, instal·lats en aquell no voler molestar, demanar permís per no ofendre….per qúestions que no haurien d’ofendre ni molestar absolutament a ningú.
No cal que ens dobleguin, ho fem nosaltres mateixos a la primera circumstància de torn que ens sembli pot ferir la sensibilitat de la pell de brau. Quanta delicadesa!!!!!
Una abraçada a tots.
Segarrenc
Tens raó en el que dius, es pot no anar a l’Eurocopa i jugar uns minutets del "partit de costellada" contra l’Argentina. Efectivament, no faltaria qui ràpidament trobaria un greuge, però gent disposada a escandalitzar-se a la mínima la tenim a tot arreu.Ara bé, si jo fos el seleccionador català m’ho repensaria dues vegades abans de ficar un noi de 17 anys al mig d’un enrenou que saps com comença però no com acaba. Si fos un veterà de 30 anys ja es defensaria tot solet, no necessitaria protecció de ningú.
Em sembla molt bé com estan portant aquest noi, amb molta prudència, mirant de allunyar-lo del soroll mediàtic. Encara és molt jove, ha de madurar i el que menys necessita es ser protagonista de polèmiques. La història del futbol està plena de grans promeses que van acabar en no res.
Crec que en aquest cas la decisió és correcta, perquè es posa el bé de Bojan per sobre de qualsevol altra consideració.
Salut companys,
La selecció espanyola d’hoquei és campiona d’Europa, un altre cop formada íntegrament per jugadors catalans. Un altre bon motiu per a que els espanyols segueixin posant pals a les rodes a la possibilitat de que tinguem la representació que desitgem.
Una abraçada a tots.
Parlant de seleccions…
Ara sí que la veig més a prop que mai; em refereixo a la independència.
Des que se sap que la Federación Española de Futbol ha acceptat que se celebri l’any que ve un Torneig de Nacions amb la participació de Catalunya, ho tinc clar.No trigarem gaire. N’estic segur. O és què algú pot dubtar de l’influx que el futbol exerceix sobre l’opinió i els poders públics? Sí una federació d’un esport multitudinari com aquest, amb seu a Madrid i titllada de conservadora a més a més, considera que Catalunya és una nació, d’aquí quatre dies la tindrem.
Benaurats siguin els senyors que estableixen el què toca i el què no del joc de la pilota, els quals faran aviat possible el què fa segles reclamem. S’hauran acabat per sempre tots els problemes: entre altres miracles no haurem d’anar a pidolar mai més un estatut a la capital del regne; no escoltarem parlar més de finançament; ni ningú tindrà ocasió de titllar-nos d’insolidaris…No m’agradava massa el futbol, però m’he aficionat de cop. Alguna cosa deu tenir un esport, els dirigents del qual estan a punt d’aconseguir allò que molts hem somniat des de fa anys.
Pucu
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.