S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ieeeeps,
Vaig començar amb alguna pujada a La Seu, a Lleida, i el 2003, vaig correr la meva primera mitja, a Balaguer.
Tot i que a Terrassa ja anava a còrrer de tant en tant, no va ser fins arribar a Lleida i tenir la sort de conèixer un gironí alt i prim
(encara recordo el dia…”estic entrenant per maratons” deia ell…”està ben boig”, pensava jo :blink:) , que vaig començar a entrenar un xic seriosament.A dia d’avui, porto un grapat de curses curtes, 67 mitjes maratons i 20 maratons (entre elles, 3 sub 3, i 6 de muntanya). Però això, es lo de menys…
Lo més gratificant, es conèixe-us a cadascun de vosaltres, persones fantàstiques i que valen un imperi, diferents, optimistes, dinàmiques, treballadores, riure molt i molt, disfrutar sense parar i compartir un grapat de kms junts, iniciar el projecte km0 i sentir com, a dia d’avui, encara mantinc la mateixa il·lusió i ganes que quant vaig fer la meva primera cursa.
Jo que soc egarenc (“minyonetí!!!, diuen alguns
), el còrrer m’ha permès tenir una molt més ràpida integració en aquestes terres de Ponent, i això, no té preu….gràcies a tots!!!
…ah…i visca els Castellers de Lleida i la seva gent!!!!Sempre he intentat escoltar en tot moment el meu cos, i puc dir que he tingut sort amb les lesions, cap d’important.
Des d’aquí, a totes les persones que ho puguin llegir, i que utilitzin aquest Forum (que en son moltes), les engresco per que trenquin el seu silenci, i es presentin amb quatre ratlles, de ben segur, tots ho agrairem molt i mantindrem aquest Forum viu!!!!
Molta sort a tots!!!!…però escriviu minyons!!!!
L’any passat la vàrem fer amb una nevada d’escàndol. Va ser una sensació única.
Aquest any -sembla- no nevarà, però la muntanya està espectacular. No us la perdeu. Ni la muntanya, ni la
4ª Mitja Marató El Pont de Suert.
Qui encara no hagi afinat prou la preparació, o vulgui anar a estripar, pot triar l’opció dels 10 quilòmetres.Aquí teniu la web http://www.mitjaelpontdesuert.com/ on podreu extraure informació i formalitzar la vostra inscripció. Si aneu ràpid, fins demà encara teniu temps d’estalviar-vos 5 euros -llegir 5 euros amb la veu del Núñez del Crackòvia:woohoo: -.
Apa, que al Pont hi falta gent!!!.
.
La qüestió de la medalla també va sorgir en el fòrum de Corredors.cat fa uns dies.Transcric el missatge que va aportar un participant el passat 28 d’agost al respecte:
“Aquest matí he pasat per Runnersworld Tarragona i he preguntat sobre el tema de la medalla, i m’han comentat de que SÏ, que s’entregarà medalla a tots els que finalitzin la Marató.”
Pucu
Quina llàstima,
Sou molts els que seguiu el circuit de curses de muntanya de la FEEC.
Dons llàstima perquè me la perdo.
Molta sort (vull dir que no prengueu mal i us ho passeu bé)!
Bombones,
Visc a Tàrrega, sóc 100×100 fondista i km0.
Les curses de muntanya i 93 quilos van decidir-me que havia de sortir a córrer. 87 quilos em van dir que no hi havia prou en córrer, calia vigilar el que es menja i es beu. 85 quilets em diuen que podem passar sense menjar tanta porqueria. 80 quilets m’han dit que si només mengem vitamines, minerals i poca cosa més just el que necessitem, veritablement menjarem molt poc i els banquets de les bodes i els grans menjars i dinars d’amistat no tenen cap mena de sentit. Per reunir-se no cal menjar com un desesperat.
Ara mateix tot i menant més que ningú he reduït el menjar més d’un 70% des de que tenia 20 anys. He deixat de beure 1 o 2 litres de llet diaris i un munt de carn i pastes innecessari per viure. He arribat a la conclusió que si mirem bé el que mengem, passarem molta gana, però amb el temps ens acostumem.
Suporto millor la gana, tot amb això, encara és ara, menjar no em serveix per deixar de tenir-la, només menjo per gana i per alimentar-me però mai per deixar-la, tot hi que puc tenir sensació de tip duran uns 30 minuts després d’algun banquet no pas més temps. Vull dir que sempre menjaria. Si menjo una poma, m’agafa més gana si en menjo dues més segueixo tenint la mateixa gana, és el contrari de l’anorèxia tot hi que n’hi ha que confonen els dos termes. Jo ho tinc molt clar quan peso 80 estic bé però, si no menjo és perquè no necessito més. És difícil saber si en tinc prou o no, és per això que intento menjar aliments bons per la salut.
Tot corren i fen curses ens adonem que cal sortir més sovint si es vol seguir gaudint de les curses de muntanya que cada cop són més exigents.
Pel meu pensament, tinc 6 anys que corro. No es correcte fer una marató amb pocs anys, les articulacions, ossos i cor l’hem de preparar durant mols anys. L’alimentació és important i també l´hem de preparar durant molts anys. Si no tenim en compte tot això ens lesionarem segur abans d’hora. Tard o d’hora tots ens lesionem. Pot ser baixant la vorera o per la mala alimentació, però, pot passar quan correm que surt la lesió.
No penseu pas que córrer ens provoca lesions, no es cert. Si us assenteu, dormiu o camineu malament tot surt al córrer (les curses de muntanya són altra cosa depèn també de la sort).
Ara mateix, lesionat per fer altres deports d’aventura més perillosos m’han portat a pedalar més sovint. És una petita lesió que m’ha servit d’entendre la importància de la bicicleta. Penso també què la Bici serveix d’entrenament per les curses de muntanya. A més a més la Bicicleta permet fer canvis de ritme i anar descansant allargant l’entrenament i l’eficàcia.
El meu futur, apuntar-me a un grup excursionista i viure tota l’emoció dels esports d’aventura juntament amb l’atletisme popular com ara les curses que tenim senyalades al calendari.
També voldria seguir les curses de la FEEC de muntanya. Tot arribarà. Tinc 38 anys i puc seguir 10 o 15 anys més si tot va bé aniré assolint els meus somnis i els que vagin sorgint.
Com sempre tot dependrà del treball laboral.
Seguim corrent!
Ànims!
Salut i força!
Primera cursa de la temporada i desprès de l’operació del mes de juny. A part també es la primera que faig d’aquest estil de muntanya i a més vertical, es a dir, que en pocs quilometres hi ha molt desnivell positiu (CAP AMUNT!!!).
Eren les 5:41 que hem despertava i allà les 6h el Joan Bru hem passava a buscar per anar cap a Capdella.
8h del matí recollida de dorsal, 4 fotos i et trobes al Xavi Espiña (saltamarges) una màquina de la muntanya (ha quedat segon amb 1h 11min) petem una rato la xerrada, si puja amb pals o sense, amb aigua o sense. Al final amb pals ja que ens diu en Xavi que puja molt dret. Hi veien que no hi ha ni un núvol agafo una mica d’aigua al camelbac per si a cas.
9:30h del matí donen el tret de sortida no portem ni 500 metres que sortim del poble i això ja comença a pujar del dret!! Els primers 25 o 30 minuts s’hem fan molt durs ja que ni havíem escalfat això puja molt, la zona lumbar fa mal, a més abans de sortir havia pres unes llaminadures energètiques que no hem senten gaire bé ja què portava mal estar al estomac i ganes de treure-les però poc a poc hem trobo millor.
10:20h trobem l’avituallament però la sorpresa de troba l’Aureli un fotògraf que està a totes les curses de la província i desprès penja les fotos a la pagina web del km0. Menjo un tros de taronja i bec una mica de beguda isotònica, que be hi ha un mica de “pla” d’uns 500m però que pugen igual. Hem trobo força be fins agafar un grupet de 10 persones on allà un noi hem diu: -tu ets de Lleida no? Comencem a parla una estona altres agafàvem aire, a uns 2650m d’alçada hem comença agafar una mica de mal de cap per l’altura.
11:22h Arribada al cim amb una agradable benvinguda tocant una campana de vaca i la nostra senyera!!!! Descanso uns 10 min i cap a baix. La baixada es fa dura sobretot patint de genolls sort que la faig acompanyada del Carles Del Moral aquell noi que pujant m’havia dit si era de Lleida. A la 13:00h ja estàvem al cotxe a menjar la botifarrada!!!Més info i fotografies a: http://www.xavithai.com
Deu ni do quina mitja companys! Ja anavem avisats que era dura pero no m’imaginava que ho seria tant…
Us ho explico breument: 2 voltes a un circuit de 10kms aprox., en que els 5 primers piquen avall i els 5 seguents pugen (i com pugen tu!). Aixi de senzill.
La idea inicial, pactada mentre preniem un cafe, era sortir suaus i fer la cursa en progressio. Bon proposit que s’ha quedat en un intent. Sortida forta i pajaron al km 15. A partir d’aqui lluita interna per acabar.
Efectivament, no es una mitja per anar a fer marca. A mes ens ha fet molta calor i la humitat de Barcelona no ajuda gaire. De totes maneres es una cursa ben organitzada, amb força public animant, bon marcatge dels kms, avituallaments liquids suficients, menjar i beure correctes a l’arribada i, perque no dir-ho, un folre d’obsequi molt guapo.
Com sempre, el millor ha estat la companyia dels companys de cursa, viatge i entrenaments: Molins, Carles i Navarro. Aquests tres “pajaros” aniran molt forts a Berlin.
Ens veiem a Termens!
Salut i kms
Degut a que he hagut d’avançar un dia les vacances pels alps , no podre fer aquesta marató , tot i que ja n’he fet una altra en el seu lloc a França(St.Girons).En l’Apartat de cròniques , us la explico per si algu algun dia vol fer una marató una mica diferent.
