S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quote:Hi ha fotos que parlen soles, que me’n dieu de la que hi ha a la portada?
Abans de llegir els darrers missatges, en entrar al web i veure la foto he sentit… … … FELICITAT.
Sí, realment sé que és la paraula adequada. La mateixa felicitat que veig en els rostres d’aquestes dones l’he sentida jo com si fós totes elles, més contentes que un gínjol. La mateixa felicitat que desprèn una parella besant-se just després de l’arribada, en una altra de les moltes instantànies recollides (ja em disculpareu no adjuntar-la, no en sé 😳 , però si capbusseu una miqueta també la trobareu).Són aquestes petites coses, aquests detalls els que també fan gran un esdeveniment. Transmeten moltíssim més que qualsevol xerrameca. Sort d’aquests reporters gràfics… 😉
Moltíssimes gràcies, m’heu fet emocionar…
Quote:Aixeco el filSí, sí, ja va, ja va… 😆 I jo el mantinc enlaire…
Nois (i noies), crec que val la pena una mica d’esforç per part nostra. Jo he canviat plans familiars per estar a Térmens. Tenia clar, des que el meu molt admirat Sed ens ho va proposar que faria per ser-hi.
…I jo hi seré ! M’agradaria una nombrosa representació per part de tots nosaltres, aquests personatges es mereixen tot el nostre recolzament, a banda de que ens poden aportar tot el seu coneixement i el relat d’una experiència que pocs poden tenir.
Vinga !, a qui més saludaré ?
:
Jo tb estic gairebé d’acord en tot amb el Segarrenc, però voldria puntualitzar el que fa referècia al crack (perdò, megacrack) català. Que jo hagi lleigt, ningú ha criticat l’aportació en atac d’en Gasol, simplement s’ha dit que calia més intensitatdefensiva per evitar que et facin un estrip com el que el Garnett li va fer al darrer partit. És incomparable el rendiment d’en Kobe en atac amb la indolència d’en Gasol en defensa. Entre d’altres coses xq com crec que ja vaig dir-te el dissabte previ a templers, els lakers són Kobe i 4 més, i evidentment plantejar una defensa contra un equip així és molt més senzill que fer-ho contra uns celtics que tenen moltes més alternatives en atac.
Ara bé si com crec entendre dius que en Gasol és un jugador al que no se li pot demanar ser dur, que només agafa rebots pels braços llargs (obviem col·locació i lluita), que no és mal passador, i que no és un anotador, collons a veure en què ens basem per dir que és el que que és. I que consti que no discuteixo que sigui un gran jugador, però prou.
Al Marc jo tb el veia al Barça, però ves què hi farem. Crec que no és jugador ara mateix d’NBA, però el temps ho dirà. Ara el que cal procurar és que no marxi l’Ilyasova.
Ah!, i perdoneu que somrigi mentre llegeixo que critiqueu al Phill Jackson (un aficionat sense CV comparat amb en pau, oi?), no si al final resultarà que va ser culpa d’en Kobe, Jackson, Radmanovic, o del Davis Stern, però del cracck català???, No home no.
Apa!
Com que no tot és córrer, us poso al cas d’una molt interessant iniciativa sindical. Vaig visitar el 2000 Aínsa i rodalies, com a cloenda d’un curset que vaig fer d’"Agroturisme i pluriactivitat". A les rodalies s’hi troba Morillo de Tou. Ara és un centre de vacances on tinc previst allotjar-m’hi dissabte vinent, però hi ha tota una història al darrera. Encara conservo la informació que em van donar. La compartirem, si us sembla bé.
MORILLO DE TOU (UN PUEBLO PARA LOS TRABAJADORES, HECHO POR LOS TRABAJADORES.)
Su situación…
"Morillo de Tou es una aldea del Pirineo Aragonés, en la comarca del Sobrarbe, que se encuentra a cuatro Km. de Aínsa, pueblo de excepcional belleza, centro comercial y puerta de comunicación con los principales valles pirenaicos.
Situado a orillas del embalse de Mediano, posee un entorno privilegiado por su paisaje montañoso y la cercanía de las aguas, lo que lo hace muy indicado como punto de partida para excursiones y travesías de montaña y para la práctica de deportes náuticos.
Su estado…
Fundado en su actual emplazamiento en el siglo XVII, sus casas conforman pequeños barrios separados por eras y huertos, entretejiendo callejas y rincones sombríos y frescos.
Hacia 1968 el embalse de Mediano anegó la mayor parte de las tierras de cultivo y sus habitantes se vieron condenados a emigrar.
De inmediato comenzó a cambiar: losas, lajas, balcones… fueron desapareciendo al tiempo que la maleza y la hiedra iba invadiéndolo. Entre las casas se plantaron árboles crecidos, de sombra espesa, quizá para esconder de la vista del viajero un pueblo muerto.
Comenzar…
En 1985 la Unión Sindical de Comisiones Obreras de Aragón solicitó la cesión de Morillo de Tou y su término por 50 años a la Confederación Hidrográfica del Ebro para llevar a cabo su recuperación y rehabilitación.
Era el resultado de una larga serie de debates que daban respuesta a una pregunta: ¿los sindicatos deben ocuparse sólo de las reivindicaciones de los trabajadores que aparecen en toda relación laboral o deben ir más allá ? Reconstruir un pueblo ¿es tarea de un sindicato ?
Si partimos de que ante todo somos una Asociación obrera, que como tal debe esforzarse por ampliar su actividad a todos los aspectos de la vida de los trabajadores, atendiendo de forma especial a la cuestión cultural, a la cultura obrera -que tiene su propia raíz histórica y que se expresa de un modo concreto- reconstruir un pueblo sí puede ser tarea de un sindicato.
Hacer revivir un pueblo, dotarlo de instalaciones para el ocio, para el descanso, para la realización de actividades sindicales y culturales, donde atender la formación de los afiliados y crear áreas para la educación de los jóvenes. Un pueblo para todas las edades, donde llevar a la práctica un nuevo concepto de solidaridad.
Y al tiempo crear puestos de trabajo, aprender a vivir en la naturaleza, con un sentido ecológico adecuado al progreso social, contribuyendo a la recuperación económica de la zona.
Animados de ese espíritu se comenzó el trabajo.
Seguir la faena…
Desde octubre de 1985 semana tras semana decenas de trabajadores arrinconan horas de descanso, de ocio -en muchos casos convirtiendo sus vacaciones en renovada jornada laboral- para trabajar ocho horas diarias en las más diversas tareas. Junto a ellos otros compañeros se han sumado a los pioneros haciendo con su esfuerzo avanzar las obras piedra a piedra, metro a metro.
Así una casa tras otra ha ido resurgiendo de su estado anterior. Quitando tejados, paleando escombro, picando zanjas, echando suelos, encofrando, rejuntando la piedra, levantando pared… y realizando otro sinfín de trabajos han ido pasando los meses y se han ido terminando tajos, permitiendo en la práctica materializar lo que sobre el papel se iba planificando…"
Tota aquesta llarga i bonica història sembla una utopia, però és una realitat ben palpable, i jo hi seré per tornar-la a veure, i estic content d’haver tingut l’oportunitat d’exposar-vos-la i de contribuir mínimament a la seva continuïtat. Rebuscaré fotos del 2000 i en copsaré les segures millores hagudes.
Morillo de Tou ja té tot això: 2 hostals, 3 albergs, 1 restaurant, 2 bars-cafeteria, pub i centre social, càmping, caravanes equipades, piscina, sales de reunió. biblioteca, supermercat, instal·lacions esportives, escola de guies de muntanya…
No tot és córrer, eixamplem horitzons.
Molta salut a tots !
Hola companys:
Algú que no hi sigui a Vaquerises s’apunta aquest diumenge a trotar una mica cap a les 8 – 8’30 del matí?
Salut i milles.
AbelBona tarda,
Tinc una jaqueta de xandall del dia de templers amb un nom a l’etiqueta: " Sònia Solé"
Salut
Hola companys,
Toca despertar de la letargia de quasi un any i marcar de nou un objetiu, amb el permís de la tendinitis.
Doncs, ja fa dies que ho vaig decidir , vull anar a Dublín a córrer i beure cervesa. Aquesta marató ve recomanada d’un company que l’ha fet i és veu que l’ambient és molt bonic, per alguna cosa es diu "the friendly marathon".
Crec que n’hi ha uns quants que també estan decidit però he decidit inaugurar el fil. A veure si ho passem tant bé com a Berlín.
Salut i km.
Molt bé canyes, espero que hagis superat del tot la tendinitis i puguis gaudir d’aquesta marató. 😉
Afegeixo l’adreça del lloc web: http://adidasdublinmarathon.ie/
Vinga, a dormir que demà campanada de matinada.
Au, ens veiem a Vacarisses, farem una foto, no?
Salut
Ieeeeeeps,
Ens veiem demà a la fantàstica comarca del Vallès Occidental, al limit amb la del Bàges 😉
Apa, a dormir 😉
Ja la tenia en ment i com dius hi ha uns quants companys del Sícoris que la volen fer,Madjoker, ha d’estar prou be.
Això sí, no sé perquè, però és en dilluns (?) que deu ser festiu a Irlanda.
Ja ho madurarem.
Salut i milles.
Abel
