S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
UN RESPECTE ALS 42,195 KMS
Per fer la crónica de Castelló heu de permetre´m fer una referència a la Marató de València, tres setmanes abans.
La primera idea era fer Castelló i així anava la preparació. Però per motius personals m´era imposible anar-hi. Així que hem vaig apuntar a Valencia.
La llei de Murphy va fer que poguès apuntar-me a Castelló i així coincidir amb una colla de km´s 0, fet que me feia molta il.lusió i era a priori l´objectiu. Vaig intentar vendre el dorsal de València però va ser impossible. Així que vaig decidir còrrer però prenem m´ho com un entrenament seriós per Castelló, com si fos una sortida exigent de diumenge. Els 10, 12 kms primers de rodatge i els últims 30, exigents. Però els 8 insignificants segons per sobre de les 3h. a Barna pesen molt i la idea del sub3 hem rondaba pel cap fins arribar a pensar: si puc baixar a València perque esperar a Castelló.Aquest desig, pensat més amb el cor que amb el cap, va fer que sortigués massa accelerat i, juntament amb una preparació encara justa, va provocar, obviament, que l´objectiu no es complís: 3h15m i acabar molt cansat muscular i mentalment.
I per fi arribem a Castelló. Només 3 setmanes després de València i havent rodat poc per recuperar-me muscularment bé, hem planto a Castelló amb una gran motivació i amb la gran companyia d´uns quants km´s 0. Objectiu, sub3.
Esmorzo bé, vaig ben aprovisionat amb gels, concentrat per hidratar-me molt durant la cursa per compensar l´humitat i mentalitzat que baixar de 3h. era posible. Nervis abans de la sortida. Aquesta es demora una mica però a la fí, tot comença.La crònica té poca història. Hem coloco juntament amb l´Oscar al grup de la llebre sub3. Tinc la sensació, i el garmin i l´Oscar m´ho corroboren així, que anem per sota del temps previst. Però el sentir-te bé, les ganes i l´animació de la gent ens fan seguir al grup, al mateix ritme ràpid i al.liè a la possibilitat que això me passi factura més tard.
Als només 5 kms ja me sento les cames pesades. Mal presagi però intento no pensar-hi i continuar concentrat, a l´estela de l´Oscar, al que veia molt bé i continuant tots dos al grup de sub3.
Me vaig alimentant com tenia previst. Un gel al km8 i un altre al 16. Entremig, aigua i powerade als avituallaments. Però les cames cada vegada me pesen més. Ja al 24 me vec incapaç de seguir aquell ritme i, resignat, me vaig despenjant poc a poc. A 150 m. de la llebre sub3, un grupet de 7 0 8 m´agafa a bon ritme. A la desesperada, intento fer un últim esforç, treien forces d´on no hi eren, per unir-me a ells e intentar la reagrupació amb la llebre. Aguanto 500 m. i vec que és impossible.COMENÇA UNA ALTRA CURSA. La real. Sense forces i, veient com la llebre s´allunya a passes de gegant, faig un veritable esforç mental per adonar-me que, ara, l´únic que importa és ARRIBAR. Patiré, sí, però he d´arribar. Ja no tenia sentit donar-li voltes a la mala planificació de València. Ni en la falta de cap al desgast sense sentit a Artesa la setmana anterior. Ni en la “sobrada” de pensar que 3 setmanes després d´acabar molt tocat a València podia fer sub3 a Castelló.
EL COS ES SAVI. Tant important és entrenar com descansar. Però som així. Només a cops aprenem i veía que, per segona vegada, entrepusava amb la mateixa pedra.Però tornem a la cursa. D´aquí al final, molt agònic. Cada vegada menys forces, més patiment i, com a les altres 3 maratons que porto fetes, els besons començaven a fer de les seves. Pujant i baixant continuament. La por a les rampes es feia cada vegada més forta. Vaig parar 7 o 8 vegades a estirar perque si es quedaven a d´alt llavors si que el arribar era pràcticament un impossible.
Sé patir. Així que, tot i que a ritme lent i aturant-me quan calia i, sobre tot, amb l´ànim espectacular de la gent, vaig anar deixant enrera els kms.
No perdo el somriure quan me vaig trobant nens que m´ofereixen la mà i els hi dono. M´ho agraeixen, al.liens al patiment que porto.Km 42, enfilo la recta i ni tant sols allà els besons me donen treva. A 200 m. encara tinc que aturar-me a estirar. Però ja vec l´arribada. Ultim esforç. Entro amb un gran somriure. Ja són 4 i amb una lliçó ben apresa. Bé, aixó espero.
Tal com diu un “tal” Gebresselasie, que me sembla que coix no és, a la Marató no cors contra el crono ni contra els rivals, sinò contra la DISTANCIA.
Bona, si senyor…. un altre cop recupera més i tira d’ algun fisio que coneguis!
Crec que la setmana propera hi ha alguna cursa por ahí, no marató, una ultra, per anar fent i descansant… Esteu sonats
Força Vida!
Bones!
Que us sembla , per aquest diumenge , sortit a les 8,00h del Mirador , anar fins a Sudanell (uns 11Km) , acompanyar el Montoliu uns Kms i tornar cap a casa amb molta tranquilitat?Hola Km0’s.
Ummmm…
Nou fòrum i altre cop noves i MAGNÍFIQUES cròniques maratonianes.
Moltes gràcies al Oscar i a l’Isidre per compartir-les.
Ha estat un gran plaer llegir-les.Salutacions.
Nosaltres vindrem segur. Diuen que millor portar el xip al ked, doncs el Montoliu comptabilitza KM.( els seus ? o tots ? ).Per si de cas, el portaré.
Fins demà, doncs.
Ep nois!
Fa una estona en Montoliu, Ismael Guiu, ha acabat el seu repte de córrer 24 hores i fer-ho per la Marató de TV3.
Ha acabat fent 103 voltes a un circuit d’aproximadament 1600 metres i realitzant més o menys uns 164 quilòmetres.
Hem tingut la sort de veure’l arribar i creuar unes paraules amb ell. Impressionant lo sencer que se’l veia i emocionant el moment de creuar la linea d’arribada per últim cop. Gallina de piel!
Bones un any mes el dia 20 de desembre a les 10 del mati organitzem una trobada entre companys corredors i marxaires obert a tothom aquest any degut a les eleccions la sortida tindrà lloc al Institut Joan Solà amb dos circuits un de 5 i 10 kms aproximadament al acabar tenim beure i torrons per tots esperem la vostra companya fins aviat.
Salut i Kms.Una gran sortida dominical amb la trempera de poder acompanyar uns kms al GRAN MONTOLIU.
Felititats campió!!!
Recuperant cròniques, quin gust!!!.
Tots heu fet una gran marató. Encara que els temps finals no siguin els desitjats, segur que les conclusions que n’heu tret, són força positives.
Felicitats !!!
Un any més, els amics de Torrefarrera ens conviden a fer una rodadeta el diumenge a les 10h, de 5 o 10 Km (a elegir) i un tastet de productes nadalencs.
Caragolet i jo, sortirem a les 8h 45′ del mirador Km0. La idea és anar-hi xino xano per la carretera vella (9 Km), fer la rodadeta i tornar també amb tranquilitat.
Si algú s’apunta, serà ben rebut.Fins aviat.
Ens ha costat una mica, però ja tenim el primer repte superat. Moltes gràcies als KM’s0 que hi heu col.laborat.
Anem cap al segon repte!!! Hi sou a temps.http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/7996/5-reptes-per-la-discapacitat-intellectual/
Jo aniré directe, via carretera i tornaré amb cotxe. SI algú té ganes de venir amb mi, envieu me un watsapp.
Força Vida!
Bon dia,
Avui és Nadal, i com els darrers anys hem decidit compartir matí, era prou motiu per tornar a posar-me unes sabatilles i amb la gran de casa fer un trosset de torrotrotada. És moment per recordar com va començar tot.
Ja feia un parell d’anys que el dia de Nadal alguns que llavors començaríem l’aventura de km0 Ponent sortíem a fer una volta per Lleida amb la gent del Sícoris. Era una idea bonica, i en néixer el club, el gener de 2007 en arribar a desembre de 2008 vam pensar que podia créixer una mica, i vam parlar amb Sícoris per sortir a la mateixa hora i així ho vam fer.
No recordo gaire la ruta, diria que vam pujar a la Seu Vella i teníem pas obligat pel nostre Castell de Templers, que havíem conquerit un any abans. Recordo que vam carregar un cotxe amb quatre torrons i una mica de cava, també amb la meua petita de tres mesos. Poca gent ho sabia, només els havíem de portar fins a Templers, va ser una sorpresa agradable, enmig de la boira uns torrons, vam brindar amb vasos de plàstic, poca estona, feia fred, i vam continuar corrent. Potser ja em nom o només en esperit, però la torrotrotada havia començat a trotar.
La foto parla per sí mateixa, hi veiem encara el gran Juanjo, peça clau en la història de Km0 Ponent, sense ell no seríem ara aquí explicant aquesta història. També, un altre esperit fundador, a segona fila l’estimat Segarrenc, que portava a l’esquena ja l’organització de la Cursa de Cervera i es va ocupar els primers anys de l’organització de voluntaris del nostre Templers. Hi destaca també la presència de l’amic Juli Markalain, membre també de Sícoris que va fer la funció d’enllaç, i a més de fundador se li ha de reconèixer que va ser la persona que va pronunciar primer la paraula Templers, com a lloc de fer una cursa (22 de desembre de 2006). I també, cal fer menció del Joan Bru, que va ser la primera persona de saber que anàvem a fer un club i el segon usuari del primer fòrum km0 que no va dubtar a posar-se de secretari, i com a curiositat, és el corresponsable que avui siguem llampants.
La torrotrotada es va anar consolidant, vam fer un salt ràpid cap al centenar d’atletes i ja els darrers anys entorn els 200. La diada va millorar molt amb el nou local de Castellers, era i és un espai agradable, i sobretot càlid, cosa que possibilita estar-s’hi una mica més, parlar una estona, la suficient per tornar a casa i demanar disculpes per arribar una mica tard.
Enguany la torrotrodada, ja amb nova Junta, a qui avui hem de felicitar perquè sabem molt bé que les coses no es fan soles, ha fet un pas més, era moment per fer-lo. I gràcies a la col·laboració del Banc d’aliments ha estat possible.
És moment, dia com avui, després de fer aquest viatge i gaudir d’un matí esplèndid, de com sempre dir gràcies, als que hem anomenat i als que no i riuen, a les antigues juntes, a la Junta actual i el nostre President, Òscar, i a tots aquells que ens sou fidels un dia com avui. I és que el proper 2016 ens esperen moltes sorpreses, no sabeu quines curses fareu i quines deixareu de fer, però alguns sabem que molt possiblement el Nadal vinent serem on érem.
Com sempre, orgull de club, km0 Ponent.
Bones festes a tots, llum!
NADALA
Nadal.
Un insult als menyspreables,
als superbiosos…Adonar-te que amb poca cosa
es pot ser molt feliç
i que ho havies oblidat.Córrer pels carrers quiets,
respirant,..Respirant !
Un dia de Nadal…a Lleida.Envoltats de la boira amiga
i la mesura del fred.
Estimant qui tens al costat.Corrent altra vegada,
entrepusant, també !
pels carrers humits i buits.Un Nadal més…
amb tots els companys…
Creuant el quilòmetre zero.
