S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Marcus,
com bé diu en Cargol hi ha centenars de plans per Internet. Crec que val més la pena que comentis el que vols fer i segurament et podran/podrem donar alguna guia de per on tirar.
Per exemple, si tens algun objectiu, alguna cursa on vulguis fer un bon paper, etc.. et podem marcar unes directrius a seguir per mirar d’ajudar. No és el mateix correr per estar en forma, per fer uns 10K, una mitja, etc.
Ja diràs.
Salut i Templers!
estefi ha escrit:
Quote:estefi ha escrit:Quote:SERVEI DE LLEBRES ALS TEMPLES 2012
ull, vaig fen llista de llebres, segons demanda…..LLEBRES DE:
35´
40´ MONTOLIU
45´ PICO+FLO
50´ JORDI
55´ KEPASANENG+ALVARO
60´ . L’HOME DE NEGRE
ESCOMBRA ENRICFEM LLISTA (tefiti66@gmail.com 620816988)
ESTEFI I KM´SSSSSSSSSSEl que et diuen els companys es del tot cert. Som autodidactes i la majoria ens guiem per sensacions, companyia, ganes… La majoria. Pero també hi ha qui busca una millora, baixar 2 segons, guanyar el company. I busca vies, i una pot ser un entrenador. De fet cada cop es veu més, molt en triatletes, que necessiten mes guia i orientació.
Només un consell: tot el que roda per internet no és bo. He vist alguna cosa que la desitjaria a un enemic si el tingués.
Força Vida!
Jo sentia “acolloniment alié” però a dues setmanes vista no hi ha cap crida pública a voluntaris ! Al mateix temps sento alleugeriment. Si no és necessària cap mà més, potser podria tornar a córrer Templers, d’aquella manera… :side:
Bona nit a tothom!
Primer de tot, Moltes gracies per totes les respostes, sou uns maquines!
Veureu ja m’he mira’t algun pla d’entrenament per internet, de cara a fer una mitja marató. Val a dir que no desitjo tampoc a ningu seguir els plans d’entrenament de correr.net en que hi ha plans que et marquen correr cada dia -de dilluns a diumenge- sense descansar…en fi, crec que estan una mica “tarats”. Jo m’estic mirant bastant running.es que esta força be i té plans assequibles per tothom.
El fet es que fa un any i mig hem vaig trencar tibia i peroné i ara al tornar a correr noto que no faig gairebé la petjada i tot i que m’he fet unes plantilles, no acabo de veureu clar. Es per això que solicitaba d’algun entrenador que coneixés algú per tal de poder fer un seguiment de la meva tècnica a l’hora de correr i de trepitjar i veure on fallo i on puc millorar en la mesura del possible.
Moltes gràcies pels consells i el suport!
Marc
albertbo ha escrit:
Quote:Jo sentia “acolloniment alié” però a dues setmanes vista no hi ha cap crida pública a voluntaris ! Al mateix temps sento alleugeriment. Si no és necessària cap mà més, potser podria tornar a córrer Templers, d’aquella manera… :side:Benvolgut Albertbo….
Res em faria més feliç que tothom pogués fer davant la propera “cita templera” allò que més li vingués de gust….córrer la cursa inclòs.
En el teu cas, aquesta opció esta més que justificada.En quant al tema Voluntaris, molt em temo que aquest any seran més necessaris i valuosos que mai. Sobretot en l’opció “disponibilitat total” durant el dia de la cursa…
Les retallades institucionals també arriben al entranyable i humil món de les curses populars urbanes.
Estem a l’espera que la Guàrdia Urbana ens acabi de plantejar un escenari per aquest any molt diferent i força restrictiu….Segurament ens haurem de multiplicar i buscar suport “sota les pedres”….Durant les properes hores penjarem en aquest fòrum alguna eina en forma de “formulari d’inscripció de voluntaris” pel dia de la cursa, diumenge, per a canalitzar els generosos oferiments que hi hagi en aquest sentit. Esperem que tingui una bona resposta…
Salutacions, Templers i voluntaris…
Efectivament, faran falta uns quants voluntaris.
Una bona proposta és que els qui vulgueu còrrer engresqueu a la família per ajudar. És una manera molt bona de compartir el que feu, de conèixer millor la vostra afició i de donar-vos suport.
També podeu portar als amics i iniciar el vostre propi club de fans.
De moment les coses van força bé i estic segur que tant els participants com els voluntaris participarem d’una gran festa.Bon dia,
Sense voluntaris no hauríem fet cap edició ni de templers ni de la nostra marxa. No cal dir gaire res, tot voluntari sap de la importància de la seua aportació.
Són la màgia que fa gira templers (el By Keds ja hi posarà les fotos).
Amb el compromís de sempre, amb el plaer de treballar una estona al vostre costat.
Formulari voluntaris Templers VI Diumenge
El Cargol i el By Keds us aniran coordinant.
Salut i Templers
Epa
fa una estona, en Pitit ha acabat la seva primera triatló en format llarga distància (lo que se coneix com a IRONMAN), i pel que es veu tenia pressa, doncs ho ha fet en menys de dotze hores…
Enhorabona Pitit!
ets molt gran paio!!!!
salut!
PD: 3.8 kms nedant, +de 180 en bicicleta i una marató per acabar…. res, un passeig…
uf…
resultats oficials:
T. oficial: 11:58:12 226000 m
T. natación: 00:52:41 3800 m
T. ciclismo: 07:03:20 180000 m
T. atletismo: 03:49:55 42200 m
T1: 00:06:19
T2: 00:05:55ha quedat 105 de la general (de 285 arribats)
ha quedat 53 en el sector de natacó
ha quedat 163 en el sector de bicicleta
ha quedat 61 en el sector de córreri ha quedat 24 de la seva categoria (M-30-34)
uf!!!!
Bufffffffffff.
Nanu, no puc més que treure’m el barret, ets un crack !!!!!!!!! :woohoo: :woohoo: :woohoo:
I això només 15 dies després d’haver fet Zegama en unes condicions “que pa qué”…
A partir d’ara, per a mi seràs el Gran Pitit !!!!!!
Vinga, ara a disfrutat les sensacions
😆 
per uns dies… fins al proper repte, que també Déu n’hi dó.Ah, volem una supercrònica, eh?
shiroak ha escrit:
Quote:Això ja son “Palabras mayores”… ENHORABONA Petit? o Gran?Gran , molt gran ,
Enhorabona Pitit
A finals de setembre anuncio, després de parlar amb el mestre Ton Tarragona, la meva intenció de fer el vulgarment (tot i que és una marca) conegut Ironman.
Escullo Salou i començo a entrenar l’1 d’octubre del 2011.8 Mesos després, dissabte 2 de juny em planto a Salou amb tots els estris. Deixo les coses a l’hotel i la bici, i me’n vaig a la expo. Recullo dorsal i tot el material, i me’n vaig a la discteca Flashback a escoltar el briefing. Allà coincideixo amb el David (un noi que vaig conéixer fa mesos l’1 d’abril el dia del reconeixement de bici) i el Fran, que treballa a la meva empresa.
Dino el típic plat de pasta i cap a l’hotel a preparar tot el material: bosses de cada sector, special needs, pegatines al casc… fouf quin xou, és tant cansat això com tot l’endemà.
A les 17:30 cap a la expo de nou pel control de material. Deixo la bici i les bosses i faig un jacuzzi sol a l’hotel, estic cansat, ha estat un dia de molt caminar. Sopo amb el David i la seva dona i després de rebre els sms i trucades corresponents d’ànims, em poso a dormir, cosa qua quasi no aconsegueixo.4:40 Del matí. Riiiiiinggggggggggggggg :blink: :blink: :blink: Esmorzo, agafo neopré marxo de l’hotel. Arribo a la expo amb temps, falta 1h per la sortida. Inflo les rodes de la bici, deixo la bossa del guardaroba, reviso que tot estigui bé i em pesen: 65,1kgs… flipo, fa anys que no arribo a pesar 65kgs, m’estic engreixant :blush: … em poso el neoprè, crema antimedusses :S :S i cap a la platja a escalfar. Vaig mirant, sé que el Ramonet i la Leti em van dir que vindrien a la sortida, però no els veig. Tothom té dubtes amb les boies i el traçat, ens pregumtem els uns als altres i tothom arriba a la conclusió de que com que no anirem els primers, ja seguirem.
Avís de tots fora de l’aigua per començar… vaig mirant, i per fi veig arribar els meus amics, quina alegria!! Foto de rigor, ulleres i gorro a punt, emoció i sortida… camino camino camino i em capbusso… fouf, quin caos, tot bombolles, peus i mans… vaig trobant el ritme, avanço gent i alguns em frenen. Fins a la primera boya costa molt avançar, hi ha un tap de gent… però poc a poc el mar va posant a tothom al seu lloc, i ja tinc espai. Nedo, avanço gent, és le meu traçat bo… giro boya, giro una altra, no trobo medusses 😆 :silly: i sortim a la platja, fi de la primera volta, en queda una, la llarga. Troto per la platja, respiro, dono el tomb a les valles i cap a l’aigua de nou. Segueixo avançant gent, ara em pendeixo de no haver sortit en plan professional dels primers, veig que hi ha gent que neda força lenta. Boya, gir… trobo un que va a un ritme prou bo i m’enganxo als seus peus, boya, gir, boya gir, algú em toca el peu, me cagon :angry: :angry: boya i gir, boya i gir… i cap a la platja. Apreto i passo més gent i ja puc posar els peus a terra i em trec les ulleres… trepitjo l’alfombra que ens porta als vestuaris i miro el crono per primer cop que marca 50:50, prou bé tot i que segur que hi ha menys metres penso.
Bossa, treure neopré….culot, maillot, botes. Al principi som pocs, però va arribant gent. El Ramonet em crida i em diu que he nedat molt ràpid. Cap a la bici, casc i quan em deixa la jutge començo a pedalar. Comença el tram que pitjor porto. Xispeja i refresca, perfecte, prefereixo això que la calor, l’únic “però” és que bufa vent de cara, i la gent em comença a avançar, per què sóc tant dolent pedalant :side: :S :blink: ????
Ens anem acostant cap a Alforja, m’hidrato i el primer gel. El vent va en contra i em sembla que no arribaré, però quan fa costa amunt sóc jo qui passo gent. Arribo a Alforja i torno a trobar el Ramonet, que em fa una foto i em crida que van esmorzar, quina sort penso :dry:Girem a la dreta i encarem la Mussara, el primer gran coll. 12kms… segueixo avançant gent, vaig lleugeret, això de pujar em va, tinc un ritme viu i xispa a les cames. Es fa llarg, però vaig bé. Arribem dalt i m’extranya que aquells no hi siguin, potser no els han deixat pujar penso.
Planeja uns kms i després comença la baixada… fouf… m’avancen com flahos de llum, com poden baixar tant ràpid amb el terra moll? Quina seguretat penso…
Tinc el perfil imprés, estem pel km50, segon avituallament, no paro, la intenció és tant sols parar al km100 on hi ha la meva bossa personal.Pica amunt i avall… la gent em segueix avançant, putt… bici sempre penso… :blush: :blink:
Ha parat de ploure, ja he canviat els dos bidons. Informe de danys: em comença a fer mal el peu esquerra, em passa quan porto molta estona anant en bici, ups!! Em falten 25 kms pel 100 i allà podré treure’m la bota un moment, he d’aguantar. Abans pugem un semicoll que es fa duret, la gent ja no va tant fresca. Em descalo i moc la cama i els dits del peu esquerra per calmar el dolor, m’hi tiro aigua, de vegades sento que m’explota.Per fi, km 100. Paro a l’avituallament i demano la meva bossa. Trio l’entrepanet de pavo i la beguda amb proteïna per refer musculatura, em trec la bota i em faig un massatge als dits, pixo i au… Portem exactament 5h d’extrememan. Perdo just 5 minuts parat i tiro, he calmat el dolor que és el que volia, ara sé que ve el més dur, la “pujadeta” a Gratallops, una rampa de 2,5km molt i molt dura :S .
Ens hi anem acostant i em mentalitzo, un noi em pregunta i li explico que no és llarga, però que crema molt les cames. Hi arribem i la supero bé, vaig molt mentalitzat, ja havia fet el traçat en bici i sé al que m’enfronto. Poc a poc, piano piano, vaig avançant gent de nou, veig que algú para no poden amb el desnivell, es fa etern i les pulsacions pugen. Per fi a dalt, gent animant… i baixada no molt llarga, però prou bona per refer les cames. Zou zou zou… la gent em torna a passar, el proper cop porto una acorda i en caço un a lo llanera solitàrio
Vaig per mirar el traçat en el mapa petit que porto i foufffffffffff… ràfaga de vent i em marxa :unsure: :silly: Intento fer memòria, queda pujada cap a Falset, després baixada i el darrer coll Colldejou. A la sortida de Falset torno a trobar els meus amics en una rotonda, també hi ha el Natxo i la Joana, és una alegria veure’ls perquè en aquell moment el peu m’explota de dolor, dec fer molt mala cara… sempre penso el mateix, putttt bici :blink: :huh: Penso si paro per tornar a fer-me massatge al peu, però decideixo tirar.
Ens acostem al darrer coll… i la calor pica molt ja. Anem pujant i conec un escocès, li dic que vaig viure a Escòcia i ell em diu que va viure a Madrid
parlo en anglès, la sang encara m’arriba al cervell :laugh: i el millor és que parla un escocès tancat i l’entenc, estic com una rosa de bé :silly:M’avancen en cotxe el Natxo i la Joana i em donen ànims, i després el Ramonet i la Leti que em pregunten pel peu, els dic que fa mal. Comença l’ascensió i vaig una mica “pajarito” de la calor… anem pujant i se’m fa llarg, és el darrer vinga Pitit… els torno a trobar i els demano si tenen aigua I em diuen que no, cagon ells, mai més a veure’m sense portar aigua
:laugh: tenia unes ganes de tirar-la sobre el casc.
Coronem per fi, avituallament, sols demano dos ampolles d’aigua i me les tiro pel clatell i pel cap, fouf em ressucita. Queden 10 kms de baixada forta on arrisco i em llanço, vull baixar de la bici jaaaaaaaa i després 25 kms fins a Salou… encara????? NOOOOOOOOOOOOO!!!! :blink: :blink: :blink:S’acaba la baixada a Montbrió i comença el fals pla fins a Salou, pica aire de cara i els rodadors em tornen a avançar. M’avança un mosso amb moto que porta un paper escrit a mà i hi posa “26kms SAlou”, quasi m’ensorro a la misèria… :S
Rampes, rotondes, vent de cara… com es disfruta fent esport així :S vinga, Cambrils i gir a la dreta i ja veig el cartell de Salou i ja va picant avall. El peu em torna a fer mal de veritat, m’hi tiro aigua, ja no vull parar, vull baixar de la bici. Es fa llarg, però per fi entro dins a Salou, baixada, gir, baixada, gir, i ja sóc al passeig en un carril fet de cons que ens porta als boxes. Sento ja els de la meva colla, tinc un petit malentés amb la jutge que creia que em deia que frenés i no que baixés de la bici, quan ho entenc i poso el peu a terra ràbio de mal al dit del peu, faig tres passes i caic jo i bici allà davant de tothom, imatge còmica i ridícula, jejej!!!Deixo la bici, agafo la bossa i entro al vestuari. Orgàsmica la sensació de treure’m la bota per fi :woohoo: :woohoo: :woohoo: Estic gairebé sol, sols hi ha dos nois més, però m’he sorprés de veure que faltaven encara un munt de bicis per arribar, no ho dec haver fet tant malament tot i la sensació que m’avançava tothom. Miro l’hora i sé que he trigat unes 7 hores.
Pantalonets, samarreta, ulleres de sol i li dic al Ramonet cridant que compri aigua freda, veig el Jose, la Leti… Dorsal, deixo la bossa i comença la marató, tant sols queda fer una marató :blink: :blink: :blink:
:blink: :blink:Passo per davant d’ells, el Ramonet em dóna l’aigua i literalment me la tiro per damunt, fa molta calor ja. Sé que he de començar lent, ho tinc estudiat des de fa mesos. La gent peta al cap de 6 ó 7 kms i no vull que em passi. Vaig tranqui, hi ha molta gent i ja et creues amb corredors, algun ja porta 2 cintes, ja ha fet dos voltes i més de 20 kms quina sort per ell el molt cabró
Avituallament, i demano que em tinguin preparada la meva bossa special per després. Sempre igual, demanes aigua i te la tires per sobre literalment, de vegades un gel, de vegades cocacola, de vegades isotònic, menges platan, algun gel… però el ventre es va omplint, la sensació d’estar ple a mesura que passen els kms es va fent més gran. Quina marató, la gent va molt lenta, o aquesta és la meva sensació, una mica agònic. Passo de nou per davant dels meus amics que em criden fort, i m’equivoco de camí per saludar-los (un cop caic amb la bici davant d’ells i un altre cop m’equivoco de camí, i a sobre no em donen aigua dalt de Colldejou, qui els va fotre :silly: :silly: :silly:)
Hi ha una dutxa al mig del recorregut i m’hi paro uns segons, que bé… segueixo, sortim del passeig, segon avituallament i part dura que pica amunt, una pujadeta, però que en aquell moment es fa molt dur. Aigua per sobre, cocacola bla bla bla… gir….
Van passan les hores i kms, ja tinc una goma, ja tinc dues gomes i veig el Gerard, els de la meva colla estant dinant i ha vingut a veure com anava. Estic a la tercera volta de quatre i les ganes són de parar, l’esgotament és màxim i hi ha molta gent caminant, molta, sobretot a la part allunyada del passeig que fa pujada, però el meu cap em recorda que durant mesos m’he dit que correria lent, però que no pararia. Camino uns metres després de l’avituallament, és el que em concedeixo, però no paro de córrer, tot i que dec anar tant lent… :blink: :huh: No acabaré mai penso. :SCalor, aigua per sobre… tinc l’estòmac que em peta, ja no entra res. Abans de la tercera goma, Natxo Eloi i Huertos me’ls trobo al costat que fa pujada, em diuen que ànims, que ja ho tinc, que quan torni ells em guiaran a meta…Tercera goma, la de color groc, la darrera, ja tant sols em queda una volta
Va Roger va… no paris. Vaig corrent lent, però passo molta gent perquè molts caminen, és curiós… ja sols m’aguanta el cap, però després de tants mesos no vull parar de córrer. Sento alguna molèstia als bessons i tinc por que em pugin, quan arribo a un dels costats, per fer el gir, el faig poc a poc per no forçar, caminant i costa un horror arrancar, però no paro, corro corro lent, però corro. Els meus amics m’esperen per fer els darrers metres amb mi i no vull parar. Estic tant cansat…Darrera volta, tot el que vaig deixant endarrera penso que ja no ho tornaré a veure, que ja no hi ha cap més volta. Recullo la meva ampolla de l’avituallament que tant m’ha acompanyat durant aquest any. Arrenco amb penes i treballs i veig un noi que porta Club Triatlón Tàrrega, flipo, li pregunto si és de Tàrrega, i em diu que és el seu cognom, Roger estàs falta penso :blink:
:blink: :blink: Passo davant dels meus amics que estan a meta i em tiro l’ampolla d’aigua i els la deixo.Veig un noi que es diu Óscar, que és de Lleida, m’acompanya uns kms i em diu que ho estic fent molt, bé, que vaig bé, que tothom camina i jo no… merci noi, m’ajudes de veritat.
Poc a poc, sento que l’estòmac el tinc ja tant ple que no puc ni beure, però passo gent que camina igualment. I els altres amics m’estant esperant a la part dura per portar-me ja fins a meta. Avituallament, pujada que se’m fa eterna, gir lent pels bessons i baixadeta, avituallament i me’ls trobo. Ja està em queden 2kms amb ells fins a meta. Ells són 3 que corren amb mi i un es queda, em diu que vaig massa ràpid, “massa ràpid cabró, però si vaig quasi caminant… :laugh: :laugh: “. Corba, recta, corba, corro i no paro, lent, però corro… i arribo per fi al passeig. Mig km i seré finisher, increïble.
Em passen mil coses pel cap, mil entrenaments… no m’ho puc creure. Entro al túnel de meta, tots els meus amics, més els dos que venen amb mi s’uneixen. Paro, els faig una reverència, s’ho mereixen, els xoco la mà… Arrenco de nou, gir, gir i abans d’entrar meta em toco el cap, li he d’agrair moltes coses al meu cap.
Entro a meta i unes noies de l’organització em posen la pancarta que m’havien dibuixat els de la meva colla a meta, ells ja ho havien preparat tot per quant arribés, increïble. En aquell moment estava tant cansat que no sabia ni el que hi posava a la pancarta, és com si hagués guanyat literalment, de veritat
tallo la cinta i ja sóc dins. Paro el crono 11hores 58 minuts, per no ser triatleta, no està malament.Tinc ganes d’anar amb ells, però em pesen, 60kgs, n’he perdut 5 des del matí tot i que tinc l’estòmac que no m’hi cap res de res.
Cerveseta, geladet, bany al mar, caminant com puc…
He acabat. Del que més content em sento és d’haver sigut constant entrenant, de no haver-ho descuidat mai, moltíssims dies sol amb llargues tirades de bici, amb mil viratges a la piscina. I també em sento molt content de no haver parat de córrer en esgotament màxim, de no haver fet una marató caminant, no ho volia, al meu cap li he d’agrair moltes coses… i una és aquesta.
No vull deixar-me ningú, merci Ton, tu vas fer néixer en mi les ganes, gràcies homedferro i a tots els que m’heu anat preguntant, Carlos, Fidel, Arnau… al Pere i el Jaume que han estat els meus apoios a Tàrrega en el tema bici. I sobretot als meus amics, que tant a Zegama com ahir em van fer sentir-me com un veritable guanyador.
Ara sí, ja ho puc dir, sóc FINISHER!!!!!
