Marató de Barcelona 2008
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
OK, Hache, no esperava menys de tu.
Saps què passa ? Digue’m perepunyetes si vols, ho sóc bastant, però em revolta i treu de polleguera, MOLT DE POLLEGUERA, sentir mots expressats amb gran naturalitat com ara maricons, bolleres, ionquis, borratxos, negres, separatistes, moros, subnormals, sudaques… I tots els seus derivats.
He llençat una pedra però no amago la mà: jo també he fet i he rigut la gracieta tonta amb tot això.
Sota la capa de la gracieta hi ha encara, en moltes ocasions, un substrat d’intolerància, d’incomprensió, i no ens esforcem prou en corregir-lo. Les paraules poden ser i són tan o més punyents que una agressió física.
Que ningú s’equivoqui: no parlo d’allò "políticament correcte" (qui va inventar aquesta expressió s’ha cobert de glòria…(m’ho he pensat)…merdosa, sinó d’allò "públicament correcte".
Siguem curosos amb les paraules. Jo no sóc exemple de res, perqué escric tant que qualsevol dia d’aquests em podreu retreure infinitat de coses. Intentaria respondre amb el mateix seny que mostra l’ Hache.
uiepsssssssss!!!!!!!!
vinga va!, que la cosa està que arde, que ara venen 3 setmanes fortes i no val a badar.
jo estic fent una mica de rodatge, aquest cap de setmana tenia previst tirada llarga perooo….. les nebodes volen anar a esquiar, doncs cap a la neu falta gent
, que lo que les nebodes diuen…. va a misa.pd. no sé a vosaltres però hem fot un pal terrible entrenar en aquestes condicions: boira i un fred que pela!!.
ahir al riu hem trobo uns del sicoris i els hi comento, un hem contesta:
-pero si a Lleida en aquesta epoca aixó és normal.
-molt bé- li contesto- però lo que NO és normal es fotret a correr com un desgraciat amb aquest fred.a cuidar-se.
Bon dia!
Tot-tot té una explicació! I jo, que penso molt, l’he trobat!: Com que fa taaaant fred, doncs ens "escalfem" al foro!!!! 😆 😆 😆 😆
😈Salut i "calor de hogar" companys/es. Que fa molt fred, c…ns! Perdó: ovaris!
"Para gustos están los colores", "En cuestión de gustos no hay nada escrito" diu la meva mare.
A mi m’agrada córrer amb fred.
La marató s’apropa i la tensió va augmentant 😆 😆 . Companys, si només es tracta de córrer 42.195 metres 😆 😆 . Ja ho teniu fet.
Pos per aquí a Móra d’Ebre aquests dies també boira, fred, gebre…. però buenu, anem entrenant quan podem… Personalment, prefereixo córrer amb pluja suau, em dóna sensació de llibertat!
Salut!!
7423
Inscritos hasta este momento.
MADRID: TIEMBLA…………BARCELONA ESTÁ A PUNTO DE COLOCARSE EN EL NÚMERO UNO
MADRID 2007 FINALIZADOS: 7702
(No estoy contra Madrid ni su Marathon, sí contra Mapoma)
BARCELONA, RPM, JUAN PORCAR: ÉSTE ES EL PRIMER PASO PARA SER LA PRIMERA DE EUROPA………
NOS VEMOS LUCHANDO A PIÉ DE MEDITERRÁNEO.
HACHE: ERES EL MÁS GRANDE, EL MÁS RESPETUOSO, EL MÁS GENEROSO, EL MEJOR AMIGO, EL MAS HUMILDE. HA SIDO UN ORGULLO CONOCERTE. ESPERO LA PRÓXIMA CARRERA PARA CORRER A TU LADO, HOMBRO CON HOMBRO…..SOM-HI!!!
TENEMOS QUE APRENDER DE TU ENORME HUMANIDADEn aquest moment som 7.455 els inscrits.
A falta d’un mes per al gran dia, el nombre ja supera el total de l’any passat.
Pucu
"LO PARTE" BCN ’08 (Capítol 5é.)
….un dia qualsevol, aquesta setmana, al polígon industrial "El Segre" de Lleida…….
19,30h. Acaba la jornada laboral….surto de la feina ja vestit amb malles, keds i samarretes…..surto al carrer i….quin fred !! ….quina boira !! ….quina foscor !!
Pujo al cotxe….un cotxe fred….vidres entelats….mans fredes….
Tot el món sembla un immens congelador pler de boira concentrada i glaçons de mals auguris….
I així portem ja una bona temporada !!! 👿El més lògic, natural i humà, seria fugir ràpid cap a casa….arribar-hi i sense perdre un segon, dos minuts dins el microones a tota potencia i després….relax i a gaudir de les comoditats que ens ofereix el nostre benestant estil de vida…..
Doncs NO !!!!!!
Cap a la canalització hi manca gent…..vinga va….ara cap amunt….ara cap avall….saludar al Montoliu….buscar altres km0’s amb la mirada…trobar-los….o no!…..som-hi By Keds….aguanta una mica més….
MARE MEVA QUINA AFICIÓ HE ANAT A TROBAR JO………i per a més "catxondeo"…..dins d’un mes…….La Marató !! 😯
Esteeeeee…..ja veurem si ho pairem tot això…..
Malgrat tot, i sorprenentment, les coses van bastant bé.
Les Borges m’ha deixat molt bon record en tots els aspectes i durant aquesta setmana he estat treballant amb dignitat…Dilluns (sessió suau 10 km.), dimarts (sessió variada 18 km.), dimecres (la meva primera sessió de massatges
), dijous (sessió intensa a Gardeny amb en Cargol, tot un luxe !!, 16 km.), divendres (després de pensar-ho una mica…..descans).Propera estació…….Aquest cap de setmana faré el primer atac seriós als 30km. (o més 😯 ).
Continuarem informant……..
p.d.// Hache, trenta miserables segons no són res…jo, com ja saps, pagaria una fortuna per tenir el teu "swing"….Ànims ! // Homedferro, et vull pels carrers de Barcelona amb calça curta i pitrall….fent el que creguis que has de fer….estic segur que quan algú et necessiti de veritat hi seràs d’alguna manera per solucionar-ho tot, tot i tot // Redman…(¿?)… // Sime….ja falta poc.. 🙄 // A tots els demés.….Molta sort durant un mes que pot ser brutaaaaaal !!!!!!!! 😉
Benvolguts companys/es, quin dia tan fantastic per correr !!! S’ha aixecat recordant que som a Lleida, pero a poc a poc el cel ha anat deixant passar el solet per donar llum a un dia tan important, almenys per mi.
La nit no m’ha deixat dormir massa, un estat de cert nerviosisme feia que m’anes despertant. De manera que a les 8 del mati ja estava de peu. Una bona torrada amb mantega i mermelada, un suc de pinya i les vitamines pertinents. Dutxa imprescindible, equipacio completa (sense oblidar-me el mp3 perque en un dia tan solitari com el d’avui la millor companyia, a part del sol, es la musica. Un altre dia, si voleu, parlem sobre els meus gustos…).
Trec el cap per la finestra i, com no, la nostra amiga boira donant la benvinguda al nou mati. Pero alguna cosa em deia que tard o d’hora s’aixecaria (el meu sise sentit i en Dani Ramirez del temps de TV3 que va posar un sol com una catedral sobre el Segria !!!).
A les 10 en punt començo la meva particular aventura. Primer desti: inefc-Lleida. Tot be si no fos per un parell de gossos-rateta que m’assetgen abans de començar la pujada. Faig el cim i torno a baixar, ara fent el mateix recorregut pero a la inversa. De moment les sensacions son força bones i un cert grau d’optimisme m’acompanya durant un parell de kms. Passo per davant de casa (ja son 15 km !!!) i agafo l’ampolla d’aigua que he deixat a la rampa del parking de casa, faig quatre glops i la llenço a les escombraries. Trec de la butxaca una barreta energetica amb gust de xocolata (ja va costar de trobar-la ja) i en faig 3 mossegades (quina espessor per favor, que dificil se m’ha fet mastegar, empassar i respirar amb el nas ple de mocs !!! haure d’entrenar mes aquest aspecte).
Fet l’avituallament em dirigeixo cap a la canalitzacio per la part de Pardinyes i just abans d’entrar al mercat de Barris Nord em trobo al Crit i em dona la mala noticia que esta engripat. Aprofito des d’aqui per enviar-te anims i forces per recuperar-te.
Arribo a la canalitzacio i l’objectiu es fer-ho 4 vegades, per sumar un total de 10 kms. Aquell sentiment d’optimisme en que em feia veure-ho tot de color blau, dona pas a una frase que repeteixo unes poques vegades: collons, encara et queda molt tros !!! La musica, que fins llavors em semblava de tan bona companyia, se’m comença a fer pesada i fins i tot la trobo a massa volum (ai, ai, que ja comencem amb les punyetetes). Que si ara em trec els guants, que si ara em couen els mugrons, que ara noto un dolor a aqui, ara alla, mes tard una mica mes avall. Prou !!!!! Amb mes pena que gloria ho aconsegueixo, deixo la canalitzacio i torno a ritme "borreguero" cap a casa. En total, i si el contador del meu cotxe no m’enganya, 30 kms i una gran satisfaccio personal.
By Keds, estic meditant molt seriosament intentar fer l’assalt a Bcn i, si fnalment em decideixo, seria un plaer i orgull formar part d’un d’aquests grups de Km0.
Mentre corria i quan la nevulosa començava a dominar la meva ment, anava recordant dues frases que m’han ajudat molt: "la millor arma del corredor es el cap" (homedferro) i "ho faras segur" (Bru). Gracies companys !!!
Perdoneu la xerrameca, suposo que despres de tants kms (almenys per mi) vaig d’endorfines i encefalines fins als topes.
Ens veiem aviat !!!
Quote:By Keds, estic meditant molt seriosament intentar fer l’assalt a Bcn i, si fnalment em decideixo, seria un plaer i orgull formar part d’un d’aquests grups de Km0.Fer 30 km, trobo que és una manera curiosa de meditar… 😉
Ho tens al sac, el secret? Més seny que quilòmetres.
Salut
Ieeeeeeeeeeeeps,
Ostres nois, Redman i By Keds, es un plaer llegir-vos!!!!!
Estic més convençut que mai que això ja ho teniu coll avall, vosaltres i tots els altres kms’0 que aneu a Barna.
Alguna tirada llarga més i molt seny i prudència en les lesions…molt bé!!! 😉
Salut
Ideal la tirada llarga que proposa la Eli a Borges el 10 de febrer
24 km xino xano.
No tindreu pas por?
Salut!
Dia important el d’avui. Uns quants companys competien a Granollers i en la ullada ràpida a la classificació (hi ha moltíssima gent !) he vist grans temps. Ja ens ho explicaran, però els que tenen marató a la vista semblen estar fins-fins.
Com semblen estar ben fins By Keds i Arctos, que ens van explicant com va la preparació.Dia important el d’avui també per a mi, cara a Barcelona. Ja tocava fer una tirada prou llarga, per veure en quin punt em trobo. A Borges vaig tenir bones sensacions, però la cursa es va acabar aviat.
Ahir, repassant el circuit de la Marxa, vaig tenir un contratemps: un propietari em va denegar permís per passar per la seva finca.
Avui sortia també amb aquest objectiu, resoldre el contratemps. Sort que ja tenia una certa ruta alternativa, mig preparada, que avui m’ha agradat més que la prevista inicialment, i he pogut solventar això aviat.
De tota manera, encara que el dia era bastant clement, sense boira i a estones amb sol, he sortit bastant obtús, pensant que portava massa roba (la realitat ha estat que no, ho he vist quan em donava l’aire), que tenia que sol·lucionar aquest problema que us deia i que no sabia com aniria tot plegat.
He dedicat ben bé la primera hora a tot això, amb sensacions estranyes. Llavors se m’ha girat la pinça i he decidit tirar cap a Montclar, enclavament de l’Urgell a la Noguera que està allà a dalt, si ho coneixeu, però jo m’hi he enfilat. Desgast important a causa de la forta pujada i cert temor pel que pugui passar al camí de tornada. Porto 1 hora i 55 minuts reals, descomptades breus parades "tècniques".
Torno a arrencar, alleujat, en veure que no hi ha destrosses. Corro molt còmode, ara fa baixada, però quan toca planejar el ritme és sostingut i es pot dir que vaig bé.
Arribo a casa, he fet en total 2 hores i 43 minuts de tirada. En kilòmetres no ho sé, però un bon grapat, en tot cas.
Conclusió: bé, però encara queda feina per fer. Diumenge vinent intentaré apropar-me a les 3 hores, aquesta vegada en asfalt. Si faig sessió partida o no ho decidiré segons com em trobi.
Bones,
Albertbo tu si que em sembla que estas fí.
M’alegro que el contratemps ja sigui un problema solventat. Això de Montclar sembla interesant, amb la seva pujadeta i la seva baixadeta…a veure si al final faras una marxa de muntanya amb desnivells importants 😯 😈
Per cert una tirada de tres horetes per asfalt
: però això no esta prohibit….uff quin mal de cames només de pensar-ho. Jo per obligació el dia de la cursa però la resta tot per camins i millor encara per senders.Salut
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.