S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Enhorabona cargol!
Gran crònica que com diuen per aquí fa venir ganes d’anar-hi. S’haurà d’estudiar…
Felicitats per la marca també.
Salut!!
M’he apuntat aquesta cursa per provar el genoll que tal anirà.
http://trailrunningarbeca.blogspot.com/
Vigileu que hi coincideixen altres curses.
Sort!
estefi:50 kms. no són res, et pots trobar malament en un minut que pot semblar l’eternitat tota.
Luigi : àlfil cavalcant, en aquesta ocasió no hi havia cap peó com jo per allà.
Amics i col·laboradors!!
Avui divendres ens cal un darrer esforç per tal que puguem complir el somni i que la
Quote:ciutat de Lleida tingui una Colla castellera de NOU!Dimarts a l’assaig vam posar (a terra) tota l’estructura del 3d9f amb una gran solvència. Ara ens cal posar-la a sobre de la soca per fer realitat el TRES DE NOU AMB FOLRE!!
La data és el proper dilluns 1 de novembre a la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.
Abans, tenim una cita AVUI A LES 22:00 al local dels Castellers de Lleida (C/Lluís Besa 7 – Antic Convent de Santa Clara) per poder fer la prova definitiva i validar que el somni és a les nostres mans!!
Vine a l’assaig. En acabar, Castanyada amb panellets, castanyes i moscatell per tothom!!
Passa-ho i participa!!!
m’ho estic rumiant…
mmmmmmmmmmm
fa bona pinta, la data em va bé, tinc ganes de fer alguna coseta així…
Moltes gràcies.
Primer de tot Xavithai això de ídol, crack … no se????? deixem-ho en catacrack vale, je je. Ja m’agradaria estar a l’alçada de l’Agustí o el Kilian!!!
Aquests dies han sigut una passada i de fet encara estic mig flipant!!!
Després d’un viatge de 17 hores agafant 3 avions i un parell de dies de descans tot començava de forma immillorable. Dissabte en la cursa femenina la Núria Picas, que tot just enguay ha començat a córrer curses de muntanya aconseguia el que encara no havia pogut fer cap de les fantàstiques corredores que hem tingut i tenim a casa nostra, guanyar la cursa del Mont Kinabalu. Una passada, Llàstima que no ha pogut completar les quatre curses per puntuar si no podia haver sigut campiona del Món, BRUTAL!!!!!
Diumenge ens tocava als nois:
En tota aquesta temporada les coses no han acabat d’anar massa bé. Primer un esquinç al turmell i després els meus problemes amb les maleïdes rampes als bessons no m’han deixat gaudir corrent i tenir bons resultats.
Suposo que tot plegat ha fet que precisament ara al final de la temporada arribi l’estat de forma que he estat buscant tot l’any i la veritat que a la cursa de Malàisia em vaig trobar de conya en tot moment.
La cursa sortia des de 1800 m i ens esperava una llarga pujada de graons de fusta, fang i granit fins als 4100 m del Mount Kinabalu.
Així que m’ho vaig prendre amb tranquil·litat i vaig començar sense forçar. De seguida però vaig veure que podia anar més ràpid i vaig començar a passar gent, mots d’ells corredors a qui no havia pogut guanyar durant tot l’any.
Gran part de la pujada la vaig fer amb tres Japos intercanviant-nos les posicions.
A partir de 3000 metres van començar a petar i jo cada vegada em trobava més bé.A 3330 el Fernando, el nostre massatgista em diu que vaig 5é, estic alucinaaaaaaant!!!!
Començo a notar que les escapades a Andorra de cada dimecres i els caps de setmana entrenant i dormint en alçada pel Pallars de les últimes setmanes astaven funcionat.
A partir de 3500 el terreny canviava, deixàvem la selva i els graons de fusta per passar trepitjar només granit i a començar a fer anar els braços tibant de les cordes fixes.
Abans del cim encara vaig tenir temps de passar un Malaio que a 4000 m portava un globus considerable.
Un cop a dalt, recollir una polsera i avall. El meu fort és la baixada però vaig controlant perquè tot i no estar molt moll el granit humit i els graons de fusta de més avall son un vidre.
Davant tinc en Tòfol Castanyer que m’ha tret 4 minuts a dalt. Difícil d’atrapar-lo perquè ell també baixa més bé i la veritat és que faig tota la baixada pensant més en que en qualsevol moment m’apareguin dos o tres malaios pel darrere. Baixen com Kamikazes, per ells els diners que poden guanyar a la cursa son més del que guanyen en bastant temps i cada any n’hi ha algun als llocs de podi.
Per mi un quart és un lloc que no podia ni somiar abans de córrer.
Els últim tres quilòmetres son d’asfalt i es fan eterns mirant enrere desitjant que no vingui ningú.Per fi sento els tambors que reben als corredors i veig l’arribada. Recullo l’estel.lada entro a meta apretant els punys traient tota la ràbia d’una temporada que va començar fatal i ha acabat d’una manera increïble.
A partir d’aquí un fart de cridar i plorar abraçant-nos amb el Tòfol que ha entrat just davant meu i s’ha proclamat campió del món i la Núria. No podré oblidar mai aquests moments.
Tot plegat s’arrodoneix amb el campionat del món per equips. Per sisena vegada Catalunya es proclama campiona en un dels pocs esports en que els espanyols encara ens deixen competir defensant els nostres colors en algunes competicions.
Per desgracia cada vegada les coses estan pitjor i per exemple a[img size=150][/img]l 2012 als Sky Games que es celebraran a la Ribagorça si volem córrer ho haurem de fer amb la samarreta espanyola. Suposo que amb això no hi podem fer res, que és feina dels polítics. Nosaltres l’únic que podem fer és entrenar per intentar aconseguir èxits i reivindicar el què sentim amb l’estel.lada a d’alt dels podis.
[img size=150][/img] [img size=185]https://www.km0.cat/images/fbfiles/images/mal_2.JPG[/img]
Hola companys,
Avui a les 15,30h al mirador Km0,
Rodatge 60′ per muntanya o circuit amb pujades i baixades (cap a Gardeny toca).
Salut!
Dos més a l’autocar. El dinar i el recollir dorsals ho hem d’acabar de decidir.
LLISTA DINAR POST-CURSA
Su + CargolLLISTA AUTOCAR
Artur42
JORDI CODONY
Caragolet
Jmolins (sempre que fem cap a casa al acabar la cursa).
Flo (si tornem quan acabi la cursa)
Redman (si no ens quedem a dinar)
Pitit (si tornem després de la cursa)
Ton
CARLOSLLISTA RECOLLIR DORSAL
JORDI CODONY
Caragolet
Redman
Jmolins
Flo
PititSaltamarges, primer de tot: la més sincera ENHORABONA!!!!!! Ets lo “puto” crack.
La resta dels mortals veiem això i al·lucinem. Només poder gaudir una mica de la teva experiència i, a sobre, poder compartir-la de tant en tant, és el no va màs.
I com no hi ha 6 sense 7, l’any vinent sense rampes ni esguinços, sant “tornem-hi” i podi individual SEGUR!!!!
Salut i força!!!!
