S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-

By KedsParticipantFins el 15 de febrer….
Biblioteca Pública de Lleida
Adreça
Rambla d’Aragó, 10
25002 LleidaHorari hivern:
(Del 18 d’octubre al 30 de juny)
Dilluns: de 15 a 20 h. (matí tancat)
De dimarts a divendres: de 10 a 20 h., sense interrupció
Dissabte: de 10 a 14 h.Un plaer…
6 de febrer de 2011 a les 21:09 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29652
xavi19Participantbona nit
després de quatre anys des de la meva darrera participació a aquesta mitja, vec que les coses es continuen fent molt bé per granollers
a les 7 del matí sortim del barris nord, l’amata, l’alexoro la mireieta i jo, molt fred a aquella hora del matí, després d’un viatge molt tranquil, a les 8:45 ja teníem el cotxe aparcat a dos minuts del pavelló, per cert hem pogut saludar només aparcar al gran lo marrako
després d’anar a buscar els pitralls, hem anat a fer el cafè de costum i allà ens hem trobat al josep antoni i al jordi codony amb la caragolet,
hem pogut saludar mentre escalfàvem a lo jordi i a molta gent de l’ekke i alguns del sícoris
el sistema de calaixos ha anat força bé tot i els vuit mil i escaig participants, i a les 10:50 ja hem començat a córrer, tot i sortir amb samarreta de tirants, al primer quilòmetre ja es començava a suar força, ( la setmana passada vam entrenar amb el josep antoni a set graus sota zero i avui hem arribat als disset) la cursa força ràpida, vas pujant suaument fins a la garriga, per després baixar a tota castanya, els últims quatre quilòmetres de recta al final es fan una mica pesats
ha estat un matí gairebé de primavera, hem tornat cap a lleida en màniga curta i amb una altra mitja a sobre i ja pensant en barcelona, ha estat un bon test avui
salut
7 de febrer de 2011 a les 8:09 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29653
alexoroParticipantDespres del Xavi 19 em toca a mi. Ja ha comentat tot el tema del viatge o sigui que anem al gra.
Tenia els meus dubtes sobre el tema dels calaixos. Enguany, la novetat es que havia diferències de cinc minuts a l’hora de sortida segons els temps que tinguessim acreditat. A mi, en principi, em semblava malament. Es perd la màgia del km0 però amb vuit mil inscrits s’ha de buscar una solució perque ningú no prengui mal. El principal problema es que hem sortit a les 10.55 (enlloc de les 10.30 d’altres anys) i ja feia calor. No haguessin pogut avançar les sortides mitja hora?
Al nostre calaix, per a corredors amb temps entre 1.20 i 1.40, hem concidit el Josep Antoni, l’Amata, l’Emili Almacelles (Sícoris) i jo mateix. En la meva opinió, la sortida ha estat igual de lenta i perillosa que altres anys. Hem hagut de correr en zig-zag i frenant i accelerant.
L’Amata, en Josep Antoni i jo ens hem ficat a un ritme de 4.30 ja als pr8imers kmk. En Josep Antoni fica la directa i ens deixa aviat.
L’Amata em treu uns metres a partir del km 5 i arribem a La Garriga. I com cada any, perdo pistonada en aquell revolt de dretes i en la pujada per aquella avinguda plena de cases i torres fantàstiques. Baixo a 4.37
A l’entrada a La Garriga, recupero ritme faig algun km a 4.18 i em torno a ficar a 4.30. Passo pel pas intermig en 45 minuts (l’any passat 48). Em sento optimista i veig a aprop fer marca.
A la sortida de La Garriga, m’agafa el Jordi Codony que em pregunta on és l’Amata. L’informo que es aun 300-400 metres per davant se’n va a buscar-lo i em deixa clavat. Com corre, el tio.
Jo a la meva, a 4.28-4.30. M’agafa el meu amic Emili que em comenta que m’ha bist patir a la pujada. Em dóna ànims i es posa davant. No el puc seguir.
Porto un ritme molt regular però no aconsegueixo incrementar-lo. Em genera una mica de frustració però veig possible baixar d’1.35. Em concentro i mantic el ritme.
Entrem a Granollers. Ja no veig a l’Emili però continuo avançant corredors. Apreto les dents, trec el fetge per la boca però el ritme és el mateix. Veig l’arriba…miro el crono..La cosa anirà molt justa. Apreto, apreto. Ja està…
1.34.50, 20 segons menys que l’any passat però he trencat la barrera psicològica de l’1.35. Em retrobo amb els companys. Tothom està content amb les seves marques. Viatge feliç de tornada a Lleida i tarda de sofà. Dimarst, tornem a entrenar!!7 de febrer de 2011 a les 10:03 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29654
homedferroMembreEp!!!
ivan 1:12:56
Joakim 1:19:44
Ballak 1:20:21
Xavithai 1:22:48
xavi19 1:27:37
Raimon 1:28:20
Juan Carlos Abascal 1:29:18
Guissona 1:29:39
Jordi 1:30:42
Josep Antoni 1:30:56
Jordi Codony 1:32:02
Kibu 1:32:57
amata 1:33:24
alexoro 1:34:50
sam 1:36:31
massa 1:36:48
mesigual 1:37:43
Ada 1:38:01
lefox 1:38:08
mireieta 1:42:20
Arcadi42 1:43:59
Lo Jordi 1:49:04
Caragolet 1:50:32
Lo Ernest 1:51:54
Pucurull 2:05:15
Xeix 2:18:00enhorabona a tots!!
Afegiu i esmeneu, segons convingui!
salut!
7 de febrer de 2011 a les 10:15 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29655
amataParticipantFaig una petita esmena …
ivan 1:12:56
Joakim 1:19:44
Ballak 1:20:21
Xavithai 1:22:48
xavi19 1:27:37
Raimon 1:28:20
Juan Carlos Abascal 1:29:18
Guissona 1:29:39
Jordi 1:30:42
Josep Antoni 1:30:56
Jordi Codony 1:32:02
amata 1:32:34
Kibu 1:32:57
alexoro 1:34:50
sam 1:36:31
massa 1:36:48
mesigual 1:37:43
Ada 1:38:01
lefox 1:38:08
mireieta 1:42:20
Arcadi42 1:43:59
Lo Jordi 1:49:04
Caragolet 1:50:32
Lo Ernest 1:51:54
Pucurull 2:05:15
Xeix 2:18:00Apa!
7 de febrer de 2011 a les 10:17 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29656
amataParticipantEpppp!!!!
Pel que fa a la mitja de Granollers, el primer que vull dir és que va ser un gust compartir el viatge amb la Mireieta el Xavi19 i l’alexoro.
Pel que fa a la cursa, abans de sortir molts dubtes xq portava un parell de curses bastant fluixes. Finalment em decideixo a sortir per baixar de 1:35. Els primers km’s compartits amb l’ÀlexOró Oró surten a 4:30 i tot ok, és una pujada sostinguda q es va fent bé. Poc a poc vaig pujant una mica el ritme i en arribar a la Garriga veig que en global he pujat a 4:28.
Comença la tornada i el terreny és força favorable, de fet, tant favorable com desfavorable havia estat la pujada, xq el q fem és desfer camí. Em trobo bé i l ritme baixa a 4:16 – 4:18 el km. Sembla clar q baixar de 1:35 serà factible. Arribo al km 18 i comença la fluixera, miro el crono i la mitjana em surt a 4:21, molt content i començo a lluitar per a que no pugi xq ja no em trobo massa bé i veig q de baixar-la més, res de res. A 2km’s per l’arribada m’agafa el Jordi Codony, q va fresc com una rosa, fem els darrers km’s plegats i és ben cert que és una mica pesat xq sembla q no arribis mai.
Finalment creuem la línia de meta i estic ben cansat, però el crono s’ho ha valgut. Al final 1:32:34 i el q per mi és més important, la mitjana a 4:21 xq m’han sortit 21,3 km’s de passo.
Una altra al sac i ara a seguir entrenant per fer Balaguer, q per mi serà el darrer test abans de Roma.
Apa!!
7 de febrer de 2011 a les 12:56 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29657
PucurullParticipantM’afanyo a corregir el que vaig dir l’altre dia en aquest fil en el sentit de que amb 72 anys, era el corredor més veterà que correria la Mitja de Granollers.
No és veritat. Ho vaig treure del llistat definitiu d’inscrits, però no hi deuria estar tothom.
El més gran d’edat que la va corre va ser l’Isidre Ferrer Cantal. Nascut a l’agost de 1935, té 75 anys.
Demano disculpes a tothom. I molt especialment, les hi demano a ell.
Pucu
7 de febrer de 2011 a les 14:47 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29658
kepasanengParticipantEps, una segona esmena!
ivan 1:12:56
Joakim 1:19:44
Ballak 1:20:21
Xavithai 1:22:48
xavi19 1:27:37
Raimon 1:28:20
Juan Carlos Abascal 1:29:18
Guissona 1:29:39
Jordi 1:30:42
Josep Antoni 1:30:56
Jordi Codony 1:32:02
amata 1:32:34
Kibu 1:32:57
alexoro 1:34:50
sam 1:36:31
massa 1:36:48
mesigual 1:37:43
Ada 1:38:01
lefox 1:38:08
mireieta 1:42:20
kepasaneng 1:43:03
Arcadi42 1:43:59
Lo Jordi 1:49:04
Caragolet 1:50:32
Lo Ernest 1:51:54
Pucurull 2:05:15
Xeix 2:18:00Que amb el tema dels accents gairebé ni surto a les classificacions!! :blink:
Què dir de la mitja! Tot molt encertat: ambient, organització, clima, veure passar als kenians pel túnel (impresionant!! :woohoo:)
Punts negatius? Doncs potser massa gent, fins al moment de l’arribada havies gairebé de fotre colzes a tot hora. I també hi afegiria els obsequis. En comparació amb l’ampolla d’oli a borges el pot de KH-7 … no es lo mismo! (que diria el carallot del A. Sanz)
Personalment molt còmode, desprès de tenir la feina feta a Bcn la setmana passada vaig fer de llebre i vaig arribar tot fresc al final, amb molt bones sensacions de cara a la marató d’aquí 4 setmanes.
Salut!
josepParticipantBones , a falta de dos setmanes obro el fil de la mitja i els 10km. de Balaguer.Aquest any cau dos setmanes abans que la marató de Barcelona i pels valents que teniu la sort de ser-hi aquesta mitja pot ser un bon test per mesurar forces.Aquí teniu la web amb la informació.
Salut
LuigiParticipantL’Enric sempre amb informació interessant i didàctica

(Mode batalleta on) Fa anys quan era estudiant ens feien fer unes proves amb el pulsòmetre, a Fisiologia animal, i havíem de pujar dos cops a l’ultim pis de la Facultat i aleshores mirar l’evolució de les pulsacions. Quan em va tocar i vam mirar la recuperació el profe es pensava que m’havia amagat sense moure’m! De fet, més sorprès que ells (un cop assabentats que feia esport de fons) em vaig quedar jo de veure gent jove com els hi costava de recuperar la freqüència basal només fent uns minuts d’exercici… Per cert, al final em va tocar pujar sis vegades per tenir alguna dada de la pràctica, en fi, que vaig fer el primo (mode batalleta off)
LuigiParticipantExtirpemos el pericardio a los atletas
La lucha contra el dopaje es tan compleja como imprescindible para preservar el juego limpio, la igualdad de oportunidades y la salud de los deportistas. Las prácticas que modifiquen estructuras anatómicas deben prohibirse
JOSÉ ANTONIO LÓPEZ CALBET 05/02/2011La principal misión del control de alcoholemia es proteger a los conductores. Pero también protege a los que no beben y a los acompañantes que pudieren viajar con un conductor ebrio al volante. Al principio se hacían pocos controles de alcoholemia y las consecuencias de una alcoholemia elevada eran irrisorias, banales. Había muertos por doquier y no parecía importar. Sin embargo, al endurecerse las leyes y sobre todo al aplicarlas, de repente bajan de forma espectacular los accidentes, especialmente de gente joven. Por lo tanto, está claro que los controles de alcoholemia salvan vidas.
Algo parecido pasa con el control antidopaje.
Se ha argüido, y es verdad, que la principal misión del control antidopaje es preservar la salud de los deportistas. Pero no menos importante es evitar que algunos deportistas a través de procedimientos artificiales que podrían llegar a extremos impensables pudieran batir a otros que no tuvieran acceso a esa tecnología. Les pondré un ejemplo de intervención extrema.
Hace casi 30 años Stray-Gundersen y colaboradores demostraron que se puede aumentar la capacidad de rendimiento en perros si se les opera y se le extirpa el pericardio, una membrana que envuelve el corazón y que limita su capacidad de llenado y, en consecuencia, la capacidad máxima de bombeo de sangre en el esfuerzo máximo. ¿Y qué pasa si aumenta la capacidad máxima de bombeo de sangre del corazón? Pues eso tiene un efecto espectacular en la capacidad de esfuerzo. De hecho uno de los principales efectos por los que el entrenamiento de resistencia (el que realizan por ejemplo los corredores de maratón o los ciclistas) permite mejorar el rendimiento es a través de aumentar ligeramente la capacidad máxima de bombeo de sangre del corazón. Al bombear más sangre, el corazón suministra más oxígeno a los músculos, eso permite retrasar la fatiga durante el esfuerzo prolongado.
Se ha aducido que aquellas sustancias poco perjudiciales para la salud no deberían ser prohibidas. O bien, que si el atleta está dispuesto a asumir el riesgo, en pro del espectáculo no habría que prohibir estas prácticas. Desgraciadamente la biología no es tan simple. Prácticas aparentemente inocuas pueden desembocar en gravísimas enfermedades o en cambios irreversibles, cuyas manifestaciones se producen muchos años después. Hace unos meses un cardiólogo danés me comentaba que en el último año habían ingresado en la unidad coronaria dos chicos jóvenes con una miocardiopatía causada por anabolizantes esteroides. Su corazón estaba tan deteriorado que los médicos no creían que pudieran superar el mes de vida de no recibir un trasplante. Los esteroides anabolizantes también se han asociado al cáncer de hígado.
Se podría argumentar que es muy infrecuente que alguien desarrolle una cardiomiopatía por anabolizantes o un cáncer de hígado, y por tanto si quiere asumir el riesgo, ¿por qué no permitir que los atletas que lo deseen usen anabolizantes a discreción? Bueno, resulta que los anabolizantes pueden producir también arritmias cardiacas y estas pueden ser causa de muerte súbita. Más todavía, estudios recientes demuestran que a dosis altas los anabolizantes pueden provocar alteraciones cromosómicas en múltiples tejidos. Los esteroides pueden aumentar el riego de sufrir lesiones musculotendinosas que pueden llegar a truncar la carrera de un deportista. Incluso es probable que el uso prolongado de anabolizantes acorte la expectativa de vida.
Bueno, pues olvidémonos de los anabolizantes y usemos otros productos menos peligrosos o simplemente propongamos a nuestro deportista que se extirpe el pericardio. ¿Alguien sabe qué le pasaría a un deportista si se extirpara el pericardio? ¿Cuánto podría mejorar su rendimiento? Algunos estudios con animales de experimentación sugieren que el consumo máximo de oxígeno (o VO2max) podría aumentar un 20% o 30%. El VO2max de un ciclista de élite, de los mejores ronda los 85 ml/kg/min. Si un ciclista (un gregario) con un VO2max de por ejemplo 70 ml/kg.min aumentara artificialmente su VO2max hasta por ejemplo 96 ml/kg.min, sería imbatible. Pasaría de ser un ciclista anónimo a ser el supercampeón. ¿Se pueden imaginar el espectáculo que llegaría a generar? ¿Pero, qué pasaría si un ciclista se hiciera esta cirugía? Bueno si se produjeran en el ser humano los mismos efectos descritos en perros y cerdos, al poco tiempo ningún ciclista podría aspirar a competir sin practicarse una pericardiectomía. Pero tal vez, al cabo de unos meses o unos años sufrirían un deterioro de su corazón por excesiva dilatación… Tal vez algunos tendrían arritmias fulminantes en las competiciones. Mejor no saberlo.
Tarde o temprano existirá la posibilidad de manipular algunos genes implicados en el rendimiento: ¿se debería permitir esta práctica en pro del espectáculo?
Reconozco que estos son ejemplos extremos. Y los partidarios de la barra libre podrían proponer que se adopte una legislación más permisiva, o sea, que permitamos conducir con un poquito más de alcohol en sangre y que baje el precio de las multas… me temo que aumentarían de nuevo los accidentes de tráfico especialmente de jóvenes. Además, múltiples estudios epidemiológicos han puesto de manifiesto que muchos de los deportistas que se dopan usan simultáneamente múltiples sustancias. Muchas veces en combinaciones cuyos efectos secundarios para la salud son desconocidos. Al amante del espectáculo a cualquier precio le encantaría ver correr a un ciclista que inteligentemente combinara varios métodos liberalizados por esta nueva corriente permisivista: por ejemplo una pericardiectomía con una transfusión. ¿Cuánto podría aumentar el VO2max si se combinarán estos dos métodos? Si se eliminara de nuevo el límite de hematocrito y se permitiera volver a la época dorada del abuso de eritropoyetina (una hormona que aumenta la cantidad de hemoglobina en la sangre) ¡se podría incrementar la capacidad de transporte de oxígeno en más de un 20%, a sumar al efecto de la pericardiectomía! Pero tal vez los músculos no serían capaces de usar tanto oxígeno…
En cualquier caso, está claro que ciertas sustancias y prácticas tienen que estar prohibidas; y que todas las sustancias potencialmente peligrosas y todas las prácticas que impliquen la modificación de las estructuras anatómicas con la única finalidad de aumentar el rendimiento deportivo deben estar prohibidas. Aunque solo sea para evitar que alguien pudiera presionar al deportista que no se dopa.
La lucha contra el dopaje es muy compleja pero marcha bien, yo diría que muy bien. Es imprescindible para preservar el juego limpio, la igualdad de oportunidades y la salud de los deportistas en todas las categorías y, especialmente de los más jóvenes. No se pueden banalizar prácticas como las autotransfusiones. Las autotransfusiones clandestinas son peligrosísimas. Imagínense qué pasaría si el dopador clandestino se equivoca de bolsa y le transfunde a un deportista sangre de otro que tiene sida o simplemente otra persona de diferente grupo sanguíneo. O bien, si se pierde la cadena de frío. En los hospitales se toman medidas especiales de seguridad para evitar estos riesgos.
El Comité Olímpico Internacional hace muy bien en perseguir el dopaje. La eficacia de los sistemas de detección es cada vez mejor. La aplicación de las sanciones debe ser racional y justa. Los márgenes de seguridad con los que se trabaja son muy altos. ¿Se podrían incrementar? Sí, por ejemplo, se podría determinar que para ciertas sustancias el positivo tiene que ser reiterado en el tiempo (por ejemplo, el caso de las pequeñas dosis de clembuterol). Sería bueno aumentar el número de controles aleatorios de orina, pero para evitar sobrecostes habría que mantener muestras congeladas sin analizar. Los deportistas no sabrían si su muestra va a ser analizada ni cuándo.
La lucha contra el dopaje es imprescindible y los deportistas de élite son los primeros interesados en que los controles sean eficaces aun a costa de la pérdida de libertades y pequeños sacrificios. Sería bueno que los procedimientos judiciales fueran más rápidos y eficientes, y sobre todo que los jueces fueran capaces de mantener los secretos sumariales, sentenciar rápido y hacer cumplir las sentencias. Dejen que los médicos y científicos decidan lo que es peligroso y lo que no lo es.
José Antonio López Calbet, médico y fisiólogo, es catedrático de la Universidad de Las Palmas de Gran Canarias.
Font original: http://www.elpais.com/articulo/opinion/Extirpemos/pericardio/atletas/elpepiopi/20110205elpepiopi_11/Tes
josepParticipant7 de febrer de 2011 a les 17:19 En resposta a: Mitja Marató de Granollers. 6 de febrer de 2011 #29661
Sandra Esteve EsteveParticipantSi voleu fotografies jo sóc fotògrafa i en vaig fer a l’alçada de l’estació de Les Franqueses del Vallès, les podreu trobar aquí:
http://www.flickr.com/photos/seephoto/
No sé com fer un post individual amb les fotos perque la gent ho vegi, em podeu ajudar? si us trobeu i la voleu us l’envio gratis i si la voleu impresa hi ha uns preus depenent del tamany i s’envia o la podeu venir a buscar! més a info@sandraesteve.com

homedferroMembreEp!!!
Coro
Navarro
Redman
Joker
Jmolins
Flo
Agulletaman
HomedferroFem cotxes?
porcalleochoParticipantOstes alguns tornem a coincidir a les mateixes curses.. amb una mica de sort en veien per Gava
-
AutorEntrades