S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Marcada al calendari desde que va acabar la Marató de Tolouse a l’octubre de 2013. Temps escàs per recuperar-me de la meva segona, i amb la mentalitat i la il.lusió de fer la tercera a casa nostra. 4 mesos i escaix per preparar-la, amb la mateixa il.lusió que vaig encarar la primera, i amb la experiència d’haver-ne fet un parell en un any. Aquesta marató, seria la primera de les 3 que vull fer al 2014, juntament amb la de les Vies Verdes i una altra a la tardor d’enguany, encara per decidir.
Han estat 4 mesos d’entreno diferent a les anteriors, ni 1000 kms com a la primera, ni 500 de running com a la segona. Han estat 550 km amb els kets, combinats amb uns quants més de bicicleta, sessions de gimnàs i natació. Diferent manera d’afrontar una marató amb l’objectiu de baixar dels 3 hores 30 minuts.
En aquests trajecte d’entrenos, m’han acompanyat en el camí, l’inseparable i incansable Jordi Badia, al que li dec moltes hores d’entreno, de viatges per anar a fer mitges maratons (4 n’han caigut aquest any), entre tantes i tantes coses, amb el cabarrut de l’Alvaro, un tio diesel, constant en els entrenos, i en les curses, i amb molts objectius a curt termini, espero que tots et vagin com et mereixes, la Yennis, que també ens ha acompanyat en els entrenos per preparar la seva primera mitja d’asfalt (se’n parlarà de la seva progressió, segur), aquesta si es cabarruda, ja està ensarronada per fer la de l’any vinent (jejejejeje), i també l’Albert Parisi, amb el que em compartit algún que altre entreno i sobretot, moltes i moltes xerrades sobre la marató (la seva primera, ja us ho explicarà ell).Al grà! Divendres 14 de març, amb el petitó i la Montse, fem via cap a Barcelona, amb la maleta carregada d’il.lusions i amb unes ganes terribles per a que arribes diumenge, i amb la por que la calor ens passes factura, odio la calor per córrer (sobretot en Marató), i com no, no vam errar. Parada a l’hotel, i a sopar amb la familia Parisi-Balust, va servir per descarregar nervis i hidratar-nos una mica per diumenge (tot no ha de ser córrer, un parell de birres van caure, jeje). Salut Albert.
Dissabte direcció plaça Espanya, recollida de pitrall, tomet per anar guaitant maratons per finals d’any i pasta party. Allà vam esperar al Jordi i la Gemma, amb qui vam acabar de passar el cap de setmana. Quin cap de setmana.
Amb el Jordi vam estar parlant de la cursa en sí, de la tàctica a seguir… jajajjaja, ni que fóssim professionals. Teniem clar que voliem atacar el 3:30, i a partir del km 30 el que les cames i el cap diguin, i si conseguiem l’objectiu doncs perfecte i si nó, doncs una altra serà, el fet d’acabar-la ja es un privilegi, estar a la línea de sortida d’una marató, buff, la pell de gallina…Diumenge, dia D, Hora H. No he dormit res, de res, he vist passar totes les hores del rellotge. No sona ni el despertador. No he descansat bé, no estava nerviós, però no se per què, no vaig dormir més d’una hora en tota la nit. Esmorzem amb el Jordi, ens passa a buscar l’Albert, i cap a les torres venecianes, on haviem quedat amb els demés companys. Uns estrenant-se, altres veterans, i tots amb un objectiu, acabar la Zurich Marathon 2014, i quina calor tu!!!
A les 08:30 hores, es dóna el tret de sortida, estavem col.locats al davant amb el Jordi, cosa que va fer que passessim per sota el rellotge amb 3 minuts de delay dels professionals, i que ens garantia, si tot anava bé, arribar a meta a les 12:00 hores tocades, menys calor pel body!
Van anar passant els kms, a un ritme relativament bó, amb les cames al seu lloc, en un constant 4:50, 4:55, caient kms i kms, fins arribar al fatídic km 30. Allà, el Jordi no va poder seguir el ritme, i va afluixar la marxa, les punyeteres rampes li tornaven a jugar una mala passada. – Plego em va dir, continua i no paris. Com molts sabreu, al 38 va donar per finalitzada la seva participació.
En part, això em va anar malament, per què em feia molta il.lusió acabar la cursa amb ell, amb l’objectiu complert o no, però junts, una llàstima, la propera serà. Ets un crack Jordi Badia, i indirectament em va afectar suposo.Anava bé, o almenys això creia, els kms passaven i la calor apretava. La fatiga era cada cop més intensa, i per mi, arribar al 40 com ho vaig fer va ser tot un luxe. Senser. Crec recordar que al pas pel 30 el Garmin marcava 2:37, i a ritme constant. Però allà, al 40, el cos va esfonsar-se. El Mur, el Sr. del Mall.? No podia més, la gent em passava i jo n’avançava d’altres. el panorama era dantesc. Gent tirada, gent potant, gent plorant, coixeant, caminant, parada…; El Marc Monsó (Chapeau nen, et mereixies el 3:28) em va passar aleshores i em va dir: – tira Jose tira, tens el globo de 3:30 darrera. -No puc més Marc. – Les cames no donaven més, vaig afluixar encara més, em vaig esfonsar, i al Marc va desapareixer de la meva vista.
Arribo al km 41.300, allà el meu fill m’esperava a peu de carrer. Subidon d’energia, l’agafo de la maneta, agafo el cartell que el mateix havia fet amb tanta il.lusió: ÀNIMS MINGO hi posava. La Montse corria cap a meta, i jo també, el Blai al meu costat, cadascú agafant el cartell per un costat.
Escolto la veu del Xavi Ensenyat per megafonia, -speaker de la Marató-: ÀNIMS MINGO, ÀNIMS DESDE EL PALLARS JUSSÀ, SI SENYOR (Merci Xavi, un detallàs), quina sensació, se’m van erissar tots els pels del cos, i cap a dins, cartell amunt, llàgrimes als ulls, el Blai als braços, i siiiiiiiii, finisher, tercera. TOMAAAA, SIIIIIII!!!! Enorme satisfacció. Medalla pel Blai, (que content que és va posar) i retrobada i petò a la gran sacrificada en la Marató, la Montse, la meva dona, que tant pateix els entrenos que fem per preparar-nos una marató, i que tantes hores perd en la carretera i en les curses, no descuidant cap detall que em pugui faltar. No cal que digui res, ja ho saps!!!!. Gràcies. Abraçada dels 3. BRUTAL. BRUTAL, Espectacular…Enorme aquesta marató, duríssima per la calor, però acabada en un 3:38 que tot i no ser el que volia, per què en 1 km vaig perdre pràcticament 9 minuts, em dóna molta moral per afrontar la quarta. La Marató del proper dia 18 de maig, les vies verdes de Tortosa.
Dutxa i a dinar, ens ho em guanyat, al Kikiriki amb els de KM0 de Lleida, quina collada també. Gràcies nois per deixar-nos compartir taula i experiències. Fos, molt fos, però content, mega-content.
– Ànims Mingo, em vas donar la força necessaria per acabar-la, va per tu, la teva marató també la venceràs, i l’any vinent, com l’any passat, en Manel, tu i jo, la tornarem a fer amb dos collons, no en tinguis cap dubte.
– Jordi, que t’he de dir, la teva desena caurà, no se quan, ni com, ni on, però el que se segur, que la creuaré amb tu també. Ja tardes a passar-me les gravacions amb la Go Pro (jejeje)
A tots els participants de casa nostra, als acompanyants, als que vau seguir la cursa en algún que altre punt i als que per un motiu o un altre no vàreu venir però ens vàreu esparonar, moltes felicitats i moltes gràcies.
Si puc i em permeteu, us explico al maig la de Tortosa. Salutacions desde Tremp.
Amics i amigues,
Vaig acabar la marató en 5h56´54″. Vaig patir molt els darrers 10 km. Però feliç, perquè vaig poder acabar-la i poder contribuïr a la investigació de la diabetis infantil, el projecte pel qual corria, amb 13.000 euros recaptats.
Si voleu veure el vídeo de la meva arribada (4 minuts):
[video]http://www.youtube.com/watch?v=7QiAuJ1ahyk&feature=share[/video]
Una abraçada.
Pucurull
M’estreno en aquest Fòrum, com també em vaig estrenar a la Marató de BCN.
Sensacions indrescriptibles, com tots ja sabeu, i també amb moltes lectures apresses de cara a propers esdeveniments. Va ser una cursa dura per la calor, que al tram final ens va colpejar a tots.
Ara uns dies de descans (més mental que físic), i ben aviat pensar en nous objectius. Vull donar les gràcies a la gent de les famoses ‘tirades llargues’ de Km0 de diumenges al matí. Per a mi, aquests entrenaments, han estat la clau d’arribar amb confiança i amb la certessa que podia acabar la Marató. Han estat uns entrenaments amb molta qualitat al costat de tots els que heu participat. També els consells que els més veterans doneu als principiants. Finalment, content d’haver completat la meva 1ra Marató amb 3h i 19m.
Salut i km!Felicitats a tots.
Molt bones cròniques totes quatre, cadascuna des de la seva perspectiva i que demostren clarament que dintre d’una mateixa marató hi ha moltes curses diferents.
Per la meva part només comentar que va ser una marató diferent a les tres anteriors que havia fet. Aquesta vegada vaig gaudir de la cursa acompanyant al meu cunyat i el cusí en la seva primera marató.
Com diria el Sime, vaig fer MMP … mai havia estat tantes hores corrent :laugh:
@JoseTremprunner: Benvingut al foro del Km0
La meva 1ª marató.
Pels que encara no em coneixeu el meu nom és Marc Mora, fa pocs dies que m’he inscrit al Km0, motivat per les sortides que fèieu els diumenges per preparar la marató, on he tingut el plaer de realitzar i conèixer a alguns de vosaltres. Li he de donar les gràcies al meu company de feina Héctor, que és el que m’ha presentat a aquest grup tant fantàstic.
Desprès de llargues sessions d’entrenament, per fi ha arribat el dia de la veritat, els nervis estan a flor de pell, la prova més evident és que he estat 6 hores al llit donant tombs com una baldufa, obrint i tancant els ulls sense poder dormir. Són les 4:00, a les 5:00 surt el bus, així que surto del llit i em començo a preparar.
Desprès d’un viatge agradable, haver buidat les canonades en un bar de la zona i haver deixat la bossa al guarda-roba, em trobo que al recinte de la sortida hi han tanques i per arribar al lloc on havíem quedat amb el Km0, per fer-nos la foto de grup, he de donar un tomb bastant gran, envoltat de multitud de corredors que estan buscant l’entrada al seu calaix de sortida. Sort que estic amb el meu amic Marc Perella i no estic sol, intentem arribar al lloc, però ja se’ns ha fet tard, hi ha massa gent i trobar a algú no és tasca fàcil. Tot i que ens feia molta il•lusió estar a la foto entenem que la cursa començarà aviat, i ara el millor es situar-se en un lloc una mica lliure, per estirar una mica les cames i esperar el primer moment màgic del dia.
Escoltem el tret de sortida, ja hi som!!! Ens desitgem sort amb el Marc i iniciem la cursa. És espectacular, els carrers plens de gent animant i tants corredors junts em fan sentir que la cursa és molt més emocionant a les expectatives que tenia fins al moment. Als pocs km. ja noto que el dia es força calorós i pel temps que estem no hi tinc el cos acostumat, per lo tant la prova serà mes dura del previst, així que m’oblido del meu ritme inicial de 5 m/km faig cas dels savis consells rebuts i em deixo portar per les sensacions que hem mana el meu cos. Sense adonar-me’n m’accelero i faig 1 km a 4:40, sent conscient de les meves possibilitats torno al pla inicial 5m/km.
Els km. van passant la sensació de cansament es va notant, em trobo un company del meu poble, el Pretel, amb qui faig gran part de la cursa a aquest ritme.
Al km.19 em creuo amb el Santi, també inscrit des de fa pocs dies al Km0. Ell ja està al km. 21 avançant amb el seu ritme trepidant que el caracteritza, ens saludem i animem.
A partir del km. 22 començo a notar les primeres molèsties a les cames, al km. 23 l’Héctor m’agafa, el veig fresc com una rosa, la veterania és un grau! Anem junts 1 km. fins que ell passa endavant. Vaig aguantant al meu ritme fins al km. 28, a partir d’aquí els 2 genolls se’m comencen a queixar així que m’oblido del meu ritme, del pulsòmetre, dels companys i faig cas només de les sensacions del meu cos.
Vaig dolorit però tranquil fins al km. 32-33, on veig algun corredor que es comença a lesionar, tot i el mal que em fan les 2 cames considero que el meu ritme 5:30 és adequat.
Km. 35 la sensació de por de lesionar-me i no poder acabar la cursa s’apodera de la meva ment, cada vegada veig més corredors amb greus molèsties que els obliga a aturar-se, les 2 bandes del carrer estan plenes de corredors caminant, això sembla un escorxador! Hem fan mal tots els músculs de les cames inclús alguns que mai havia sentit!
Vaig seguint lluitant amb els meus pensaments negatius com puc. Al km. 37,5 per fi veig la primera cara coneguda entre el públic, la meva germana Ester, la qual m’abraça corrent i m’anima tota eufòrica, era justament el que necessitava. Continuo tirant fins al km. 39 a partir d’aquí tot canvia, estic cansat, les cames em continuen fent mal però no m’importa, sento que ja tinc la marató a la butxaca! Passi el que passi l’acabaré si fa falta caminant o com sigui… per sort arribo a la meta sense cap tipus de lesió important, amb un temps de 3:39:44. Objectiu complert! les sensacions de victòria són impressionants i estic molt content de poder viure aquest moment tan especial. L’any vinent potser torno, penso, però he d’estar més preparat! [img size=234]https://www.km0.cat/images/fbfiles/images/Marat__bcn_2014.JPG[/img]L’INICI
Sempre he explicat a tot aquell que vulgui escoltar-me que sóc un home de paraula, per això un cop acabada la Marató Costa Daurada al gener, tenia més que clar que per respecte a mi mateix i a la família descansaria fins a la tardor. Ho tenia molt clar, malgrat el liante de l’Homedferro i les seves temptacions:P
……Però ves per on, que en una sortida de dissabte amb els Trotallunàtics, el numovi em pregunta si faré la Marató de BCN, jo li vaig respondre molt dignament i amb les idees molt clares que no, que havia jurat i perjurat que no i que era que no…….. però vaig cometre l’error d’afegir “a no ser que a algú li sobri un de Zúrich i m’acabi enredant…”, i justa la fusta, al numovi li sobrava un pitrall, i jo soc dèbil i fàcil de convèncer, o sigui que com home de paraula faria la Marató de Barcelona.
LA PREPARACIÓ
Doncs bàsicament la preparació no va existir, a Tarragona vaig arribar amb lo que em quedava de l’entrenament de Donostia i a Barcelona arribaria amb el que em quedés després de Donostia i Tarragona. No vaig deixar de córrer, però no vaig seguir cap pla específic, ni una sola sèrie, vàries tirades de 20-21 km’s una de 22, la Mitja de Balaguer, un refredat fort dues setmanes abans….. i cap a Barna……
LA MARATÓ
Per segona vegada consecutiva viatjo el mateix dia, i sense el meu mini-club de fans, realment els trobo molt a faltar. Comparteixo viatge d’anada amb el Redman i l’agulletaman, un viatge molt amè i “para nada taciturno”
parlant una mica de tot, menjant i bevent una mica de tot també i com el que no vol la cosa arribem a Barcelona.L’ambient és indescriptible, corredors per tot arreu, i sense perdre temps, a canviar-se, deixar la bossa i a fer la foto a les fonts. En aquest moment me’n recordo d’una persona que l’any passat estava amb nosaltres fent la foto de grup i que malauradament ja no hi és i penso que n’és d’injusta aquesta vida…… però l’espectacle ha de continuar, pixadeta d’última hora i cap els calaixos, on no trobo a cap dels companys de km0…. començo a buscar-los i per sort (o per desgràcia
) acabo trobant a l’agulletaman, al kepasaneng, a l’Artur42 i a l’enorme Homedferro (com domina la Marató aquest home!!!!!) i fent barqueta a veure que passa…… i el que passa és l’inici dels millors moments de la Marató, molta broma, mucho chiste malo…. (alguno bueno también…:laugh: ), molta cridòria, i fins i tot tots cantant un esbojarrat “Hache quédate” quan en un moment donat vaig fer l’amago de marxar per tal de no suportat als jocs de paraules surrealistes dels meus companys….. .. són els millors moments i gaudeixo de cada instant malgrat que tots tenim clar que ens fotrem una hòstia contra el muro que ens deixarem els pinyos… però anem fent….. En un moment donat se’ns afegeix el Redman, que bé, algú amb seny!!! casi els mateixos que a Tarragona….. però ell va molt bé i de seguida comença a tirar, la resta de companys també…. jo veig que van massa ràpids i em quedo amb el kesasaneng que tampoc té ganes de patir massa…. Els km’s van caient i passem la mitja en uns 1:47:50 aprox…… i jo amb la bufeta plena…… no acostumo a parar a les Maratons, però no vaig còmode i cap allà al 24 decideixo parar, aquí perdo a l’Héctor…. vaig tirant i després d’uns tres 3km’s me n’adono que porto el crono aturat….. bueno, m’és igual, em poso en “modo Homer (pensant en “mono tocando los platillos”), per sobre de la línea blava, molt concentrat, abstraient-me de tot el que m’envolta i pensant només en córrer i en hidratar-me a cada avituallament ja que la caloreta comença a ser important….. i partir d’aquí incògnita, ja que no porto tirades llargues, però em trobo bé i a partir del 30 me’n faig un tip de recollir cadàvers, molta gent parada, caminant, estirant, amb rampes….. entre ells malauradament, alguns companys…… l’espectacle és dantesc, però jo estic concentrat, a lo meu, i em sento fort i poderós, tot i no anar súper ràpid, el anar avançant gent et dona un plus de moral difícil de descriure….. i Arc de Triomf i tot bé….. en un moment donat em trobo l’esquena del kepasaneng i el convido a seguir amb mi, ho fa uns metres però decideix que va en “modo còmode” i no vol apretar més…. els últims km’s es fan llargs sobretot el 41 que no arriba mai… però a partir d’aquí decideixo gaudir dels últims metres, i pensar en els meus que avui no són amb mi….. i passo la línia d’arribada pensant en ells i fent l’intent de fer un cor per dedicar-li a la meva dona……..Estic eufòric, he arribat molt sencer tant de cames com de cap, i no era gens fàcil, ESTIC ORGÀSMIC, HE TORNAT A VÉNCER A LA MARATÓ!!!!!…….
Abraçades amb els companys que han arribat i van arribant, i tornada a Lleida més amena encara amb la companyia de l’Homedferro……
Sincerament, cinc dies després he de reconèixer que m’ho he passat de conya i que segueixo eufòric. Ah, el temps 3h38:12….. però per a mi, aquest cop és el menys importantB)
…..DEDICATÒRIA
Sempre m’agrada dedicar les Maratons als meus, als que es preocupen per mi, als que pateixen les meves absències, als que han de suportar la meva falta de paraula…. Miquel, Andreu, Anna, va per vosaltres, espero que algun dia perdoneu i compreneu aquesta bogeria en la que estic immers….. Us estimo …
I per acabar vull felicitar a tots els valents que es van posar a la línea de sortida, tant els que van assolir els seus objectius com els que no, tant els que van acabar com els que no, als que van venir a animar (gràcies Su i cargol!!!), SOU TOTS MOLT GRANS!!!!
I ara a descansar, ho prometo, sóc un home de paraula!!!!
Bon dia,
Com sabeu fem més que una marxa, el nostre compromís va més enllà de les persones, també més enllà del territori, és qüestió de valors. El valor del respecte, l’afecte, per tot allò que trepitjarem.
Ens hi ajudaran la gent de Trenca, Ipsena, de Plus Fresc, Vilella, etc. Però hi faltem nosaltres, hi hem de ser-hi.
A part de contestar el correu amb les dades, podem respondre al fil per fer-nos un idea de quina és la nostra resposta.
29 de març
Jornada de neteja de l’entorn del recorregut de la 6a Marxa Popular dels Segrià (que tindrà lloc el 6 d’abril).Necessitem 50 voluntaris. Participa-hi!
-Punt de trobada: Davant del monument a Juli César, C/ Jaume II, 77, al costat del riu. Ens organitzarem i ens repartirem ens diferents grups i vehicles
-Dissabte 29 de març a les 10:00 h
-L’activitat de neteja es farà només al matí
-Hi haurà un petit esmorzar per a tots els voluntaris
-Tots els voluntaris rebran un còmic: Mobilitat sostenible, i un fullet: De nit amb l’òliba.Per inscriure’t cal que contactos amb nosaltres per enviar-nos la següent información:
-el teu nom i cognoms
-edat
-si podràs portar guants gruixuts
-si podràs portar vehicle propiContacte:
info@trenca.org
o al Telefon 610 63 57 47Organitza:
IPCENA, Km0 i Trenca
Bon vespre,
Demà dissabte durant tot el dia hi ha fira de running a Wala, hi haurà un espai amb publicitat de la marxa, seria convenient algú hi passés en algun moment o altre, per acompanyar-ho una mica.
Som-hi.
Crit
