S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys:
La propera setmana 3 Km 0 com a bons espartans estarem a la ciutat de Marató i arribarem (si els deus de l’Olimp ens ho permeten) a l’estadi olimpic de Panatinaikos a la capital grega.
Ja us ho explicarem i documentarem.
Salut i milles heléniques.
AbelLink de la cursa: http://www.athensauthenticmarathon.gr/
Ep…com cada diumege al Mirador a les 8. Demà pensem fer la tirada de 32 kms. Hi ha una ruta que ens agrada molt doncs hi ha un bon troç de la Marxa i va de Lleida – Artesa-Alfes-Montoliu-Lleida.
Salut.
AlexEp!
Jo també miraré de passar-hi una estona corrent per aquelles terres…
Una marató excel•lent cada cop que hi he anat!!
Ens hi veiem!
Ep!
Jo passaré a les 8:00 del diumenge pel Km0 (mirador dels Camps Elisis) amb la idea de córrer una vintena de quilòmetres.
Salut!
Aquest diumenge hem fet una fantàstica sortida per l’Alta Segarra pel territori San Runmon.
Temps d’estiu amb vistes panoràmiques i contemplació de fauna autòctona.Hem de repetir-ho.
Hola companys ja em tornat d’Atenes.
El divendres passat el Cargol, el Joan Navarro i Jo vam partir cap a Atenes, a emular la gesta de Filipides allà pels any 490 aC. Tres Templers a la terra dels Espartans.
Fa mesos que amb el Joan teníem pel cap fer la marató d’Atenes, i així a finals d’Agost ja vam començar a entrenar al nostre cap ja estava al dia 8-11-2015, a l’ultima hora el Cargol es va decidir venir.
La preparació com la majoria maratons ha estat condicionada pels paranys que la feina i tot plegat fan que no sigui una preparació tot lo exhaustiva que hauria de ser. A destacar les sortides dels diumenges que si que han estat excepcionals, amb lo Joan Navarro, Nuvomi, Isidre, Alexriu, Reman, etc… uns entrenos de qualitat a uns ritmes força exigents.
Arribo a la Maratò en bones condicions però amb un puntet de menys respecte a la forma del principis d’any, parlem amb gent que ja la fet, ens mirem i remirem el recorregut i veiem que a partir del quilometro 12 i fins el 33 el perfil pica de pujada, per tant es difícil el plantejar-se anar a fer cap marca personal, i a l’interior el capet em va dient que lo asumible es anar a fer la Maratò entre les 3 hores i les 3 hores i 10 minuts.
El Joan Navarro no es recupera, de la lesió d’isquio, que es va fer a Mitja de Mollerussa, el Carol a l’ultima hora es planteja fer la cinquena Maratò de l’any, jo penso aquest encara esta més enganxat que jo!, els tres anem a Atenes amb tres preparacions i situacions diferents, però amb una mateixa il·lusió fer la primera l’AUTENTICA rememorar aquell event, aquella llavor que ha donat fruit a l’idea de una prova que avui en dia ens motiva i ens il·lusiona a tots.
El dia 6-11-2015 arribada a Atenes, i cap a la fira del corredor, la fira esta allunyada del centre d’Atenes, si teniu poc temps, lo millor es agafar un taxi, la fira no mata, té tot lo necessari, però l’hi vam trobar a faltar mes estants d’altres Maratons, allò que vas agafant fulletons i idees per altres anys.
El dia 7-11-2015 el mati de turisme, Acròpolis, i pels carrers turístics de la ciutat, un bon dinar amb menjars típics del país, per la tarda el Joan i jo fem migdiada i sortim 30 minuts a provar l’isquio del Joan, ens atansem a la zona de la línia d’arribada, el Joan no nota molèsties i el trobar-se davant l’estadi Paratinaikos, l’acaba de fer decidir a anar a la línia de sortida i intentar-ho. Amb un bon sopar de pasta repassant aventures viscudes i visualitzant la marató de demà acabem el dia.
El dia 8/11/2015 a les 5 de la matinada ens aixequem i fem un bon esmorzar, a les 5:30 marxem cap a un dels punts de sortida dels autocars de la marató, aquí agafem el conductor mes suïcida de tots, que en 50 minuts ens portarà a la població de Maratò, mentre hi anàvem passàvem per on transcorreria la marató però en un sentit invers, les pujades i tobogans corroboraven tot allò que ens havíem estudiat. Fan l’acollida en un estadi, que no era el suficient gran com per acollir els 16.000 corredors que van participar a la Marató.
Entrem als calaixos, jo al segon i l’Abel i el Joan en el tercer, la seva intenció es anar junts com a mínim el primers quilometres. Després de llegir unes paraules i juraments sobre el joc net en l’esport, la música l’enfila i ens donen la sortida. El recorregut tret de una volteta que ens fan fer pel cantó d’una rotonda on hi ha el monument a Filipides transcorrerà per una lletja carretera que no te cap atractiu especial, si hi ha que dir que la passar pel centre de dos o tres nuclis mes poblats, la gent animava molt, i hi havia algun grup de música o de dansa ballant el Sirtaki. Les pujades em fan respecte i surto en la 1era part del recorregut molt conservador, a 4:15’ el Km durant els primers 12 Km a partir del 12 una 2ona part amb llargues rectes i corbes sempre amb pujada, amb petites baixades que tampoc em deixaven recuperar l’alè, quilometres que em surten a mitges de 4:47’ el Km. Al Km 32 s’acaba l’agonia i comença una 3 era part de la cursa totalment diferent tota plana i amb baixada, les cames ja no estan per molt desprès de les pujades, però a mi el rodar sempre se m’ha donat bastant bé, durant els 10 últims quilometres agafo un ritme de 4:10’ el Km passant a molts corredors que a la pujada havien estat mes fort que jo.Els 4 Kms de baixada, pel mig d’Atenes, amb la gent animant a tope, son per emmarcar! i la arribada a l’estadi de Paratinaikos amb la gent aplaudint, buscant a la família i amics amb els ulls, encara se’m posa la pell de gallina ara quant ho recordo, les emocions a flor de pell, la Dolors baixa de les grades i ens fem una abraçada, recupero, però no he arribat tant al límit com amb altres ocasions, m’espero al Joan i al Cargol, els dos arriben per separat, ens abracem, és un èxit! cadascú a acomplert, aquell moment que havia viscut prèviament en el seu imaginari.
A nivell esportiu molt content 3h09’36” en una Marató amb un recorregut força dur, a nivell personal a passat uns dies molt agradables i divertits coneixent un país de contrastos amb la Dolors, el Joan i el Cargol i famílies.Fins la propera…..
Bon dia,
Tinc una mirada pausada, un ritme i un angle de visió particular. Sovint em trobo que en voler aportar alguna cosa em llegeixen ràpid, amb un angle que entenc equivocat i m’acusen d’anar en contra. Això fa que sovint m’abstingui de dir-hi la meua, cada dia menys, avui no, va de salut, va d’infants, va de futur.
Fa temps que ho observo, de fet sempre ho he vist així, i suposo que quan una cosa la trobes molt sovint la consideres normal fins que t’atures, et convido, stop.
El lligam dels sucres i les curses és tan i tan gran que no podríem fins fa poc entendre una cursa sense una paradeta de tota-tola (com diria el meu nen que no domina encara la ‘c’). Un lligam tan i tan estret com el tabac i la fórmula 1 fa uns anys.
Si ho centrem en infants la cosa es complica, el contingut de qualsevol bossa d’obsequi d’una cursa infantil porta almenys 5 o 10 vegades que el consum de sucre recomanat per la OMS per adult (25 gr/dia). El sucre com a premi, com a recompensa. Si hom observa moltes de les bosses d’obsequi de les curses infantils pot arribar a trobar explicació al fet que les criatures siguin dolces. Ens ho gastarem després en campanyes per promocionar la pera i la poma a fora, fem-nos-ho mirar. Sovint parlo que aquesta terra que m’estimo tant és poc orgullosa, de ser-ho una mica el dia que tinguéssim cursa hauríem de pixar suc de fruita.
Avui era el dia mundial de la diabetis, i el proper desembre tv3 dedica la marató a la diabetis i la obesitat. S’organitzaran caminades i molts actes, alguna cursa hi coincidirà i s’hi afegirà, hi donarem, som capaços de d’oferir-los “tota-tola”, o algun pastisset de xocolata, qui sap si caramels pels més petits, per què no ho hauríem de fer si ho fem sempre?
Hi som a temps, som Lleida i podem ser pioners i sobretot dignes de nosaltres mateixos.
Salut a tots i disculpin les molèsties
Crit
