XXXIV Marató de Barcelona. 25 de març de 2012
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Cali,
Espero les teues notícies, ahir ja vaig començar a mirar idees de cara al novembre… Dieu-me el que vulgueu, però hi vull tornar!
Gerard
25 de març de 2012
42,195 m – 3h 47min 40sJustificació
No entrava dins els meus plans córrer aquesta marató, tant per la despesa econòmica que suposava (70€) com pel fet de córrer amb una gran quantitat de gent, que no m’agrada. A més a més, només faltava la manca de preparació. Tinc molt de respecte a la marató i considero que cal arribar en bones condicions, per no fer-li un lleig ni tampoc per rebre una bona bofetada. Ara bé, a última hora, m’acabo inscrivint, endut potser per la intuició i una mica de rauxa, carregat d’optimisme i amb molta il·lusió de la retrobada. Fent comptes, m’adono que tornaré a Barcelona 12 anys després de la meva única participació en aquesta cursa, i una vegada vestit de curt, per molt que el recorregut ara sigui ben diferent del d’aleshores, insospitadament reviuré alguns moments que ja no recordava.
Els moments previs
Arribo a la ciutat a les 6h 30min i aparco a escassos metres de l’avinguda Maria Cristina. Tota la setmana preocupat per l’aparcament i comprovo que n’hi ha de sobres. En aquests moments, encara fosc pel recent canvi d’hora, aprofito per passejar per la zona, i mentre en general la ciutat encara dorm, petits moviments com uns operaris muntant una tanca, el tràfec en algun pavelló, diversos cotxes de policia, l’aparició aquí i allà de petits grups de gent amb xandall i sabatilles, tot inserit en el magnífic escenari de Montjuïc, amb la silueta del Palau retallada a l’horitzó i a l’aire la típica humitat de primera hora, suggereixen que quelcom especial, grandiós i en definitiva, màgic, succeirà ben aviat.
La sortida
Aviat clareja, i amb la claror, tot canvia inesperadament i s’anima. La retrobada amb molts coneguts sempre es fa agradable. Fem la foto amb els companys de Km0 Ponent i marxem cap als calaixos. Em conviden al de 3-3h30min i també al de 4h, però respecto el meu color i em situo tot sol al de 3h30min-4h. Bé, tot sol seria una gran fal·làcia, perquè avui ens hem aplegat quasi 17.000 corredors.
No estic nerviós però no tinc massa clar quin serà el meu rendiment. Els objectius, per ordre d’importància, els tinc bastant clars: passar-m’ho bé, aprofitar per fer una tirada llarga i per últim, molt important, defugir sobreesforçar-me i aleshores retirar-me si així succeeix (per aquesta raó duc una moneda de 2€ a la butxaca, per tornar en metro). El crono ve en últim terme, opcional, i estimo al voltant d’unes 3h 50min complint els anteriors propòsits. De fet, amb 350 kms correguts els quatre últims mesos, ja seria tot un èxit aconseguir qualsevol d’aquests objectius.
Mentre sona el “Barcelona” de la Montserrat Caballé i el Freddie Mercury -personatge que admiro i m’anima de bon començament-, es posa en marxa la gran massa de corredors. Travesso l’arc quan ja han passat dotze minuts. El moment és inoblidable.
km 0 – km 5
La cridòria és impressionant i molt emocionant. Sembla com una festa que tot just comença i a la qual els corredors hem sigut convidats honoríficament. Almenys així d’important m’he anat sentint no només en aquest punt, sinó durant tota la cursa: recolzat, animat i tot sovint, endut pels ànims d’un nombrós i generós públic. A nivell físic he sortit molt prudent perquè l’hora a la que començàvem (les 7:30 sense comptar el canvi d’hora) no és la meva habitual per córrer. L’inici del periple coincideix amb les màximes expectatives, i de mica en mica, esdevindrem protagonistes de les nostres pròpies experiències.
Tot aquest primer tram, si bé fa pujada fins el capdamunt de la Diagonal, no em representa cap esforç. El ritme assequible, la bona temperatura i l’ambient distés i festiu de molts corredors -sobretot estrangers, una bona lliçó enfront la marquitis ibèrica-, ajuden a deixar-se emportar pel flux i no concentrar-se. Més endavant ja tindré temps per pensar només en córrer.
Gràcies al bon nombre de catifes, podrem conèixer posteriorment a casa tots els parcials cada 5 km, així com la posició en la classificació.
Temps parcial: 28min 13s; Posició: 12377
km 5 – km 10
Retornem cap a la Plaça d’Espanya, i per tant, fem desnivell negatiu. Ja amb l’escalfament a les cames, imperceptiblement augmento un xic el ritme, però ben poca cosa, simplement començo a agafar ritme de creuer, còmode, optimitzant la tècnica de cursa. Ja veig que als avituallaments s’haurà d’anar amb compte, tant per la gent que es creua o quasi s’atura, com per les restes que trobarem enmig de l’asfalt. També gaudim de les primeres animacions i l’ambient continua lleugerament distés entre els participants. D’aquests, comprovo que n’hi ha de moltes nacionalitats, potser destacant en nombre els francesos o els italians, i també em vaig fixant en les seves samarretes. I com no, en les corredores… n’hi ha de molt maques!
Miro el rellotge al pas per la primer catifa de xip. Bon dia al dematí, amic Casio.
Temps parcial: 27min 28s; Posició: 12204
km 10 – km 15
De moment, les sensacions són bones, sobretot de cardio, encara que al bessó ex-lesionat hi noto una certa tibantor. Tinc clar que si noto que es carrega plego amb fermesa a la més mínima ocasió. Mentrestant, al llarg de la carretera de Sants començo a avançar gent. Vaig veient que avui no serà pas fàcil, implicarà fer eslàlom i suposarà un desgast extra. Com acostumo a fer a les maratons en ruta, avui també tinc pensat intentar fer la segona mitja més ràpida que la primera. De moment, estic a l’expectativa, doncs entre d’altres coses sabem gràcies a la organització que a mig matí farà molta més calor (previsió de 18ºC a les 11 h). És fascinant intentar adaptar-se convenientment a les condicions del recorregut i del clima el dia de la prova, en aquest sentit, córrer per muntanya permet escoltar les pròpies sensacions i no dependre d’artilugis. O sigui, que vaig guardant pel que puguir trobar després.
La festa continua, la gent comença a omplir de debò els carrers i l’animació ja és destacable. Els grups de batucada aporten una considerable motivació: se senten molts metres abans i també molts carrers després des del punt on se situen. Em sento feliç de formar part d’aquesta marea que envaeix Barcelona i ocupa tot de carrers habitualment transitats només per vehicles. Em fa molta il·lusió enfilar la Gran Via o passar al costat de la Pedrera endut únicament pel moviment rítmic de les cames i els esbufecs.
Temps parcial: 26min 40s; Posició: 11511
km 15 – km 20
Aquest tram l’enfoco ja pensant en la mitja marató i en acabar d’entrar totalment en cursa, encara que continuo mirant a tot arreu aquí i allà, com si fos espectador i no pas corredor. He trobat un ritme molt còmode des de fa kms i sorprenentment, continuo adelantant corredors… a cabassos!!! (a l’arribada, hauré adelantat més de 5000!!!).
Estudiant prèviament a casa el recorregut tenia certes reserves amb tota la recta compresa entre València i la Meridiana, potser perquè s’arriba al punt més allunyat de la Plaça Espanya i pensava que psicològicament es faria etern, quan en realitat, se’m fa relativament còmode. Aquest fet em motiva molt perquè a la marató el pas cap a la segona mitja habitualment ha de ser amb sensacions d’anar bastant sobrat.
Al km 20 miro el rellotge per segona vegada. De moment, encara funciona.
Temps parcial: 26min 32s; Posició: 11056
km 20 – km 25
Aquests kms sempre els considero de transició, en els quals si passa alguna cosa, té més probabilitats de ser negativa. D’aquesta manera, augmento la concentració, tot i que no deixo de gaudir del gran ambient, que ja és sensacional pel que acostuma a ser Barcelona. Sembla que finalment la ciutat s’ha anat fent seva la marató i molta gent la viu com a pròpia. Certament, aquesta tensió positiva, aquesta comunió entre corredors i públic s’acaba encomanant, que juntament amb l’esforç de més de dues hores d’exercici, comença a fer aflorar més d’un sentiment. El sol ja treu amb força el cap entre els edificis i s’agraeixen amb ganes els avituallaments amb esponges. Anem de dret cap al litoral, el tram potser més temut.
Gràcies a una ampolleta de powerade -que sembla netejavidres- i els ànims dels espectadors, augmento novament el ritme. Ara l’adelantament dels corredors ha de ser més subtil, ja hi ha gent que pateix i de vegades, vacil·la d’una banda a una altra. De fet, els “sorry” o “pardon” els utilitzo sovint després de rebre algun cop de colze o de gent que quasi et mig abraona al passar pel seu costat. Deixe-m’ho com a cortesia mediterrània…
Temps parcial: 25min 59s; Posició: 10437
km 25 – km 30
Com ja he esmentat, potser la zona més temuda (sumant alguns kms posteriors) i per mi, també la més lletja. Després d’abandonar la Rambla Prim, girem cap a la Diagonal per anar a buscar en pujada la torre Agbar i després desfer el mateix camí per l’altra banda. El carrer s’acaba estrenyent pel públic que inunda el recorregut, i per molt que acaba molestant doncs no es pot córrer còmodament, et sents com un ciclista que puja un dels ports del Tour de França i vius un impressionant subidón. Mentrestant, la calor ja em comença a afectar i em fa canviar l’ànim transitòriament. Només faltava una moto que vol travessar pel mig dels corredors i per miracle ningú pren mal.
Aviat sóc conscient que el “passeig” s’ha acabat i que a la marató ja se li veu la cua. Caldrà respectar-la. De moment, recupero sensacions baixant cap al Fòrum. Faig examen: estic relativament sencer, el punt tibant del bessó continua igual i la planta del peu dret crema per la neuràlgia, però tot és tolerable. Ho continuo tenint clar: avui no patiré… si m’ho estic passant teta!!!
Miro el rellotge per tercera vegada. Encara hi és al canell. Així doncs, tan perillosa és Barcelona com diuen els diaris?
Temps parcial: 25min 55s; Posició: 9564
km 30 – km 35
Segons Zatopek, aquí és on comença la marató. Segons la meva panxa, fa tres hores que va començar. La buidor que aquesta pateix em decanta a consumir un gel dels que dóna la organització. L’intent de fer la marató només amb aigua (i netejavidres) -un petit objectiu ocult-, queda per tant, en només intent. Al pas de l’avituallament, m’entretinc veient la carretera molla tota plena d’esponges blanques, un bonic contrast on amb imaginació semblem etèries gaseles volant per sobre dels núvols… encara que la realitat és molt més prosaica: tothom va molt concentrat en si mateix quan la calor castiga amb més força al tram més desprotegit. De fet, és el començament del que recorda la fi d’alguna guerra, talment la retirada dels grecs a Pèrsia. En el meu cas, ja no sóc aquella ballarina del Bolshoi d’abans, ni molt menys, però continuo mantenint una certa compostura. O com a mínim així m’ho sembla…
Temps parcial: 26min 38s; Posició: 8824
km 35 – km 40
Tot just enfilant el Passeig de Pujades, i sense avisar, em sobrevé un moment dubitatiu. Més que dubitatiu, crec que perdo l’amplitud de vistes que portava, també descuido la tècnica de cursa, i en general, em sento com buit, sense forces. M’envaeix la debilitat. Tots aquests símptomes, tota aquesta història ja la conec, i el seu final no és pas el de les pel·lícules de la Disney. Intento gestionar aquest moment per estudiar-lo, mesurar-lo, traduir-lo empíricament, però definitivament torna a ser impossible. Em concentro enormement perquè sé que més tard o més d’hora desapareixaran aquestes sensacions i tornaré a ser el capità del meu vaixell. Redueixo sobtadament el ritme, alenteixo la passa i sorprenentment, continuo adelantant més (disculpes) cadàvers, travesso sota l’Arc de Triomf -on m’agradaria haver deixat alguna llagrimeta-, i tot al llarg de la Ronda St Pere visc intensament aquesta lluita… A la Plaça Catalunya i baixant cap al Portal de l’Àngel recupero ràpidament i mercès a uns acords de guitarra elèctrica torno novament a tenir els sentits alerta. És més, aquest grup està tocant la versió que Stevie Ray Vaughan va fer del “Mary had a little lamb”. Beneïda siga l’amplificació!!!
Davant de la catedral, km.38, nou avituallament, encara que el panorama m’apareix bastant lleig, amb molta brossa al terra, i un cert descontrol. Ja ansio la llum del final de la Via Laietana, els aromes de la mar, el cel espaterrant. Abans però, ens desvien cap al carrer Ferran, passem entre l’Ajuntament i la Generalitat i seguim endavant per davallar cap a les Rambles, un tram que crec caldria modificar perquè a aquestes alçades de cursa, de cara als maratonians presenta més inconvenients que avantatges. Ara sí que s’hi albira el final de la cursa i la motivació va in crescendo, així com els sentiments comencen a sortir, com diria Bécquer, “en tropel”. Aquest diumenge, queda clar que Colon apunta cap a les torres venecianes.
El rellotge… per què porto rellotge?
Temps parcial: 28min 29s; Posició: 8342
Km 40 – arribada
Si bé fa quinze minuts la marató em sacsejava, entrant al Paral·lel experimento una recuperació quasi lisèrgica. Al final, molt al final del carrer s’entreveu la gentada del km 42 i sincerament, se m’entelen els ulls. Entro en una fase com si volés, desprenent-me subtilment de totes les precaucions, les cabòries postlesions, els autocontrols, els mals moments d’aquests mesos, alguns temes personals ingrats… tot em passa pel cap i queda enrera, i em llenço endavant en progressió amb ganes de donar tot el que em queda (que no és gaire!). Impressiona la gran quantitat de gent que s’aplega al llarg d’aquests dos últims kms i el volum d’animació. No tinc forces per pessigar-me ni en vull tenir, no fos un somni i despertés, doncs estic vivint, sense cap mena de dubte, una de les millors arribades en cursa que mai hagi tingut. Començo a ser conscient que avui aquesta marató significarà molt per mi. Encarant la recta d’arribada, l’emoció és màxima i no em sé avenir amb tanta satisfacció, diria que em deu sortir per les orelles, i la gratitud a tothom, és enorme.
Estimo córrer, estimo la marató i estimo la meva família, encara que avui no hagin pogut ser aquí. Gràcies. Gràcies a tothom
Temps parcial: 11min 46s; els últims 2 kms adelanto 1100 corredors
1r mitja: 1h 54min 49s
2a mitja: 1h 52min 51s
Posició final: 7253Tant sols us volia dir una cosa a tots els que vareu acavar la marato com als que no. SOU UNS CRAKS!!!!
Aquetst cap de setmana passat jo era de viatge a Pamplona i m’heu de creure que durant tot el matí m’imaginava a Kaiser, Kepasaneng, Bru….. etc etc etc, a la marató. Fins hi tot m’imaginava quins pensaments us habien de passar per el cap en aquells moments.
Espero que la disfrutessiu de valent i ojalá l’any que be us pugui acompanyar en la marató, ja que per diverses circumpstancies un ha de saber dir que no algún dia… aquest va se ser el meu. (però ja planejo la marato de Saragossa).
Enhorabona a tots companys!!!!!!!!!
Gran Luigi…..Molt gran !!
Enhorabona per la cursa…
i moltíssimes gràcies per la crònica.Signa, UN ADMIRADOR.
ENHORABONA a TOTS els que heu gaudit d’aquesta cursa,als que han acabat i als que no ànims de segur que n’hauran mes per treure’s el mal gust de boca i ENHORABONA per les magnifiques cròniques que sembla que estiguem tots allí corrent-la,comença el compte enrere per BCN 2013
Companys,
després de llegir les cròniques que heu fet només puc dir una cosa: IMPRESIONANT!!!
és una passada llegir el que vau viure el diumnege i no m’estranya que esteu tant i tant satisfets, no és per a menys…
impressionant la crònica del Cali (enhorabona!!!) i la del Luigi (sembla que estem corrent amb tu…).
impresionant el volum de gent corrent i la sortida…
impresionant els companys que us van poder venir a veure i animar ( a mi tb m’hagués agradat però no va poder ser…)
impresionant el debut d’alguns de vosaltres i la colecció de maratons que porteu altres…en fi, m’heu fet disfrutar llegint-vos.
Visca els km0!!!
ara toca recuperar-se…
Com diu la Noe, la veritat es que no queda altra que felicitar-vos a tots els que vàreu estar a Barcelona el diumenge: als qui vàreu correu i als qui vàreu anar a animar.
Impressionant llegir les vostres cròniques. Es complicat (al menys per mi que soc de ciències
) saber transmetre aquests sentiments.Gaire bé pots veure al Cali entrar a la meta agafat de la mà al seu fill (felicitats Cali per aquest debut;) ), el patiment del Shiroak amb el seu turmell (ja m’agradaria a mi poder fer al meu debut la marca que has aconseguit .. felicitats !!) , la euforia de kepasaneng, al Cargol i la Su amb la campaneta animant, la llagrimeta d’en Redman, la felicitat de Kaiser acompanyant al Ruben al seu deut o viure pam a pam la cursa d’en Luigi.
P.d: ja estava prou animat, però llegir-vos a vosaltres m’ha servit per reafirmar les ganes de preparar el meu debut (si tot va bé, al Novembre a Donosti)
Família. Si em permeteu faré algun comentari (intentaré siguin breus) del que hem anat dient:
Luigi ha escrit:
Quote:Sobre l’arribada amb el teu fill i pel que jo he viscut a les curses amb la meva filla, hi ha fets que el llenguatge no explica i en canvi, sí ho fan els sentiments. I els fills petits prou ho entenen i en són conscients. És un petit gran miracle. Segur que per en Marc ahir tu vas ser el guanyador i el millorQuina gran VERITAT i quina sort tenir fills i poder transmetre’ls tot això, oi? Avui el Marc ha portat un full de deures de cal·ligrafia que ha arribat a totes les cases dels nens de la seva classe on surt el que ell va viure a la Marató. GENIAL !!
shiroak ha escrit:
Quote:Jo no vaig tenir tanta sort, i no hem vaig saber administrar prou bé els ritmes…A tot el que vas fer li dius no fer una bona cursa? Perdona company, però algú ho ha de dir.
kepasaneng ha escrit:
Quote:Bones,primer de tot felicitar al company i amic cali. No saps com m’he alegrat i emocionat al llegir la teva crònica. Estava segur que ho aconseguiries i així t’ho vaig dir abans de començar. Una part de nosaltres corria ahir amb tú.
Què important és que la gent cregui en la gent !!!!
[/quote]Pel que fa a la meva crònica dir que el dia va començar bastant malament però va acabar de la millor manera possible.[/quote] Certament em va preocupar el teu dubte de sortida, però jo també creia en tu.
Encara guardo un gran record d’aquell vivac que vam fer a 2800m, el dia de Bessiberri Nord, Sud, Comaloforno i baixar cagant hòsties cal a Llavorsí per fer actuació Castellera. Recordes? Allò si que va ser una Marató (tu dormint i roncant com un cabró i la resta en vetlla pel fred).
cargol ha escrit:
Quote:Caliara ja no cal que t’ho expliquin, ja sabs qué es i que es sent sent un maratonman, enhorabona, la 1ª es es una experiéncia inolvidable.Ara us entenc.
Tot i que sempre diré que JO PORTO EL MEU RITME DE TRACTORET DE L’HORTA ……, però “ahi està”.MALUAL ha escrit:
Quote:No sabeu les milions de vegades que durant el mati de diumenge em vaig enrecordar de tots vosaltres. I us vaig enviar anims. Espero que us arribessin.Company i amic, si no les haguessis enviat…..potser la crònica hagués estat una altra.
Nosaltres també vam pensar en tu, i així ens vam preocupar i preguntar al teu germà quan ens vam trobar.
Una abraçadeta ben forta. Va per tu.Redman ha escrit:
Quote:Vaig tenir dos moments d’emocio, de llagrimeta si m’ho permeteu.
La primera va ser veure la cara del Cali en trobar-se amb la familia a escassos metres del final. No se com descriure el moment, simplement estava immensament feliç per ell. Se de bona ma tot el que li ha costat aconseguir-ho.T’ho devia, tu també em vas fer saltar la llagrimeta en altres moments de les teves cròniques (i en altres on estava a les teves mans!!)
kaiser ha escrit:
Quote:Vam anar fins a la mitja junts amb el Cali, que després va tirar més ràpid perquè tenia un altre temps a les cames.No em vaig poder “acomiadar” i encara no ens hem vist, però dir-te que va ser tot un plaer i la teva experiència de gran ajuda inicial.
shiroak ha escrit:
Quote:Cali,
Espero les teues notíciesDeixarem que el cos assimili les endorfines i ja direm, però Castelló queda prou lluny per recuperar els genolls i tornar-hi? Quietoooo caliiii, que el camí és llarg.
Luigi ha escrit:
Quote:25 de març de 2012
42,195 m – 3h 47min 40sGRAN, GRAN LUIGI I GRAN CRÒNICA. Quina experiència xiquet. Un plaer haver-te conegut just a la sortida.
JustificacióLuigi ha escrit:
Quote:els últims 2 kms adelanto 1100 corredorsA mi em surt a les dades que en els darrers 2km vaig avançar 500 corredors!!! Com ho mesuren això? Jo no crec que avancés a tanta gent, tenint en compte que és el tram on vaig afluixar més el ritme.
numovi ha escrit:
Quote:ja estava prou animat, però llegir-vos a vosaltres m’ha servit per reafirmar les ganes de preparar el meu debut (si tot va bé, al Novembre a Donosti)Con diu l’amic By Keds, UNIVERS MARATONIÀ!!!
Un petit consell amb molta, molta humilitat: NO DEIXIS QUE TE L’EXPLIQUIN, VIU-LA!!
I encara amb més humilitat, comparteixo el que sentia cada cop que llegia cròniques de marató dels nostres amics GRANS de Km0 (jo encara sóc petit, petit): http://www.youtube.com/watch?v=hkax2g_LZh8 (nostàlgia d’època cumba)Ei, i moltes moltes gràcies a tots els que heu participat en comentaris a les cròniques i en felicitacions. De veritat, moltes gràcies.
Cali, el que jo hem queixo, es que se m’ha quedat l’espineta clavada d’haver tingut que parar…. No entrave dins de les meues programacions!
Però estic mooolt content. La veritat es que no sé si ho he assumit. Els nervis no hem van sortir fins el diumenge a la nit, quan ho vaig “treure tot” (literalment) no sé si l’emoció, nervis o que alguna cosa m’havia sentat malament a l’estomac…
Fins la pròxima!
Cali ha escrit:
Quote:Luigi ha escrit:Quote:els últims 2 kms adelanto 1100 corredorsA mi em surt a les dades que en els darrers 2km vaig avançar 500 corredors!!! Com ho mesuren això? Jo no crec que avancés a tanta gent, tenint en compte que és el tram on vaig afluixar més el ritme.
La teva posició a la classificació la mesura el xip a cada catifa.
Per mi també va ser un plaer posar cara a un nick que llegeixo sovint
Hola a tots!!
Després de llegir grans cròniques en aquest fil, allà van quatre apunts de la meva “décima” marató en general i quarta BCN en particular. Tot i que aquesta edició no sé si compta com a Marató BCN o Marató de Zuric. Aprofito per manifestar el meu desacord a posar el nom d’una altra ciutat per davant. Ja sé que és molt difícil trobar esponsors que aportin les grans quantitats que requereix una marató, però no em puc imaginar una Zuric Marató Nova York, Londres, Berlín…
Dit això,s’ha de destacar el salt impressionant, en qualitat i quantitat, que ha fet Barcelona per instal.lar-se en l’elit de les maratons. Recordo el meu debut com a maratonià, a Barcelona-2004. Vam ser uns 3.000 participants i l’any següent la prova no s’hi va celebrar. Va ser un pas enrere per donar-ne mil endavant. Un punt d’inflexió que va convertir “quatre bojos que corren en calçotets per col.lapsar el trànsit de la ciutat”, en “gairebé 20.000 herois que converteixen en una festa un recorregut espectacular que revitalitza el turisme de Barcelona”.
I ara sí, la meva BCN-2012:Primer de tot he de dir que aquesta marató no entrava en els meus plans. Sóc de fer-ne només una per temporada i amb l’experiència de Nova York-2011 en tenia més que suficient.
Però a poc a poc, entre el CARLOS i algun company de feina, em van anar engrescant. Molt a poc a poc, perquè recordo que, fins i tot quan em vaig inscriure -10 setmanes abans de la marató- no tenia clar prendre la sortida.
Sigui com sigui, diumenge a les 5:45 agafem el cotxe amb el CARLOS i ens plantem a Barcelona. La idea era aparcar al MNAC, com l’últim cop, però vam fer tard i vam haver de deixar el cotxe de qualsevol manera pels camins de la muntanya de Montjuïc. Això vol dir que em vaig passar mitja cursa imaginant el meu cotxe carregat damunt de la grua municipal…
Amb temps suficient per lliurar la bossa al guardaroba i fer-nos la foto amb els companys de Km0 -per cert, qui té la foto????- arribem a la zona de sortida. El meu objectiu és baixar de 3h30, però els últims entrenaments indicaven que podia aspirar a 3h15.
Al calaix trobo el Sergi, de corredors.cat, que vol sortir a un ritme de 4’45. Ja em va bé. Sense problemes aparents ens presentem al km 10 a un ritme mitjà de 4’42, que mantenim després de sentir la campana de la Su i el Cargol cap al 15. Arribem a la mitja marató amb 1h40, és a dir, amb expectatives d’acabar en 3h20.
A partir del km 29 al Sergi li comença a costar mantenir-se per sota del 5′ i, com que anem amb un altre company, em convida a tirar endavant. En principi prefereixo seguir amb ell, entre altres coses perquè les primeres butllofes s’han apoderat dels meus peus, però després veig que li faig més mal que bé i decideixo apretar una mica. Sense estar per tirar cohets, em trobo bastant bé fins que alguna cosa -crec que va ser la calor- em comença a passar factura al quilòmetre 35. Tot i que segueixo avançant atletes sé que em tocarà patir… l’últim somriure -d’agraiment- és per a Redman i família a poc de tocar plaça Catalunya. A partir d’aleshores, l’eternitat -vull dir que se’m va fer etern- , especialment quan arribes al Paral.lel i veus que has de pujar l’Everest fins a la recta d’arribada. Va ser un suplici de 12’08” -entre el 40 i el 42.125-, però ningú m’havia dit que seria un passeig.
Al final 3h25′. Ben mirat, una bona marca i objectiu complert, però crec que podria haver disfrutat molt més d’aquesta marató si hagués sortit més suau, per així arribar més fresc. Aquesta és la teoria, i tots la tenim aprovada, però la pràctica… quan veus l’ambient, quan trobes Km0’s animant pel recorregut i, què coi!!, quan et poses unes sabatilles i un xip, si més no en el meu cas, el cor mana per sobre del cap.
Em va saber greu no compartir el tradicional dinar amb vosaltres, però vaig haver de marxar ràpid a buscar la meva filla, que jugava a volei a Santa Margarida i els Monjos. En el desplaçament al Penedés sí que vaig fer marca, sí.
Dilluns va tocar trotar una mica per alliberar les cames; dimarts descans, i dimecres… prova d’esforç. Aquí sí que em van donar una alegria: el meu VO2 i el llindar anaeròbic diuen que tinc mooooltes maratons per endavant. Que les poguem compartir plegats!!!.Per cert Cali, jo estava pensant més aviat en Saragossa o València per la pròxima, el recorregut de Saragossa sembla bonic, però m’agrada la passarel·la del final de València!
Hola km0’s…!!!
Deu n´hi do, quines cròniques…!!!
:woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo:
Gràcies…
I jo que pensava que aquest any no havia fet la Marató de Barcelona i com a mínim l’he fet i l’he viscut de sis o set formes diferents, gaudint de cada metre i de cada sentiment amb tots vosaltres. Des de fa molt temps acostumo a escriure la paraula Marató amb majúscula inicial, crec que al final l’escriuré tota amb majúscules, com en majúscules us diré que sou MOLT GRANS I QUE FELICITATS TOTS, ALS VETERANS I EN ESPECIAL ALS DEBUTANTS, ja ho heu tastat, ja no hi ha remei, ara vindran més, i més, i més…..
!!!!ENHORABONA A TOTS i per cert………….. qui ha dit que els homes no son (som) sensibles i sentimentals;)
????Una forta abraçada!!!
Jose H
Epa!
Alguns dels Km0’s que van estar corrent per Barcelona diumenge…
jmolins 2:59:28
Joan Navarro 3:04:37
Agus 3:05:33
Angelina 3:12:29
SED 3:21:28
alexriu 3:22:47
gil666 3:25:35
Artur42 3:25:41
Jordi 3:27:27
lefox 3:27:40
pomponio 3:32:51
shiroak 3:35:53
pitit 3:37:14
homedferro 3:41:31
l’1_tim 3:43:07
Kepassaneng 3:43:41
CARLOS 3:44:15
mesigual 3:45:30
Luigi 3:47:40
MªJosep Noguera 3:59:25
Cali 4:17:40
Kaiser 3:38:01
QUIM NOGUES 4:48:38Afegiu-vos.hi els que falteu!
Enhorabona a tots!!!
salut!
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.