S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Moltes gracies a tots!
Estem amb l’últim plat de pasta i l’última cervesa abans d’anar a dormir.
Ja us ho explicarem.
Salut!
Hola Km0’s.
Ultima hora des de Berlín…..
Al Km0 Ponent i a la “enoooorme” família Peguera ja tenim un nou “finisher maratonià”. Moltes felicitats Josep Ramon !!!
i felicitats també a la resta de germans….També he vist a les classificacions….a la Mireia !!!!
que també ha fet la marató amb una excel·lent marca. Enhorabona !!!Per cert, i això ja no és notícia, els 9 primers…. de Kenya !!!
Salutacions & esperem cròniques….
Enhorabona als Peguera!!!
I a la Mirerieta… que tot i no entrenar gaire es fa les maratons amb la gorra pel que es veu.
El Josep Ramon em sembla que ara té 27 raons per a fer-ne una segona, oi??? :woohoo:
Salut!
Moltes felicitats a tots!!!
. Ara ,a gaudir de l’ estat de “flotació” del concentrat d’endorfines que s’inclouen en el pack. Esperem les vostres cròniques!!Enhorabona a tots els Km0 que han participat a la marató de Berlín!!! Pero m’agradaria fer una menció especial per una gran atleta que no es d’aquest club pero a demostrat que es del millors de la provincia de Lleida dels ultims 20 anys, l’Eduard Aixalà ha fet la seva millor marca en marató a Berlín acabant en el lloc 56 en 2h31′. “No hace falta decir nada mas” Enhorabona !!!!
Booones.
Vaig conèixer la Marató de Berlín l’any 2007. Si mireu una mica aball al fórum encara hi trobareu la crònica. Però aquesta vegada era molt especial. He gaudit -i patit- moltíssim les onze vegades que he afrontat els 42.195, però aquesta ha estat moooolt especial.
Quan vaig córrer la primera marató, l’any 2004 a Barcelona, mai hagués pensat que arribaria a fer-ne més de 10, però el que, de debó, mai hagués pogut imaginar, és que en faria una acompanyat pels meus dos germans.
I el “miracle” s’ha fet a Berlín-2012. Els tres sabíem que seria un cap de setmana especial, i també ho sabien els berlinesos, que van avançar una setmana la Fira de la Cervesa perquè ens poguéssim despatxar -hidratar- a gust. Les primeres 0,5l van caure divendres i les últimes dilluns, 12 hores abans del retorn. Entre mig, una gran festa maratoniana-familiar.
Diumenge a les 07.45 arribem a la zona de sortida. Anem per feina: les bosses al guardaroba, última visita a la “cabina dels horrors” i cap al calaix E en mig d’un mar de 46.000 “xalats”.
Arrenquem a un ritme de 5.30 que el Josep Ramon -el debutant- sembla digerir sense cap problema. Això sí, tots tres ens hem passat d’hidratació i la primera “parada tècnica” caurà abans del kilòmetre 5. No n’hi va haver prou; abans del 10 ja tornàvem a buscar un racó per deixar la “firma”.
Però el més important era que el Josep Ramon aguantava bé -i no callava, el tio-. L’ambient, sempre extraordinari a Berlín, ajuda molt. Així ens presentem al 30 sense cap mur a la vista: el de “la vergonya” va caure el 1989 i del maratonià no en vam tenir notícies… fins al kilòmetre 35, quan el número 6 va substituir el 5 en els nostres parcials. Sabia que els 7 kilòmetres que faltaven es farien llargs, però també tenia clar que el Josep Ramon estava preparat mentalment per lluitar-los, com així va ser. On no arriben les cames hi arriba el cap.
Molts de vosaltres ja sabeu què se sent quan fas els últims metres d’una marató. Doncs si a aquestes emocions li afegiu l’ingredient de fer-los en família i al costat d’un germà que segueix per primer cop la petjada de Fil.lípides, descobrireu unes sensacions extraordinàries.
El post-marató també va ser increíble: doble ració de cervesa -boníssima- a l’arribada, dutxa comuna – i mixta!!! :blush: – i visita a la Cúpula del Busdestag, des d’on, a vista d’ocell, vam poder apreciar la bellesa de la ciutat i la metamorfosi que experimenta la zona d’arribada de la marató amb el pas dels minuts.
Tornem a l’hotel i encara arriben atletes. Els berlinesos els esperaran fins que l’últim travessi la pancarta…i també esperaran fins l’any que bé per contribuir amb el seu suport a fer de la de Berlín, provablement, la millor marató del món.Moltes felicitats Artur!!!
Gran crònica i gran experiència familiar. Deu ser una passada fer una marató els germans junts…que guai!!!!
Enhorabona a tots!!
Que guai!! Jo també voldria tenir alguna experiència d’aquestes, llàstima que ma germà no en vol saber res!
Bones aqui teniu un enllaç per anar escalfant.
http://www.levante-emv.com/deportes/2012/10/02/maraton-record/940908.html
Felicitats a tots tres. El bon rotllo viscut ja el teniu al sac.
Ara a recuperar-se i a prendres…unes cerveses?
Enhorabona per la nova gesta!
Del 19 al 21 d’octubre la Fira de la cervesa a Lleida, ens veiem!!
Salu2!Hola
Hace tres años corrí el maraton de donosti y quedé muy contento. Sólo le encuentro dos problemas, uno con fácil solución y el otro sin ninguna. El primero es que el circuito se hace estrecho (cortan carriles de avenidas con conos, y si te metes en un grupo numeroso te acabas estresando); la cuestión es intentar meterse en grupos más pequeños. Lo que no tiene arreglo es que en aquellas fechas, a orillas del cantábrico, no es difícil que el tiempo te la juegue.
Este año repetiré casi a la fuerza, porque la idea era ir a Castellón, de donde todos vinieron tan contentos el año pasado, tendría 15 días más de preparación, y le cuesta más llover. Pero resulta que coincide con el puente de diciembre y otros compromisos lo impiden. Conclusión: a donosti, a ver si hay suerte con el tiempo y a disfrutar de aquella cocina y aquella gente tan educada y que anima casi tanto como los de barbastro.
Nos vemos.Dissabte que ve 27 d’octubre se celebra a Balaguer la Cursa del Sant Crist. Aquest any, continuant amb la millora que aquesta carrera ha experimentat en els últims anys, s’avança quinze dies perquè el dia de la carrera sigui abans del canvi d’hora i es pugui donar la sortida més tard.
El circuit, com sempre, no us deixarà indiferents.
Animeu-vos
