35e Marató Donosti
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Em dona la sensació que aquesta any tots heu triat Valencia i no sé si hi haurà algú km0 que vagi a Donosti
Será el meu debut a la distancia i llegint el fil de la marató de Valencia, si ja tenia ganes que arribes diumenge, ara encara més.
A veure si tenim sort i agafem un dia com va fer a Velencia diumenge passat(de moment sembla que no hi ha previsió de pluja)
Disfruta la primera, que mai més en disfrutaràs cap tant com la primera, sobretot al creuar la línia de meta!!! Encara se’m posa la pell de gallina al recordar-ho!!
Ja explicaràs que tal!
El domingo tambien estaré en Donosti. Me apetecía más Castellón pero otros compromisos lo impiden.
Tras el fiasco de Sevilla (retirada km 27) afronto la salida en mi séptima maratón para intentar deshacer el empate (3 de acabar como una persona y 3 de acabar andando o ni siquiera hacerlo) y dejar estar esta distancia, que ni se me da bien, ni puedo preparar en condiciones al menos en las mis condiciones actuales. Ya empecé a entrenar con la decisión tomada y la mantengo hasta ahora, que estoy a punto de correr. Como decían Burning, si este sale me retiro, aunque esto no sea un atraco, nena. Seguiré con mis medias, que es lo que mejor me sale, tengo tiempo de prepararlas y cuando la cosa se empieza a poner fea ya se terminan.
Más inclinado ahora hacia la bici, comienzo el 27 de agosto el plan kamikaze de trece semanas, sin base previa (4 días de correr en agosto), con calidad ya la primera semana… esto no puede acabar bien. Le saco el polvo al pulsómetro y decido hacerle caso esta vez. La maquinita, mi mala forma y el calor de septiembre me obligan a rodajes ¡a 6,30!. Intento seguir el plan, pero es imposible, acabo haciendo un 60-70% del volumen que propone y gracias. (Por otra parte tengo la sensación de que si lo hubiese hecho todo habría acabado lesionado). Desde Linyola va dando frutos. En Lleida me sale una buena media pero el objetivo sigue siendo el mismo en Donosti:
Acabar corriendo. y otro (.) Si podemos plegar con un sub 3,15, mejor, pero al más mínimo síntoma a aflojar. Si el tiempo hace la puñeta, replantear y aflojar. La cuestión es acabar. Si todo falla, probaremos otra vez, porque si puedo no me quiero despedir de la distancia con una retirada.
Ya os contaré intentando abreviar un poco, porque estos rollos no se pueden aguantar.
Muchos ánimos Numovi y Baldato esta es una clásica, donde aunque haga mal tiempo, están los gritos de los donostiarras (Txapeldun, Oso ondo, …) que te hacen más ameno el recorrido por La Concha y la llegada apoteósica a Anoeta.
Salud y millas.
aBELNumovi, molta i molta sort diumenge. Has escollit un lloc immillorable pel debut. Sobretot, gaudeix-la molt. De veritat que com la primera, cap. Prudència, positivitat i passa el màxim possible del rellotge. La gent d,allà et portarà “en volandas”. A veure com ens expliques les sensacions que es tenen al creuar la meta…es que són úniques.
Baldato, cuando uno ya lo ha pasado mal en una maratón, desde luego sabe a qué se enfrenta. Creo que haces bien en plantearte aflojar al mínimo síntoma de que las cosas no vayan bien y más si no has entrenado como correspondía. De todas formas tienes experiencia suficiente para saber qué hacer en cada momento. Si te sale bien -que te saldrá-, quizá haya ganas de una octava…ánimo y mucha suerte.
Moltes gràcies a tots !!
Suposo que serà lo “normal” la setmana abans del debut, però ara mateix soc un mar de dubtes
El dilluns ja us explicaré.
Numovi, Benet, heu triat un molt bon escenari per debutar, l’ambient és indescriptible i la gent d’Euskadi no es cansa d’animar. Segur que us anirà d’alló més bé. Intenteu posar seny i gaudir-lo sense estar massa pendents del crono, per això ja vindran altres Maratons.
Baldato, eso de que “es la última Maratón que hago” me suena un poco:P
, pero al menos yo lo digo cuando he acabado….. Tu ya eres un veterano, y con prudencia, seguro que disfrutarás como un enano….. ¿seguro que es la última:laugh: :laugh: ???Una abraçada, i ja ens ho explicareu!!!!
Ja Veig que la cosa s´anima a Donostia i una petita representació visitarà aquelles terres.
Bé , només dir que us desitjo molta sort i que tot vagi molt bé.
Disfruteu-la molt i ja contareu.
Reconec que feu molta enveja….fins i tot he tingut algun símptoma de nerviosisme pre-maratoniá, però ja sabeu que estic lesionat i no podré ser-hi.
Esperaré les vostres cròniques per sentir i gaudir totes aquelles sensacions que envolten aquesta prova, esperant poder participar-hi l´any que ve.
Salut i força per tots.
Ja tinc la primera al sac.
El temps no acompanyava, he corregut amb els peus mullats tota la cursa.
Els primes 20km m’he trobat molt bé, i els 7 km últims molt pesats.
He hagut de fer 2 micró parades per caminar uns 200m, una al km36 i l’altra al km40, però al final he pogut arribar a la meta amb un temps de 3:18.
No he vist els altres dos representants del km0, he estat a la meta buscant-los però he hagut de marxar perquè m’agafaven calfreds.
Fins la propera , que potser és la de Castelló.Ja puc dir que he fet una marató
Molt i molt content i encara que la marca era tema secundari, molt satisfet del temps aconseguit (3h20’21”)
Quan tingui un moment escriure na petita crònica per explicar els detalls
Benet: tampoc et vaig veure, encara que sembla que van arribar bastant a junts. Jo portava la samarreta de Templers.
Al que sí que vaig veure va ser al Joan Navarro. No va poder aconseguir l’objectiu que tenia de baixar de les 3h però va fer una marca boníssima. Joan, segur que a la propera ho aconsegueixes.
Volia escriure quatre ratlles de les sensacions d’ahir però al final han sortit unes quantes més
Donosti 2012 – La primera ja es al sac
Cap a DonostiEl dissabte al matí marxem amb la família ben d’hora cap a Donosti. Una parada ràpida a l’hotel per deixar les maletes i anem cap a Anoeta, on havíem quedat amb el meu germà per recollir el dorsal.
La fira del corredor es més aviat fluixeta per la fama que té la cursa i la bossa tampoc es que sigui molt esplèndida: un tetrabrik de caldo, una ampolleta de vi i poca coseta més. Donem una ullada als quatre stands que hi ha i marxem cap al centre a fer uns pinxos, després una volteta per la ciutat i cap a l’hotel a sopar pasta per carregar hidrats i a dormir aviadet, no sense abans tornar a mirar la previsió del temps per l’endemà que confirmava que ens mullaríem però que al menys no faria vent.
La nit del lloroEstàvem cansats per la matinada que havíem fet i per la caminada per la ciutat així es que a les 22.30h ja estàvem dormint. Ja m’imaginava que em despertaria varies vegades però el que no em pensava pas era que quan em vaig despertar a la 1.30h per buidar part de la hidratació del dia anterior ja no podria gaire bé tornar a dormir. Quan més em capficava que tenia que dormir per descansar, pitjor. Fins a les 5.30h no vaig pegar ull i només a partir de aleshores vaig poder fer un parell de becaines de mitja horeta.
La cursaA les 8.00h arribem a Anoeta, aparquem, un tomb pels voltants de l’estadi i acomiadament amb la família perquè marxaven cap a la zona de la Concha on havíem quedat que estarien per donar-me ànims. Deixo la bossa a consigna i al sortir em trobo al meu germà. Anem a escalfar una miqueta i uns 20 minutets abans de començar ens acomiadem fins a l’arribada (el seu objectiu es poder acabar-la). Acabo l’escalfament i començo a agafar posicions per la sortida. L’objectiu es intentar baixar de les 3h30′ però es la meva primera marató i no sé com respondré als últims kms. Sense adornar-me m’he situat entre la llebre de les 3h15′ i la de les 3h30′ i penso que ja m’està bé.
Puntualment, a les 9.00h es dona la sortida. Els dos o tres primers kms no paro de mirar el rellotge intentant controlar el ritme, procurant que no sigui ni massa lent ni massa ràpid. Cap al km3 veig per primera vegada a la família i aconsegueixo oblidar-me una mica del rellotge i començo a agafar ritme “de creuer”. Fins al km10 vaig amb el freno de mà ficat. El cos em demana anar una mica més ràpid però la ment sap que la cursa es moooolt llarga.
Al pas per primera vegada pel passeig de la Concha al km12 torno a veure a la família i em suposa una bona càrrega d’ànims. Del km14 al km21 vaig fent, sense trobar un grupet al que poder enganxar-me, uns van massa ràpids i altres massa lents. A més a més, la molèstia de la última setmana al tendinós de darrera el genoll comença a avisar-me i em diu que em farà companyia durant tota la cursa. La nova trobada amb la família al km20 fa que per uns moments m’oblidi de la molèstia.
Passo la mitja marató en 1h41′, una mica més ràpid del que tenia previst. Faig càlculs i “somio” que si doblo estaré al voltant de les 3h22′ però sent més realista el que penso es que puc fer a prop de 1h50′ i acabar per sota de les 3h30′.
En aquest moment es quan trobo un grupet de tres corredors amb el que em trobo a gust de ritme i m’uneixo a ells. Passem per segona vegada per Anoeta i m’imagino com serà la propera vegada que torni a entrar a l’estadi. Segueixo amb el grupet però al pas per l’avituallament del km28 els deixo una mica enrere, veig que em trobo bé i el fet de pensar que al km30 torno a veure a la Nuria i les peques, fa que m’animi i a poc a poc m’allunyi d’ells. Nova salutació a la família i ens acomiadem fins a l’arribada al l’estadi.
Arribo als temuts km30-32 però sorprenentment, en lloc de trobar-me cap “muro” em noto molt i molt bé. Els parcials fins el km35 son cada cop més ràpids i bastant constants sobre el 4’35”. M’anima moltíssim el fet que vagi superant corredors que sí que sembla que els ha vingut a visitar el “hombre del mazo”. Em prenc l’últim gel que tenia i es ara, coincidint amb la part més lletja del recorregut i de menys animació de la gent, quan noto una mica de baixada i passo un mal moment fins el km38. La tornada al passeig de la Concha on hi ha un munt de gent animant fa que revisqui. Busco uns amics que tenien que arribar per veure’m en aquesta ultima volta i els trobo al km39.
A partir d’aquí ja vaig gaudint dels últims kms, la gent no para d’animar i arribant a l’entrada a l’estadi es quan em guanya la emoció però encara no es moment. Veig a la família a la llunyania a les grades i completo la volta a la pista d’atletisme en pla triomfal.
Ja he fet la meva primera marató !!!
La marca, encara que era un tema secundari, fa que encara estiga més satisfet. He fet la segona part una mica més ràpida que la primera i acabo en 3h20’21”.
Ara toca descansar i en uns dies començar a pensar en Barcelona 2013.
P.d: Finalment, la llagrimeta em va sortir quan vaig veure al meu germà arribant a l’estadi
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.