S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bona sortida la del dissabte!
Després d’uns dies pregonant la necessitat de fer una sortida llarga de mínim 30 quilòmetres o bé, de tres hores de córrer, ens reunim finalment a l’hora D en el punt Km0.
La idea que jo portava al cap era de rodar a 5:20-5:30, i així ho havia proposat en diverses ocasions. Però resulta que la penya està molt forta i molt fina, i durant tot el recorregut (canalització-mitjana-canal-albatarrec-montoliu-albatarrec-canalització) el pes i la velocitat la porten en Keds, l’Hache i en Redman, mentre en baldato, en Xavi19, en sime i jo mateix anem a remolc del que van dictant.
El primer terç anem sobre els 5:20, xerrant i comentant diversos aspectes de l’empresa que ens cau a sobre el pròxim 2 de març, que si els mitjons, que si la samarreta, que si sí, que si no…
En el segon terç, comencen les provatures “externes”, gels, barretes, complements… cadascú els seus i tots amb les nostres raons! Tants caps, tants barrets! Aquesta estona ja l’hem rodat a 5:10… i les converses han estat més exigues…
Remat final, per estranys motius desconeguts, s’ha baixat el ritme fins als 5:00 (i per sota!). I no se si producte d’això o de l’esgotament de les converses, ja no parla ni deu! Bé, en baldato si, però es que va tant sobrat!
Sobre el quilòmetre 27-28 i per raons desconegudes i inexplicables a primer cop d’ull, el trio correcorrequetepillo (Keds, l’Hache i en Redman) canvien de fondistes a velocistes i continuen baixant el crono fins a fer el quilòmetre 32 (i últim) a 3:50 !!! Feines he tingut jo a intentar mantenir els meus cinc pelats!
Acabem i tots semblen frescos! Collooooooooooons quina gent, tu!
Sincerament, crec, que en baldato trencarà crono, es molt agosarat dir si sub3 o no, però que hi rondarà a prop segur! En Keds i en Hache, si res no es torç, haurien de tenir un debut on rondin poc més de les 3:35. En Redman, algun minutet més.
En lo personal, és la tirada més llarga que he fet, la més ràpida i la que he acabat millor (en el sentit que en Sime, aquest cop, no ha calgut que em recollís del terra i m’arrossegués fins a casa…)Miro la classificació general femenina i m’espanto:
Mireia 1.18.12
Meri 1.21.083a i 4a, respectivament de la mitja de bcn 😯 😯 😯 😯 😯 😯
Enhorabona!!!
Article publicat a El Periódico
11/2/2008 INICIATIVA PER PROMOCIONAR L’ESPORT DE FONS
L”ironman’ dels debutants
• Un grup de 70 atletes catalans amateurs prepararan junts una de les proves de triatló més exigents
• El repte inclou gent "amb panxeta, fills i que mengi fatal"CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
L’arenga ressona en un soterrani gairebé clandestí; canalla a ulls de l’ingenu. Més de 100 persones segueixen una prèdica esportiva: ¿Qui s’anima a dedicar un any i mig a preparar l’Ironman de Lanzarote, que, diguem-ho de passada, és dels més durs del món? S’empassen saliva. Mirada a terra. Els amiguets s’alienen al voltant d’una cervesa, en una conversa amb o sense fons; això tant és. A aquest centenar de neòfits de la causa se’ls tempta amb la mare de les proves de fons i resistència: 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres de bicicleta de carretera i una marató al trot o com es pugui a aquestes altures.
La idea és crear un grup de 70 atletes amateurs que, des de finals de febrer, estiguin disposats a robar minuts a les seves metropolitanes vides per poder-se entrenar i afrontar la prova amb garanties d’acabar-la abans de les 17 hores de temps màxim. L’organització coordinarà la preparació, regularà l’alimentació i proporcionarà material als elegits.
Pere Cahué, alma pater de les botigues d’esport Intemperie i Probike, ha estat el primer de sacrificar les seves racions de dònuts per crear aquesta legió d’homes de ferro.
"Aquest és un projecte per als que tenen panxeta, fills a casa i a més mengen fatal", resumeix durant la presentació, que amenitza amb humor picardiós i a la qual s’han acostat clients incondicionals del seu negoci.
Moltes ulleres denoten entre el públic un nen que plora de matinada o una dieta allunyada del Mediterrani. També n’hi ha amb aspecte esportista que necessiten una empenta per mirar l’ultrafons de tu a tu. Cahué fa riure amb el seu relat bromista, però no n’hi ha prou. Falta el ganxo, la màgia que acabi provocant un sí, vull ser ironman massiu. I aquí el tenim. La música de Carros de foc acompanya l’arribada dels tres padrins d’aquesta iniciativa, tres màquines esportives que serviran d’inspiració a l’equip. Són Marcel Zamora, un dels millors triatletes espanyols, que s’encarregarà de l’apartat de running; David Soler, empresari i mig peix que s’ocuparà de la natació, i Josef Ajram, broker de borsa i crac de la bicicleta. Tots tres tenen a les seves cames diversos ironman i els seus consells –el primer és que hi ha temps de sobres i que arribar a la meta ja és una victòria– relaxen l’ambient i desperten l’eufòria. "L’ironman és la lluita contra el repte, no contra el cronòmetre", remata Josef.
Finalitzat l’acte i iniciada la xerrada amb refrescos, fruita i molta gresca, dos homes de 40 anys ben vestits s’ho pensen entre gestos vacil.lants. ¿Quin és el problema? "Depèn de la dona", reconeixen amb un somriure torçat. Amb la parenta hem topat. Esportistes, sí, però també marits i pares de família. Conscient del repte, Joaquim Ritort, enginyer de 47 anys, sap que potser aquesta serà "l’oportunitat més real" per disputar un ironman, però admet que conciliar treball, família i entrenament "pot passar factura".
Sigui com sigui, el 23 de maig del 2009, a Lanzarote, una revoltosa taqueta de 70 atletes arribats de Barcelona aconseguiran el somni de disputar el seu primer ironman, cosa que, per a la majoria, ja serà una victòria. Per als dos dies següents a l’illa, Cahué promet "una farra brutal", una festa en què, amb tota seguretat, abraçarà el seu enyorat dònut.Quote:En lo personal, és la tirada més llarga que he fet, la més ràpida i la que he acabat millor (en el sentit que en Sime, aquest cop, no ha calgut que em recollís del terra i m’arrossegués fins a casa…)..i si haguès calgut jo tampoc hi era des de feia 10 o 12 quilómetres.
Proutes feines vaig tenir per tornar fins a casa des de Montoliu!
Aixó si, vaig gaudir força de la sortidaEstà forta aquesta canalla! 😉
Ja us vaig dir que havia tingut una filla fa un mes. Tot aquest temps per reorganitzar la família i sembla que el dia a dia va funcionant i la rutina es va imposant. Arribava el moment d’incloure més coses en aquesta rutina.
Dissabte vaig fer el primer intent, però després de sentir el despertador em vaig quedar adormit i es va fer tard per compaginar-ho amb la resta de la família. Finalment diumenge ho vaig aconseguir, primera sortida en un mes: 50 minutets de rodatge tranquil pel Canal de Pinyana. En començar, les cames volien córrer més que jo, quina sensació més maca i estranya alhora. Al final se’m feia llarg i tot i avui tinc agulletes. És la inactivitat.
El següent repte és fer això però amb regularitat. Ho aconseguiré?
Ieeeeeeeeeps…
🙄 🙄 🙄 ….quins marcons!!!!!!! ESPECTACULAR!!!!!!!!!
Felicitats a tots els km0 i sobretot, a la participació femenina de casa nostra!!! 😉
Salut i a continuar així!!!!
Gent!
He aguantant bastant bé,
He sortit avui a fer 16 kilòmetres després d’un dia de descans, ha sigut una molt bona experiència he clavat els 16 kilòmetres en 1:23 en una mica de desnivell, demà toca més a poc a poc. Estic animat a fer la marxa dels castells. Vull fer un parell de sortides llargues abans d’apuntar-me. (a part de la mitja de Balaguer) Dues sortides de 21 estaria bé?
El que no m’agrada es que després vindrà la corre-cuita grrrrr. Ja ho podrem aguantar això?
Els qui hi van anar l’any passat, quan vareu tardar a recuperar-se després de la marxa?
Moltes gràcies.
Res de res, el dijous com a nou.
Pensa que tot és camí, aniràs a un trot còmode i no et carregaràs gaire les cames .
Això no vol dir que no et cansis. Al final son 50 Km. Una dutxa, una bona migdiada i beure líquid és esencial per la recuperació.
Fisicament et recuperes molt més ràquid que en una marató.
Disfruta de la cursa i no et perdis cap avituallament, és lo millor de la marxa.
Quan et cansis camina, també fas camí al caminar.Salut!
Felicitats noies… grans marques i colze amb colze amb les keniates.
Per la meva part gran resultat ja que em vaig quedar a 13 segons de la meva marca personal i al final 1:37:39.
Unes molèsties al genoll em van impedir millorar-la però un altre dia serà.
Una mitja més al sac i anar preparant la marató de BCNRun
Quote:Els qui hi van anar l’any passat, quan vareu tardar a recuperar-se després de la marxa?Moltes gràcies.
Bones,
Xavvier jo l’any passat amb dos dies de recuperació, es a dir, fent esport però molt de relax i sense apretar gens ja estava totalment recuperat i al tercer dia ja estava preparat per tota la guerra del món.
La meva experiencia respecte a aquesta marxa és que si aneu corrent els avituallaments de poc serviran, agafar una mica d’aigua i poca cosa més. Jo l’any passat era veure el menjar que hi havia i ja m’entrava mal de panxa 😳 , tot estava pensat pels caminadors….ja sé que és una marxa per fer-la caminant i som nosaltres els que tenim "presa" però poc costaria tenir begudes energetiques i barretes, no
:Em va soptar molt veure com alguns caminadors no et deixaven avançar a la sortida tot i veure que anava corrent….esperit competitiu o tonteria gorssa, vosaltres mateixos 🙄 .
Salut
nanana,
Ami m’agrada gaudir de la passejada però, potser caminant se’ns faria molt llarg i, com el que volem és córrer doncs intentem fer-ho en un mínim de temps.
Doncs, vist i llegit les vostres recomanacions m’animaria a puntar-me a les dues curses, que seran tres perquè la de Balaguer també m’interessa.
Buuf i a Berga també crec que fan alguna cursa el més que bé.
Una de les curses que vaig xalar un munt va ser la II Cursa de Muntanya Montserrat nord.
Es que són moltes curses, penso que cada vegada n’hi ha més i qui sap si l’any que bé les podrem fer.
Totes les curses tenen diferències que destaquen i afavoreixen o desfavoreixen les satisfaccions obtingudes en el transcurs de l’esdeveniment, però, penso que una vegada anem obtenim experiència ens hem d’anar adaptant a cada prova duna forma personalitzada a cada cursa.
Una de les curses que vaig "flipar" va ser una Alcanar es deia la primera pujada al Montsià. Si haguéssim de comparar totes les curses… Només dir-vos que la cursa tenia un recorregut de 28,5 kilòmetres i que cada poc més de 3 kilòmetres hi havia un punt d’avituallament líquit(energètic) i sólit(Tota classe de menjà).
A, les agulletes hem van durar 6 dies, els 3 primers dies no podia flexionar les cames (les escales
).Espero que no hem passi, si hi vaig, a la Marxeta dels castells.
Una abraçada! i,
Moltes gràcies.
A córrer!
bé, ja que ningú diu res, i donat el poc temps que queda de cara a barcelona, aprofitaré l’eufòria que tinc avui després de quatre sortides en progressió quilomètrica, sense tenir de moment cap molèstia a la zona de la lesió, per afegir-me a un grup
ja què, ni per motius musicals, ni futbolístics coincideixo gaire amb els dos grups que s’han fet, optaré per afegir-me (si és que em voleu acollir) al primer grup que es va formar
així doncs, a partir d’ara quedarà d’aquesta manera:
Nom de l’ equip : LA BOIRA / Km0. Ponent
1er.corredor : By Keds
2on.corredor : Roma34
3er.corredor : xavi19
4rt.corredor :espero que abans del dia 02 de març, s’afegeixi algú més i per poder presentar aquest equip
salut
ARCADI:
ME ALEGRO MUCHO DE VERTE EN LA FOTO HACE AÑOS QUE NO NOS VEMOS, SOY MABILLY¿QUE TAL LOS CALCETINES DE MEDILAST?
VEO QUE TE LOS PONES.
YO YA HE DEJADO LAS CARRERAS DE 100 KMS AHORA HAGO UNA O DOS MARATHONES AL AÑO, PROCURO CORRER Y PASARLO BIEN CORRIENDO,SIN PRESIONES DE TIEMPOS, LA EDAD NO PERDONA.
LLAMAME CUANDO VENGAS POR LLEIDA A LA CARRERA DE LOS TEMPLERS ME GUSTARIA VERTE.
UN ABRAZOGracies Quim-Imma, vaig fe marca personal, aquest any sembla que van sortin les coses , poc a poc però surten.
Respecte a la mitja…la vaig trobar perfecta, personalment m´agrada correr a Barcelona i ara feia molt de temps que no ho feia, a part de la SS que la faig cada any pero al fer-se a la tarda es diferent.
El circuit maco i ràpid.La organització molt bé, sortida amb calaixos i l´arribada molt despejada.
Ara a veure si acabo igual de content a la marató.A entrenar!!!
