S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
25 d'octubre de 2009 a les 20:35 En resposta a: 32 Donostiako Maratoia. 29 de novembre de 2009 #24236
lo quiqueParticipantHola companyers, avui diumenge per primera vegada he passat el meu límit personal en distància, 30 km i la veritat és que les sensacions han estat força positives. Veig que seguir el planing de treball del gran “Roger Roca” dóna els seus fruits, tal i com també vaig poder apreciar a la mitja de Mollerussa el passat cap de setmana. Espero poder arribar al final i conseguir finalitzar el meu primer marató. Ànims a tots que cada cop queda menys. Una abraçada.
:silly: Lo Quique:)
Artur42ParticipantEnhorabona i… aupa Athlètic!!!
cargolParticipantSans i estalvis ja a casa.
Mercis pels ànims:Cargol: 3 h 29′ 57”
Bykeds: 3 h 37′ 59”
Gerard: Abandono al km 40Ensisadora, dura i passada per aigua, però un altra al sac.
Ja us faré 5 cèntims de la marató correguda a la nit més llarga de l’any.Salut i milles.
Abel
agulletamanParticipantEi Voraç…,
Primer una disculpa per a tú i als companys de la Marató del Mediterrani per no dir res de la meva absència. Com molt bé diu l’Albertbo, motius d’agenda inneludibles…
(Una pedalada amb la family bé s’ho val…)SALOU:
Jo la vaig còrrer l’any passat per primera vegada i o jo estava molt finet o la vaig trobar una mitja molt, molt, molt recomanable.
Bon recorregut, bona organització, a propet de Lleida, i amb una mica de sort tindrem bon temps i unes vistes màgnifiques al mar Mediterrani.
Jo hi estic inscrit i amb aquest cas hi aniré de totes totes, encara que em lesioni, faré de claca si van mal dades:lol: :silly: 😆 .Bo, doncs això que aquesta vegada a veure si ens saludem per Salou.
agulletamanParticipantSi connegueu alguna forma de fer arribar el nostre ajut de forma segura a aquells que ho necessiten, feu-lo saber i de ben segur que tot i que sigui petit, entre tots podem crear un granet de sorra, i pot ser amb una mica d’empatia altres grups de diferents ocupacions, hobbies, idees, volen sumar altres granets i fem un petit grapat… serà la forma de començar a realment fer alguna cosa més que lamentar-nos o la manera de desmarcar-nos del grup de “borregos” al que m’hi identifico.
Ho dic seriosament, obrim un compte fem les nostres aportacions, o donem idees i fem un acte, no un gest…
kaiserParticipantCompanys, darrera d’aquests temps s’intueix una gran lluita, enhorabona a tots tres i esperem aquests cinc cèntims!
A descansar i ben aviat a trencar pedres al riu!
Una abraçada
bruParticipantIeeeeps,
Doncs també pensava inscriure’m. Ja la vaig fer l’any passat…llargues avingudes on ens anem creuant continuament amb corredors que van i venen, i també algun tobogan que altre…no és un recorregut idoni, però es pot fer bona marca

Ens hi veiem!!!!

Salut
baldatoParticipantHola a tod@s:
En el plan (descargado de internet) que sigo para lisboa dice que el ocho de noviembre toca media maraton. Tambien dice que ESTA semana tocan 120 km, y si nos parece poco y queremos, 7 días y ciento cuarenta y tantos. Como lo segundo ni de coña (no por no querer, si no porque es imposible, si no estoy de vacaciones, y aún asi…), si no media lesión u otra fuerza mayor, para allá que iremos.
Todos hablan muy bien, pero veo el perfil, y dado que cualquier subida, por mínima que sea, me da alergia, no se como ira. Ya os explicaré.
Hasta pronto.
baldatoParticipantcargol ha escrit:
Quote:Gerard: Abandono al km 40¿Nada que no se pueda arreglar, no?
Descansad y cuidaos
26 d'octubre de 2009 a les 21:57 En resposta a: 15 edició Marató Muntanya de Catalunya. 25/10/2009 #24257
bruParticipantIeeeeeps,
Doncs si, diumenge vaig fer la primera marató de la temporada

Ja la vaig fer l’any passat, i em va agradar força, i això de pujar a La Mola…ja s’ho mereix tot!!!!

Vàrem sortir a les 7’30 del matí, amb un temps excel·lent. Nomès vaig veure l’amic bodi a la feixuga i llarga :angry: recollida de pitralls (Luigiiiiii!!!!!!).
Després, a còrrer per sortir puntual…i ni així…sort que en bodi i altres els hi va passar exactament el mateix

Marató sense gaires zones tècniques, i amb la gran pujada de La Mola a meitat de cursa.
Em vaig dosificar força bé, la primera meitat anant amb un grupet amb l’amic Joan Llopart, i la segona meitat, més sol, anant atrapant corredors, camí cap a la meta.Molt content d’haver fet uns minutets menys que l’any passat i arribar força bé al final. Organització, a part de les cues per agafar pitrall, perfecte en controls de pas i avituallaments. El petit canvi de recorregut a la part final, un gran encert.
La recuperació de cames, per com estic avui dilluns, sembla que serà molt ràpida…un dels secrets de fer curses de muntanya…

Salut!!!!
agulletamanParticipantBones Baldato, no creguis que és tant dura com reflexa el perfil. La pujada més forta que sembla un “Tourmalet” per costat dolent en realitat només té uns 200 m durillos i després bé una bona baixa i una super recta (3 km) que et permeten recuperar. Apa bona nit
kaiserParticipantSalut!
Aquests són els resultats de la representació Km0 diumenge al Vendrell:
Muntanyenc 1:45:47
Kaiser 1:46:13
Jordigràcia 1:48:48
Lluís 2:00:24
Homedferro 2:00:24Enhorabona al Lluís per la seua estrena en la distància, no era un recorregut gens fàcil! També me n’alegro que l’Homedferro torni a fer distàncies llargues.
Personalment, estic més que satisfet d’haver rebaixat la meua marca personal en cinc minuts, aquí s’han notat molt les sèries llargues de les últimes setmanes. El Muntanyenc i jo hem fet quasi tota la cursa junts fins que m’he quedat clavat a l’última pujada forta ja dins del Vendrell, ha sigut una experiència sensacional!
La cursa no és fàcil, però en realitat me l’esperava més dura. Hi ha un desnivell suau però sostingut del km 3 al 9, i després va baixant però alternant amb petites pujades. El recorregut és molt variat: urbà al principi i al final, un bon tram de carretera, poblets, urbanitzacions i també uns metres de camí de terra. L’animació era pràcticament nul·la, i els voluntaris nombrosos i amables.
Un detall que m’ha encantat: hi havia molt espai entre la línia d’arribada i la cua per recollir els obsequis, jo sempre em trobo que em falten metres per poder caminar i recuperar l’alè. En aquest cas m’he pogut prendre el meu temps i donar unes quantes voltes abans d’incorporar-me a la cua. Gràcies!
I també moltes gràcies a l’Homedferro per proporcionar-nos el camp base!
Queden 5 setmanes per la marató de Donostia, i les coses van sortint…

By KedsParticipantHola Km0’s.
Bilbao Night Marathon…..la meva tercera marató.
PRÒLEG.
Arribem a Bilbao la nit del divendres molt tard i només tenim temps de instal.lar-nos al hotel i a dormir s’ha dit.
Al dia següent ens rep una ciutat esplèndida amb pocs núvols i un sol que es deixa veure i fins i tot es fa notar.
Recordava de fa molts anys un Bilbao més fosc i més trist, però ara m’he trobat amb una ciutat que fa goig, molt de goig, i que convida a passejar pels voltants de la ria i gaudir de edificis, monuments, carrers i carrerons….una molt agradable sorpresa!
Amb en Gerard passem el matí tranquil.lament. Després d’esmorzar una mica anem a recollir els dorsals on ens trobem per primer cop amb en Cargol i les seves filles.
Després anem a donar una volta amb cotxe fins Getxo per investigar sobre el terreny una part del circuit. Estic animat. Aquesta part del circuit, força llarga, no em sembla tan inhòspita com m’havia imaginat….però, es clar, amb cotxe no és el mateix que corrent i les coses es poden veure molt i molt diferents….
Tornem cap a Bilbao, deixem el cotxe a l’hotel i anem a caminar pels voltants del Guggenheim on durant tot el matí estan fent els preparatius per la sortida i l’arribada de la marató. Amb molta tranquil.litat deixem que passi el temps fins l’hora de dinar. Amanida mixta i pasta. Ja falta poc.
La tarda la passem al hotel, descansant i fent preparatius. Jo surto de tant en tant al carrer per fer una ullada al temps…..sembla que aguantarà.
Arribo a aquesta marató animat i amb ganes de córrer. No tinc objectius concrets….de fet he vingut més aviat per experimentar sensacions i ratificar-me a mi mateix que puc continuar corrent amb naturalitat després d’haver passat alguns problemes físics no resolts encara del tot.
Malgrat tot, crec que he fet un entrenament correcte i que estic en un estat de forma similar al de fa un any quan vaig fer Donostia ’08 amb un resultat força satisfactori. Crec que puc estar clarament per sota de 3.30, però millorar la meva marca (3.17.08) en aquests moments em queda una mica lluny.El temps passa i no ens podem despistar. A les 19,00 ens trobem tots al vestíbul de l’hotel per anar caminant fins la sortida. Només sortir al carrer….sorpresa ! Comença a ploure. Nosaltres, ni cas…. Pràcticament ni ho comentem i ningú varia res de la seva vestimenta….Que xulos !!!!
Arribem al Guggenheim i ens trobem un ambient espectacular. Hi ha molta gent. Molts corredors (més de 1000), però també hi ha molts acompanyants i molta, molta gent de Bilbao que no es vol perdre l’espectacle. Continua plovent, pràcticament no pararà de fer-ho durant tota la cursa, però quasi sempre amb una intensitat moderada que la fa fins i tot agradable.
Escalfem suau, fem unes fotos i ocupem posicions….tinc bones sensacions….i la cursa ja és a punt de començar.
LA CURSA.La sortida es fa esperar una mica, però l’espera val la pena.
Quan sentim el tret de sortida i comencem a córrer, de sobte i per sorpresa general, s’encenen uns focs artificials als dos costats de la sortida…..Us ho podeu imaginar?…De nit, al costat de l’imponent i espectacular edifici del Guggenheim, tot ben pler de gent que aplaudeix i anima amb ganes, enmig d’una lleugera pluja….començant a córrer una marató….i envoltat de focs artificials ?Increïble !. Una gran inici sens dubte….no fa ni 10 segons que estic corrent i ja tinc la pell de gallina.
Ja estem corrent, malgrat la pluja, la temperatura és i serà molt bona tota l’estona. El públic és força nombrós i anima amb moltes ganes. Faig “parella estable” amb en Cargol i en Gerard farà “la goma” amb nosaltres durant pràcticament la meitat de la cursa (primer una estona per darrere, després una estona junts, més tard per davant nostre ….) Anem a bon ritme i els kms comencen a caure amb facilitat.
A la sortida de Bilbao, poc abans del km 10, i on comença la carretera que seguint el curs de la Ria va fins a Getxo, ens trobem davant nostre un grupet de gent que sembla que tenen les idees clares i ens sembla entendre que volen fer 3.15.00.
Porten un molt bon ritme i molt constant…..a mi em sembla un bon lloc per fer una bona part de la cursa i a en Cargol em sembla que també….En Gerard va fent la seva per allí al costat.Amb aquest grup fem uns kms fantàstics. Tinc la sensació d’anar ràpid i també tinc la sensació de no anar al límit……Si això fos realment cert probablement la tàctica seria bona…..però encara quedava molta marató i la partida estava encara molt oberta.
Com he dit, tot anava molt bé fins que al km16 hem tingut el primer ensurt. Al meu costat escolto una mena de xiscle d’en Cargol. Me’l miro….veig que va coix, fa cara de dolor….malgrat tot intenta continuar corrent….el vaig perdent de vista i sento que em diu : Tira, Albert….tira!
Jo segueixo….però em sap molt greu. Hem compartit fins aleshores tota la cursa junts i estàvem gaudint moltíssim…..Continuo amb el grup que segueix fidel als seus plantejaments amb ritme alt i constant.
Al cap d’una estona….una agradable sorpresa. En Cargol s’ha refet i el tornem a tenir amb nosaltres. Però només arribar em confessa que no podrà aguantar gaire i de les seves paraules interpreto que ha quedat una mica tocat. De fet, al cap d’una estona, ja no el torno a veure dins el grup.Arribem a Getxo i ens rep un munt de gent que ens anima altre cop intensament. Passem la mitja marató a 1.36.48, un molt bon temps de pas per a un corredor com jo. (Fa un mes aproximadament vaig fer 1.34.00 a la Mitja de Samontano i a Donostia l’any passat vaig fer un temps similar al pas de la mitja marató) Però alguna cosa veig que ha començat a canviar…..Encara dins de Getxo, em trobo amb en Gerard que ha afluixat força el ritme i em diu, quan el passo, que no va gaire bé. Jo li dic : aquest grup porta un ritme boníssim però no estic segur de poder-lo aguantar….
De fet, en aquell moment, km22, si que ja estava segur que no ho podria aguantar i que era un ritme massa fort per a mi….i probablement ja m’havia passat de voltes….
Però, com ja he dit algun altre cop, la ment humana és poderosa….poderosa i “cabessuda”….i continuo seguint al meu grup.
Probablement ho faig perquè no veig clar que afluixant ara el meu ritme li vegi un futur digne al que resta de la meva cursa. Per davant encara….molta marató!Deixem Getxo i tornem cap a Bilbao per la famosa carretera que segueix el curs de la Ria del Nervión. Una carretera que en alguns llocs és força fosca i on l’organització a improvisat no pocs generadors que il.luminen uns enormes “globus de llum”. Tot un detall a valorar de una organització que fins on jo puc veure ho esta fent molt bé.
Km 26, fins aquí arriba l’aventura del “keniata By Keds”….És massa tard, però finalment decideixo afluixar el ritme i poc a poc veig com el grup amb el que he compartit 16 o 17 kms s’allunya davant meu i jo em quedo més sol que la una….
Faig un parell de kms més suaus i força dignes, però al km28 la cosa es comença a complicar de valent. El bessó dret se’m comença a carregar intensament. Conec aquest vell conegut. De fet els darrers mesos m’ha acompanyat no poques vegades (Des de que porto plantilles tinc la tendència a que se’m carreguin els bessons, sobretot el dret. Però durant els entrenaments, fins i tot les tirades llargues, no acaba de desencadenar cap cosa greu). Ara la cosa és diferent i a mesura que passen els metres veig que vaig directe a la contractura o com es digui….és a dir, punxada, dolor intens, impossibilitar de continuar corrent, abandonament immediat i caminar coix una bona estona o millor dit, uns quants dies…..L’únic remei que hi veig per evitar-ho és aturar-me i fer estiraments. M’aturo. És el primer cop que m’he d’aturar en una cursa!!
Faig els estiraments, bastant patètics per cert, i torno a córrer. La cosa sembla que ha millorat una mica però només durant 300 o 400 metres. He de tornar a aturar-me i he de tornar a fer estiraments….Això ho hauré de repetir unes quantes vegades en els propers kms.
Estic al km30 i tinc la seguretat total i absoluta que no podré acabar aquesta marató. Fins i tot l’idea “conservadora” d’arribar al km34, just davant del meu hotel, i abandonar se’m fa costa amunt….Estic derrotat!
Aturat i fent altre cop estiraments, prop del meu hotel, em passa l’amic Cargol que m’anima a continuar. En Cargol és un crack! El veig tocat, va a un ritme força lent….tant lent que quan jo començo a córrer altre cop l’agafo i fins i tot el passo amb una certa facilitat….Però ell és un corredor experimentat i fort que aconseguirà no deixar de córrer i acabará digníssimament una marató que també se li va posar costa amunt.
Ja sóc al km35 i recordo unes paraules de l’Adolfo….“Llegar al 35 quiere decir que vas a acabar”.…i jo no ho veig clar……El bessó dret, a força d’aturades i estiraments, ha millorat una mica, però estic fora de ritme i lamentablement fora de cursa….
Al km37 aprox. m’aturo per veure i prendre un segon gel (no sóc capaç de fer això corrent) i en aquell moment em torna a passar en Cargol al que ja no tornaré a veure més durant la cursa. Gràcies per tot Abel, m’has animat fins el darrer moment i m’has donat una lliçó de gran maratonià.
Torno a córrer i ara estic quasi bé segur que acabaré aquesta marató. I si ho estic no és perquè em trobi millor, és per que he decidit fer-ho costi el que costi…..No ho faré per orgull, ni per amor propi, ni “por cojones” no,…..ho faré per aquest públic de Bilbao, per aquesta gent que tres hores llargues després del inici d’aquesta cursa és encara als carrers, sota la pluja constant, animant a uns desconeguts que intenten acabar una cursa, molts d’ells amb cara de patiment.
Al km 38 la cosa es complica encara una mica més….una pujada lleu però sostinguda i llarga fa estralls en molts participants que comencen a caminar perquè no poden continuar corrent….jo sóc un d’ells. És la primera vegada en una cursa que m’haig d’aturar per continuar caminant.
Al final de la pujada veig un km39…. a partir d’aquí el terreny millora i ja es planeja i es comença a baixar lleugerament fins al final. Torno a córrer però no puc evitar tornar a aturar-me per continuar caminant…..D’aquí al final aquesta serà la meva rutina….caminar una estona…..intentar córrer una estona….tornar a caminar….
La gent no para d’animar….i ho fa amb respecte….molts em criden pel meu nom (ho portem escrit al pitrall) alguns quasi que dialoguen amb tu i ho fan amb delicadesa…saben que probablement no ho estàs passant massa bé….
Els darrers metres els faig corrent enmig d’un munt de gent que no para altre cop d’animar i aplaudir……Moltes gràcies gent de Bilbao! Sou els millors !!….FINAL
Vaig escriure uns dies abans de la cursa…..farem el que podrem !!
Doncs això….Hem fet el que hem pogut !!!
EPÍLEG
Ja s’ha acabat. Estic al final de zona de serveis post-cursa. M’estic bevent mig litre de isotònic Powerade de color blau “pitufo” i porto una medalla penjada al coll. Estic assegut en un banc i em trobo relativament bé si no em bellugo massa.
La cursa fa dos minuts escassos que ha acabat i uns companys que han arribat molt a prop meu em diuen que hem fet 3.35 o 3.36 , i realment per a mi és una sorpresa….si m’haguessin dit 4.30 o 4.50 m’ho hagués cregut igualment (Realment el meu temps va ser 3.37.59).
Estic assegut en un banc i estic esperant l’arribada d’en Gerard…..
No m’estranya massa tenir-lo que esperar, fins i tot esperar-lo força estona. Quan l’he vist per darrer cop a Getxo no anava bé i amb el que faltava encara…..podia haver passat de tot. A mi, sense anar més lluny, ja m’havia passat de tot…..
Esperant i esperant puc veure a en Cargol al que saludo efusivament…No estem per xerrar gaire (potser ja són quarts d’una…) Però em diu que probablement ha baixat de 3.30.00. Felicitats!! Ens acomiadem, que no són hores…..
Passa el temps i ja intueixo que en Gerard probablement ha tingut problemes greus i no arribarà. Amb una certa preocupació vaig cap a l’hotel (mooolt xino-xano) a veure si el trobo.
Efectivament ja és a l’habitació, estirat damunt del llit enmig la foscor i mig dormit….
Ens saludem i fem l’inevitable canvi d’impressions…..
M’explica dels problemes físic que també ha acabat tenint….primer s’ha ressentit d’un abductor…i després de l’altre…..Els abductors són segurament els seu punt feble. A Donostia l’any passat l’hi va passar una cosa similar però molt més tard, pràcticament a les acaballes de la marató(gràcies a això el vaig poder enxampar dins l’estadi d’Anoeta) ,però aquest cop la cosa ha començat molt més abans i tot i que em diu que ho ha intentat….al final no ha pogut ser. Probablement la decisió d’abandonar, tot i que sigui quan falta tan poc, a estat encertada….i potser inevitable.
Després de la dutxa decidim que hem de menjar alguna cosa i fem un esforç per anar fins una “màquina vending” que hi ha al vestíbul de l’hotel que no funciona…..
Fem un darrer esforç i sortim al carrer i entrem en un bar destarotat que hi ha a prop on prenem una cervesa que esta boníssima i un bocata de pernil força miserable i difícil d’empassar….Xerrem i xerrem sobre el que ens ha passat i hem viscut. Evidentment la marató no ens ha sortit com esperàvem …..no estem eufòrics però jo diria que tampoc estem derrotats….Més aviat crec que els dos tenim la seguretat que aquesta nit a Bilbao hem aprés una lliçó d’allò més interessant….Una mica dura,…. però interessant.
Quan tornàvem cap a l’hotel caminant amb moltes dificultats ja havia deixat de ploure, però l’ambient era encara força humit….i a l’altre costat de la Ria, en mig d’una fina boira varem veure un parell de maratonians que encara estaven fent un darrer esforç per acabar la seva cursa en menys de 6 hores….. Eren quasi bé les dues de l a matinada!!
I és que això de la marató pot acabar sent…… UNA BOGERIA ?
AGUR.
p.d.// Si algú encara té ganes de més Bilbao Night Maratón….aquí us deixo un enllaç..
http://www.youtube.com/watch?v=BmCNRw6FV8E(Dedico aquesta marató al meu pare)
aureliParticipant

Corredores i corredors; aficionats al patiment, a la mala taula i a l’abstinència del déu Baco, us deixo un nou enllaç que enllaça amb un àlbum d’afotos fetes durant un tomet que férem dissabte passat per la serralada del Montsant :
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157622671419368/
diuen que els primers varen trigar unes onze hores i els darrers vint-i-cinc, déu ni do !:dry:siau….
aureli

kaiserParticipantBy Keds, moltes gràcies per compartir-ho, hagués pagat molts diners per poder assaborir aquesta cervesa amb vosaltres, de matinada, sota la pluja, a Bilbao.
-
AutorEntrades