S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
uffffffffffffffffff
tenia pensat sortir sobre les 9:00, i tirar cap a montoliu desde el pont dels instituts, si algú s´anima.
salut força i kms
Què us sembla si fem una cosa intermitja i quedem a les 08:20 al km 0 i recollim al Pico a les 8:30 als instituts?????
Manifesteu-vos!!!!
Apa!
xavvier, Arctos,
Estic molt d’acord amb el què dieu.
Però, ¿veieu lògic que la mateixa Administració que fa servir els percentatges de l’IPC per recomanar moderació salarial -ajustant els sous i les pensions a l’esmentat index des que el món és món-, incrementi més d’un 25% els diners per una medalla en 4 anys?
Aquesta, en realitat, és la meva denúncia.
I em seria igual, donades les barbaritats que guanyen els esportistes d’elit, que els diners per una medalla olímpica fossin deu vegades més alts. La qüestió és que, llevat d’alguns privilegiats, a la massa treballadora i als pensionistes no se’ls augmenta, ni de bon tros, un 25,3% en quatre anys.
A propòsit, Alemanya pagarà el mateix per les medalles que a Atenes’04. Potser ells en saben més que nosaltres de la cosa social i de l’equitat.
Pucu
Pucurull,
Tens raó, el què passa és que les dedicions econòmiques de l´estat van relacionades amb la micro i macroeconomia. Sempre subvencionaran el que després obtindran algun benefici econòmic.
Perquè a Catalunya els Toros res de res? Perquè no hi ha sortida econòmica no pas perquè no sigui ètic mal tractar una bèstia :twisted:.
Tenim un hort, regarem més la hortalissa que ens proporcionarà més menjar, no?.
si incrementen les subvencions als pensionistes serà perquè preveuen que se’ls gastaran en turisme (per exemple).
Total, si sobre pasta millor que els hi donin als esportistes d’elit, segurament que ja hauran previst on se’ls gastaran, i així mourem el diner.
Vinga que els seguidors de l’esport, estarem contents. Donaran més esport per la tele. aaaaaaa, veus ja hem trobat un perquè.
Qui hi guanyarà més en aquest augment?
Jo no se res de res, que no he llegit la notícia, però vaig sentir un comentari d’un patidor que finalment el van acceptar, espero que guanyi alguna cosa.
Salut!
ESTRATOSFÈRIC!!!!
Dissabte ben d’horeta (!!!) uns intrèpids assalten la pista de bàsquet del Camp Escolar i hi fan una demostració que la qualitat no coneix edat!
Agències – Dissabte passat a les nou del matí, un grup d’atletes es van congregar a la pista de bàsquet ubicada al Camp Escolar, per deixar ben clar que no només de córrer viu l’home. En un principi semblava que un tres contra tres seria l’arma escollida, fins que la sobtada aparició d’un inesperat PICO, va acabar amb la quadratura del triangle i va provocar un quatre contra quatre de dimensions èpiques.
D’una banda, l’equip format per ajudants d’aspirants a aprenents a jugadors de bàsquet en forma de Stomix, Sergi Farré Perez, Amata i Redman.
De l’altra, l’equip de la qualitat, l’essència i l’excel•lència del bàsquet, format per en Xavi19, en Flo, l’Homedferro i en PICO.L’enfrontament, dirigit a dirimir la supremacia d’un dels equips respecta a l’altre va tenir en el seu primer quart, un clar dominador, agafant un coixí d’avantatge considerable i desplegant un joc d’equip creatiu, talentós i vigorós. Trenant espectaculars jugades fetes amb tiralínies i exhibint un poderós joc interior amb en Xavi19 tiranitzant i en Flo rebotejant i fent-se amo i senyor de la pintura.
En el segon quart, l’equip “B”, a base de tirs impossibles i d’un joc dur, ratllant en tot moment l’agressió física (la verbal ja l’havien intentat, amb resultat infructuós), va aconseguir igualar la batalla, i considerar-ho com una victòria, doncs les seves minses aspiracions no anaven més enllà. En aquest tram de partit, en Stomix i en Sergi Farre Perez, van dur les regnes d’aquesta estèril remuntada.
En el tercer quart, i per posar les coses al seu lloc, l’equip del Talent al servei de l’espectacle, amb una dosis de magnificència i de malbaratament físic posat al servei de l’eficiència i l’espectacle, i amb jugades que perduraran en la retina de la munió d’espectadors que bullien enfervorits, vibrant amb el joc desplegat pel seu equip, van ser testimonis directes de la classe mestra d’assistències i direcció de joc desplegada per l’Homedferro i aprofitades magistralment pel talent dels seus companys d’equip.
En el quart final, i tot i que ja semblava tot dat i beneït, l’equip que es veia perdedor des de ja abans de començar, va exhalar l’últim sospir i va intentar morir matant. Una brava reacció a base d’un conjunt de sort, tirs afortunats i una dosis de teatre per mirar de desconcentrar i d’evitar l’inevitable, una sèrie de tirs llunyans afortunats i un lògic i comprensible relaxament de l’espectacle fet equip, va propiciar que s’arribés als minuts finals amb tot el fato per vendre. Esment al desgast físic d’en Amata i als tirs impossibles d’en Redman, que van aconseguir aquesta infructuosa remuntada.Fins que en PICO en va tenir prou. Va decidir que ja era hora de lligar el sac del blat, de vendre tot el peix, i amb un espectacular tir de 8 metres (o més!), amb la defensa damunt i amb vent en contra, va foradar la xarxa i alhora, va enfonsar les il•lusions que s’havien creat els components de l’equip perdedor. Que sense voler, i amb la seva estèril lluita, només van aconseguir que l’equip fet per guanyadors, sortís encara més i més enaltit, i el públic i tota la graderia en ple, els traguessin del pavelló carregats a les espatlles i els passegessin per tota la ciutat, per tal que rebessin els més que merescuts homenatges, que duraran de ben segur, tota la resta de temporada.
En resum, qualitat a dojo, incertesa en els minuts finals, lluita i sacrifici i resolució final èpica i espectacular.I tota la expectació del mon per saber quan s’esdevenirà el proper enfrontament, i sobretot, per saber quan torna tenir visita al metge el redactor d’aquest escrit per a que li tornin a receptar aquelles pastilles que tant bé li van i tant calmedet el mantenen…
Jo mateix!
A mi l’hora i el lloc em van perfectament, tot i que jo avui tinc intenció d’anar molt suau (la jornada d’ahir va ser complerteta).
Apa!
Ostia!!!!!!
Això si que és una crònica èpica i digna de qualsevol escola de periodisme ja sigui de Bulgària, Mongòlia o la República popular Xina per citar tres exemples on la transparència i la manca de manipulació són els eixos vertebradors de la seva política informativa.
Val a dir que m’he fet un panxot de riure amb la crònica de l’homedeferro i que tot i ser un pelet sesgada no està massa lluny del que realment va passar.
En definitiva, la iniciativa a més a mérs de ser molt encertada, va resultar ser tot un èxit. així doncs esperem que properament la poguem repetir ….. VENDETTA.
Apa!
Artur pren nota.
Jo era a Donostia, i segurament era la única alternativa real per a que l’ equip de despojos d’ aprenents tinguessin alguna possibilitat.
Però al llegir la crònica, he vist el partit, l’ he vist, fins i tot diria que jo era al camp. Temporalitzada, descriptiva, fent palesos els sentiments de forma seriosa, i, sobre tot, amb la base de tot bona informació: imparcialitat pura.
Jo, com a docent, la ficaria no com a lectura, la ficaria d’ assignatura dins Ciències de la Informació (per als esportius no, que aquests convaliden llegint el Marca) i també al Semenari, (es divina) i a Historia (es èpica).
Si tornem a parlar amb la Paeria per Templers, també s’ ha de parlar del Barris Nord.
Artur, pren nota, repeteixo.
Pd: Homedferro, quina es l’ adreça del subministrador de pastilletes, que funcionen de collons.
A mi em sembla que l’homedferro va jugar un altre partit
Felicitar a l’equip "A" per la victoria.
Als components de l’equip "B" dir-vos que junts ho aconseguirem i que nomes s’ha perdut el primer partit del play-off. Som un equip !!!
Salut !!!
