[Carles Lapeña i Royo]

Els reptes:
1r: ACABAR-LA
2n: NO PARAR
3r: PER SOTA DE 4h

El resultat:

El dissabte a la nit abans d’anar a dormir vam repassar la ruta amb alexriu i us he de confessar que EM VAIG CAGAR !!! El meu pare m’havia trucat unes hores abans per fer-me la pregunta de si m’ho havia pensat bé, que al diari sortia la ruta i travessava Barcelona de punta a punta, i a la nit ho vaig sentir clar: ÉS MOLT !!!

El meu fill Marc es va acomiadar a la nit dient-me: ACABA-LA !! (si algun cop ell fa una Marató li diré el mateix i podrà entendre el que em va dir, en positiu i en negatiu). Potser el seu missatge era un pre…. del que passaria.

Dormida malament, error de despertador i dormim no una, sinó dos hores menys, arribada a BCN encara de nit pel canvi horari, trobada amb Km0, foto, cremetes, ….. protocol.

Anem cap a calaixos i em dono compte que m’he equivocat agafant +4h, doncs estem al darrere de tot i haurem de fer massa slalom (al final no caldrà i no va ser un error). Ens trobem amb kaiser, Rubén Rosell i luigi (ell pot entrar al calaix 3h30′ i el perdem). Passem per arc de sortida uns 18′ més tard.

A la mateixa Plaça Espanya el genoll dret comença a avisar amb punxades que la cursa no serà tal i com l’havia entrenat, així que serem prudents i anirem xino-xano per poder acabar-la i disfrutar-la. Anem a un ritme suau, a 6′, i arribem a la MM amb un temps de 2h6′ (pitjor marca de MM), lluny del previst, però amb molt bona companyia, això si. En Rubén va rebre un cop al quàdriceps jugant un partit de futbol (esport de risc) i ell també té molèsties.

Les cames comencen a dir que poden tirar més i que aquest ritme em passarà factura, així que tiro un xic més ràpid pensant que “potser” puc arribar a veure la llebre de 4h i m’engresco a agafar-la. Així vaig tirant fins que els genolls tornen a avisar (ara els dos) de que si ho intento ho pagaré força car, així que tornem a conservar i a tirar.

Els quilòmetres van passant i el cap està força bé (és clar que amb aquest ritme serà difícil que el temut home del mazo m’agafi). Km 30 i tot bé, …. 32 i també …. ara ara, ja veuràs com el cap comença a qüestionar ….. 33, 34, 35, 36, …… QUÈ PASSA!!!!! COM ÉS QUE NO PASSA RES? Veus gent que para, camina, plora, estira, abandona, i de moment no em passa res.

Entrem al Paral·lel i el Km40 comença a dir que JA ESTÀ, QUE AQUESTA L’ACABO I SENSE PARAR. Però us he de confessar que al veure Plaça Espanya al fons no em va semblar que només hi haguessin 2km, i va aparèixer un petit dimoniet xiuxiuejant a cau d’orella que tampoc passaria res si parava una mica per agafar aire i “gaudir” dels darrers metres tot i no estar patint gens ni mica, que molta gent estava parant i que l’acabarien igualment i podrien fer igualment la seva crònica i explicar als seus fills que un dia van córrer una Marató. Però va aparèixer un angelet des de dins de tot (us puc assegurar que mooooooolt endins) que deia que si el teu fill t’havia demanat (exigit) que l’acabessis ho havies de fer, i que si podies SENSE PARAR així havia de ser, que li explicaries encara amb més dignitat, i fins i tot un dia ell entendrà que el cap lluita contra moltes coses, inclús contra el teu propi cos i SE’N SURT. l’Angelet va acabar dient que si parava, mai a la vida m’ho perdonaria, com tantes altres coses que no s’acaben. Va ser el moment de repassar els sacrificis que havia fet per arribar fins aquell km40: les nits corrent, els migdies a l’Institut en ple hivern i “duxant-me” amb una tovalloleta amb aigua freda per falta de pressupost pel termo, les matinades i trotades a sota zero, les lesions i les recuperacions, la gent que t’ha acompanyat en entrenaments (alexriu, homedeferro, vaquer, kepasaneng, malual, jmolins i tota la resta de km0; l’Eduard Roure per ser el company d’inici de l’etapa runner; en Patxi amb les seves pedalades per Alquezar; en redman que fa de les seves sessions de fisio alguna cosa més que ficar-te els músculs a lloc; als meus pares i germans, amics, companys de feina, però per sobre de tot a la MIREIA, que va entendre des del començament la importància que tenia per a mi el córrer aquesta Marató i la va fer seva, des de casa amb els nens en cada entrenament llarg, des del meu silenci en els dies difícils, des de la meva eufòria endorfínica que pot fer sentir incòmode al que no la sent. Ella és psicòloga i entén moltes d’aquestes coses, però cal compartir-les i acceptar-les, i per a això calen més coses que un títol penjat a la paret de l’estudi.
Moltes eren les coses que van passar en aquest darrers 2km, però al veure el punt de trobada pactat amb la Mireia, el Marc i l’Alba, que estaven amb un ja arribat alexriu pletòric (felicitats per la marca, cunyau) i la seva parella Noemí, allà van passar tots els mals. El Marc m’estava esperant amb la samarreta de la Marató ficada i a dins de pista, així que d’una revolada el vaig agafar de la ma i VAM ENTRAR JUNTS A META !!!!!!

Un cop amb la medalla penjada del coll del Marc va ser el moment de petar. Us ho podeu imaginar, oi? Me’l vaig abraçar i va haver d’aguantar els meus plors una bona estona. Pobret. Ell ho havia demanat (exigit) i li dedicava i havia de “suportar-ho”. Ell demà no només podrà explicar que el seu pare i la seva mare van còrrer una Marató, sinó que a més a més, ell va fer els darrers metres. Això val més que una Nintendo (espero que entengui perquè encara no la té). Desitjo que vegi que les coses no són gratuïtes, que tenen un preu i que la recompensa és directament proporcional a l’esforç fet.

AL FINAL:
1r: ACABAR-LA

---

FET
2n: NO PARAR

---

FET — Bé, us he de confessar que 20m, si, heu llegit bé, 20m abans de l’arribada em va agafar una estrebada al quàdriceps esquerre i vaig haver de seure al terra….. res, 3” i recuperat. Ho carrego al fet de portar al Marc de la mà esquerra i fer torsió de cos.
3r: PER SOTA DE 4h —- 4h 17′ 40” i? QUÈ COLLONS M’IMPORTA.

OEOEOEOEEEEE OEEEEEE OEEEEEE!!!!!

42 ANYS (justet, justet, a falta de 6 dies) 42 KM !!!!!

Gràcies KM0.
Sense aquesta gran família tampoc hagués estat possible.

Des del cor i amb les cames i els genolls fets caldo,

Carles (cali)

[Luigi]

cali

Em trec el barret amb l’estratègia de la teva cursa i tot el que expliques dels kms finals. Enhorabona!

Sobre l’arribada amb el teu fill i pel que jo he viscut a les curses amb la meva filla, hi ha fets que el llenguatge no explica i en canvi, sí ho fan els sentiments. I els fills petits prou ho entenen i en són conscients. És un petit gran miracle. Segur que per en Marc ahir tu vas ser el guanyador i el millor

[By Keds]

ENHORABONA, CALI !!!

Bona cursa, excel·lent crònica i valuoses reflexions….

Benvingut a “l’univers maratonià”.

Ara, a descansar.

Salutacions.

[shiroak]

Enhorabona Cali!!

Jo no vaig tenir tanta sort, i no hem vaig saber administrar prou bé els ritmes… Vai anar molt i molt bé fins al km 32, però la diagonal hem va matar molt, la calor es va tornar insoportable al passeig marítim, i lo pitjor, un fort dolor al turmell esquerra, hem va obligar a parar fins a 5 cops a mobilitzar-lo.

Els cops que vaig parar només eren uns 5-10 segons, però entre les parades i el mal, vaig baixar molt el ritme. Tot i així, vaig poder acabar-la, amb un temps més que excel·lent pel que hem podia imaginar.

Hauré d’entrenar moooolt més per l’any que vé, i aprendre el que tothom diu, 30km d’escalfament i 12km de cursa!

Bye!

[kepasaneng]

Bones,

primer de tot felicitar al company i amic cali. No saps com m’he alegrat i emocionat al llegir la teva crònica. Estava segur que ho aconseguiries i així t’ho vaig dir abans de començar. Una part de nosaltres corria ahir amb tú.

Pel que fa a la meva crònica dir que el dia va començar bastant malament però va acabar de la millor manera possible.

Al matí uns quants problemes. El despertador que juga una mala passada i em fa dormir una hora menys del que ja havia de dormir, que era molt poc. El mal de gola que arrastrava de dies abans no havia desaparegut i les sensacions no eren bones. Per acabar el tema estava en diferent calaix i si no em colava hauria d’anar probablement sol molts kms. Així que no encarava molt bé el tema, més comptant que mentalment no tenia tampoc la motivació adequada.

Però el sol surt metafòricament i també realment. Em vaig poder colar al calaix i començar la prova amb el Carlos, l’agulletaman i l’homedferro. Així que m’oblido de les penes i només em concentro en disfrutar. Sortim plegats i el meu objectiu és poder arribar al k30 amb ells, no penso que estigui per aguantar amb ells més kms. Passen els primers kms i sembla que tot va bé. El ritme és suau i controlat (pq alguns controlem.. ). Cap al k5 ens troba el Pitit i un company seu dels 100×100 fondistes que debutava. S’afegeixen i ja fem barqueta de 6. Els kms cauen entre converses i parades+enganxades del Pitit (no hi ha res com estar en mega-forma)

Arribem sense més contratemps al k20, on l’homedferro ha de fer parada per evacuar i l’agulletaman diu que avui no és el dia. Així que ens quedem 4, però Pitit i cia van fent un xic més ràpid i ens anem quedant sols amb el Carlos. Seguim amb ritme tranquil i al k25 es reenganxa l’homedferro… alguns van més forts del que es creuen. Anem fent amunt i avall per forum i torre Agbar. Veiem companys del km0, com el Redman i el Coro, i tenim els ànims a tope.

Arribem al 30 i seguim bé. Em sorprenc molt per com em trobo, estic encantat. Seguim constants i començar el tros que tinc més atravessat: el litorl. Arribats cap al 32 tinc un xic de desfalliment, veig que no puc seguir el ritme i em quedo una mica enrera. De seguida reviscolo i al seguent avituallament puc reenganxar amb el Carlos i l’homedferro, però de seguida veig que van uns segons més forts del que puc anar jo. Així que segueixo sol al mateix ritme que a la sortida.

Total que estic al k35, en la zona que més detesto de la cursa (després de patir-hi molts maratons i mitges) un altre cop sol. Però aquest cop és diferent. Aquest cop no pateixo. Aquest cop estic fort i estic gaudint. Animo a la gent, m’animo a mi. M’impregno de l’ambient. Gaudeixo com no he gaudit mai una marató. M’enrecordo de molta gent, penso en què deuen estar fent els debutants Cali i Ruben, en si l’alexriu estarà fent marca, en el bru que hem vist abandonar abans, en jmolins que estarà volant, en la familia (sobretot en malual que havia de ser aqui), amics…

I així, eufòric com mai, vaig avançant molta gent. Veig el cargol i la su a plaça catalunya animant amb moltes ganes. I vaig seguint. No m’explico com tinc les forces que tinc però és així. En arribar a colom agafo al Carlos, que s’ha despegat de l’homedferro i anem plegats del 40 al 41. Allà es queda un xic i jo enfilo paral·lel amunt, amunt, amunt (no s’acava mai) i arribo al 42. Veig a la família del Cali i anticipo la felicitat que sentiran en breu, perquè sé que ell passarà per aquí segur en una estona. I enfilo la recta, perdò, LA RECTA. S’ha de dir així, en majúscules. Entro emocionat. M’he sentit tant bé, tant extranyament bé, que m’emociono. No podia acabar millor la cursa.

Després dutxes, dinar, compartir xerrades amb els companys. Un dia rodó… sino fos per l’autocar :blink:

No volia acabar el fil sense destacar el gran paper de la organització. Al meu entendre impecable. Alguns detallets sempre són millorables, però crec que ahir van fer un treball impagable.

Companys… una més al sac!!

[flo]

Enhorabona a tots!

Cali, molt bona crònica, es nota l’emoció viscuda. Moltes felicitats.

[vaker]

CALI,

MOLTISSIMES FELICITATS I ARA A RECUPERAR-SE

BONA CRONICA

SALUT I KM’S

[cargol]

Caliara ja no cal que t’ho expliquin, ja sabs qué es i que es sent sent un maratonman, enhorabona, la 1ª es es una experiéncia inolvidable.
Amb la Suvarem gaudir molt veient de nou la cursa des de la barrera i tenir l’oportunitat de anar reconeixent als coneguts que hi participaveu i poder-vos donar ànims i entre tant a molta gent que mercés a portar el nom al dorsal podíes dedicar uns crits de fortaleça,
Altres que no vaig veure ni coneixçia em saludaven a mí, al veure la samarreta de Km 0, el qual també va ser gratificant.
Enhorabona a tots i esperem més cròniques.
Salut i milles.

[shiroak]

Jejejeje, Cargol, jo vaig ser un d’ells, que et vaig veure pujant pg. de gràcia, i no et vaig dir res, i com que a pl. catalunya estava apurat, vaig saludar-te jo, com un crit a la desesperació i necessitat d’ànims!

Com a bon novato, pregunta: que toca ara? Entrenar per una altra??

Salut!

[cargol]

Shiroak la resposta et la donarà el teu cos.
Després la primera marató, o be dius que ja ho has probat i mai més, o ja penses en la propera.
Ara el que toca es descans total aquesta setmana i a la propera començar a rodar i si tens ànims a per la seguent que el mon està ple de maratons.
Salut i milles.
Abel

[MALUAL]

Bon dia a tothom.
Per parts, que diría Jack el Destripador.
No sabeu les milions de vegades que durant el mati de diumenge em vaig enrecordar de tots vosaltres. I us vaig enviar anims. Espero que us arribessin. Felicitats a tots els que van arribar i als que no, que ara ja se per experiencia que cal saber fer.ho.
Shiroak, enhorabona. Ara tots els esforços ja han valgut la pena. Quina felicitat, oí?. Ara descansa uns dies i en fred ja et plantejaras nous reptes, el cos necessita repòs. Gaudeix del moment.
I especial reconeixement per dos runners: Cali i Kepasaneng. Me n,alegro dels seus èxits com a propis.Carles, millor dit, Sr. Carles, quines ganes tenía de llegir la teva crònica. Espectacular, impressionant, genial. Durant la teva preparació ens has transmès la il.lusió de córrer la primera marató. L,hem viscuda amb tu i els teus genolls;). I ara hem gaudit de la glòria també amb tu. Sinzerament, et FELICITO DE TOT COR. El record de les sensacions de l,arribada no se t,oblidarà mai. I kepasaneng. Què dir. Comparteix amb mi totes les alegries i les penes -darrerament unes quantes- del corredor. M,anima i em fa tenir seny quan cal. I mentrestant va en una progressió exponencial que mereix de la meva màxima admiració. 4 maratons al sac ja. Al.lucinant. Havia de ser la meva llebre/companyia en aquesta cursa, però no ha pogut ser. Sé que compartirem moltes més.
Bé, a recuperar forces i a per més km. que, com algú em va dir, no s,acabaran.
Salut!!!

[Jordi Codony]

Felicitats maratonians !!!.

Disfruteu dels quilos i quilos d’endorfines que teniu a dintre :laugh:
Heu fet una cosa GRAN, GRAN i ara, a recuperar-se…fins la propera.

[Carles Lapeña i Royo]

Bon dia amics i GRAN FAMÍLIA,

Ahir descans a casa. Avui he arribat a l’Institut !!!! Si, he necessitat uns 10′ més del normal per arribar caminant fins a l’estació per agafar el tren, però he arribat.

Els genolls sembla ser que es van recuperant bé.

Les cames….. ja sabeu, l’impacte de les escales …. feia anys que no sentia aquesta sensació.

El cap perfecte, encara amb la dosi d’endorfines generades (potser fins i tot m’estan traint que em fan pensar en la següent M). Repasso i repasso la pel·lícula i sempre trobo coses noves: imatges, sensacions, pensaments, emocions, agraïments que encara no he fet, …. UF! QUÈ GRAN ÉS LA MARATÓ !!!! I QUE GRANS SOM ELS HOMES I LES DONES !!!!!

Més endavant faré reflexions sobre els comentaris en aquest fòrum (si em torneu a permetre que us foti la pallissa, és clar), que de tots ells n’estic aprenent. Però deixeu-me que avanci algun: shiroak, ENHORABONA!!! Diuen que al desembre organitzen “algo” per terres agermanades amb Lleida i que ho fan amb moltes ganes, i si els genolls ens ho permeten …..

Una abraçada ben forta,

Carles (cali)

FORÇA KM0 I FORÇA MARXA (ja la tenim aquí)

[Arnau]

Companys maratonians,
enhorabona a tots els que vau correr aquesta magnifica marato.
Acompanyat del Coro, Julià, Carme i Susanna, us vam anar seguint com a espectadors. I quina enveja punyeteros…
Vaig tenir dos moments d’emocio, de llagrimeta si m’ho permeteu.
La primera va ser veure la cara del Cali en trobar-se amb la familia a escassos metres del final. No se com descriure el moment, simplement estava immensament feliç per ell. Se de bona ma tot el que li ha costat aconseguir-ho.
Uns minuts mes tard va arribar el Ruben, amic dels castellers de Lleida que debuta en marato. Vaig cridar i animar com un autentic boig. I tambe va creuar la linia d’arribda. Fantastic Ruben, fantastic!!!
La marato es diferent a qualsevol altra cursa, te magia.
Descanseu i recupereu be, que aixo no s’ha acabat!!!
Enhorabona campions!!!
Salut i kms

[kaiser]

Bones família,

doncs ja he acabat la meua cinquena marató, aquest cop ha sigut diferent que les altres quatre ja que he acompanyat al Rubén que debutava. És una tasca de gran responsabilitat, però més gran encara és la satisfacció que rebs al final.

Després d’un entrenament (ara ja es pot dir) clarament insuficient, el Rubén ha aconseguit dominar el dolor i el patiment, esmicolant els límits que ell mateix es pensava que no podia superar, i ha completat la distància llegendària. Em sento molt orgullós d’ell!

Vam anar fins a la mitja junts amb el Cali, que després va tirar més ràpid perquè tenia un altre temps a les cames. Quin debut més valent! Enhorabona a tu també!!

Moltes gràcies als que heu animat: Caragol, Su, Carme, Julià, Redman, Coro, Pucurull… l’energia que transmeteu és real, és més tangible que un gel o un got d’isotònic, de debò!

Una abraçada ben forta als que no heu pogut acabar, hi ha més maratons que llonganisses…

I quina meravella de voluntaris! M’agradaria agrair-los un per un…

Enhorabona a tots i fins la propera!

[Autor]

Entrades