[cargol]

Hola companys:
La propera setmana 3 Km 0 com a bons espartans estarem a la ciutat de Marató i arribarem (si els deus de l’Olimp ens ho permeten) a l’estadi olimpic de Panatinaikos a la capital grega.
Ja us ho explicarem i documentarem.
Salut i milles heléniques.
Abel

Link de la cursa: http://www.athensauthenticmarathon.gr/

[Jordi Molins Marquès]

Hola companys ja em tornat d’Atenes.
El divendres passat el Cargol, el Joan Navarro i Jo vam partir cap a Atenes, a emular la gesta de Filipides allà pels any 490 aC. Tres Templers a la terra dels Espartans.
Fa mesos que amb el Joan teníem pel cap fer la marató d’Atenes, i així a finals d’Agost ja vam començar a entrenar al nostre cap ja estava al dia 8-11-2015, a l’ultima hora el Cargol es va decidir venir.
La preparació com la majoria maratons ha estat condicionada pels paranys que la feina i tot plegat fan que no sigui una preparació tot lo exhaustiva que hauria de ser. A destacar les sortides dels diumenges que si que han estat excepcionals, amb lo Joan Navarro, Nuvomi, Isidre, Alexriu, Reman, etc… uns entrenos de qualitat a uns ritmes força exigents.
Arribo a la Maratò en bones condicions però amb un puntet de menys respecte a la forma del principis d’any, parlem amb gent que ja la fet, ens mirem i remirem el recorregut i veiem que a partir del quilometro 12 i fins el 33 el perfil pica de pujada, per tant es difícil el plantejar-se anar a fer cap marca personal, i a l’interior el capet em va dient que lo asumible es anar a fer la Maratò entre les 3 hores i les 3 hores i 10 minuts.
El Joan Navarro no es recupera, de la lesió d’isquio, que es va fer a Mitja de Mollerussa, el Carol a l’ultima hora es planteja fer la cinquena Maratò de l’any, jo penso aquest encara esta més enganxat que jo!, els tres anem a Atenes amb tres preparacions i situacions diferents, però amb una mateixa il·lusió fer la primera l’AUTENTICA rememorar aquell event, aquella llavor que ha donat fruit a l’idea de una prova que avui en dia ens motiva i ens il·lusiona a tots.
El dia 6-11-2015 arribada a Atenes, i cap a la fira del corredor, la fira esta allunyada del centre d’Atenes, si teniu poc temps, lo millor es agafar un taxi, la fira no mata, té tot lo necessari, però l’hi vam trobar a faltar mes estants d’altres Maratons, allò que vas agafant fulletons i idees per altres anys.
El dia 7-11-2015 el mati de turisme, Acròpolis, i pels carrers turístics de la ciutat, un bon dinar amb menjars típics del país, per la tarda el Joan i jo fem migdiada i sortim 30 minuts a provar l’isquio del Joan, ens atansem a la zona de la línia d’arribada, el Joan no nota molèsties i el trobar-se davant l’estadi Paratinaikos, l’acaba de fer decidir a anar a la línia de sortida i intentar-ho. Amb un bon sopar de pasta repassant aventures viscudes i visualitzant la marató de demà acabem el dia.
El dia 8/11/2015 a les 5 de la matinada ens aixequem i fem un bon esmorzar, a les 5:30 marxem cap a un dels punts de sortida dels autocars de la marató, aquí agafem el conductor mes suïcida de tots, que en 50 minuts ens portarà a la població de Maratò, mentre hi anàvem passàvem per on transcorreria la marató però en un sentit invers, les pujades i tobogans corroboraven tot allò que ens havíem estudiat. Fan l’acollida en un estadi, que no era el suficient gran com per acollir els 16.000 corredors que van participar a la Marató.
Entrem als calaixos, jo al segon i l’Abel i el Joan en el tercer, la seva intenció es anar junts com a mínim el primers quilometres. Després de llegir unes paraules i juraments sobre el joc net en l’esport, la música l’enfila i ens donen la sortida. El recorregut tret de una volteta que ens fan fer pel cantó d’una rotonda on hi ha el monument a Filipides transcorrerà per una lletja carretera que no te cap atractiu especial, si hi ha que dir que la passar pel centre de dos o tres nuclis mes poblats, la gent animava molt, i hi havia algun grup de música o de dansa ballant el Sirtaki. Les pujades em fan respecte i surto en la 1era part del recorregut molt conservador, a 4:15’ el Km durant els primers 12 Km a partir del 12 una 2ona part amb llargues rectes i corbes sempre amb pujada, amb petites baixades que tampoc em deixaven recuperar l’alè, quilometres que em surten a mitges de 4:47’ el Km. Al Km 32 s’acaba l’agonia i comença una 3 era part de la cursa totalment diferent tota plana i amb baixada, les cames ja no estan per molt desprès de les pujades, però a mi el rodar sempre se m’ha donat bastant bé, durant els 10 últims quilometres agafo un ritme de 4:10’ el Km passant a molts corredors que a la pujada havien estat mes fort que jo.

Els 4 Kms de baixada, pel mig d’Atenes, amb la gent animant a tope, son per emmarcar! i la arribada a l’estadi de Paratinaikos amb la gent aplaudint, buscant a la família i amics amb els ulls, encara se’m posa la pell de gallina ara quant ho recordo, les emocions a flor de pell, la Dolors baixa de les grades i ens fem una abraçada, recupero, però no he arribat tant al límit com amb altres ocasions, m’espero al Joan i al Cargol, els dos arriben per separat, ens abracem, és un èxit! cadascú a acomplert, aquell moment que havia viscut prèviament en el seu imaginari.
A nivell esportiu molt content 3h09’36” en una Marató amb un recorregut força dur, a nivell personal a passat uns dies molt agradables i divertits coneixent un país de contrastos amb la Dolors, el Joan i el Cargol i famílies.

Fins la propera…..

[CARLOS]

Enhorabona companys!!!

[By Keds]

Excel·lent crònica, Jordi.
Enhorabona a tots !!

[numovi]

Felicitats Jordi !!

Bona cursa i millor crònica.

Un plaer haver compartit tirades llargues dominicals 😉

[Jordi Codony]

Felicitats companys!!!.
Sou uns autèntics guerrers d’Atenes portadors de la victòria…(una mica…èpic?).

Una més i no pas senzilla.

[cargol]

MARATHON DE ATENES 8/11/2015

Dins de l’oferta de maratons internacionals, aquesta ja feia temps que la tenía pendent i finalment aquest any en companyia de les meves 2 filles anem cap a la capital grega a correr la 33 edició i la meva 33 marató.

Divendres 6 de novembre
Pel matí ens trovem a El Prat amb el Jordi Molins, Joan Navarro i senyores, si be a l’avió ja trovem altres corredors. En 3 hores arribem a l’aeroport de Venizelos, a 20 kms. d’Atenes i inagurat al 2004 pels Jocs Olimpics, on atrasem els rellotges una hora.
Durant el trasllat a l’hotel, el taxista que ens espera ens explica que la ciutat té 40 kms de llarg, ja que es construeix sense gaira alçada, doncs està prohibit fer gratacels més alts que la colina de l’Acrópolis.
El país té 11.000.000 d’habitants, dels quals més de 4 vieuen a la capital i l’àrea metropolitana, a la segona ciutat Tesalónica son 2 millions.
Marató es un barri d’Atenes situat a 40 kms. del centre.

Ens acomodem a l’habitació de l’hotel i agafem un taxi per anar a la fira del corredor i deixar enllestit el tema del dorsal. Està banstant lluny a prop del port de El Pireo en un pabelló olimpic del 2004. Molt justa i agobiant de gent amb pocs estands de maratons internacionals.
A la bossa, tenim a part del dorsal amb xip incorporat, la samarreta técnica Adidas (que es pagava apart), barretes, begudes energétiques, i un val per utilitzar tots els serveis públics durant 5 díes.
Tornem cap el centre i sopem degustant les especialitats gregues i les cervesses de mig litre, tot a preus molt raoables i després a descansar a l’hotel.

Dissabte, 7 de novembre
Dediquem el día a fer de turistes i agafem el metro (construit al 1990 i que té 4 línees) en direcció al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Sintagma, als peus del parlament i on la guardia presidencial (evzones) vetllen permanentment la tumba al soldat desconegut.
Des d’allí pujem a l’Acrópolis, on es poden visitar varis edificis que ens transporten als nostres temps d’estudiants (els Propileus, majestuosa entrada al recinte, el gran teatre de l’Odeón d’Herodes Átic i encara actiu a l’estiu, el Temple t’Atenea Niké, per conmemonar la victoria dels grecs sobre els perses a la batalla de Salamina, l’Erecteión amb les seves columnes amb aspecte femení, anomenades cariátides i el Partenón, principal edifici i simbol de la ciutat i el país).
Baixant i acalorits (anem amb màniga curta i tenim 23 graus), arribem a l’Àgora antiga i al barri de Anafiotika ple d’empinats i estrets carrers.
Dinem pel centre i el Joan i Jordi s’en tornen a l’hotel per fer migdiada i surtir a estirar les cames corrent. Jo em quedo amb totes les dones a voltar per la zona de Monastiraki (el nom es degut a un petit monastir situat a la mateixa plaça). Sopem tots plegats al barri de Plaka i anem a dormir d’hora, ja que demà em de matinar, no abans disfrutant de la vista nocturna iluminada de tot el complexe que hem visitat al matí.
A l’arribar a l’hotel (oficial de la marató) ens trovem a l’habitació una plata amb un suc, fruits secs, galetes i un plàtan.

Diumenge 8 de novembre
A les 5,30 ja ens obren el restaurant de l’hotel i anem a emplenar els diposits. A les 6 surtim cap a un del llocs de concentració dels 300 autocars que l’organització fleta en direcció a Marató. Durant el recorregut ja ens percatem que aixó no es pas pla. En 45′ arribem a les rodalíes de l’estadi des de on es donarà la sortida. Aprofitem per anar als lavabos, fer fotos i sentar-nos una estona al solet del matí. Bullici de gent per tot a reu, es nota que estem a una marató de les grans.
Suposadament, segons la versió de l’historiador Herodoto, a l’any 490 a C, el soldat Filípides va surtir d’Atenes corrent fins a Esparta fent un recoregut d’uns 246 kms. en 2 díes per a demanar ajuda per lluitar contra els perses.
El Jordi va al seu calaix i el Joan i jo surtirem junts més enrrera. Per donar la sortida a la megafonía sona el tema de “Zorba el greg” en versió màquina. Arranquem amb 15º molt lents i anem esquivant i adelant gent. Sobre el km. 1 parem a orinar, ja que portavem molt temps aguantant-nos al calaix i tornem a fer eslalom. De moment som a una carretera sense gaira encant, fent un bucle al km. 5 on veiem passar el corredors de l’altra banda i on se supossa que està el momument a la batalla de Marató (però que no veiem), som molt a prop del mar, si be no el veurem.
De tant en tant veiem alguna esglesia ortodoxa i algún grup d’animació ballant sirtaki.
La poca gent que hi ha al circuit ens obsequia amb branques d’olivera.
De moment al Joan li aguanta l’isquio i anem rodant per sota de 5’/km.
Per la carretera també veiem esglesies en miniatura amb flors per recordar als morts per accidents de trànsit, que ens van distraient.
Del km. 17 al 31 tot seràn pujades llargues. Hem surtit a nivell del mar i arribarem a una alçada de 250 m. Passem la mitja a 1h 46′ i ja vaig forçat i em deixo anar del Joan, a partir d’ara regularé i em reservaré per la baixada. Aquí em supera el Josep.
M’aturo 2 o 3 vegades als avituallaments que son cada 2,5 kms per hidratarme be i agafar una esponja que porten serigrafiat a Bob, per tornar a trotar de nou.
Finalment arriba la desitjada baixada que combinada amb planes ens portaràn ja per barris més animats fins a l’arribada que està a 100 m. d’alçada dins del cor d’Atenes.
Els darrers 10 kms. deixo de caminar i van caient els kms. ja pel centre de la ciutat, amb varis grups d’animació musical acostant-nos al majestuos estadi de Panatinaikos que datava del segle II i al mateix lloc es va construir al 1870 un de nou amb marbre blanc de Pentélic (el mateix utilitzat als temples de l’Acrópolis) i que tenía la distància d’un estadi (175 m). Te forma de U i en ell es van cel.ebrar els primers Jocs Olimpics moderns al 1896 i als del 2004 es van fer les competicions de tir amb arc.
L’entrada a l’estadi es una sensació fantàstica i allí la meva filla petita Gemma em fa entrega de l’estelada que orgullós ondejo els darrers metres sobre el tartán negre que emula el de cendra que hi havía antigament.
Creuo la meta en 3h 54′, molt content i bastant sencer i vaig a retrovar-me amb la resta del grup.

El guanyador masculí va ser un greg amb 2h 21′ i la primera dona una japonesa amb 2h 52, amb un total de11.860 arribats, si be l’any passat va guanyar un keniata amb 2h 10′, sembla que l’organització no es podía permetre portar atlètes d’èlit degut a la crisis que pateix el pais.

Dutxa, un bon dinar grec per reposar forces i passetjada pel centre amb l’espectacular medalla penjada al coll amb la forma de l’estadi que testimonía orgullosos que som finishers.
A la nit sopem a Plaka i anem a dormir d’hora, ja que demà anem de creuer.

Dilluns 9 de novembre
Hem agafat tot el grup de Lleida mes el Josep i la seva dona i una parella de veterans de Castelló una excursió d’un día per unes illes properes a Atenes.
A bans de les 7 del matí ja ens passa a recollir un autocar que ens porta al port de El Pireo, on embarquem en un catamarà que ens durà pel golf Sarònic fins a Hydra, devant de la península del Peloponés, una encantadora illa plena de gats en la que dona la sensació que estem a la Mediterrànea de Port Aventura.
Embarquem de nou i dinem en plan bufet tot d’especialitzats gregues.
A la tarda arribem a l’illa de Aegina, on un autocar ens porta a recorrer-la, fent parada a una esglesia ortodoxa, anomenada la petita Santa Sofia, per la seva similitut amb el temple d’Istambul.
Tota l’illa està plena de pistatxos, ja que aquí es fa la major producció de Grècia.
De tornada ja de nit aprenem a ballar Sirtaki i arribem sobre les 8. Tornem a l’hotel i anem tots plegats a fer el darrer sopar a prop de l’hotel.

Dimarts, 10 de novembre
Una vegada preparat l’equipatge, surtim a fer les darreres visites i compres fins a la 1,30 en que ens passen a recollir per anar a l’aeroport, on dinem i agafem el vol que ens deixa a Barcelona. Arriba l’hora de les despedides i cada un cap a casa seva.

En resum, si be no es una marató recomanable per fer marca, l’ambient i l’arribada no tenen preu.
La gent, el menjar, les excursions i la bona companyia supleixen la resta.
Us deixo unes fotos de l’experiència.
Salut i milles helèniques.
Abel

https://picasaweb.google.com/116838662486031132476/MARATONATENAS?authkey=Gv1sRgCO7nuqH4ivbWiQE&feat=email#slideshow/6217460732235080770

[Elmuro]

Enhorabona maratonians!

[Autor]

Entrades