Gaudir de sobirania
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Arrosseguem clixés del passat que costa molt de treure’s de sobre. Aquesta identificació tenia sentit fa 40 anys, però avui ja no és sinó una herència del Paleolític. Més encara amb un futbol cada cop més internacional que ha de buscar la seva quota de mercat a jocs com ara la Xina o els EE.UU.
Per cert, és conegut que el segon equip de Catalunya és el Real Madrid, o Real Mourinho, com diu Martin Girard (qui no l’hagi llegit que vagi corrent ara mateix a la web de El País).
No hi ha res de nou sota el sol.
Suposo que a hores d’ara ja coneixeu l’estil de bromes que gasta aquest paridor de la Constitució Espanyola.
Escolto molta ràdio, ja ho he dit en alguna altra ocasió. Els comentaris més interessants es resumeixen en que qualsevol persona actualment retirada de la política activa es deixa anar i diu realment allò que pensa.
Allò que durant anys han maquillat, disfressat, eufemitzat, etc. Aquest és un altre debat !
Jo estic molt tranquil.
Vagin, vagin fent, els senyors com Peces-Barba. Els catalans som subsceptibles a comentaris en broma, diu ell ? No, és que tenim un nas molt fi que detecta la mala baba amagada rera un comentari que es vol fer passar per intrascendent.
No ho ha dit qualsevol xixarel·lo, estem ?
La reacció dels advocats catalans abandonant l’acte en qüestió m’ha semblat d’allò més digna.
Ens costarà molt, però en cada ocasió com aquesta, que algú significativament espanyolista es deixa anar i bada boca, l’independentisme català creix.
.
Estic d’acord, Albert.El que ha dit aquest senyor, pel pes polític que té el personatge, ens apropa més la independència. Li ho hauríem d’agrair.
Pucurull
Sí, crit, la feina és construir i al mateix temps no deixar-ne passar ni una més. Tot es complementa.
Hola Km0’s.
Quatre coses ràpides…
Lamento molt el cometaris del sr. Peces Barba….sobretot em va fer molta pena que un home de les seves credencials (força devaluades ja des de feia temps), no acabés dient el que volia dir d’una manera un mica més elegant i no tant barroera.
També vull dir que els catalans, o molts catalans, tenim la pell sovint massa fina….
A diari, a casa nostra, també es poden escoltar molts comentaris molt poc afortunats sobre Madrid, l’estat espanyol, Andalusia,….i un llarg etc. Molts d’aquests comentaris, també força contraproduents, són fets sovint per diputats del parlament català, altres representants polítics nacionalistes o per suposats representants rellevants de la nostra societat civil….Totes les idees són defensables, totes, però només val la pena defensar-les si es fa amb rigor, intel·ligència i un cert respecte. Estiguis al bàndol que estiguis.
També vull aprofitar per defensar modestament el paper que juga TV3 dins l’actual i complicat mercat audiovisual, doncs en aquests fils “sobiranistes” , algun cop s’ha fet algun comentari despectiu, de passada, sobre la seva actitud i possible falta de pluralitat….
Crec que seria injust demanar-li a TV3….la lluna !!!,…o si ho preferiu, la perfecció, la neutralitat absoluta, l’objectivitat total i l’excel·lència divina….
TV3 és una humil cadena pública d’un país petit sense sobirania, amb una llengua pròpia que lluita per mantenir-se dignament dins d’un món cada cop més globalitzat i que encara no ha resolt amb èxit i definitivament la seva relació amb l’estat espanyol…amb qui té nombrosos contenciosos i notable dificultat de comunicació.
És a dir, TV3 no ho té fàcil…..i Catalunya tampoc !!En la meva opinió, TV3 té una història molt digna, donades les circumstàncies. També resulta que té una molt bona quota d’audiència que aconsegueix amb una ferotge competència i, a més a més, crec que no sortiria gens mal parada en comparatives serioses sobre objectivitat i rigor informatiu…..tot i que aquí no espero unanimitats.
Recomano, malgrat tot, la diversitat informativa i la cerca i seguiment de diferents fonts informatives….fins i tot les que ens són ideològicament més adverses.
Per acabar…..estic d’acord amb l’Albertbo….“l’independentisme creix”….moderadament i sense eufòries…..i sense saber molt bé com articular-se políticament……De moment !!
I per acabar definitivament….estic molt i molt d’acord amb en Crit :
“LA FEINA ÉS CONSTRUIR.”
Salutacions.
By Keds ha escrit:
Quote:Lamento molt el cometaris del sr. Peces Barba….sobretot em va fer molta pena que un home de les seves credencials (força devaluades ja des de feia temps), no acabés dient el que volia dir d’una manera un mica més elegant i no tant barroera.També vull dir que els catalans, o molts catalans, tenim la pell sovint massa fina….
A diari, a casa nostra, també es poden escoltar molts comentaris molt poc afortunats sobre Madrid, l’estat espanyol, Andalusia,….i un llarg etc. Molts d’aquests comentaris, també força contraproduents, són fets sovint per diputats del parlament català, altres representants polítics nacionalistes o per suposats representants rellevants de la nostra societat civil….En By Keds ha escrit exactament el mateix que jo volia dir, de manera molt més elegant en tot cas.
Bé, el problema que no volem veure és que això és un cas d’incomprensió mútua. Estem tots tan pendents del que diu o fa l’altre que ni ens hi fixem en el que diem o fem nosaltres. Tan pendents de les ofenses que ens fan que no ens adonem de les que en fem. Tots, ja dic, dues direccions.
Tan carregats de raó que no podem veure les raons de l’altre, que també en té, per inimaginable que pugui semblar.
Per entendre les coses només hi ha una opció que és posar-se al lloc de l’altre, mirar les coses des de l’altra banda, entendre per que l’altre pensa el que pensa. De ben segur que té raons si més no tan contundents com les nostres. Qui hagi fet aquest esforç que parli i qui no que calli. Aquí i allà, parlo de tots.
Dos cosetes per acabar.
Si t’hi fixes una mica, aquest senyor Peces-Barba va dir una cosa amb molt de seny, però s’ha equivocat en la forma. Ha ficat la pota i en Tardà ho ha aprofitat per fer campanya, estem jugant al joc d’en Tardà.
El pare d’en Peces-Barba va construir el Valle de los Caídos, no com a obrer qualificat precisament, sinó com a esclau, que era el tracte que rebien els presoners polítics que hi van participar en aquella obra. N’hi van morir en quantitats incomptables. I encara que faci molt de temps d’allò, va lluitar per la democràcia i també va patir la repressió en carn pròpia. Finalment va participar en el redactat d’una constitució que ens feia iguals a la resta d’Europa. Mentre feia tot això, l’Artur Mas, per posar un exemple, era un nen de papà que, segons pròpia confessió, es dedicava a la bona vida amb els diners de la família i no en tenia ni idea de política.
Perspectiva, si us plau, una mica de perspectiva.
Quote:I encara que faci molt de temps d’allò, va lluitar per la democràcia i també va patir la repressió en carn pròpia. Finalment va participar en el redactat d’una constitució que ens feia iguals a la resta d’Europa. Mentre feia tot això, l’Artur Mas, per posar un exemple, era un nen de papà que, segons pròpia confessió, es dedicava a la bona vida amb els diners de la família i no en tenia ni idea de política.Si,ho recordo, era en aquells temps que el Jimenez Losantos era militant del PSUC o similar…
Les persones tenen dret o/i possibilitat de canviar, per bo o dolent. El que feia una persona fa 30 anys endarrera – el que no feia en aquest cas, que encara té més conya- poc te a veure amb la seva realitat actual, amb una excepció possible, els delictes. I no soc seguidor del Mas, quedi clar.
By keds, un plaer
Enric ha escrit:
Quote:Si,ho recordo, era en aquells temps que el Jimenez Losantos era militant del PSUC o similar…Efectivament, la mateixa època en la que Carrillo era del PCE.
No pretenia passar per alt errors presents per mèrits del passat, aquest senyor s’ha equivocat i punt. Només demano una mica de perspectiva.
Per cert, per entendre Jiménez Losantos necessites conèixer la seva militància comunista (i conèixer que Terra Lliure casi el mata, tot sigui dit). Necessites perspectiva.
(La trajectòria d’aquest senyor, per cert, és molt comú entre els antics comunistes. De tants com n’hi havia, ara només en queden quatre arreplegats. Molts han acabat en el neoliberalisme, en conec uns quants i d’altres en filosofies orientals i corrents espirituals, en conec molts també).
Quote:Per cert, per entendre Jiménez Losantos necessites conèixer la seva militància comunista (i conèixer que Terra Lliure casi el mata, tot sigui dit). Necessites perspectivaL’ exemple d’ aquest individu només era per exemplificar que les persones van modificant-se en tots els aspectes, rés més, i aquest era un cas clar, com podia ser el del Mouriñó o molts d’ altres, per bo o no.
En tot cas, entendre Jimenz Losantos seria un esforç similar al que em produiria asimilar el Mein Kampf o un tratado de cirugia para coleopteros.
No ho penso provar, tinc massa feina depilant pardals.
Força Vida!
Bé, ens desviem. Ja t’havia entès. Evidentment, les persones canviem, pobre de qui als 40 tingui les mateixes idees que als 20. Per això mateix demano perspectiva.
Josep Antoni Duran i Lleida deixa anar estirabots defensius que semblen ofensius.
No comparteixo aquest estil de fer ni la seva marca. Ara només vull preguntar.
Parlem de perspectiva, no ?
Des d’on comença a comptar ? Des de quin angle s’ha de prendre ?
Sóc un ignorant.
Duran Lleida sap molt bé el se’n que fa, està venent un pany que té molts compradors.
Sobre la perspectiva, em recordava aquella paràbola russa. Hi havia una vegada un ocellet caigut a terra a punt de morir de fred en mig del cru hivern rus. Per casualitat, una vaca que passava al seu costat es va aturar un moment per deixar anar una enorme deposició que va caure tot just a sobre de l’ocellet. Amb l’escalfor d’aquell pastís, l’ocellet va revifar una mica i va agafar forces per rebuscar alguna llavor no digerida per la vaca. Tot plegat va fer que aquell ocellet anés agafant forces i s’animés a piular. Tímid al començament però amb forces a mesura que l’escalfor i el menjar feien efecte al seu cos. Un pagès que passava per allà el va sentir i es va apropar buscant l’origen del cant. Un cop el va localitzar, el va treure de la deposició vacuna, el va rentar amb molta delicadesa i finalment, agafant-lo pel cap el va matar trencant-li el coll mentre pensava “ja tinc l’aperitiu d’avui”.
Conclusió: No tot aquell que et cobreix de merda és el teu enemic ni tot aquell que te treu de la merda és el teu amic.
Això és la perspectiva.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.