S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Si s’apunta algú mes, serà benvingut.
Una colla de llampants a les 06:00 hores del matí!!!!!!JEJEJEJEUs poso un petit resum de la prova:
Galarleiz Mendi Maratoia….
Tot comença el dissabte al matí a un quart de set hora en la que he quedat amb l’Enric que em passa a buscar a casa per anar fins a l’Ametlla del Vallès a recollir al Victor,per anar a trobar-nos amb la resta a Tagamanent a on hi ha l’abuelo,en mene i l’avi Mena,un cop allí anemcap a Calldetenes a buscar l’Eudal(cunyat de l’abuelo.
A Calldetenes,esmorzem,no sense esperar-nos quasi una hora a ca la nena(que de nena suposo que en algún moment ho hauria estat,però ara nanai.
Finalment arriba la noia encargada de fer-nos els entrepans i molt ràpidament ens els fa i ens els cruspim.Sortim de Calldetenes a quarts de 9 i unes 5 hores i mitja més tard arribem a Zalla(Biskaia),lloc a on nosaltres,en Victor,l’Enric i jo tenim l’hotel,la resta el tenen en una població molt propera.
Hi deixem la bossa i tots plegats en n’anem a dinar,força bé.Un cop tips ens disposem a fer la migdiada tot mirant el Tour,a les 6 anem a recollir el dorsal i el xip i més tard a la xerrada pre-cursa.
Hi ha en Ricardo Mejia(actual posseïdor del títol de campió del mon de curses de muntanya buff-skyrunning a tots ens fa molta il.lusió poder compartir una cursa amb ell,tot i que només el veurem a la sortida i escalfant…,el guanyador de l’any anterior Juanma Agejas,en Pedro Galarza(organitzador i alma mater de la prova.Ens expliquen com és el recorregut(jo ja el conec d’haver-lo fet abans el 2002),ens passen uns videos molt interessants i a quarts de nou de la tarda en sortim.
Ens n’anem a sopar de tapes(molt bones i abundants pels baretos de Zalla,bé en un a on arrasem,ells acaben amb les voll damm.
Després anem a jugar unes partides de futbolin(tot un clàssic)Jo marxo a dormir molt aviat a un quart d’onze.
Diumenge,m’aixeco a les 5,15 una dutxa,afeitada i cap a esmorzar a les 6,15,una mica fluix,dues torradetes de pà bimbo amb mantega i melmelada+ suc de taronja natural.
A les 7,30 hem quedat amb la resta al parking d’Oxaran-Zalla(lloc a on es dóna la sortida dels autocars que ens portaran fins a San Pelayo(provicia de Burgos).
Ens trobem i pugem al l’autocar,quan hi arribem,veiem la sortida dels caminadors a on hi va l’Eudal.Fins a les 9,30 hora de la sortida dels corredors,xerrem amb tota una colla de gent coneguda del foro de "el atleta" com ara la mina,en Ppong,Pepevilla,samy4,Tahoces i molts més que ara no recordo,un escalfment suau un saludo al gran R.Mejia i cap a esperar la sortida.
La primera part per asfalt(un km i poc),la fem conjuntament amb l’Enric,l’avi mena i jo mateix.
A la primera pujada l’Enric,saviament es queda enrera,nosaltres continuem amunt,l’abuelo en mene i en Victor ja se’ls veu lluny i amunt.
Comença la primera(Zalama)de les 10 pujades que ens esperen amb les seves respectives baixades.
Arribem a dalt caminant a pas ràpid,agafem aigua i avall cap a la nou cim el Lamana Mendia,baixem lleugerament i cap a las campas de Salduero i cap al Balgerri Mendia(1.104m.).D’aquí nova baixada i amunt cap al Ilso de las Estacas(1.038m.),baixar i de nou amunt cap al Maza Pando Mendia(1.007m.),d’aquí de nou avall per tornar a pujar cap al Burgüeño mendia(1.037m.)
De nou avall per un terreny ara una mica relliscós per mig d’unes falgueres a on poso el peu sobre una pedra,relliscada i ja sóc per terra.
Fa temps que he perdut l’Esteve de vista i al Dragani al troton,no ha estat res un ensurt i prou,però em fa baixar amb més compte.
La següent pujada és a la Nevera-Kolitza Mendia(820m.)
Ja ens queda poc,anar fins al Garbea gana(km.36,7) i baixar fins a l’arribada.
A on entro amb un temps de 4h50′.Amb el nom de la cursa dels nuvis,tindrà lloc a la població francesa d’Arrans una cursa que enllaça la vall francesa amb Sallent de Gállego,tot passant pel coll de La Piedra de San Martin.
Ieeeeeps,
Felicitats massa per la cursa i gràcies per la crònica, he reviscut records de l’any passat 😆
A veure si el proper any coincidim i fem un bon grupet 😉
Salut massa i a veure si ens veiem força aviat
Hoy no había etapa. No he visto la tele, no he oido la radio. Llego a casa por la tarde-noche. Pongo la tele. Miro el teletexto…
Vinokourov…
😯 😮 😡 👿
😥No se que decir… No hay palabras
Sap greu.
El positiu del corredor Vinokourob al Tour de França en un control efectuat després d’haver guanyat una etapa, és un altre pas més per desprestigiar un esport com el ciclisme, que en la seva vessant professional està en l’ull l’huracà des de fa temps.
Una nova garrotada, molt forta, quan semblava que el fantasma del doping s’havia esvaït enguany una mica.
Com valorarem l’esforç dels ciclistes mentre veiem els finals d’etapa per la tele?
No ens assaltaran dubtes quan un d’ells s’escapi del grup?
Quina pena!
He escoltat per radio unes declaracions del director del Tour en les quals deia que el sistema de control antidopatge falla i s’han de trobar noves mesures.
Discrepo senyor meu: l’esport professional té aquests servilismes i no hi ha res a fer.
La única manera d’evitar que existeixi el frau del dopatge seria tornar a practicar l’esport com es feia fa cent anys, d’una forma totalment amateur. En el moment que hi entren en joc els diners, el modus vivendi, i els milionaris ingressos de molts esportistes, la cosa es complica molt i no em sembla que pugui haver solució.
Tan de bo m’equivoqui.
Pucu
hola si me esperes 15 minuts…….arribare a les 19:30 al parking de pardinyes de treballa i vaig cap al km0
sento no estar dacord amb tu JFK.
es nota que sou un grup de atletes peró sobretot sou ciclistes de montanya. Jo he fet poca btt de montanya, només fa un any que tinc una btt i el diumenge vaig anar a fer el circuït i per la meva opinió és un circuït bastant canyero. L´ultima trialera 😳 molts la farem a peu…
Jo tinc clar que portaré sabatilles de btt i tinc clar que no cal patir pel canvi perqué perdré molt temps amb la btt.el circuït és molt guapo peró hem sembla de nivell alt per ser un triatló.
enhorabona, tot i el que t´he dit el dilluns ens vam apuntar 3 amics que segur que disfrutarem molt i patirem molt.
Bones,
Primer de tot dir que potser algunes de les meves paraules es poden interpretar malament però vagi per davant que si algú és sent al·ludit o molest ja aviso que no és la meva intenció 😉
Això del doping hem fot molt bàsicament perquè sembla que pel fet que t’agradi tenir el cul pegat a un seient ridículament petit i certament incomode durant hores ja dona per fet que ets un dopat……quantes vegades a la carretera un cotxe ha baixat la finestra i m’han cridat -Drogoaddicte. Abans com a mínim et deien -Vinga Indurain.Jo crec que el dopatge s’acabara el dia que hagi més esportites que teledeportistes. No entenc com un periodista assegut sota l’aire acondicionat pot dir que una etapa del tour de 240 km és avorrida i criticar la passivitat dels ciclistes…..s’haura pujat mai aquest "periodista" a sobre una bici per comprovar lo dur que és estar 8 hores o més a sobre a mitja de 43km/h i rebent insistentment la calor que despren l’asfalt qualsevol dia de juliol.
A mi no hem cal un senyor cridant a la tele o radio per entendre l’esforç que esta fent l’esportista, ja se jo lo que es pujar una rampa del 12% a 10km/h, així que pujar-la a les velocitats amb que ho fan els professionals hem fa treuem el barret davant de tots ells.
El problema ve quan sent als bars els teledeportistes comentant el tour, els mundials d’atletisme, el futbol o lo que sigui, i sents les paraules que deia el periodista repetides pel inculte de l’esport mentres es pren alguna beguda alcoholica juntament amb el seu cigarret 🙄 .I com deia al principi, el dopatge no sols esta al ciclisme o esports sense tants diners darrera, també esta al futbol i allí si surt un cas de dopatge tothom surt defensant el futbolista. Recordo el cas d’un jugador del Atheltic de Bilbao que tothom deia que era innocent i que no havia dret a trencar la carrera esportiva d’un jove d’aquesta manera. Els periodistes parlaven d’un presumpte cas però remarcaven clarament que era innocent…..quan surt un cas al ciclisme no s’utilitzen aquestes paraules.
Perdoneu el rollo però això del doping hem fot i molt. L’essència del esport no té res a veure amb això.
Salut
Pd Avui he anat a correr pel Pirineu i a un refugi m’ha vingut un crio (10-12 anys) que havia avançat una estona abans acompanyat pels seus pares i ve i hem diu
Crio -El meu pare diu que ets un dopat
Jo – I perque diu això el teu pare?
Crio – Perque els esportistes preneu coses per anar més ràpid
Jo – 😯 Dis-li al teu pare que quan apreNgui a tornar la salutació (al avançar-los els he dit bon dia i el silenci ha sigut la reposta) i sigui més persona llavors potser pot començar a divagar sobre la vida dels altresAL·LUCINO
tot i que el perfil de la cursa per internet impressiona molt és una mitja que és fa molt bé.
suposo que els primers 11 km no t´apretes i per aixó s´acaba bastan be.
jo sol he corgut 1 vegada i m´ho vaig pasar pipa.
aquest any segur que també participaré.
ESTABA convencido de ir.
Me gustaba la cercanía, la proximidad de zaragoza en lo personal…
Todavía no he debutado en maraton.
Aun me parece una cosa muy seria.
Hace dos meses que veo "En breve publicaremos toda la información sobre las inscripciones".
Me huele a chamusquina.
Me estoy replanteando todo.
¿opinais algo?Todo este tema del doping me desanima mucho.
El ciclismo es un deporte que aunque ahora casi no practico, en su día fue mi iniciación en el fondo a los 13 años, y aunque nunca llegué a ningún sitio en él, si me sirvió para orientar mi vida y aprender muchas cosas en aquellos años. Me queda una gran afición y una estima especial por él. Es por todo esto que año tras año, cuando parece que sale adelante y aparece un nuevo caso como el de anteayer me enfado y me desanimo mucho.
Que ciclismo y atletismo se lleven todos los palos en parte me parece normal. Creo que son los deportes que más cerca ponen al atleta del límite y donde tradicionalmente se han encontrado más casos. Hace cuarenta años, cuando las fórmulas eran menos refinadas que actualmente, se veían casos espectaculares. No obstante, apostaría fuerte a que el 90% del deporte de élite -y a lo mejor me quedo corto- está tocado con algo.
Respecto a la relación con el dinero, seguro que pesa mucho, pero yo creo que no lo es todo. Hace unos veinte años cogieron en aragón a un chaval de ¡¡¡15 AÑOS!!! en un control con resultado positivo, no recuerdo con que sustancia. En aquellos años al primero en las carreras de cadetes puede que le dieran 5000 pts. Por dinero no creo que fuera. Tampoco creo que fuera inconsciencia de juventud, porque pienso que muy difícilmente podría acceder él solo a la sustancia. Inexplicable del todo. Coincido, eso si, con un titular de un diario en aquella época "¿Quién es el responsable de esta barbarie?"
Da mucho que pensar.
Puestos a pensar, lanzo una pregunta para que cada uno se la responda a si mismo. Si nos pusieran dos tour paralelos, uno con ciclistas que tomarán lo que les diera la gana, y el otro con ciclistas "limpios", y sólo pudiésemos seguir uno ¿cual miraríamos?
baldato, company i amic, jo també em mirava amb molt interès aquesta marató, però fa dies que la he deixat estar.
Quan ho tinguin clar ja ens ho diran. No poden, NO PODEN pretendre que a dos mesos vista estem tots pendents d’ells, a veure què diuen i cap on tiren.
Per proximitat i potencial de ciutat, més encara amb l’efecte Expo, hagués pogut ser una bona marató. Si es fa enguany, jo no hi seré, i espero que es faci, que tot surti bé, i per molts anys !
