S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ja puc dir que he fet una marató
Molt i molt content i encara que la marca era tema secundari, molt satisfet del temps aconseguit (3h20’21”)
Quan tingui un moment escriure na petita crònica per explicar els detalls
Benet: tampoc et vaig veure, encara que sembla que van arribar bastant a junts. Jo portava la samarreta de Templers.
Al que sí que vaig veure va ser al Joan Navarro. No va poder aconseguir l’objectiu que tenia de baixar de les 3h però va fer una marca boníssima. Joan, segur que a la propera ho aconsegueixes.
Volia escriure quatre ratlles de les sensacions d’ahir però al final han sortit unes quantes més
Donosti 2012 – La primera ja es al sac
Cap a DonostiEl dissabte al matí marxem amb la família ben d’hora cap a Donosti. Una parada ràpida a l’hotel per deixar les maletes i anem cap a Anoeta, on havíem quedat amb el meu germà per recollir el dorsal.
La fira del corredor es més aviat fluixeta per la fama que té la cursa i la bossa tampoc es que sigui molt esplèndida: un tetrabrik de caldo, una ampolleta de vi i poca coseta més. Donem una ullada als quatre stands que hi ha i marxem cap al centre a fer uns pinxos, després una volteta per la ciutat i cap a l’hotel a sopar pasta per carregar hidrats i a dormir aviadet, no sense abans tornar a mirar la previsió del temps per l’endemà que confirmava que ens mullaríem però que al menys no faria vent.
La nit del lloroEstàvem cansats per la matinada que havíem fet i per la caminada per la ciutat així es que a les 22.30h ja estàvem dormint. Ja m’imaginava que em despertaria varies vegades però el que no em pensava pas era que quan em vaig despertar a la 1.30h per buidar part de la hidratació del dia anterior ja no podria gaire bé tornar a dormir. Quan més em capficava que tenia que dormir per descansar, pitjor. Fins a les 5.30h no vaig pegar ull i només a partir de aleshores vaig poder fer un parell de becaines de mitja horeta.
La cursaA les 8.00h arribem a Anoeta, aparquem, un tomb pels voltants de l’estadi i acomiadament amb la família perquè marxaven cap a la zona de la Concha on havíem quedat que estarien per donar-me ànims. Deixo la bossa a consigna i al sortir em trobo al meu germà. Anem a escalfar una miqueta i uns 20 minutets abans de començar ens acomiadem fins a l’arribada (el seu objectiu es poder acabar-la). Acabo l’escalfament i començo a agafar posicions per la sortida. L’objectiu es intentar baixar de les 3h30′ però es la meva primera marató i no sé com respondré als últims kms. Sense adornar-me m’he situat entre la llebre de les 3h15′ i la de les 3h30′ i penso que ja m’està bé.
Puntualment, a les 9.00h es dona la sortida. Els dos o tres primers kms no paro de mirar el rellotge intentant controlar el ritme, procurant que no sigui ni massa lent ni massa ràpid. Cap al km3 veig per primera vegada a la família i aconsegueixo oblidar-me una mica del rellotge i començo a agafar ritme “de creuer”. Fins al km10 vaig amb el freno de mà ficat. El cos em demana anar una mica més ràpid però la ment sap que la cursa es moooolt llarga.
Al pas per primera vegada pel passeig de la Concha al km12 torno a veure a la família i em suposa una bona càrrega d’ànims. Del km14 al km21 vaig fent, sense trobar un grupet al que poder enganxar-me, uns van massa ràpids i altres massa lents. A més a més, la molèstia de la última setmana al tendinós de darrera el genoll comença a avisar-me i em diu que em farà companyia durant tota la cursa. La nova trobada amb la família al km20 fa que per uns moments m’oblidi de la molèstia.
Passo la mitja marató en 1h41′, una mica més ràpid del que tenia previst. Faig càlculs i “somio” que si doblo estaré al voltant de les 3h22′ però sent més realista el que penso es que puc fer a prop de 1h50′ i acabar per sota de les 3h30′.
En aquest moment es quan trobo un grupet de tres corredors amb el que em trobo a gust de ritme i m’uneixo a ells. Passem per segona vegada per Anoeta i m’imagino com serà la propera vegada que torni a entrar a l’estadi. Segueixo amb el grupet però al pas per l’avituallament del km28 els deixo una mica enrere, veig que em trobo bé i el fet de pensar que al km30 torno a veure a la Nuria i les peques, fa que m’animi i a poc a poc m’allunyi d’ells. Nova salutació a la família i ens acomiadem fins a l’arribada al l’estadi.
Arribo als temuts km30-32 però sorprenentment, en lloc de trobar-me cap “muro” em noto molt i molt bé. Els parcials fins el km35 son cada cop més ràpids i bastant constants sobre el 4’35”. M’anima moltíssim el fet que vagi superant corredors que sí que sembla que els ha vingut a visitar el “hombre del mazo”. Em prenc l’últim gel que tenia i es ara, coincidint amb la part més lletja del recorregut i de menys animació de la gent, quan noto una mica de baixada i passo un mal moment fins el km38. La tornada al passeig de la Concha on hi ha un munt de gent animant fa que revisqui. Busco uns amics que tenien que arribar per veure’m en aquesta ultima volta i els trobo al km39.
A partir d’aquí ja vaig gaudint dels últims kms, la gent no para d’animar i arribant a l’entrada a l’estadi es quan em guanya la emoció però encara no es moment. Veig a la família a la llunyania a les grades i completo la volta a la pista d’atletisme en pla triomfal.
Ja he fet la meva primera marató !!!
La marca, encara que era un tema secundari, fa que encara estiga més satisfet. He fet la segona part una mica més ràpida que la primera i acabo en 3h20’21”.
Ara toca descansar i en uns dies començar a pensar en Barcelona 2013.
P.d: Finalment, la llagrimeta em va sortir quan vaig veure al meu germà arribant a l’estadi
Molt bona matinal la d’ahir a l’Imperial Tarraco, 15º de temperatura, cel cobert i sense gens de vent.
Feia anys que no la feia i amb el recorrregut canviat, l’he trovat molt ràpida.
El tema parquing un fiasco, hi havía gent que 10′ abans de començar la cursa encara corrien per recollir el dorsal, després d’haver tingut que deixar el cotxe al quinto … perque 1 dels 2 aparcaments recomanats estava tancat per obres.
El tros de l’espigó del port es fa una mica pessat, però ja es el tram final i vas saludant als companys de Km 0, molt bona actuació de Caragolet.Us deixó les calsificacions:
http://mitjatarragona.cat/clasificacio_general.pdf
Salut i milles.
AbelNois…
Si la primera la feu per sota de 3:30.
Jo volia preguntar…..
Què fa baixada Donostia?:blink: :blink:Felicitats CRACKS !!!
Bueno, pues ya está. Y más que contento.
Llegada el sábado a donosti, a comer no precisamente precursa, acabando a las 16:30 y a por el dorsal. Feria algo más floja de lo que recuerdo de 2008 (bolsa con las chuches justas) y a cenar a las 8,30 sin nada de hambre.El tiempo parece que aguanta, contínuas miradas a las meteos, a ver si hay suerte… Por la noche comienza a llover y se me empieza a poner aquel mal cuerpo del tipo que cñ hago aqui, y si paso de todo….. Da igual, a la hora arriba, desayuno relativamente bien y al parking de la salida, donde la lluvia hace que me acabe de cambiar dentro del coche. Va lloviendo y tengo dudas. Como la temperatura no es baja decido tirantes y pantalón corto atletismo. Encima camiseta de tirar y chubasquero de usar y tirar del todo a cien (si, si, del todo a cien, que igual tenía 15 años). No salto sin red, a la familia le he dejado otra mochila con zapatillas, calcetines, malla larga, camiseta manga larga y cortavientos de esos de ciclismo que no entra (ni sale) nada de agua. Hay que acabar como sea.
Bolsa al guardarropa y 10-15 minutos antes acudo a la salida. Veo 3 horas delante y 3,30 detras. El de 15 no lo veo. Ya esta bien. Ultimo minuto, fuera plástico y a correr. No voy con nadie. Justo a la salida veo el 3,15. Las referencias serán ir delante de él y el garmin, que no es lo mejor del mundo en esto de la velocidad instantánea, para ir más o menos a 4,30.
Va pasando la carrera, camiseta encima hasta el km 7 u 8, empieza a molestar y los de la organización se empiezan a poner pesados ¿dorsal?, están al loro los tíos. El ritmo es cómodo, pulsaciones muy controladas y el garmin me hace levantar el pie muchas veces.
Empieza las guerra de las tetillas. Por el km 15 empiezo a notar una sensación, toco y, etectivamente las tiras de esparadrapo se van a soltar. En los avituallamientos de esa zona voy viendo vaselina, lo dejo para más tarde, y cuando ya he desistido del esparadrapo no vuelvo a ver vaselina hasta que ya no hay remedio. El espectáculo es lamentable, oigo algún comentario del público (igual no tenía nada que ver) llego a pensar en tirar la camiseta y seguir con el dorsal en la mano. Al final paso de todo; en la ducha ya lo pagaré…
km 17 paro a hacer el inevitable pis, y al arrancar me pasa la bici del 3,15. Paso de ella, acelero la paso por la derecha y sigo a mi rollo.
Sigue la carrera y el plan establecido. Media maraton en 1,36 y muchos, ya es lo que toca. Oigo el público que dice que no muy lejos viene el tropel de 3,15. Entre el 20 y el 30 pasa mucha gente. Tranquilo. A partir del 25 se empieza a ver gente andar. Km 30 primer gel. Nueva subida a la universidad y la gente ya va como puede y se empieza a quedar. La música de la animación me pone los pelos de punta, pero me intento mantener frío. km 35 adentro el segundo gel y ya me permito rodar más rápido. Sólo temo a los calambres, pero parece que hoy no me visitan. Al paso por el 38 ya lo abro todo. El maratón es agradecido si has sabido conservar. Paso muchísima gente. Sólo aflojo un poco cuando veo alguno que se ha quedado clavado con un calambre. Pienso, esto me puede pasar a mi y se acabo (ya tengo experiencia…). Km 41 miro el crono y veo que tengo el 3,10 al alcance. El último km es agónico (perdón si a alguien le molestó el “sprint” pero yo iba a lo mío). Al final 3:10:03 en el garmin, muy contento, mmp por más de 4′, relativamente entero y hecho un asquito con la mezcla de sudor-agua-sangre que me llega hasta el pantalón…
Conclusiones. Mucho más contento con la organización que en la anterior participación (2008). Conmigo mismo, no contento, eufórico. Tal vez valía algún minuto menos, pero en la que fue mi despedida de la distancia, me supe quedar del lado de la prudencia para no acabar con otro chasco. Gracias a la familia por la paciencia de aguantar el tostón y darme las botellitas con sales que seguro han ayudado, junto al entreno, a que acabe mi primera maratón sin calambres.
Si aún aguanta alguien el rollo, gracias, nos vemos en algún 10000 próximamente, y en las medias del otoño próximo. Hasta pronto.
Moltes felicitats companys!!!
Numovi, pel teu debut…Déu ni do!!!
i baldato, por tu vivencia en la que puede ser tu ultimo maratón..pero estás seguro?? lo he entendido bien…?bé, igualment, que disfruteu dels èxits obtinguts.
Per mi sou uns cracks!!!:woohoo:
Bon dia:
Quan es llegeixen cròniques com aquestes, un comprova l,agraida que és la marató quan se la respecta. Quina representació del km0 a Donosti!!!.
Dos debuts amb boníssimes sensacions i marques de 3h18′ i 3h20′, que la gran majoria de “mortals” no farem en la vida.
I un “pressumpte comiat” (permíteme que lo llame presunto…por si acaso
en 3h10′!!! Jo també em retiro quan faci aquesta marca, us ho prometo.
Felicitats de veritat. Espectacular.
Gaudiu dels records que de ben segur us voltaran tota aquesta setmana.
Salut!!!Pd. A la vista de tot això, a veure si creem al km0 la secció “tortuga” i/o “abuelitos runners” on m,apuntaré gustós. :laugh: :laugh: :laugh:
Va… ara en sèrio… heu fet un Armstrong no??? :blink: :blink: La “botellita con sales” era realment EPO o similar???
Bé, ara en sèrio. Enhorabona a tots 3! Els debuts impressionants, i el comiat impecable. Llegint tot això sembla que sigui fàcil ja no només fer una marató, sinó que sembla que es pot anar ràpid els darrers kms de la cursa… :S :S Ho haurem de provar!!!
Salut a tots i a disfrutar-ho!
Ja són obertes des inscripcions (Des de l’1 d’octubre).
Moltes gràcies , Abel. Córrer a la vora del mar és un plaer.. Vaig trobar a faltar al munt de KM’s que l’any passat em van amenitzar l’espigó .
Unes reflexions personals:
1. Malgrat el que diguin alguns des de Madrid (i també d’aquí), el sobiranisme és majoria: l’ha votat més d’un 60% i suma 345.000 vots més que fa 2 anys.
2. Ara que CIU necessitarà ERC, la Independència serà més possible i més aviat que si hagués tret majoria absoluta.
3. S’ha acabat l’eufemisme. Ara que Mas haurà d’anar del braç de Junqueras, a l”Estat propi” li haurà de dir “Independència” d’una punyetera vegada.
Pucurull
Obrim fil a aquesta clásica amb un recorregut divers urba i parc de la mitjana amb cami de terra i pujadeta….. per remata al final una cursa que angancha inscripcions limit 1000 corredors.as salud i km
Ieeeps….
Estic d’acord Miquel, però tal i com està la cosa, hi veig un risc….
Si ERC no entra al govern i només li interessa fer pactes puntuals amb CiU sobre el dret a decidir i sobre el procés independentista (del tot possible, ja que tal i com estan les nostres finances, l’any vinent el govern no li queda una altra solució que seguir retallant, doncs no es pot endeutar més, i ERC no voldrà formar part d’un govern que haurà de seguir retallant), llavors CiU ni li queda altre remei que pactar amb un altre partit, doncs no poden governar sols, i consequentment, el procés sobiranista engegat es veuria frenat.
Ojala m’equivoqui i ERC tingui més visió de país que de partit, cosa que, les nostres formacions polítiques d’aquest país, en el passat, poca visió de país han tingut.
Salut!!!
Felicitats a tots!!
I en especial a la caragolet…que veient la seva marca no sé si en té gaire de caragolet…jajajaja….:side:
