S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Crit, tens tota la raó, no sé si a -4, però a menys de 0 segur, quin fred!!!, però com diu la dita,està bé el q bé s’acava i la veritat és que als 15 minuts de còrrer, el fred ja no es nota i la sortida ha estat molt bé. Bé, si no ens veiem, que vagi molt bé per donosti.
Apa!, fins aviat.
Bon dia!!!!
Doncs jo, amagada deprés de vacances, entre papers d’oficina i nou gimnàs (una altra vegada!) Em be de gust, vés per on!!! (suposo que pel fred…) Necessito suaaaarrrr!!!! I com no… una mica d’escalada…
Començaré a preparar marató a principis de desembre… Ara estic en fase "d’observació" per part del nou "profe-cañon" (no malpenseu, eh?) qué diu que estic "sobre-entrenada" 🙄 M’ha posat la por al cos i ara fins dijous proper, res!
Encara que no sé quina marató faré, però m’ha recomanat 6 mesos d’entrenament mínim … 😯 Desprès ja parlarem…. Ara haig d’escollir la propera mitja… Pas a pas!Petons+petons+petons+… (sobre-entrenament, potser….) 😆
"Como un antilope, que de repente torciera su rumbo y corriera enloquecido 100 kilómetros, sin sospechar que al final de la carrera encontrará agua…".
Jo, amb la fervent creença que som tres parts (cos, ànima i ment), sé, que tot i que el seu cos físic ja no hi és, la seva ànima mai deixarà els seus éssers estimats, sempre i més que mai… més present….
Sobre-entrenada ? I 6 mesos, mínim, d’entrenament, et diuen ?
Ara sí que no entenc res. Si estàs sobre-entrenada, no és que et sobri que t’entrenis, però molt llarg t’ho fien, crec jo, per "dessobre-entrenar-te" (paraulot on n’hi hagi 😈 😈 ).
A veure cap on tires. Va, dona, no ens maregis més
.Avui he anat a la mitja de Ripoll
L’heu feta mai? És una de les mitges més maques de Catalunya, va de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, per la carretera en mig de les muntanyes, un paisatge molt fresc, i més avui!
Quan hem arribat a Ripoll, a les 9 del matí estàvem a -7ºC, sort que lluïa un bon sol i poc a poc ha anat pujant la temperatura.
El circuit ascendent fins Sant Joan però amb més d’una pujada i baixada en mig.
Els avituallaments només havien de ser 3 i al final han set 6 i amb taronges.
L’arribada amb brou i infusions ben calent!! També hi havia altres refrescs.
He vist al Josep Pons, amb qui vam compartir la marató de Berlín, i a molts altres coneguts.
Conclusió: un matí fantàstic!
Quote:Bon dia!!!!Doncs jo, amagada deprés de vacances, entre papers d’oficina i nou gimnàs (una altra vegada!) Em be de gust, vés per on!!! (suposo que pel fred…) Necessito suaaaarrrr!!!! I com no… una mica d’escalada…
Començaré a preparar marató a principis de desembre… Ara estic en fase "d’observació" per part del nou "profe-cañon" (no malpenseu, eh?) qué diu que estic "sobre-entrenada" 🙄 M’ha posat la por al cos i ara fins dijous proper, res!
Encara que no sé quina marató faré, però m’ha recomanat 6 mesos d’entrenament mínim … 😯 Desprès ja parlarem…. Ara haig d’escollir la propera mitja… Pas a pas!Petons+petons+petons+… (sobre-entrenament, potser….) 😆
Bones Lagartija,
La millor manera de superar el sobre-entrenament es escoltar el cos i descansar fins que et tornin a venir ganes.
Per cert no entenc d’entrenaments per maratons, però 6 mesos per preparar una marató hem sembla psicològicament dur, molt dur 😳 😳 …..jo així mai sere un marathon-man 😥 .Salut i sobre-descansa
Jo volia parlar de la martó de Barcelona, però amb la de Lleida 😯
i el sobre entrenament 
ja no se de que parlar!! 😉Havia pensat de fer la martó de Sevilla, en parlen tant bé!!
Però com que quan vaig fer la de Barcelona encara es sortia de Mataró, es pot dir que encara no he fet la de Barcelona, així que en té molts números.
La de Lleida, ja m’agradaria ja, però no a l’estiu! No m’agrada córrer amb calor, i encara menys tants quilòmetres. El que m’ha fet gràcia és el circuit, inevitable!! 😆
De sobre entrenament poc en tinc a dir, crec que és una cosa que no he tingut mai, quan preparava Berlín, la 2a setmana abans de la marató vaig notar que si continuava petaria, així que vaig descansar 2 setmanes, ja que la setmana abans era absurd recuperar el temps perdut.
I després de la marató, per descans al principi, per feina, per … al final casi he estat un mes sense anar a córrer. I he tornat a córrer com si no hagés fet cap marató. Crec que un s’ha d’escoltar el cos i saber parar quan cal.Qui més anirà a Barcelona?
Quote:L’heu feta mai?Cony, sí ! (perdó, rectifico: coi, sí !)
A mida que em vaig fent gran me n’adono, cada dia més, que he voltat per moltes, moltes curses del päís.
A Ripoll fa anys i panys que no hi vaig a córrer, de quan la cursa era de 20 kms., no mitja marató com ara.
I en recordo haver enredat un company de feina d’aleshores, tennista ell, i els dinars posteriors, i…
I també, tot s’ha de dir, la meva aversió a curses multitudinàries (no parlo de La Mercè, El Corte Inglés i coses així) va néixer arran de Granollers i de Ripoll.No sé com és ara, fa molts anys que no hi vaig, però m’agobiava bastant, tantíssima gent.
Per raons de feina, vaig ser-hi fa no molt, a Ripoll. Somniava fer la Ruta del Ferro, l’antic tren fins a Sant Joan, ara terreny d’excursionistes.
No tenia temps, en segueixo tenint les ganes.Sento moltíssim la mort de l’Eduard. Com diu Segarrenc ben poques curses es perdia. L’última que el recordo és la mitja marató de Mollerussa. Ens vàrem saludar a la sortida i també ál quilòmetre 20, quan jo esperava l’arribada del "Mingu" i l’Eduard passava un parell de minuts abans, responent amb un somriure els ànims que li enviava.
Al cel, o allà on ell vulgui, arribarà correns.
Una forta abraçada a la família i als companys del 100×100 FondistesMoltes gràcies a tots. Jo vaig començar aquest any amb els 100×100 fondistes i l’Eduard ens feia de guia, ens portava per diferents rutes d’entrenament per l’Urgell. Em va fer de llebre a la cursa de Cervera, ell m’anava animant… Són els bons records que juntament amb d’altres ens quedaran…
Ànims a la Família i tots els amics que el trobarem a faltar!
http://www.ca100x100.com/100×100/eduard.html
Xavier Martí.
