S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola Km0’s.
Moltes gracies companys (JFK & Jordi Padulles).
Jo ja els he mirat un munt de vegades i suposo que ho continuaré fent sovint….
Aquestes imatges són un regal que tots ens hem emportat a casa, i un magnífic record de Templers IV.
Salutacions.
.
S’està apropant la Sobirania.L’expresident del FC Barcelona Joan Laporta ha proposat avui una gran coalició per la independència de Catalunya inspirada en Solidaritat Catalana, que va unir l’any 1907 la majoria de formacions catalanes.
Acompanyat del jurista i militant de Convergencia, Lopez Tena i del diputat d’Esquerra Republicana, Uriel Bertran, en Laporta ha fet una roda de premsa on ha dit que després que la sentència sobre l’Estatut “hagi deixat en res” la via autonomista, el millor camí per “avançar i progressar” és la “constitució d’un Estat català ” dins de la Unió Europea.
La proposada coalició estaria formada per CiU, ERC i ICV-EUiA, i altres partits independentistes.
Els mitjans estan fent molt ressò de l’assumpte:
http://www.3cat24.cat/noticia/777506/politica/Laporta-proposa-una-gran-coalicio-dels-partits-catalanistes-per-la-independenciaPucu
Vinga, pujo un crack de km0 i em confirmen la presència d’un gran ultrafondista… és així? Porteu la família i no deixeu la canalla a casa!
Crit, Cris (Laia)
Joker
Bru, Airun, Joana i Martina
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i Frank
Estefi, Arnau
Carlos
Frenchi
Jramon30
Pitit
Kim +2
Sime
JmarkalaPucurull, dubto que la mediocritat tingui capacitat de fer rés. I en aquest moment, mediocre es la nota més alta que jo posaria, generosament, a qualsevol d’ aquests venedors de fum. Mediocres esclavitzats per sigles de partit que creuen que tothom pot ser enganyat per el seu propi bé.
Crec que tota aquella gent que va donar una lliçó de sentiment de país, no s’ ho mereix i estan molt per damunt d’ aquests… mediocres (soc generós)
Força… país
Et noto molt hiper-activista, Pucurull.
Està molt bé, no t’ho prenguis pas malament, però anem a pams.
Ja veus quina és la unió de les forces polítiques catalanes hores d’ara. Jo no la veig enlloc, deuen ser aquelles coses de les eleccions, no ?
Sobirania ? SÍ.
En quatre dies ? NO.
El “tempo”, com sempre, està en mans del poble.
Els dessitjos esdevenen realitats només amb fets. El 10-J va ser un fet incontestable, ara en calen uns quants més.
En quant temps ? El poble ho dirà.
Hola Km0’s.
Jo llegeixo sovint premsa escrita diversa i mai faig cas de les moltes enquestes que s’hi publiquen. No m’interessen, perquè no les considero fiables. La majoria de les vegades només llegint les preguntes que es fan, ja intueixes que el resultat tindrà poc rigor científic.
Preguntar, i sobretot respondre, sobre sobirania o independència és molt més complicat del que pot semblar a simple vista. Afortunadament.També us vull dir que llegeixo sovint La Vanguardia i que tot i que alguna vegada puc trobar alguna cosa “curiosa” a les seves pàgines, us asseguro que molt més curiós i fins i tot sorprenent és el que puc llegir en la majoria dels altres diaris, ja siguin locals o nacionals. Fins hi tot sovint i literalment “al·lucino pepinillos” amb el que et pots trobar per aquest mons de Déu…..Si el pobre Sr. Gutenberg aixequés el cap !
Però estic d’acord amb l’Alvarfanyez que les xifres de l’enquesta de La Vanguardia no són bones i també estic d’acord amb ell de que si ho fossin, la independència de Catalunya seria imminent.
Perquè la possible independència de Catalunya només dependrà del poble català. N’estic segur. En la mesura que Catalunya sigui capaç de crear complicitat i consens entorn la seva demanda de més autogovern i fins i tot independència , la força de la raó i de la realitat pura i dura acabarà sent inqüestionable.
En aquest apartat Catalunya té un bon bagatge. Després de molts i molts anys de dictadura anorreant del fet cultural, social i nacional de Catalunya i després de patir (en sentit positiu) unes enormes onades immigratòries durant les darreres dècades….. una Catalunya farcida de gent nouvinguda de procedència cultural d’allò més diversa, manté intacta i segurament més accentuada que mai en els darrers 300 anys la seva voluntat d’afirmació nacional i desig d’autogovern.
Hi ha molta feina per fer encara. Ja he dit que això crec que no serà imminent i fins i tot no sé si serà possible….però tal com veig que pot evolucionar els diàleg entre Catalunya i Espanya en el futur,…. les propostes que es fan i les respostes que es donen,….el clima de frustració que es genera i es pot arribar a generar per les dues bandes,…. jo diria que no hem de descartar de moment cap escenari.
Algú recorda el “Plan Ibarretxe”?. Doncs aquest “plan” el va aprovar el parlament basc per una majoria pírrica de 39 vots contra 35.
El Nou Estatut català va ser aprovat per més d’un 85 per cent dels diputats catalans. I això no són enquestes, això és matemàtica elemental de la que s’estudia a les escoles i universitats…Fins i tot després del pertinent tràmit parlamentari, aquest estatut va ser també aprovat pel Parlament espanyol. Tela marinera.No hem de subestimar doncs la força que pot tenir Catalunya políticament, però torno a repetir que s’ha de continuar treballant.
ERC és, tal com diu l’Albertbo, un partit coherent amb l’ independència, però amb això no en hi ha prou. La gent, i els catalans també, necessitem més coses que només independència, i lamentablement aquest partit històric i entranyable (el partit de Macià i Companys) massa sovint ha fallat en els darrers anys en assumptes de tota mena vinculats al govern català i a la seva presència al parlament espanyol.
Des de el meu punt de vista ERC necessita alguns canvis en la seva dinàmica interna (força visceral i imprevisible alguns cops), i necessita urgentment uns bons líders polítics amb carisma dels qual no disposa des de l’època d’Heribert Barrera .De cara a la “transversabilitat” que encara continua necessitant el nostre país jo diria, i sé que això pot sonar molt tou, crec que l’aportació que han fet durant tots aquests anys CIU i el mateix PSC és molt més valuosa, eficaç i pragmàtica que la que s’ha pogut fer des de altres àmbits polítics més teòricament coherents.
Amb això no vull dir que no puguem ser més ambiciosos. El mateix ex-president Pujol sembla ara molt més ambiciós que quan pactava, potser encertadament, amb el PP d’Aznar.
Però insisteixo….encara molta feina per fer i més que grans proclames i actituds viscerals i transcendents….aposto per anar teixint complicitat i consens social. Dia a dia. Sense aturar-nos.
En quant a la darrera sortida a la palestra, de la qual ha fet esment en Pucurull, i protagonitzada pels senyors Laporta, Bertran i López Tena…..doncs escepticisme total i molt poc entusiasme.
La idea d’una Solidaritat Catalana és engrescadora però de moment poc realista i si la plantegen aquests tres “outsiders”….Uf!, des de la meva modesta opinió….fracàs segur.Ho deixo aquí per avui. Ja m’he enrotllat massa altre cop.
Salutacions.
.
Enric, albertbo, By Keds,Segurament teniu raó tots tres.
Passa que en veure que creix les ganes de gaudir de independència a Catalunya m’entusiasma.
Em costa veure-ho amb fredor. Per moltes raons.
I no em puc estar d’alegrar-me molt dels moviments, per petits que siguin, en favor d’aquesta tendència.
Segurament em falta objectivitat. Ja em perdonareu. Vaig néixer dos mesos abans que quedés prohibit per decret l’ús del català a Catalunya.
Pucurull
Eps, per mi el dijous és impossible.
Si podem anar a recollir l’equipament un altre dia perfecte, vaig on em digueu!!
Que vagi molt bé i records a tots!
Pucurull ha escrit:
Quote:Passa que en veure que creix les ganes de gaudir de independència a Catalunya m’entusiasma.Mestre, a molts ens entusiasma. Alguns igual som massa derrotistes o desencantyats…pero quan veus gent del carrer, amb ganes, seny i sense dependencia de partits esclavistes de idees, encara t’ entra certa esperança
Bykeds, felicitats per el teu plantejament, no puc estar més d’ acord. Només un detall i no pas crític amb tu; has esmentat el Plan Ibarretxe, acceptat per pels per el parlament vasc, pero en definitva, voluntat de un poble amb ganes de esdevenir una nació.Jo el vaig viure molt de prop. Com va quedar?
Quote:.
La idea d’una Solidaritat Catalana és engrescadora però de moment poc realista i si la plantegen aquests tres “outsiders”….Uf!, des de la meva modesta opinió….fracàs segur.On puc signar-ho com a co-autor? I amb un afegit: faràn mal al nostre país. Volen conseguir coses per el país o volen ser “mediatics”? Molt de soroll i poca feina.
Quote:Sobirania ? SÍ.En quatre dies ? NO.
El “tempo”, com sempre, està en mans del poble.
Els dessitjos esdevenen realitats només amb fets. El 10-J va ser un fet incontestable, ara en calen uns quants més.
En quant temps ? El poble ho dirà.
Albertbo, Catalunya no ho te bé. Tenim partits que diuen que SI en un hemicicle i que NO a l’ altre, fariseus professionals sense cap mena de vergonya.
Com diuen els vells relotjes, Tempus fugit, i jo no crec que estigui en mans del poble. Perque no hi ha un sol poble, d’ altres ens envolten i no ho fan amb massa afecte.I aquest altres fins i tot tenen una “llei superior intocable” anomenada constitucion que els permetria venir a ficar-nos ordre vestits de caqui, com de tant en tant s’ ho recorden. I ho farien sense cap mena de vergonya, fins i tot guanyarien vots!
Quote:.
Passa que en veure que creix les ganes de gaudir de independència a Catalunya m’entusiasma.I tot i aquest desencant i fastic que manifesto, ho torno a dir, a mi també m’ entusiasma. Molt.
Pucurull, és el que desitjo per els meus fills.Força Vida i País.
Jo no entenc aquesta polèmica. L’incident de Schleck és una circumstància de la cursa. Potser va ser un problema mecànic, potser com diu Sime una mal gestió del canvi. En tot cas una qüestió merament esportiva. Si, per exemple, un espectador hagués fet caure a Schleck, llavors sí que els altres el podrien haver esperat. Per acabar amb aquesta falsa polèmica el millor fóra que aquest mig minutet no fos decisiu al final.
Dijous i dissabte tindrem la solució. No us queda la sensació de que no hi ha hagut grans batalles? (encara que sigui només una sensació, les cames del ciclistes diran una altra cosa)
De moment faig l’eixugaparabrises amb el braç, més exercici pel matiex preu.
Eixugaparabrises, quin palabro, no m’acostumaré a no dir limpia
Volem TRONATS més TRONATS !!!!!!
Jo aquestos extraterrestres els miro de lluny….ja se que el cos no té límits només estan al cap, però lo que fan aquesta gent és (com a mínim per mi) una inspiració per buscar reptes a la meva alçada.
El blog del Anton Krupicka és una passada, em serveix per refrescar el meu rovellat anglés i sobretot per disfrutar d’una manera de viure i pensar fora del normal.
Una aportació meva al llista és un blog d’un personatge que fa quasi vint anys que segueixo. No és un esportista d’elit, ni un fotograf de renom, ni u nmunt més de coses…. lo que és aquest tio, és una persona que ha sapigut conjugar els seus valors, les seves passions i el temps que té en aquesta vida per disfrutar-la a fondo.
Espero us agradi.
Salut i visca els tronats
Bones,
Jo el segueixo quan tinc festa, avui tinc festa i ells de festa també :angry: …..ja és casualitat.
Jo com en Crit tambñe necessito el diccionari ciclisme-Contador. Fa coses que ni ell entenc, o això crec jo.
Comença l’etapa amb un idea…cremo tot l’equip per fer dura la cursa i al final enlloc d’atacar i rematar la feina feta doncs es dedica a anar a roda…..que facil és parlar aquí assegut i que difícil deu ser pensar a 180ppm unes rampes del 10% , 150kms a les cames i mort de calor. Crec que a aquest xiquet li bull molt facilment la sang i al mateix temps sap la teoria per guantar un tour i com a son contraposades acaba fent coses contradictories…..però benvingudes siguin les bogeries que fan més divertit el ciclisme.
Indurain, per mi, tenia la teoria perfecta per guantar infinits Tours però sempre he pensat que pels espectadors era tremendament aborrit….contrarellotge espectacular a mil per hora i uns temps de vetantge i llavors a controlar a les muntanyes i si convenia ritme machacon i sense cap atac anar despenjant el personal.A mi m’agrada el ciclisme però on hi hagi una classica de primavera amb guerra de veritat pensant en el moment que em treguin els tours…..el giro va apart perquè alló son 21 classiques seguides.
Salut
Pd del tema polèmica Schleck….. no parlo perque no veig cap problema….. parlaria més de la tonteria que els hi va entrar el dia que Cancellara va sugerir parar i tots com a ovelletes van fer cas…no critico la tàctica del Cancellara, ell pot dir el que vulgui son els altres els que van fer cas, i que sapigui ell no és jutge per tenir la veritat
albertbo ha escrit:
Quote:A nivell popular cadascú s’ho pren com vol. Jo, des del mateix moment en que sé que no m’hi van les garrofes, passo d’exigir-me més del necessari. Més enllà d’allò suportable que és el que hi ha ? Podeu respondre lliurement, és una pregunta molt oberta.I jo em pregunto, qué és suportable? quan sabem que aquell mal és el máxim que volem/podem suportar?
Jo mentres el meu cor/cap, i per aquest ordre, em diguin que volen sapiguer que hi ha més enllà doncs continuaré disfrutant de la busqueda.
Tot son maneres d’entendre la vida.
Jo ho tinc clar, tinc més capacitat de suportat el mal que l’incompetencia mèdica….així que davant del dubte …..a patir!!!!
