Marató de Berlín 2012
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Booones.
Vaig conèixer la Marató de Berlín l’any 2007. Si mireu una mica aball al fórum encara hi trobareu la crònica. Però aquesta vegada era molt especial. He gaudit -i patit- moltíssim les onze vegades que he afrontat els 42.195, però aquesta ha estat moooolt especial.
Quan vaig córrer la primera marató, l’any 2004 a Barcelona, mai hagués pensat que arribaria a fer-ne més de 10, però el que, de debó, mai hagués pogut imaginar, és que en faria una acompanyat pels meus dos germans.
I el “miracle” s’ha fet a Berlín-2012. Els tres sabíem que seria un cap de setmana especial, i també ho sabien els berlinesos, que van avançar una setmana la Fira de la Cervesa perquè ens poguéssim despatxar -hidratar- a gust. Les primeres 0,5l van caure divendres i les últimes dilluns, 12 hores abans del retorn. Entre mig, una gran festa maratoniana-familiar.
Diumenge a les 07.45 arribem a la zona de sortida. Anem per feina: les bosses al guardaroba, última visita a la “cabina dels horrors” i cap al calaix E en mig d’un mar de 46.000 “xalats”.
Arrenquem a un ritme de 5.30 que el Josep Ramon -el debutant- sembla digerir sense cap problema. Això sí, tots tres ens hem passat d’hidratació i la primera “parada tècnica” caurà abans del kilòmetre 5. No n’hi va haver prou; abans del 10 ja tornàvem a buscar un racó per deixar la “firma”.
Però el més important era que el Josep Ramon aguantava bé -i no callava, el tio-. L’ambient, sempre extraordinari a Berlín, ajuda molt. Així ens presentem al 30 sense cap mur a la vista: el de “la vergonya” va caure el 1989 i del maratonià no en vam tenir notícies… fins al kilòmetre 35, quan el número 6 va substituir el 5 en els nostres parcials. Sabia que els 7 kilòmetres que faltaven es farien llargs, però també tenia clar que el Josep Ramon estava preparat mentalment per lluitar-los, com així va ser. On no arriben les cames hi arriba el cap.
Molts de vosaltres ja sabeu què se sent quan fas els últims metres d’una marató. Doncs si a aquestes emocions li afegiu l’ingredient de fer-los en família i al costat d’un germà que segueix per primer cop la petjada de Fil.lípides, descobrireu unes sensacions extraordinàries.
El post-marató també va ser increíble: doble ració de cervesa -boníssima- a l’arribada, dutxa comuna – i mixta!!! :blush: – i visita a la Cúpula del Busdestag, des d’on, a vista d’ocell, vam poder apreciar la bellesa de la ciutat i la metamorfosi que experimenta la zona d’arribada de la marató amb el pas dels minuts.
Tornem a l’hotel i encara arriben atletes. Els berlinesos els esperaran fins que l’últim travessi la pancarta…i també esperaran fins l’any que bé per contribuir amb el seu suport a fer de la de Berlín, provablement, la millor marató del món.Moltes felicitats Artur!!!
Gran crònica i gran experiència familiar. Deu ser una passada fer una marató els germans junts…que guai!!!!
Enhorabona a tots!!
Que guai!! Jo també voldria tenir alguna experiència d’aquestes, llàstima que ma germà no en vol saber res!
Felicitats a tots tres. El bon rotllo viscut ja el teniu al sac.
Ara a recuperar-se i a prendres…unes cerveses?
Enhorabona per la nova gesta!
Del 19 al 21 d’octubre la Fira de la cervesa a Lleida, ens veiem!!
Salu2!Bones!!!
Fa uns quatre anys l’homedferro escribia en aquest foro sobre les sensacions d’acompanyar un germà que s’estrena en una marató. Es referia a quan ell va acompanyar el Redman en la seva estrena i jo estava a punt de ser acompanyat per l’Artur42 en la meva primera marató. Després d’aquestos anys s’ha de córrer molt per poder acompanyar el Redman i jo he passat a ser qui ha acompanyat al germà debutant i estic totalment d’acord que és una gran experiència.
La Marató de Berlín comença i acaba al Tiergarden, un parc de més de 200 hectàrees en ple centre de la ciutat , el gran pulmó de Berlin.
L’accés als calaixos de sortida va ser una mica caòtic ,normal amb més de 40.000 corredors :kiss::S :blink: :silly::ohmy: :huh:
, però bonic i divertit.
Després que enlairessin milers de globus blaus vam sortir , caminant casi fins a la linea de sortida però de seguida vam començar a trotar , vam passar junt a la Columna de la Victòria i poc després vam girar a la dreta envoltant el parc per anar en direcció Oest , cap al barri de Mitte , el més céntric de la ciutat, sempre per grans avingudes com la Karl Marx Alee on es feien les desfilades de tancs de l’exercit de l’Est durant la guerra freda , que acabaven en Alexanderplatz , on teniem l’hotel i on hi ha la Fernsehturm , una torre de televisió que té un mirador i un restaurant a 200 m d’alçada i que passa dels 300m per lo que es pot veure des de qualsevol lloc de Berlín . Aquestos dies a Alexanderplatz havia l’Oktoberfest de la que ja us ha parlat l’Artur
.El recorregut continua sempre per avingudes molt amples i és totalment pla. A més a tot arreu hi ha públic que anima i grups musicals de tota mena : indis , orquestres a l’estil Glen Miller , petits grups , algun solista amb la seva guitarra que ens va fer pensar en el gran Albertbo ,batucades…
L’arribada és lo millor. Travessar la porta de Brandenburg , enfilar els últims 400m fins a la meta tot totalment abarrotat de públic és espectacular.
I després de provar la isotònica recien feta en un cosi de rentar la roba , barrejant el pols amb un estri d’aquells per batre ous :S (horrible) i la cervesa servida per unes noies que les posaven de 2 en 2 , amb els 3 dits d’escuma reglamentaris (excelent Erdinger alkoholfrei)
,passem a recollir la bossa del corredor que no recordo molt bé el que portava dins però era una bossa d’aquelles que et donen als “xinos” amb el que has comprat (algú ho havia de dir). Ah i la samarreta , si la volies , la havies de comprar (30euros) (Austeritat?)Les dutxes com ja ha dit l’Artur les han copiat de les de l’Espluga , encara que aqui que fa més fresca les hi posen una tenda a sobre.:lol:
I ara a pensar en la propera
Salut!
Moltíssimes felicitats als germans Peguera i en especial al debutant. Sé que encara et durarà el somriure a la cara…i per dies. Es valora i molt aconseguir una fita com aquesta. Perquè per aquí estem acostumats a parlar d’aquesta o aquella marató, però tots sabem el que costa.No deixem mai de valorar-ho.
I ja no cal parlar del fet d’haver-la corregut tres germans junts. Això encara la fa més especial, per no dir única.
Lo dit, enhorabona i per la següent, que ja comencen a baixar els assistents a les tirades domingueres :blink:
Salut.Amics:
Desprès d’un any (com passa el temps!!!) de la gesta dels Grans Peguera Brothers, CARAGOLET i jo, intentarem disfrutar d’aquesta fantàstica marató.
Esperem creuar la “Brandenburger Tor” amb la dignitat d’un Km 0.Fins aviat.
Doncs que vagi molt bé Jordi i Caragolet!!
Ja ens ho explicareu…
Desde la terra ferma us enviarem forçes..
Molta sort parella, gaudiu de la marató i de la ciutat.
Per allí trobareu també una nodrida representació dels companys de Borges que també hi van.
Salut i milles
AbelJa hi ha publicats els resultats d’aquesta extraordinaria marató.
Wilson Kipsang 2:03:23
Jordi Codony 3:31:07
Caragolet 3:54:08Enhorabona a tots tres!
Caragolet amb aquest dorsal capicua i aquestes tiradetes llargues ja et vam dir que no podies fallar. :laugh:
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.