Cony, sí ! (perdó, rectifico: coi, sí !)
A mida que em vaig fent gran me n’adono, cada dia més, que he voltat per moltes, moltes curses del päís.
A Ripoll fa anys i panys que no hi vaig a córrer, de quan la cursa era de 20 kms., no mitja marató com ara.
I en recordo haver enredat un company de feina d’aleshores, tennista ell, i els dinars posteriors, i…
I també, tot s’ha de dir, la meva aversió a curses multitudinàries (no parlo de La Mercè, El Corte Inglés i coses així) va néixer arran de Granollers i de Ripoll.
No sé com és ara, fa molts anys que no hi vaig, però m’agobiava bastant, tantíssima gent.
Per raons de feina, vaig ser-hi fa no molt, a Ripoll. Somniava fer la Ruta del Ferro, l’antic tren fins a Sant Joan, ara terreny d’excursionistes.
No tenia temps, en segueixo tenint les ganes.