S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
.
La notícia apareguda a La Vanguardia sota el títol Un nen amb diabetis canvia d’escola després de ser discriminat, és d’aquelles que trasbalsen. Especialment quan, per raons familiars, toquen d’aprop a un.Com és possible que una escola de Barcelona no vulgui que algú dels seu personal s’encarregui de controlar, simplement, el correcte grau d’insulina que el nen s’autosubministra una vegada al dia?
Segurament el problema rau en que, per a aquests casos, l’Administració estableix un protocol ambigu i no obliga a res; únicament recomana als centres la seva col·laboració. És inaudit, perquè sense obligatorietat passa el que passa. El cas denunciat pel diari no és l’únic: hi ha algunes escoles que no ho volen fer, i hi ha mares de nens diabètics -que no són encara autònoms- que han hagut de plegar de treballar per poder anar a subministrar-los-hi el medicament a l’escola. Una cosa molt diferent a com es fa en alguns països, on fins i tot tenen un ATS als centres educatius.
Com sigui, i mentre no es resolgui amb una disposició, la negació d’ajut del col·legi en qüestió -i dels que com ell fan el mateix- és una barbaritat que ocorre massa sovint. ¿Són conscients, els directius d’aquestes escoles, que el que fan al defugir del suport a aquests nens és una de les baixeses més grans que es poden fer, no tant sols a uns alumnes, sinó a tota una societat?
Pucurull
Ens fan arribar el següent video…
[video]http://www.youtube.com/watch?v=-dpE5D9rQkM[/video]
imatges gravades i locutades per Anna Jordà i Josep Maria Solé.
©TVCLamentable…
Però en l’espirall de no assumir més responsabiitats que per contracte pertoquen, ens aboca a situacions com aquesta, i com moltes d’altres que vindran.
No fer sortides escolars, no fer excursions culturals, evitar que es facin segons quins esports, limitar l’ús del pati en l’hora d’esbarjo, minimitzar l’ús del menjador afavorint que els nens dinin fora de l’escola, no acollir nens amb necessitats especials si no hi ha personal específic dedicat en exclusivitat… i tantes d’altres.I no m’invento res, tot això ha passat, passa i seguirà passant a escoles que tenim a un pam de casa…
Efectivament: un vent de collo….pippppp.
En un moment donat, una ràfega em va fer perdre l’equilibri:unsure: en sèrio.
Salutacions a Hache, Agulletaman, Baldato, Bru…
tots molt despentinats però amb ganes de córrer.La cursa és maca, variada i força animada, però el vent, millor que es quedi a casa l’any que ve.
Anava a la mitja de Salou amb l’idea de fer el test que no vaig poder fer a Mollerussa degut a un virus d’última hora. Des de el mes de maig que no feia una mitja, i a més a més em plantava a la línia de sortida pràcticament sense haver fet cap rodada ja no llarga si no mitja. Malgrat tot l’idea era acabar al voltant d’1h40-1h45.
Salutacions prèvies amb el bru, i divertit escalfament amb el Jordi, la caragolet, baldato i l’agulletaman. El començament de la cursa és bo, malgrat el vent com els primers km’s són dins de Salou tampoc es fa notar massa. Fins el km 10 la cosa va sortint més o menys com pensava 48’, complint amb el temps previst i guardant forces (això pensava jo), però coincidint amb el 12, la pujada i el fort vent en contra la cosa es va anant complicant més i més fins arribar a la forta pujada del 16 que em va deixar tocat del tot. Després baixada fins arribar a Salou, però només arribar al passeig al costat de la platja, una forta ràfega de vent fa que provi el sabor de la sorra i la sal i encara quedava enfilar el llaaaaaaaarg passeig i tot a contravent (almenys d’anada), per cert, ja he dit que feia molt vent????, va haver molts moments que tenia ganes de deixar-ho, “YO NO MANDÉ MIS TROPAS A LUCHAR CONTRA LOS ELEMENTOS”, ja l’únic objectiu era acabar de la manera més digna possible, ni més ni menys, i arribo al final amb 1h44’52, dins l’objectiu inicial però trinxat, molt trinxat. Només arribar a meta declaració d’intencions a la meva família (perdona albertbo que et robi la frase) “DEMÀ HO DEIXO” .
En conclusió, podria posar com excusa la climatologia adversa, però la realitat és una altra; HE D’ENTRENAR MOOOOOOLT MÉS.
L’organització perfecta, però a mi personalment no m’acaba d’agradar aquesta cursa amb aquestes llargues rectes i sobretot el tram final al passeig, que se’m va fer etern, cursa dura, molt dura (opinió totalment subjectiva i influenciada segur per la meva baixa forma).
Salut,
Jose H
:laugh: :laugh:
Està gemial Marc ahir ho vaig veure al telenoticies comarques el montatge xulissim la música també i el mes divertit es la velocitat que porten tots :laugh: :laugh: :laugh:
Podria repetir tot el que ha dit l’Hache, però encara estic més mal entrenada (tota la setmana sense córrer per culpa d’una trompada diumenge passat ), menys motivada , el vent se m’enduia encara més i vaig empassar més sorra que ell… Com a conseqüència, el meu temps va ser molt pitjor (fins i tot vaig caminar alguna pujada ).
Si arribo a saber com es torna , ho deixo al km 12, i si no és perquè em feia vergonya davant de la gent del passeig, abandono al 17.Desprès ja vaig seguir corrent per pura tossuderia.
Per això no penso mai que deixo de córrer…
pd: quan em dutxava treia sorra de les orelles!!!.
homedferro ha escrit:
Quote:Jo en seré un. Tu no? :silly:Doncs ja que m’ho preguntes…
– Pucurull
– Kimi
– Homedferro
– Karri
….
Certament, la marató de Barcelona està tenint cada any, en les darreres edicions, un bon nombre de participants. Però enguany, pel que sembla, la cosa pot ser espectacular. El creixement del nombre d’inscrits respecte de l’any passat (que ja va ser molt alt vers l’anterior) és aquest:Any 2009: inscrits a data d’abans d’ahir: 1.886
Any 2010: inscrits fins abans d’ahir:………2.502
Augment vs any passat:…………………………..33%
Com a curiositat, resulta estimulant veure l’evolució d’incrits en els darrers anys a data d’abans d’ahir, precisament, a quatre mesos del dia de la prova:
Per acabar, algun agosarat Pitoniso
podria aventurar quants inscrits serem al final, tenint en compte això?2007: Inscrits a 8 de novembre: 866 ; Inscrits total el dia de la prova: 7.475
2008: Inscrits a 8 de novembre: 1.433 ; Inscrits total el dia de la prova: 9.121
2009: Inscrits a 8 de novembre: 1.886 ; Inscrits total el dia de la prova: 9.752
2010: Inscrits a 8 de novembre: 2.502 ; Inscrits total el dia de la prova ?Pucurull
Se molt bé de que parlo. Molts toms hi hem donat i ens hi hem trobat en situacions de límit.
Després de llegir bastant he determinat una realitat.
La realitat és la falta de pressupost del departament d’ensenyament, poseu-li el nom que vulgueu.
Com sempre ens falten recursos i els pocs que tenim els repartim mal coordinats.
No potser, que no invertim uns pocs recursos per educar correctament els nens des dels centres docents i des de les nostres cases, per contra cal reeducar els presos per la reinserció a la societat que ens surt més car.
On s’han tornat delinqüents, al carrer? Què hi fan al carrer?
No és més fàcil començar reeducant-los de petits?
No se d’on treuen la norma d’expulsar un alumne quan l’educació és obligatòria. Si no vols anar a col·legi fes-la grossa i serà legal no anar-hi.
Si fem distincions els nens ho aprenent molt ràpid. Aquest nen diabètic, li espera el rebuig dels companys.
Cal educar-nos a tots que no hi ha cap problema en el nen, el problema és de la societat, sempre que veiem una diferència en qualsevol persona és perquè no estem prou preparats per veure aquella persona igual que els demés.
Els problemes d’algú sempre s’urgeixen quan els altres el descobreixen.
Les Lleis avui en dia estan molt ben ideades i són molt correctes i ben pensades si es coordinen molt bé.
Fixeu-vos que cada país segueix els mateixos passos en quan les lleis i, són molt semblants, però, ens trobem que els qui les segueix no ho fa prou bé.
En quan al patró del sistema educatiu és des del meu punt de vista excel·lent, el problema el tenim en quan no hi ha manera de seguir el protocol educatiu tal com dicten les lleis.
Dit tot això, ens cal sobre tot molta paciència. Sempre mirant en l’interès de millorar amb el diàleg positiu, sempre mirant en direcció de no buscar culpables ja que tots tenim part de la culpa. Millorarem si seguim els passos ja escrits sempre buscant les millors solucions per afavorir-nos a tots.
Li tinc molta estima a aquesta Mitja i a la gent que la munta. Enguany m’he perdut l’espectacle de trepitjar la neu corrent, l’any passat el fort aiguat ho va espatllar tot.
No mireu participació, mireu només gent que hi posa el coll. Sens dubte tot ben admirable.
Ep nois!!!
Ja fa setmanes que el grup que porta en Enric G fa metres a la piscina.
Ara a més, hi hem afegit la bicicleta un parell de dies a la setmana, al Velòdrom del camp d’esports, per rodar, tots en grup i anar fent pinya.
També hem inclós alguna sessió de córrer, fent voltes al canal, a l’alçada de l’onze de setembre.
Es una experiència molt gratificant, tres esports en un, i tots de nivell dispar. I tots millorant!!!
Au, som-hi!!!!!!!!
