S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Felicitats Estefi. Jo ho han dit tots els companys, però és que és molt fort. 24 hores. Ja em costaria mantenir-me despert…
Bueno, bueno, buenoooo…
Si km0 viene tan cerca de casa sería un pecado dejar pasar la oportunidad de rodar en buena compañía. Si no pasa nada muy grave allí estaré:
crit
stomix
madjoker
albertbo
baldatoMi opinión coincide con la de albertbo, mejor balaguer-vilanova-balaguer, pero me adapto a lo que sea.
Por cierto, cuidado, que en balaguer pasan cosas raras 😮 : Esta tarde he salido a rodar un ratito por el canal de balaguer y me he encontrado en la banqueta del canal ¡una pelota de golf! 😯 ; que yo sepa el campo más próximo está en torreserona
Hasta el sábado.
Pues si se hace allí estaré, a poco que la salud respete. Ya tengo demasiadas ganas de sacarme esta espina de la maratón, que voy a hacer cuarenta sin saber que es…
Ieeeeeps,
🙄 🙄 …que no li diguem res 😆 ….que vagi fins a Balaguer patejant 😆 …vigileu i no sigueu dolents…que vindrà el lloooooooop 😈 i ….a coooooorrer!!!! 😆 😈
Salut
Uuuuuffffffff……uuuuuffffffff….
això si que es muntanya!!!!!
😈Tinc cames i braços plens de rascades i …..vaja, que sembli que vingui de la guerra!!!
Estada de cap de setmana a Saldes, als peus del Pedra, celebrant la verbena amb una coneguda i molt bona companyia del Penedès.
Quatre bruixes volant amb les seves escombres ens donen la benvinguda 😉Diumenge, dia asolellat i ja es nota amb el primer raig de sol que farà molta calor. Sortim a les 9, les noies avans, a 3/4 de 9.
La pujada, es fa dureta i llarga…no s’acaba mai
, amb zones que fins i tot has de grimpar un xic, però m’agrada molt 
.Arribo a dalt amb un temps de 1.44, amb bones sensacions i prepara’t per fer una baixada complicada, segons m’havia dit el mestre 😉 .
Ostres…i tant complicada…dura, molt dura la baixada, com deia en Bodirinho, sobretot la primera part, molt tècnica i la segona, on hi havia molt pendent, i passaves per una tartera, però amb poques pedres, on relliscaves sovint i baixaves tot de cul
.Jo que, no estic acostumat a baixar per aquests racons…vaig perdre un munt de temps, tot el temps que a la pujada havia guanyat…vaig arribar a baix amb una mala llet!!! 😈
Xerrades, beure i menjar per recuperar bé. L’any vinent, ja sabem el que ens espera…les bruixes, no perdonen 😉
Salut
Ei, companys!!!
Perdoneu que no he ficat el nas per aquí, però estic d’exàmens i vaig de bòlid.
Em vé molt de gust fer el Caro, doncs ja fa uns anys el vaig pujar en bicicleta i de poc em torna el vent a les oliveres de Tortosa.
En bici em va semblar molt dur, però segur que amb les "keds", xino-xano, agaferem un bon moreno.
I per mal que vagi, sempre quedará l’arrós, no?
Molta salut!!Hola de nou!
L’estiu ja ha arribat i, per alguns, les vacances també. Si tot va bé, estaré per Cambrils un parell de mesos. Si algú ronda per allà i vol córrer acompanyat tot gaudint de la brisa marinera que ho digui!Los justos van al cielo y la buena gente también.
Ismael, amigo, mi admiración. Eres un Crack.
Sólo los maratonianos sabemos la dificultad de tu logro. Por mucho que lo muestres tan sencillo.
Tu humildad aún te hace más grande.
Enhorabuena y a pensar en la siguiente.
Salut companys,
Els que feu llista afegiu segarrenc, imma i quim a la relació de corredors, elena i quim i imma i quim al dinar de celebració -jo ho faig pitjor que adjuntar documents 😳 -.
Entrenem, fem el valent o el ploramiques, es comença a coure uns quants dies abans, veurem que en surt de tot això, una cursa bonica segur.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Marta no en necessitaràs pas massa de preparació, la pujada no és molt llarga, uns 4 kms, crec que 600-700 metres de desnivell, no n’estic segur. A pas lleuger en alguns trams, trotant o senzillament caminant s’arriba a dalt amb un esforç no massa exagerat. La baixada per una bona pista forestal, de luxe.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Montoliu ens acabaràs els adjectius!!! noi tens un do per córrer, gaudeix-lo tant com puguis.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
L’últim cap de setmana de novembre pot fer sentir privilegiats els que tinguin ganes de córrer una marató: La Rochelle, Florència i Donostia. Sense cap mena de dubte la que escolliu serà la bona, no hi ha més, però jo us vull donar uns quants arguments als que dubteu perquè escolliu el País Basc.
A la marató quan les forces van una mica justes, i tard o d’hora sempre arriba aquest moment el factor emocional és molt important. El recorregut de Donostia permet que els acompanyants amb molt poc desplaçament puguin seguir la cursa i veure-la passar vàries vegades. Els ànims d’aquestes persones sempre ens vénen bé, però no són només els nostres acompanyants, allà hi corren moltíssims compatriotes que quan vegin a la samarreta d’on sou no dubtaran tampoc en animar-vos. Jo podria situar on era la Cris quan amb el Crit érem simples coneguts de vista i ens saludàvem per cortesia (ens hi vam creuar el 2004 i el 2005). Jo sóc un corredor relativament fred, però s’agraeix molt. Apart és clar del nombrós públic d’allà mateix, entusiasta on els hagi que anima a tothom, bascos, catalans, suecs i filipins (si és que n’hi ha).
Pel que vaig escoltant aquí i allà hi haurà un desplegament de corredors ponentins considerable, saludar els amics -quan els veus i no portes el pinyó fixe, a vegades simplement no els veus- és molt gratificant, i com la marató és especial, la salutació també ho és, amb la veu, amb la mà, només amb el cap…cada salutació és un intercanvi de coratge i bons desitjos pel company.
La dinàmica pròpia de cursa que fa que ens passin altres corredors i grups a la vegada que nosaltres en passem també fa que sempre t’aparegui algú per l’esquena que et digui: "Com vas company?". De Terrassa, Banyoles o Balaguer tant s’hi val, el paisanatge sempre uneix a la llunyania. Sempre te’n alegres de trobar companys vinguts del teu país a córrer la marató, ja compartim molt.
En circumstàncies de cursa una mica adverses, o quan es complica la cosa, sempre és molt millor trobar algun d’aquests molts amics i coneguts que mirarem d’anar-hi, algun que es queda o que ve del darrera ens pot anar molt bé, la marató és solidària. Compatriotes o fins i tot corredors de Santander o Guadalajara: "Ánimo chaval", per qüestions político-culturals tenim ben assolida la llengua de Cervantes. Te’n adones més de la importància de la comunicació quan vens de córrer a fora i no parles la llengua, ets una illa solitària en aquell mar de corredors.
No he mirat el circuit i segur que ja és a la web, però l’anada i tornada al barri d’Ondarreta per La Concha, visualment és preciós; a vegades es travessa el pont de La Zurriola, el que et porta al Kursal, no sempre, no se com serà aquest any, La Alameda del Boulevard, El carrer Easo, venint de Sant Martín per enfilar cap a Anoeta. Serà una autèntica llàstima aquest any que hi haurà la Reial Societat a segona divisió. El 2005 m’hi vaig quedar a veure un empat a 2 amb el Madrid.
A vegades hi plou, algun any hi diluvia, però normalment la temperatura sol ser estable entre els 10 i 15 graus, ideal per córrer.
Què dir de la gastronomia, la bellesa de la ciutat i la sintonia que hi pugi haver en molts altres aspectes.
I un petit però grandíssim plaer a l’hora de fer la inscripció, quan vas omplint el formulari i arriba l’hora de les caselles País: CATALUNYA, sense por de que et donin pel sac per espavilat, sabent que no trobaràs cap traba burocràtica i que se’t respectarà l’opció.
Madjoker; Homedferro (Florència pot esperar?); edu, vinga, puja al tren, aquest és el bo.
Una abraçada a tots.
