Escampant la boira en solitari
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Totalment d’acord amb tu, m’encanta Ginebra. Però, d’això… no t’oblidis del sou que necessites per a viure aquesta pau que es respira.
Bones
Ahir diumenge vaig fer una sortida en solitari, res d’estrany per mi si no fos per la distància (27km). Ha estat el que podria ser l’equivalent a una tirada llarga d’aquelles que fem unes setmanes abans d’una marató. En el meu cas no estic fent cap preparació específica, però volia tornar a possar a pova la meva resistència. Fa un parell de setmanes que vaig passar la ITV amb èxit, i suposo que el subconscient ha començat a treballar més del compte.
La sortida ha consistit en una volta al llac de Terradets que no he completat per precaució (la volta complerta eren uns 33Kms i potser era massa càrrega). La passejada no se m’ha fet gens pesada possiblement pel fet de que ha estat amenitzada per un concert en directe Bruce Springsteen, i també pel fet de que el clima era perfecte per correr (res de boira…).
I fins aquí el rotllo….De moment sembla que el meu cos ho ha asimilat tot molt bé, i ja tinc ganes de que sigui demar per tonar a rodar una mica.
Salut i Kms.
Jordi
Ieeeeps,
Jordi, si no es molt preguntar, quin es aquest concert en directe del Bruce que estaves escoltant tant a gust???
Bon vespre,
Encara plovia una mica, havia decidit que jo tampoc sortiria.
Cap cursa al cap, els carrers molls, vent, però he pensat que per mitja hora no em constiparia.
He sortit amb l’mp3, just ahir em vaig descarregar el darrer delicatessen, volum al mínim. Només espurnejava però la mitjana encara degotava, era un degoteig ja de tardor, gotes sobre fulles. El Segre portava aigua nova, els colors tampoc eren els mateixos que fa dos dies, i l’arç blanc vestia fruit roig.
La mitjana era dels ocells i meua. Un sol trot m’he creuat en tota l’estona, i només una família de l’altre costat de l’Atlàntic collint caragols, m’ha fet pensar una mica.
Ha sigut un trot molt suau, he mirat de no trepitjar cap caragol i ells han mirat de trepitjar-me a mi, sembla que tots en n’hem sortit.
Salut a tots
Crit
Hola Km0’s.
Una marató que no vaig córrer…..o sí ?Diumenge, 14 de novembre de 2010.
Avui és el dia de la marató MCD2010 i lamentablement no seré a la sortida tot hi haver fet la inscripció i haver fet quasi bé tres mesos d’intens entrenament.
Com ja vaig explicar , una inoportuna lesió muscular dues setmanes abans em va deixar fora de combat.
Durant aquestes dues setmanes el meu estat va millorar dia a dia , però no va ser suficient com per plantar-me amb un mínim de confiança a la línia de sortida junt a un bon grapat de companys del Km0 Ponent i altres 400 valents.
Però que avui, diumenge, no pugui córrer la marató, no vol dir que no pugui fer alguna cosa.
Tot i tenir compromisos familiars cap al migdia, sortiré de bon matí amb la meva massa sovint oblidada BTT i provaré a fer una volta per les rodalies….sense grans pretensions.
Surto de Benavent amb una mica de boira i fred, però ràpidament veig que serà un matí excel.lent per fer qualsevol cosa i amb un somriure a la boca decideixo baixar cap la Lleida fent no poques ziga-zagues…..
M’agrada passejar amb bici per Lleida-ciutat els diumenges pel matí a primera hora. Pràcticament no hi cap cotxe circulant i l’activitat humana que s’hi pot veure, tot i escassa, és molt interessant…
Em vaig trobant, poc a poc, amb algun grup de ciclistes força nombrós i també algun ciclista solitari…. com jo !. També hi ha gent que corre….veig una parella que ho fa amb un estil molt digne i acompanyats d’un gos lligat amb arnés….
Quan passo per La Mariola, veig de reüll uns quants grups de gent gran fent petanca i discutint la jugada….
Ara pujo cap a Gardeny i dono una volta per una mena de circuit btt que hi ha muntat i que és força divertit. Arribo a la canalització del riu i em creuo amb un grup de caminadors molt ben equipats (sabates de trekking, motxilles d’hidratació, pals, alguna armilla reflectant….) que suposo que van a fer algun itinerari proper.
També a la canalització, una mica més endavant em trobo a l’Adolfo que veig que continua corrent amb el seu estil (pura elegància). M’aturo, el saludo i la fem petar una estona….
Ara ja estic pedalant per dins de la Mitjana….No sabem la sort que tenim de tenir tant a prop un lloc com aquest!. Passant per sobre del pont gran de fusta, m’aturo i veig com passa per sota una canoa lliscant sobre les aigües…..Què xulo!
Mentre vaig fent aquest itinerari la meva ment circula lliurement i un munt de pensaments venen i van…..Reiteradament, però, el pensament que més m’acompanya és el dels companys maratonians….”Ara ja deuen estar a punt de sortir”…..”ara ja fa una estona que corren”…..” ja tenen a prop la mitja marató”…..”ara és a punt d’arribar el JMolins”…..”ara ja estan a punt d’arribar tots els demés”….Ummm….Quina enveja!
Surto de la Mitjana i passo per davant d’un munt de gent que en pocs metres….juguen a la petanca, tiren amb arc, donen puntades a una pilota de futbol, fan skateboard….i com a traca final, uns sorollosos i rapidíssims cotxes teledirigits donen voltes a un circuit que sembla un Scalextric gegant… (En aquells moments, a mils de kms, uns senyors que es diuen Alonso, Webber, Vettel i Hamilton es deuen estar a punt de posar la granota, els guants i el casc per afrontar un altre gran repte.)
Deixo enrere tota aquesta activitat, que segurament durarà fins l’hora de dinar i continuo donant voltes per la city. La cama no em fa gens de mal i em trobo molt i molt bé. Aprofito per passar per llocs on fa molt de temps que no hi passava i també per descobrir llocs modificats, on s’han fet obres recentment i així poder verificar el resultat final.
Passo pel mig del gran passeig que ha quedat per sobre les vies del tren cobertes, que em produeix en principi bones sensacions, i m’he d’aturar novament per saludar aquest cop al Stomix que amb la seva bici i un arnés, em diu que se’n va fer una mica d’escalada al rocòdrom de Pardinyes…..Xerrem una mica.
Se’m comença a fer tard i decideixo passar ràpidament per casa de la meva mare per saludar-la i fer una café, i sense perdre més temps iniciar el camí de retorn cap a casa.
Quan surto de Lleida, per l’avinguda de Pinyana, em creuo amb un grup de gent que em resulta familiar…..Són el grup de caminadors que havia vist per la canalització feia estona i que ara potser tornaven….o ves a saber! , potser només eren una repetició d’una imatge que duia gravada a la retina i que ara inconscientment projectava sobre les voreres d’aquesta avinguda de la perifèria….però no, no ho crec….segurament eren el grup que tornava.
Ja estic arribant a Benavent i continuo pensant amb els maratonians….”Espero que tot hagi anat bé”….i descobreixo que he acabat fent una senyora volta, molt més llarga del que en principi tenia previst. No m’importa gens….doncs m’ho he passat la mar de bé i he gaudit molt de tot plegat.
Arribo a casa i quan entro al garatge miro, com faig sempre, el display del conta quilòmetres de la meva bici per saber la distància total recorreguda . Sorpresa!, no m’ho puc creure…42,194 kms
Us sona aquesta xifra ?
Dilluns, 15 de novembre de 2010
Consultant la classificació de la MCD 2010, per veure els resultats dels companys, descobreixo amb sorpresa i estupefacció, que el meu nom surt a la classificació (us ho juro)
152 – By Keds….3:29:09 (Km0 Ponent)“Los caminos del señor, són inescrutables….”:S
Salutacions
Molt bones! Fa uns cuants dies que m’he fet soci de Km0 ponent, i aquesta es la meva primera aportacio.
Jo soc de Sudanell, i intento sortir a entrenar cuant puc, unes 4 vegades per setmana, de normal entreno sol, pero a vegades hem trobao amb un companu de Km 0 i rodem els dos junts.A veure si ens veiem tots plegat en alguna cursa aviat.
Salutacions.
Benvingut Jaquesi sino mira de venir alguna trovada dels diumenges.
També pots organitzar una sortida pel teu poble pels camins que deus coneixer tant be i de ben segur que algú et seguirà.
Salut i milles.
AbelAvui no he dormit gaire bé i per no enredar gaire al personal he decidit sortir tot sol, una mica més tard, en lloc d’afegir-me a la convocatòria de grup de diumenge al matí.
Crec que ha estat una bona decisió, avui era un d’aquests dies que no van bé i, sumat al meu baix estat de forma, hauria tingut que deixar marxar el grup, i quedar-me a intentar recuperar i trobar el ritme que justifiqués la sortida, que em permeti fer uns quants quilòmetres i suar una mica la cansalada. Sé que quan vas en grup normalment algú es queda a acompanyar a qui es queda enrere, i amb una convocatòria per fer 25 km… no m’agrada enredar.
Per anar i tornar a Albatàrrech he tingut que parar quatre vegades. El meu ritme era tranquil, molt tranquil, però les cames i el cap no anaven al mateix pas.
Potser ho fa el fred o potser les poques sortides que faig aquests darrers mesos, però em costa trobar el ritme, ara bé quan ho trobo, quan estic còmode, no faria una altra cosa. M’agrada córrer.Sime ha escrit:
Quote:Potser ho fa el fred o potser les poques sortides que faig aquests darrers mesos, però em costa trobar el ritme, ara bé quan ho trobo, quan estic còmode, no faria una altra cosa. M’agrada córrer.Totalment d’acord, Sime, ho subscric fil per randa.
Jo avui he hagut d’abandonar la tirada llarga, perquè m’ha començat a ploure. Sé que vosaltres sou més valents, però el fred, l’aigua, i el risc de nevades no m’han fet massa gràcia.
Hauré de recuperar-ho durant la setmana!
.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.