Gaudir de sobirania
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Pucurull ha escrit:
Quote:Passa que en veure que creix les ganes de gaudir de independència a Catalunya m’entusiasma.Mestre, a molts ens entusiasma. Alguns igual som massa derrotistes o desencantyats…pero quan veus gent del carrer, amb ganes, seny i sense dependencia de partits esclavistes de idees, encara t’ entra certa esperança
Bykeds, felicitats per el teu plantejament, no puc estar més d’ acord. Només un detall i no pas crític amb tu; has esmentat el Plan Ibarretxe, acceptat per pels per el parlament vasc, pero en definitva, voluntat de un poble amb ganes de esdevenir una nació.Jo el vaig viure molt de prop. Com va quedar?
Quote:.
La idea d’una Solidaritat Catalana és engrescadora però de moment poc realista i si la plantegen aquests tres “outsiders”….Uf!, des de la meva modesta opinió….fracàs segur.On puc signar-ho com a co-autor? I amb un afegit: faràn mal al nostre país. Volen conseguir coses per el país o volen ser “mediatics”? Molt de soroll i poca feina.
Quote:Sobirania ? SÍ.En quatre dies ? NO.
El “tempo”, com sempre, està en mans del poble.
Els dessitjos esdevenen realitats només amb fets. El 10-J va ser un fet incontestable, ara en calen uns quants més.
En quant temps ? El poble ho dirà.
Albertbo, Catalunya no ho te bé. Tenim partits que diuen que SI en un hemicicle i que NO a l’ altre, fariseus professionals sense cap mena de vergonya.
Com diuen els vells relotjes, Tempus fugit, i jo no crec que estigui en mans del poble. Perque no hi ha un sol poble, d’ altres ens envolten i no ho fan amb massa afecte.I aquest altres fins i tot tenen una “llei superior intocable” anomenada constitucion que els permetria venir a ficar-nos ordre vestits de caqui, com de tant en tant s’ ho recorden. I ho farien sense cap mena de vergonya, fins i tot guanyarien vots!
Quote:.
Passa que en veure que creix les ganes de gaudir de independència a Catalunya m’entusiasma.I tot i aquest desencant i fastic que manifesto, ho torno a dir, a mi també m’ entusiasma. Molt.
Pucurull, és el que desitjo per els meus fills.Força Vida i País.
He tornat a llegir tranqui·lament la llarga i interessant aportació de By Keds. Acostumo a fer-ho, no només en fils vius com aquest, sinó de tant en tant la de tothom en altres totalment oblidats.
By Keds ha escrit:
Quote:Perquè la possible independència de Catalunya només dependrà del poble català. N’estic segur. En la mesura que Catalunya sigui capaç de crear complicitat i consens entorn la seva demanda de més autogovern i fins i tot independència , la força de la raó i de la realitat pura i dura acabarà sent inqüestionable.He triat aquesta part sense ànim de voler-ne fer cap titular perqué resumeix bastant bé allò que potser jo no he sabut expressar prou bé. De fet, estic segur que si en By Keds i jo haguéssim de pactar alguna cosa com ara una declaració de qualsevol tipus arribariem ràpidament a un acord.
Al que anava.
Potser només m’ho sembla a mi, però els partits polítics en general estan de fa molt temps ja lluny del carrer i de la gent de l’ídem. Constato que després del 10-J en òrbites totalment divergents. Creieu que les coses estan anant raonablement bé segons les expectatives que pugués tenir un manifestant qualsevulla que fós la seva motivació per ser-hi ? Jo crec que no, el magma social no ha trobat encara l’escletxa per on sortir i la pressió es va acumulant.
Els partits polítics tendeixen a voler controlar l’espai de decisió ciutadana, han aconseguit gairebé la perfecció en això. Tot allò que no els resulti previsible els neguiteja.
Per això deia que calien més fets incontestables. Del carrer en amunt, bandejant si cal estructures establertes i de tot tipus que siguin insensibles a la realitat social. Complicitat i consens ja s’ha intentat amb els resultats llastimosos que es veuen.
Enric, si tenim veïns poc afectuosos millor que nosaltres no els fem tampoc gaires afalacs, no ? Si és que no ens volem humiliar més.
Ah!, tema exèrcit: bales contra proclames democràtiques ? Estem a l’Europa comuna del segle XXI i és impensable cap mena d’intervenció armada davant, donat el cas, d’una massivament expressada decisió popular.
Quote:La declaración unilateral de independencia de Kosovo no violó el Derecho Internacional, según la Corte Internacional de Justicia, cuya opinión puede establecer un precedente para España y otros países con movimientos independentistas.Em feia gràcia saber la reacció espanyola a aquesta sentència. Reconeixeran ara Kosovo?
Au, curiós tot plegat
És insuportable tant cinisme.
Kosovo no té res a veure amb el nivell de “prosperitat” (com diu que diu !?, Sra. Mª T. F. de la V?) de nuestro país…
Prosperitat… Democràtica, vol dir ??? Faci-s’ho mirar si és en això en el que pensa, la realitat és la que no té res a veure amb les (males) pràctiques del seu govern.
Potser pensava en una altra cosa, en la prosperitat econòmica. Faci-s’ho mirar encara més !
Ahir el seu superior va venir a fer-se el simpàtic a Catalunya. A mi em sembla que el somriure protocolari va acabar esdevenint un glaçat rictus obligat donades les evidents circumstàncies actuals al país. Interiorment devia maleir el dia en que se li havia ocorregut programar l’agenda per venir en aquestes dates a Catalunya.
Ja no valen mai més excuses de mal pagador, ni amb aquest ni amb ningú més. Ja no val que el seu paisà Luis del Olmo el titlli d’increïble (digne de no ser cregut) i que la resposta comenci amb un “Has empezado bien, pero…”, ja no val que després de convencionals paraules conciliadores li etzibi al seu col·lega (però el nostre President de la Generalitat, collons !) Montilla un “…aunque no te callas” absolutament definidor de tarannà. Quan intenta ser graciós encara fa més pena.
“Talante”. Doncs resulta que era això, donar pel sac.
Siiií, que les paraules traeixen… Molt.
A que ve Rodríguez ara ? A xulejar-nos encara més ?
Tip a rebentar.
Estatut retallat, inversions retallades, un llarg etcetera de retalls pel camí.
Molt bé, doncs retallem també Espanya. Tal fas, tal trobaràs.
Tan evident com això, no ?
A aquest ja el coneixem prou, al previsible nou monclovita també. No serà pas “manco”, serà pitjor.
Company Albertbo, en questio de mesos la moncloa canviara d’hostes, pero pels catalans sera sortir del foc per caure a les brases. Desgraciadament no puc ser optimista.
Aritmètica electoral, només com a curiositat.
Repassant els resultats de les eleccions generals de 2008, pots trobar coses curioses. La primera comunitat autònoma per nombre de diputats que van recolzar Zapatero a la seva investidura va ser Andalucia amb 36 i la segona Catalunya amb 25 diputats que van votar a favor i 11 que es van abstenir, cosa que al cap i a la fi també va ser necessària per la investidura, per la qual cosa podríem dir que també van ser 36 els diputats catalans que la van fer possible.
Assumint els riscos de dir-ho així i demanant un esforç de comprensió, es podria dir que sobre tot Andalucia i Catalunya van imposar el seu president a les comunitats que van votar contra aquella investidura: Cantabria, Castilla y León, Castilla la Mancha, València i Madrid (van quedar empatats els diputats de Asturias, Extremadura, Balears, La Rioja i Navarra).
Finalment, els diputats catalans que van facilitar la investidura de Zapatero votant a favor o abstenint-se, estaven recolzats pel 71,24% dels vots emesos a Catalunya. A Andalucia, l’altre gran suport del president, només tenia el suport del 51,93% dels vots. Potser no és moment de dir-ho, potser sona malament, però Zapatero és el nostre president, els catalans l’hem posat a La Moncloa.
Jugant, jugant… nombre de vots al darrera dels diputats que van facilitar la investidura de Zapatero, votant a favor o abstenint-se. També el percentatge d’aquests vots respecte al total de cada comunitat. Ben curiós.
Molt bé alvarfanyez, està molt bé la teva memòria històrica… però selectiva.
Obvies dir que en la gran Espanya de les autonomies la possibilitat de ser diputat abstencionista ni tan sols existeix. Votes a favor o en contra en funció de si el candidat és del teu partit o bé de l’altre. Que fàcil ho tenen allà, renoi !
I encara més fàcil és dir, acomodatíciament, que hi ha el presidente que hi ha gràcies a, per culpa de, a causa de, etc, etc… (a gust del consumidor !)… Catalunya i els catalans…
Lamento dir-te que precisament perqué la societat catalana no és tan “blanc” o “negre” com en altres llocs, interessadament a Espanya per molts mitjans es fomenta no voler-la entendre. Es fomenta la manipulació que sempre va en contra nostra, això també és ben curiós. Ei, i que m’agrada moltíssim més aquesta diversitat nostra tot i les dificultats majors per entendre’ns ràpidament segons en quins casos, eh ?
Jo recordo que al Parlament de Catalunya fa molts anys hi va tenir cabuda fins i tot el P.S.A. (Partido Socialista Andaluz) democràticament representat.
El moderadíssim i per a res catalanista P.D.L. (Partido Demócrata Liberal) encapçalat pel català Miquel Roca i Junyent es va fotre la gran patacada a unes eleccions generals espanyoles.
Ja em donaràs tu totes les dades.
El per qué de tot plegat d’aquests dos fenòmens si més no curiosos també ? Gràcies.
Ningú amb poder fora de Catalunya sembla gaire interessat en recordar la gran quantitat de botons de mostra de voluntat de col·laboració i d’entesa del poble català amb els governants espanyols de torn. Ans al contrari, sorgeixen altres fenòmens tan reaccionaris com U.P.D. (Unión, Progreso y Democracia)
Gosaries dir que la situació és potencialment ara la mateixa que al 2008 ? :dry:
Jo no goso, estic una mica a l’expectativa i això que ja he fet algun que altre pronòstic per aquí. Personalment crec que al Parlamento s’hauria de notar un gran boicot democràtic, modulable i formulable de moltes maneres i en diversos graus d’intensitat, per part dels partits catalans tan implicats en el 10-J, per exemple.
Que Espanya necessita Catalunya és força evident, però quan Catalunya en boca dels seus representants digui clarament que no necessita Espanya començarem a anar millor i parlant clar potser llavors sí que voldran entendre’ns més i també millor els poders espanyols de tota mena.
Això del diputat abstencionista també ho pensava jo fa temps, però em sembla que no existeix enlloc, mai no he sentit a parlar-ne. Llavors no és una qüestió espanyola, sinó general.
El problema, efectivament, és que amb el nostre sistema electoral les opcions a triar són contades. Però pensa que a Anglaterra o a França tenen un sistema que afavoreix encara més a les majories. Això facilita l’estabilitat dels governs, però a canvi no reflecteix la diversitat social, tot queda en dos partits. En l’altra punta està el sistema italià, si més no el que tenien desprès de la Segona Guerra Mundial, que era proporcional, llavors reflectia molt bé la diversitat social, però feia absolutament impossible mantenir un govern. T’ho miris com t’ho miris, qualsevol dels tres sistemes té els seus greus inconvenients, a banda de que a cadascú el pugui agradar més un o l’altre. En tot cas, a mi em sembla evident que no és un problema exclusivament espanyol.
Agradi o no, el president que tenim a La Moncloa ho és gràcies, sobre tot, als vots dels catalans i dels andalusos. I també, agradi o no, els murcians, els cántabros, o els manchegos van votar un altre president. No és qüestió de culpes, és tan senzill com sumar o restar. M’agrada fer aquests números perquè ofereixen una altra visió diferent del discurs dominant aquí. Quan diem que si el govern de l’Espanya de Castilla fa o deixa de fer no-sé-què amb Catalunya, un senyor de Ciudad Real o de Ávila pot dir amb tota justícia: “¡Eh! Está ahí porque le habéis puesto vosotros, nosotros queríamos otro“. Està bé mirar les coses des de diferents punts de vista.
Evidentment, la situació ara és diferent que en 2008. De totes maneres, alguna cosa canviarà, però jo no espero grans cataclismes ni a les eleccions catalanes d’enguany ni a les generals de 2012. Uns pujaran i d’altres baixaran, potser m’equivoco, però jo no veig que ni PSOE, ni PP, ni CiU pugin al doble o baixin a la meitat.
Jo diria que UpyD és quelcom més complex que un moviment reaccionari. Si et fixes, venen de la socialdemocràcia, però es diferencien dels socialistes en el model autonòmic. No veig que en qüestions econòmiques o socials siguin reaccionaris, en tot cas serien més aviat centralistes. Al final hi ha gent que es cansa de que el procés autonòmic no acabi mai. No dic que necessàriament tinguin raó, però és comprensible. La qual cosa és perfectament compatible amb el fet de que d’altra gent pensi que el procés autonòmic va massa lent. També és comprensible.
La diversitat de la societat catalana es innegable. Tenim sis partits al Parlament, quan normalment els parlaments autonòmics en tenen dos o tres. Aquesta és la prova. En realitat, qualsevol societat és prou complexa (afortunadament) com per que siguin correctes les afirmacions del tipus “La Rioja quiere…“, “Badajoz demanda…” o “Alcañiz exige…“. A qualsevol societat uns voldran una cosa i uns altres en voldran una altra, és impossible la unanimitat. Això és encara més accentuat en el cas català.
Ostres! La “operación Roca” o “operación reformista” i el PSA. Això és del Plistocè. El Partido Socialista Andaluz, que després va canviar el nom per l’actual de Partido Andalucista. Jo crec que la seva presència a la primera legislatura catalana va ser simplement una anècdota, perquè no es va a tornar a repetir.
En tot cas, per què van tenir més èxit que Roca? Hi ha una raó quantitativa, quants andalusos viuen a Catalunya i quants catalans viuen a Andalucía? I després està el fet, encara sense contestar, de què havia de fer un senyor de León, de Logroño o de Tomelloso amb un altre senyor nacionalista català. Per cert, en Roca va ser molt llest i preveient el desastre, es va presentar per CiU, per si de cas (la qual cosa li treia credibilitat al projecte, si no s’ho creu ni el principal patrocinador, qui s’ho ha de creure).
Desprès ens hem assabentat de que el secretari general d’aquell PRD era un tal Florentino Pérez. Si Roca es presentés avui amb Florentino, potser tindrien un millor resultat :laugh: :laugh: .
Es que si els Catalans volen ser independents penso que no pinten res a les generals, més diré ni votar han de fer. Ho dic per sentit comú. Ja se que hi ha moltes formes de ser català i moltes de ser independent, però…
Per la meva forma de pensa, els meus ideals, no crec que sigui bo per Catalunya la independència i si em d’estar a Europa de moment mana la constitució Espanyola per sobre de l’Europea i l’estatut amb excepcions és clar de l’acord de l’Unió Europea.
Si paguem més que ens els tornin, si som a Catalunya els catalans decideixen la seva llengua i altres que podem aconseguir sense la independència. De fet la constitució espanyola ja contempla que les comunitats espanyoles han d’anar agafant amb el temps més responsabilitats i jo ho entenc com un camí a la independència sense arribar a ser-ho mai.
Penseu que si Catalunya surt d’Espanya Catalunya és al meu pensar insostenible, no podem ser de Lleida i de Barcelona o Tarragona a la vegada. El bo a Barcelona ja sabeu com funcionA, BarcelonA queda molt clA i CatalÀ.
L’ex-President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, contemporitzador durant anys i panys des del seu càrrec institucional amb l’Estat Espanyol, un bon dia va obrir els ulls a la realitat.
Va votar i va declarar SÍ al dret de la nació catalana a decidir lliurement el seu futur. No ens enganyem, va votar SÍ per la independència.
Jordi Pujol va saber aplegar (transversalment, que es diu avui) moltíssims vots que el van dur a majories absolutes al Parlament de Catalunya. Va crear l’estil anomenat “pujolisme”, associat a la seva persona.
M’agradaria saber si encara sembla important allò que digui en la política catalana activa o no. Ho dic no fos cas que sembli que tot allò que una persona referent durant tants anys ara xaruqueja.
Em sembla que semblo carregat d’ironia. NO, parlo seriosament i especialment m’adreço a tots aquells que en algun moment es van sentir més “pujolistes” que no pas de CiU.
.
Ahir, 11 de setembre, hi havia més senyers que mai al balcons de Barcelona. Dues o tres vegades les d’altres anys.
I, curiosament, alguns que no la tenien, van posar la del Barça.
Després és dirà que no s’ha d’identificar el Barça amb Catalunya.
Pucu
Sense ànim de crear polèmica, però com a lleidatà em nego i em negaré sempre a identificar Catalunya amb el Barça. El Barça es pot identificar amb Catalunya perfectament, però no a l’inrevès. És evident que el Barça és català, i més aquesta darrera época, però hi ha molta vida a Catalunya més enllà del Barça, per molt poca bola que es doni a TV3 i mitjans similars.
Salut!
kepasaneng ha escrit:
Quote:Sense ànim de crear polèmica, però com a lleidatà em nego i em negaré sempre a identificar Catalunya amb el Barça. El Barça es pot identificar amb Catalunya perfectament, però no a l’inrevès. És evident que el Barça és català, i més aquesta darrera época, però hi ha molta vida a Catalunya més enllà del Barça, per molt poca bola que es doni a TV3 i mitjans similars.Salut!
Kepasaneng, no puc estar més d’acord amb tú. Jo (i tu) a més a més de lleidatà soc “merengue” i no per això soc més o menys català que la resta, no s’han de barrejar les coses i realment no entenc que el dia de la Diada de Catalunya es penji la bandera del barça, això ens exclou a la resta???…..
Salut!!!
Compte amb voler agafar el rave per les fulles…
En Pucurull només ha constatat allò que ha vist, d’acord ? Jo també crec que qui ha penjat la blaugrana s’ha equivocat de dia o no té ni idea d’on viu.
Dit això, us agraeixo que aquest fil sigui ben viu. No trasllada res més que la realitat del carrer.
O és que a ningú se li fa encara prou evident com s’estenen estelades com una taca d’oli arreu, incloent-hi importants ajuntaments del país i no només en la Diada Nacional ? Això és conseqüència d’alguna cosa.
Qui tingui ulls i orelles també pot parlar.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.