S'ha creat les respostes del fòrum

  • Autor
    Entrades
  • En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19519

    sergi farre perez
    Participant

    Moltes felicitats a tots!Es un plaer poder llegir aquestes cròniques!

    En resposta a: Recuperació post-marató #19520

    amata
    Participant

    Ep!

    Moltíssimes gràcies a tots pels consells. ;)

    El cert és que em trobo força bé, però crec que us faré cas i estaré una setmaneta parat o caminant. A partir del proper diumenge veurem què passa.

    Per cert Buff, deu n’hi do, dos maratons amb una setmana de temps !! :blink:

    Apa!!

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19521

    CARLOS
    Participant


    Bon vespre Km0s,

    Les sensacions a la linea de sortida, al Km 0, són difícils d’explicar. S’han de viure. Gairebé 10.000 corredors als calaixos(l’any que ve serem més), les fonts , la música. caminem cap a l’arc de sortida, la cursa ha començat.

    Surto amb un grupet amb agulletaman, kaiser i artur42. Al primer Km trobem el Domingo Catalan que ens saluda i sen va amb un bon ritme.

    Després ens avança Jordi Codony que ens desitja sort í marxa cap a endavant. Poc després arriven Sime i l’homedeferro i agulletaman, que els esperava s’uneix a ells i també s’en van endavant.

    Ens quedem el kaiser, l’artur42 i jo amb un ritme constant i agradable, que ens permet xerrar i gaudir de l’espectacle del mar de corredors i de públic que omple els carrers.

    El kaiser es mostra com un excelent guia turístic que si la casa Batlló, que si la casa de les punxes, ara arrivarem a la Sagrada Família…

    Trobem el bykeds, sol, sota la pluja, més tard el tornarem a trobar sota l’Arc de Triomf. Com a corredor és un crac, com a animador, un autèntic monstre.

    Després l’Albertbo s’ens uneix i fa uns metres amb nosaltres, com els va fer amb altres. Lesionat i tot va fer uns quants kms.

    I així, com si fos una passetjada arrivem a la mitja. L’artur i el Kaiser diuen que anem bé i que fins i tot tenim un cert marge. Tots tres ens trobem amb forces i aguantem el ritme. Cap al Km 32 el Kaiser decideix afluixar una mica i ens diu que va bé que marxem que ell anirà fent.

    L’artur42 i jo apretem i comencem a avançar molts corredors. La sensació és realment molt agradable. Recordo el que va dir el Segarrenc sobre les dos maneres d’acabar la marató avançant o que t’avancin.
    Em trobo amb força, no em fa mal res, la gent anima , trobem el Cargol que ens crida , els quiómetres passen molt depresa, arribem a les últimes pujades i ja veiem el final. Un italià eufòric llença cap a darrera una esponja “azurra” i casi nos la fot al cap. Això ens anima a passar-lo.

    I l’arribada. Abraçada, emoció, trobem el Sime, l’Hache, l’homedeferro, felicitacions…i a la dutxa.

    El dinar junt a la colla del Mingo Catalan fantàstic. Tothom encara en un núbol, comentant la cursa.

    Un dia per recordar.

    Unicament Lamentar la mort d’un corredor. El meu condol per la seva família.

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19522

    Icaro
    Participant

    Hola Km0’s…

    FANTÀSTIQUES CRÒNIQUES… ENHORABONA A TOTS !!!:laugh: ;)

    Ho confesso… alguna d’aquestes cròniques l’he llegit més d’una vegada… Emociona :blush:

    Algun dia potser puc fer alguna crònica com les vostres…Tant de bó !!!

    Txema

    P.D Hache, amic, espero la teva amb gran avidessa…:woohoo: :woohoo:

    En resposta a: r.c.d. ESPANYOL de Cornellà #19523

    baldato
    Participant

    ARA comença aquest fil a prendre el to que m’agrade :) .

    JA ERA HORA I JA OS VAL!

    En resposta a: Recuperació post-marató #19524

    baldato
    Participant

    Donaré la meva opinió, basada en ben poca experiencia.

    Si les ganes tornen ràpid i no te has exprimit massa, la preparació deixa un estat de forma que et pot permetre fer alguna marqueta maca aviat.

    Si pel contrari et trobes xafat faràs be d’escoltar al cos, però has d’anar amb cura de no confondre el cansament-recuperació postmarató amb altre tipus de sensacions (et dic això per experiencia, ja que després de donosti no he tornat a ver volta bona, al principi ben poques ganes, fred, foscor… i, ¡després de mes i mig!, sembla que recupero la moral, costa massa tornar al camí i de postres em fa mal la cama, sembla que per llarg. Ara mateix no se quan sortiré del pou…)

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19525

    baldato
    Participant

    El domingo fui de los que fueron a ver la carrera. Pensaba salir en bici pero como salió el día lloviznando cogí el coche y me fui a barcelona (algún día igual me lo hago mirar…). Llegué tarde y me fui pronto, por eso a algunos no os vi, amen de los que no pude distinguir entre tanta gente.

    No había visto nunca los km finales de una maratón popular y creo que es algo que no se debería dejar de hacer al menos alguna vez. Fijarse en la gente como termina, los felices por cumplir su objetivo, los cabreados porque no les han ido bien las cosas, los fríos (parece que acertarían seis y el complementario y no harían ni un gesto…); tambien en aquella gente que termina relativa (o aparentemente) entera, aquellos que llegan al límite, o los que se han equivocado… Con estos últimos me sentí muy identificado, pues lo sufrí en mis carnes allí mismo el año pasado, e intente darles mis más sinceros ánimos, ya que en son momentos al evidente y extremo malestar físico se une una sensación de derrota y de dejarlo estar todo que tal vez sea peor.

    Después en las noticias oí lo del compañero fallecido. Aunque entre tantísima gente realizando semejante esfuerzo tal vez no sea tan raro que pase alguna cosa de estas siempre hace pensar. Descanse en paz.

    ENHORABUENA A TODOS KM0, se os vió muy bien, y a los que no les fue tan bien, a recuperarse pronto y a pensar en la próxima, que seguro será mejor.
    Por cierto, muchas gracias por las crónicas.

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19526

    Hache
    Participant

    L’INICI

    LA CULPA VA SER DE LES ENDORFINES

    No tinc massa idea del que son, però després de la Marató de Donosti, i d’aconseguir un bon temps i amb bones sensacions, desbordava eufòria, no ho vaig pensar gaire, a poques hores d’acabar tenia clar que la propera estació era repetir Barcelona tot recordant el meu debut un any abans.

    LA PREPARACIÓ

    També tenia clar que no soc un màquina com els que volten per aquí, capaços de repetir Maratons en un curt espai de temps, no obstant, la estratègia era, aprofitant la base que tenia, fer un mes de desembre més o menys tranquil i un gener i mig febrer a tope per anar amb garanties a Barcelona. La realitat va ser una altra, desembre va ser mes tranquil del que volia, i entre la trencada de ritme en general de les festes de Nadal, i certa desmotivació a començaments de gener, em vaig plantar a mitjans de mes sense fer una preparació amb certa intensitat i regularitat. Malgrat tot, em trobava ràpid i a les curses els resultats anaven sortint bé. Però aquesta anarquia no presagiava res de bo.

    LA SETMANA ABANS

    Tenia mig preparat un comentari per abans de la Marató, que al final no va veure la llum, però estava massa tranquil, sense cap pressió. De totes maneres, feia dies que li donava voltes a una fórmula senzilla;

    Marató amb menys preparació + Marató amb intencions més ambicioses = patacada segura

    Lluitaria perquè no es complís la formula, però no tenia por ni pressió alguna. La meva filosofia barata em deia que en el debut has de ser conservador, gaudir de l’espectacle i conservar un bon record, la segona has de buscar millorar, però amb seny, a la tercera no hi tenia res a perdre, volia intentar baixar de 3h30’, era conscient que hi podia tenir problemes, però no m’importava, si en un moment donat no podia assolir l’objectiu, em deixaria anar i baixaria el ritme. Cap problema.

    EL DIA D, LA HORA H

    Un despropòsit en general, vaig arribar a la foto justet, salutacions i ànims de rigor entre els companys, sobretot amb els debutants que van amb una il•lusió especial. La idea era fer barqueta amb l’amata, el Jordi i amb el volgués afegir-se. El despropòsit va començar a l’hora de deixar la bossa, un embús increïble tant d’entrada com de sortida, i encara m’havia de col•locar els mitjons llargs, bastants nervis perquè veia que un bon grapat de gent ens quedàvem sense arribar a temps per la sortida, menys mal que al final van obrir una altra porta i van poder sortir, però ja tothom s’havia col•locat als calaixos de sortida. Jo em col•loco al final del de 3h a 3h30, i veig fugaçment al Jordi al començament del de 3h30 a 4h. Li faig el gest de que en sortir ens trobem, però poc a poc es va afegint una marabunta de gent i fa del tot impossible trobar-se. Finalment veig que aquesta història em tocarà viure-la sol, envoltat però de 9700 persones més.
    I aquí va començar la història, la idea era fer 1h43 a la Mitja i després a veure que passava. A partir d’aquí i analitzant la situació vaig començar a fer tot el que no s’ha de fer en una Marató, zigzaguejar per esquivar i avançar corredors, constants canvis de ritme…………..Però era el començament i estava gaudint de l’espectacle, del enorme ambient, i a diferència de l’any anterior del clima, per a mi l’ideal, més aviat fresc i amb una fina pluja, tenia clar que era el dia…………. I els parcials anaven sortint, uns km’s més lent, altres massa ràpids, passo la Mitja en 1h44, una mica més lent del que volia però sencer, sabia que aviat vindria la zona pitjor. En arribar, pensava que si sortia indemne del km 30, això estaria fet. Que equivocat estava……………….. Passo pel 30 en 2h29, però alguna cosa comença a anar malament, en aquest moment recordo la mítica frase “LA MARATÓ COMENÇA AL KM 30”, el bessó, que dies enrere m’havia avisat, em comença a molestar, una lleugera punxadeta, però començo a estar “mosca”, em trobo cansat, em prenc un gel però la cosa no millora, tinc ganes d’aturar-me però no ho vull fer, altres cops havia passat una mini-crisi, però l’havia pogut superar, però aquest cop era diferent, no tenia cap company a la vora i el cap em demanava aturar-me, finalment entre el 32 i 33 faig la primera aturada, encara quedaven 10 km però pensava que després de l’aturada podria continuar encara que fos més lent. Un altre cop estava equivocat, el tio del mall havia aparegut sense presentació prèvia el malparit. No sé si va ser la “pàjara” o les contínues aturades el que van fer que em comencessin a fer mal músculs i parts del cos que no sabia ni que tenia. No sabia que fer, quedava massa encara i no tenia ni idea de com evolucionaria tot allò, la marca ja l’havia oblidat evidentment, però tampoc volia fer la resta de la cursa caminant, el que tenia clar era que no agafaria la medalla, el meu amor propi em deia que no era digne d’agafar-la tenint que acabar-la així. Això si la podia acabar, es clar. A partir d’aquí va ser un “via crucis”, una odissea, 400 metres corrent, 100 ó 200 caminant i intentant que la musculatura aguantés. A aquestes alçades era una riuada de gent la que em passava, i a més a més arribava un dels moments “durillos”, la família m’esperava a la Plaça Catalunya a l’alçada del km. 37, i jo em presentaria derrotat i fet una pena, em va passar pel cap abandonar en aquest moment i marxar amb ells, però això seria una derrota massa dura. Quedaven només 5 km, i acabaria encara que fos a 4 potes, però els bessons, els genolls i altres “coses indefinides” avisaven que no seria tan fàcil. A la Rambla l’amago de rampa va ser serio, vaig intentar estirar, però ni amb això podia, i així a empentes i rodolons i poc a poc, molt poc a poc vaig veure arribar el km. 42 i aquest cop, si que el bessó va amenaçar amb més violència, no podia ni caminar sinó saltava, no podia entrar així a la meta, però ja la tenia a la vora, finalment seguint el consell d’un corredor veterà, vaig doblegar les puntes dels peus cap amunt com si estirés i vaig traspassar la meta corrent, bé o alguna cosa semblant a córrer. En arribar vaig agafar la medalla, me l’havia guanyat molt més que a les altres Maratons. Però per part meva no sentia cap emoció, estava buit, i la única alegria era veure als companys que havien debutat amb èxit o havien aconseguit les seves fites.

    AGRAIMENTS I FELICITACIONS

    Evidentment als que sempre estan amb mi, i m’aguanten a diari que no és fàcil, Anna, Miquel, Andreu, no sóc res sense vosaltres.

    Km0, sou collonuts, començant pels incansables animadors, no us podeu ni imaginar el que ajuda i motiva el veure una cara coneguda quant estàs bé, però quant estat petat, s’agraeix moltíssim més, vau ser uns excel•lent companys, Redman, by keds, albertbo, cargol, baldato (perdoneu si em deixo algú), gràcies infinites.
    També gràcies als que em van passar i van tenir un crit d’ànim per a mi perquè pogués continuar, caragolet, homedferro, agulletaman, sou uns cracks.

    Sime, que te he de dir, estàs fet d’una altra pasta, he vist el vídeo del km. 40 on ens trobem, i la veritat és que fem pena, recupera’t aviat. TU TAMBÉ ETS UN CAMPIÓ.

    Felicitacions especials als debutants, vau estar magnífics, a un gran nivell, ara a cuidar-se, i a vigilar que les endorfines no us juguin una mala passada.

    Felicitacions també al munt de cracks que van trencar el crono.

    EPÍLEG

    Va ser al voltant del km. 34, el bo de l’albertbo m’estava esperonant per animar-me i no defallir quan vaig veure al terra un corredor, al que altres companys estaven practicant massatge cardíac mentre arribava la Creu Roja. En aquell moment no vaig ser conscient, però hores mes tard, en assabentar-me de la mort d’un corredor irlandés de només 27 anys, em va venir al cap la imatge d’aquell noi estès al terra. Vaig lligar aquesta imatge a la d’un grup d’animats irlandesos ataviats amb barrets i banderes que esperaven a la meta a algú que no arribaria mai. Potser no tenien relació entre ells, però a hores d’ara no em puc treure del cap aquestes imatges, juntament a la del Pavelló de la Fira al final de la cursa que semblava un Hospital de guerra i em ve al cap una pregunta; REALMENT VAL LA PENA TOT AIXÒ?. Vull creure que a aquest pobre noi li va passar mentre feia una Marató, com li podia haver passat conduit, treballant o practicant qualsevol altra activitat, però repeteixo, no m’ho puc treure del cap. Aquesta desgràcia treu trascedència a la resta d’històries. Colin Dunne, descansi en pau.

    Bé, com sempre perdoneu aquest llarguíssim rotllo. Ara a mi em toca descansar física, muscular i sobretot mentalment, han passat dos dies i continuo tocat.

    Una forta abraçada a tots,

    Jose H

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19527

    Jordi
    Participant

    Ei, de veritat, quina emoció en els vostres relats! Com es nota que ho heu viscut amb passió. Sort que no estan obertes les inscripcions per la de l’any que ve que sinó ja hi estaria apuntat. Veurem com va el rodatge d’aquest any i per l’any vinent…………. tant de bó! A veure si passem de molt els 10.000 participants.

    De fet, fer una marató era l’objectiu de l’any 2005, però ja veieu……som al 2009 i encara verge, jejejejjjee.

    Més, més, més cròniques!

    En resposta a: Recuperació post-marató #19528

    montoliu
    Participant

    Sr. Baldato, que fas despert en aquestes hores????
    anims!! i a millorar-se, lo primer és agafar moral; desprès, i sense presa, sol·lucionar lo de la cama i més tard: A TORNAR-HI!!!!!!!!!!!!!

    respecte a la consulta de l’amata:

    remei que no acostuma a fallar: -DESCANS, xaval, DESCANS.

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19529

    homedferro
    Membre

    Ep!

    No voldria aixafar-te la guitarra… però les inscripcions per la Marató de Barcelona de l’any 2010, ja estan obertes…

    http://www.barcelonamarato.es/

    així què… whistle.gifwhistle.gifwhistle.gif

    En resposta a: Marató de Barcelona. Març 2009 #19530

    montoliu
    Participant

    iepaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!

    com que no m’en vull deixar cap, FELICITAR A TOTHOM per aquesta FANTASTICA marató.

    dona bó i plaer veure i sentir personatges com l’amata
    felicitar-los a TOTS pels objectius complerts, aixó de la marató és tant gran…………..

    finalment no hem vull deixar d’esmentar al tren xu-xu del club: BRU-BRU-BRU-BRU-BRU-BRU…. sensacional.., felicitats, t’ho mereixes.

    a reveure.

    En resposta a: Marató d'Empúries, 3 maig de 2009 #19531

    voraç
    Participant

    Jo aquest any també hi seré.
    Salut.

    En resposta a: 100 km VILLA DE MADRID -15 de març 2009- #19532

    montoliu
    Participant

    gracies a tots pels anims, em sembla que ho necesitaré tot.

    segueixo amb el plà d’entreno rudimentari. alguna tiradeta llarga i entre setmana anar fent.
    encara em fa una mica de mal el peu, i “no sé si estic prou preparat” jejeje quins dubtes!!!!!!!!!

    cada vegada que parlo amb algún crak ultrafondista (estefi, un tal ricardinho,…) em deprimeixo més. i no és el fet de fer 100 km, (que a hores d’ara em preocupa lo normal) sino pel recorregut trenca-cames que hi haurà.
    a qui se li ocurreix de debutar a Madrid, collooons.
    ara ja esta fet, aniré a totes per acabar, em fa ilusió, que voleu que us digui.

    a reveure.

    En resposta a: r.c.d. ESPANYOL de Cornellà #19533

    cucudrulu
    Participant

    Un altra i es deixo tranquils: :blush:

    Es troben tres homes en la sala d’espera de la
    maternitat: un és negre, l’altre del Barça i el tercer
    del Madrid, treu el cap la infermera i els diu:

    Tot ha anat d’allò més bé, les mares estan bé igual que
    els seus fills,:laugh: que han estat barons, però hi ha hagut un
    problema sense importància i és que les xapas d’identificació s’han barrejat i no sabem de qui és cada nen.:blink:

    Creuen vostès que els reconeixerien només amb veure’ls?. :S

    El del Madrid contesta de seguida :
    Jo sí, senyora, només amb veure’l sé quin és el meu.

    – Bé- diu la infermera-, doncs passi vostè i vegi quin és el seu.

    Entra el del Madrid a la sala on estan els nens i surt amb el negre sota braç.

    -Ja està, aquest és el meu- diu agarrant fortament al bebé :kiss:

    – Però escolti, -replica la infermera-. Segur que no s’equivoca?.

    – No, no,no.

    – Prefereixo quedar-me amb el negre que em toqui el del Barça.:woohoo: :woohoo:

S'està mostrant 15 entrades - de la 13,726 a la 13,740 (d'un total de 30,212)