De sucres, diabetis i curses, també infantils

  • Autor
    Entrades
  • #40221
    Crit
    Crit
    Membre

    Bon dia,

    Tinc una mirada pausada, un ritme i un angle de visió particular. Sovint em trobo que en voler aportar alguna cosa em llegeixen ràpid, amb un angle que entenc equivocat i m’acusen d’anar en contra. Això fa que sovint m’abstingui de dir-hi la meua, cada dia menys, avui no, va de salut, va d’infants, va de futur.

    Fa temps que ho observo, de fet sempre ho he vist així, i suposo que quan una cosa la trobes molt sovint la consideres normal fins que t’atures, et convido, stop.

    El lligam dels sucres i les curses és tan i tan gran que no podríem fins fa poc entendre una cursa sense una paradeta de tota-tola (com diria el meu nen que no domina encara la ‘c’). Un lligam tan i tan estret com el tabac i la fórmula 1 fa uns anys.

    Si ho centrem en infants la cosa es complica, el contingut de qualsevol bossa d’obsequi d’una cursa infantil porta almenys 5 o 10 vegades que el consum de sucre recomanat per la OMS per adult (25 gr/dia). El sucre com a premi, com a recompensa. Si hom observa moltes de les bosses d’obsequi de les curses infantils pot arribar a trobar explicació al fet que les criatures siguin dolces. Ens ho gastarem després en campanyes per promocionar la pera i la poma a fora, fem-nos-ho mirar. Sovint parlo que aquesta terra que m’estimo tant és poc orgullosa, de ser-ho una mica el dia que tinguéssim cursa hauríem de pixar suc de fruita.

    Avui era el dia mundial de la diabetis, i el proper desembre tv3 dedica la marató a la diabetis i la obesitat. S’organitzaran caminades i molts actes, alguna cursa hi coincidirà i s’hi afegirà, hi donarem, som capaços de d’oferir-los “tota-tola”, o algun pastisset de xocolata, qui sap si caramels pels més petits, per què no ho hauríem de fer si ho fem sempre?

    Hi som a temps, som Lleida i podem ser pioners i sobretot dignes de nosaltres mateixos.

    Salut a tots i disculpin les molèsties

    Crit

    • Aquest tema ha estat modificat fa 5 years, 10 months per CritCrit.
    #40224
    davidfib
    davidfib
    Participant

    Jo ho veig així: la indústria agroalimentària mundial està en mans de 10. Un exemple: recentment els dos cerveses més gran del mon s’acaben d’unir. Les tota-toles i les mcburguers dominen les nostres ments. Només cal anar als extrems de Lleida: al nord (agrònoms), zona d’oci amb mcburguers; al sud, Vienes i més mcburguers. Qui domina el cotarro?

    Els que anem a contracorrent (jo predico amb menjar fresc i d’aquí: faig la meva falca publicitària: http://www.araproximitat.cat) i no disposem de gaires recursos ens costa fer entendre als nostres veïns que menjar sa no costa tant. Certament però, poc a poc anem canviant el xip. Jo mateix estic abandonant els gels que confesso que prenia per ignorància i m’estic passant a la granny smith quan em vull recuperar d’una sortida. Un altre dia us proposaré la fórmula per esquivar isotònics utilitzant productes 100% naturals. Però això serà un altre dia.

    Que tingueu una dolça setmana. Salut i bons aliments

    davidfib

    #40226
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Doncs la veritat, he de dir 2 coses:

    1 – Tinc absolutament clar, que teniu tota la rao
    2- Canviar de pautes, és molt dificil. Renunciar a costums, tradicions, condicionant socials, i sobre tot, sabors, no és fàcil. S ha de fer des de baix.

    Demà arriba la meva filla després de passar uns dies a Alemanya. Em comenta sorpresa , que l alimentació està basada amb la forma de saltxitxa, i no es planteja la beguda sense gas. I ella ha estat de les que han menjat menys malament. ( les han tractat espectacularment bé, no es una critica en tot) Sorprenent, suposo que no es pot generalitzar

    Hi ha molta feina a fer

    Salut, taula i vida!

    #40228
    Crit
    Crit
    Membre

    Bon vespre,

    Coincideixo amb tu David que el poder de la indústria alimentària (i la que no ho és també) s’ha concentrat molt i molt, pots entrar a un súper i, com dius, no hi ha més de 10 multinacionals al darrera. Discrepo, amic, en el matís de les paraules, convençut que els que van a contracorrent són els altres, per molts que siguin. Tenim al nostre favor una arma de destrucció massiva, la consciència.

    Ai, Enric que coincidim! Costa molt canviar les pautes, i que s’ha de fer des de baix, i allí som, David, Enric, en un club molt però que molt tossut.

    Recordeu com el darrer Templers (2014) que vam fer decidir tirar pel dret, i vam oferir suc de poma ecològic a l’arribada. Vam fer-ne bandera malgrat recomanacions de no fer-ho, humils sempre, però vam ser pioners en el gest o ho volíem ser. L’objectiu no era pas que ens donessin un premi, era i és fer reflexionar. Són 25 gr el màxim que aconsella l’OMS i una llauna de tota-tola en té 35! Què havíem de donar?

    Hem insistit a la nostra marxa popular del Segrià, i els missatge ha estat molt ben entès. Cal dir dir que el rebombori de la OMS i el sucre va ser posterior als nostres gestos, som humils, no el vam desencadenar ; )

    Anem a les propostes: Seria molt complicat que les curses populars de Ponent, país de fruita, la prioritzessin i no hi trobéssim cap beguda ensucrada amb sucre refinat? Seria molt demanar, que totes les marxes populars de casa nostra que aposten molt pels valors no tinguessin begudes ensucrades amb gas? Seria massa demanar no esperar cap llei per prohibir aquest tipus de begudes i aliments industrials ensucrats a les curses infantils?

    Apa, salut a tots

    #40231
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    Un gran tema, sens dubte. Adient i capaç de generar molta polèmica….sempre interessant.

    Crec sincerament que és molt encertada la reflexió crítica del Crit…i també estic d’acord amb en David sobre les les excel·lències dels BONS aliments.

    Sobre les multinacionals…..Bé, elles fan la seva feina i els consumidors hem de fer la nostra. Afortunadament, fins on jo veig, hi ha un bon accés a la informació, fins i tot a la bona informació, i de tots depèn que a més a més hi hagi una bona educació (a casa, a l’escola,…).

    Ara bé, el futur, a llarg termini, crec que va per una altra banda.
    Amb tota probabilitat els aliments que tindran a l’abast les noves generacions no seran ni naturals ni sintètics (en el seu significat actual), i seran senzillament fàcils de produir, molt barats, sans, equilibrats i segurament sense cap efecte nociu per la salut. Evidentment, també podran ser molt saborosos (opcional).

    I permeteu-me una anècdota personal una mica…..poca-solta.

    La meva gata va entrar a casa fa uns 14 anys quan encara era un cadell de pocs mesos . Des d’aleshores no ha menjat res més, ho juro, que un tipus de pinso (by Purina) adaptat a les diferents edats…I certifico que mai s’ha posat malalta ni l’he tingut de medicar (només ha anat al veterinari per les vacunes de rigor). Mai ha tingut sobrepès, ni restrenyiment, ni refredats, ni al·lèrgies, ni res de res. I, de tota la família, és la que envelleix millor, física i intel·lectualment.

    He avisat….

    Salutacions & bons aliments.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.